La Passage Pour l'Impossible, 175m 6b/Ae

Ens llevem diumenge a l'àrea de descans que hi ha passat el segon túnel (en l'àrea del dia anterior es sentien massa els cotxes) i durant l'esmorzar continuem amb els riures que ens oferia la companyia i que no havien desaparegut des de les birres del dia anterior (va haver-hi qui hi va somniar i tot... je, je)... però tot i això la cordada de liantes decideix fer material i anar a la via... però abans una foto de record!
Quins somriures, eh!! Segur que en Gil també oferia un dels seus mentre tirava la foto!

Doncs això, que la cordada de liantes se'n va equipada (amb 20 cintes exprés, els àliens i els linkam's per si les mosques...) directes cap a la Passage Pour l'Impossible.

La Passage (vermell) és una via de 175m situada a la Roca del Diable, a Collegats. Està equipada amb espits i no obstant té un llarg de 6b, el màxim obligat és V+. Segons diuen, l'Ae del quart llarg deu rondar el 8a.

Jo ja l'havia intentat una vegada amb la cordada desorientada, però, tal i com diu el nom, no la vam trobar... ens vam equivocar i ens vam posar a l'Exceso. Així que aquesta vegada no em podia equivocar... almenys, no tornaria al peu de l'Exceso.

Per aproximar-nos-hi aniria bé deixar el cotxe al mateix lloc que l'hauríem d'haver deixat per anar a la Tànger. Nosaltres, com no, la vam liar altra vegada i vam deixar el cotxe on havíem dormit!! Quina mania que tenim aquesta cordada de no moure el cotxe i fer una passejadeta innecessària de bon matí... je, je... comença a ser un ritual!

Des de la boca del segon túnel, caldrà caminar direcció la Pobla i, just abans d'entrar al primer túnel, agafarem la carretera vella que va per fora ( a l'esquerra). Quan tinguem la Roca del Diable a la nostra esquerra caldrà estar atents perquè al cap de pocs metres trobarem el corriol que baixa cap al riu, on trobarem la tirolina per atravessar-lo (que s'inicia en un gran arbre).

Nosaltres no portàvem politja (total, sols l'havíem de passar dues vegades... el mateix que vaig pensar l'atra vegada amb la cordada desorientada...), així que vam passar amb mallons grans i mosquetó d'acer. Aquí la Lu passant la tirolina,


Una vegada atravessat el riu, cadrà anar cap a l'esquerra per un corriol (força fressat) fins que aquest es bifurca en dos. Nosaltres agafarem el de la dreta tot vorejant la rampa herbosa.

Nosaltres la vam liar, o més ben dit: la vaig liar! Sabia que resseguint la rampa herbosa, la primera via que havíem de trobar era la nostra... total que vaig veure un parell de parabolts i vaig indicar que ja hi érem (i elles confiant amb la meva orientació... je, je). La nostra via havia de ser d'espits però... jo que sé, potser l'havien reequipat! Je, je. I ens hi vam posar...
Repartir els llargs va ser tota una història... no hi havia manera de decidir-nos... vaja, que no els vam decidir!! Finalment comença la Clara amb el primer llarg de, teòricament, V+ i 6a.

El tram fins al primer parabolt ens el vam trobar força mullat... i les preses no eren massa de fiar. La Clara prova de continuar però no ho veu clar, així que em deceix a mi el llarg.
Aleshores començo jo amb el primer parabolt xapat i entenc la reacció de la Clara... collons, quin V+!! Progresso, i quan vaig a xapar el segon... brrr... no arribo! Desgrimpada (volar significava, com a mínim, menjar-me l'arbre del darrere) i... em penjo!! Buaaa, si això és un V+, com serà el 6b de dalt de tot que he dit que el faria jo? Surto agafada de la cinta per buscar un bon canto i poder xapar la següent... i em torno a penjar... Raquel, deus estar cansada d'ahir (comentari de la Lu)... Sí, espero que sigui això! Des d'aquí ja surto fins a una sabina on hi poso una baga, i de la sabina al següent parabolt... després baixo a treure la sabina (que sols em faltaria fregament!) asseient-me en la sabina, com comença ser habitual el mi...

Després, el tema comença a tirar enrere (estaré ja en el 6a?) però almenys trobo canto més bò, ja no em cauen goteres als ulls i la roca és compacte i bona. Un últim desplom i ja veig una R a la meva dreta (i parabolts a l'esquerra) ... flanquejo a la dreta i fiiuuuu, ja hi soc! Respiro, miro les vistes i... osti, què criden en Marc i en Genís? Estan a l'altra costat del riu fent-me senyals i sembla que em diuen alguna cosa important... uix, em sembla que no estic a la R adequada... de fet no he fet 30m com marcava el primer llarg... uaaaahhh, a veure si em tocarà continuar!! Però em fan senyals dient-me que no em mogui, que ja venen. Potser volen venir a fer la via?

Noooo!!! Venen a dir-nos que no estem a la Passage, que per sobre ens venen uns sostres de la hòstia (aquest nois són un SOL!!)... serà l'Exceso? Eps, aquesta no, que ja m'hi vaIg posar l'altra vegada!!

En Marc grimpa per la rampa herbosa de la dreta i... allí estan els espits! Ostres, però si els veig jo des de la R i tot!! Però on coi m'he fotut? Si us plau, que algú em digui que no és un V+ ni un 6a! Es veu que m'he fotut en la variant dura que han obert no fa masa i que empalma amb el llarg d'Ae (8a pels mega forts) de la Passage!!! ( 1er llarg ressenyat en verd). Així doncs, segons ens van dir els equipadors a posteriori, el llarg que havia començat la Clara i que a mi em va fer suar i patir de valent rondava el 7a+! (sí, i jo pensant-me que era un V+! Je, je... no diuen que el grau és orientatiu? Doncs això... je, je... que l'orientació no és el meu fort! Je, je)

Així que rapel·lo i anem les tres liantes a veure el peu de via real... mirem l'hora i... brrr... impossible! Apa, altra vegada a la tirolina!! I algunes amb problemes per pillar el cable de la tirolina amb el mosquetó ... sort que érem cordada femenina!! Je, e!
Anem a fer alguna de l'agulla del Gos? Sí, però primer anem als cotxes a refer material... i... allí ens quedem, xerrant, rient i menjant!! Així que, donades les ganes de xerrar, decidim anar a fer la birra directament... anem al Chiringuito... on finalment demanem plat per dinar i tot!! Je, je...és que l'entorn i la companyia s'ho valia!!
I tot i no haver-nos sortit el dia rodó en quan a l'escalada... mmm... quin cap de setmana!! Riures, riures i més somriures!! A vegades val la pena baixar-te d'una via...

I respecte la Passage... ara ja tinc clar el peu de via (sí, de debò!)... je, je... així que el proper cop que hi vagi segur la faré!! (si no plou, si ningú es fa mal, si no trobo cordades davant...).