Tànger a Collegats

Aquest cap de setmana, per fi, si el temps m'ho permetia, aniria a fer via llarga. Com sempre, dubtant i fent i desfent plans fins l'últim moment. Reconec que solc liar-la bastant... però val a dir, que quan una lianta es junta per fer plans amb dues liantes del seu nivell, el resultat no té desperdici!! I qui eren les altres dues? Doncs la Lu i la Clara!! Ara no m'allargaré explicant com la vam liar per quedar... doncs podria fer-ne una sola novel·la còmica. Resumint, la Clara i jo arribàvem a la primera àrea de descans de Collegats (la que hi ha abans d'entar al primer túnel, venint de la Pobla de Segur) a les 2h de la matinada de divendres en dos cotxes diferents però una darrere l'altra. I el pàrquing a petar... buahhh, quanta gent!! Esperem que no vagin a fer la Tànger, que diuen que sempre està concorreguda!

Però en llevar-nos ens n'adonem que aquella multitut de furgonetes eren tots coneguts (o que acabaríem coneixent): L'Annalisa, en Marc, en Genís, en Gil, en Toti, i un parell de vascos amics de l'Annalisa, i amb qui compartiríem molts riures durant el cap de setmana. Així, que cap d'ells anirien a la Tánger, estaven massa forts!! Esmorzem amb un cel blau que feia dies que no veiem i ens acomiadem de la colla per anar a la Tànger.

La Tànger és una via de 350m situada a la Paret del Pessó, que s'inicia uns cinc metres a la dreta del díedre que forma aquesta paret amb l'Agulla del Gos. La roca és conglomerat i està equipada amb parabolts i algun clau. La guia del Soldevila (la de les 100 millors) aconsellava portar 14 cintes exprés més reunions. Nosaltres en vam agafar 15. El grau màxim obligat és V.

Ens repartim els llargs per tal que comenci jo i la Clara pugui fer el novè llarg, que quan havia fet la via li havia tocat de segona i ara li tenia ganes.

Per aproximar-nos a la Paret del Pessó cal deixar el cotxe abans d'entrar en el segon túnel que ens trobem venint de la Pobla i en direcció Sort (nosaltres la vam liar, i vam sortir des de l'àrea de descans on havíem dormit... ja ens van avisar... però va resultar que ens venia de gust passejar una mica... però potser no calia tant!!), quedant-nos la paret a la nostra esquerra (mirant cap a Sort). Aleshores caldrà caminar pel voral direcció la Pobla fins trobar un caminet ben marcat a l'altre costat de la carretera. Creuem i seguim aquest camí fins que es bifurca en dos. Nosaltres haurem d'agafar el que va a la dreta, i quan estiguem més o menys a la línia de la via, pujar a munt per algun dels corriols que ens hi menen.

Arribem a peu de via i aquesta és la imatge que es mostra davant nostra...

Ostres, sembla talment que estiguem a Riglos! Però... no estava moooolt ben equipada? Comencen els nervis... sí, ho estava, però de sis parabolts que es veien des de terra nosaltres sols n'havíem vist dos!! Serà que els nervis ens emboiren els ulls? La veritat és que jo no sabia pas com m'hi trobaria... ja feia quasi tres mesos que no anava a fer via llarga i, tot i que me'n moria de ganes, al mateix temps em feia por afrontar-me al fet que sabia que estava més fluixa i que era possible que no fos capaç de fer en lliure el que m'agradaria i que, per aquest motiu, no gaudís com calia. Així que, amb les meves paranoies personals (que no són poques) començo el primer llarg.

Ll1: (30m) És un llarg de bolos rigleros. S'inicia amb un IV+ per continuar amb un V de díedre i finalment un V de pas de boulder. Inicio el llarg ben cagada (com sempre!!), però a mesura que vaig pujant vaig sentint aquell gaudir...

Aquella pau tan agradable que sento quan, després d'unes primeres passes nerviosa, de sobte tot comença a fluir... torno a estar gaudint de la paret sense aquell pes inconscient que em taladrava a cau d'orella... mmm... quin gust!! Jo no sé si va ser per la meva paranoia interna o què, però vaig trobar que era un llarg mooolt disfruton, per arribar a la R amb un bon somriure!

Ll2: (25m) Aquest llarg continúa sent de bolos. Comença amb passos de V i finalitza amb passos de IV+. També molt disfruton... però aquí qui disfrutava era la Clara:


Ll3: (20m) I els bolos continuen!! És un llarg de 6a, primerament força vertical però amb grans bolos...


Passat aquest tram de la foto, va haver-hi un pas que se'm va creuar un xic... no sé, em vaig quedar mal posada, no trobava la manera de xapar. Total, que vaig haver de canviar el pas i no vaig poder xapar còmode fins que vaig tenir la xapa a l'alçada de la cintura. Després, ve un tram de passets més fins de placa per arribar a la R. La Clara també va trobar més difícil el pas de baix que no pas la placa.

Ll4: (35m) S'inicia amb un flanqueig a l'esquerra per anar a xapar el primer parabolt i després entrar en el díedre marcat que veiem sobre nostra (IV+ i IV). Finalitzat el díedre, cal fer un pas de V per superar una panxa i entrar a la R. Aquest pas me'l vaig haver de mirar bé...

Ll5: (45m) És un llarg molt disfruton! Ressegueix tot el díedre, de baix a dalt... primerament tumbat i que va guanyant vericalitat a mesura que avances... comences amb un IV+ on cal mirar-te la roca, passes a un V+ on la roca comença a millorar i finalitzes amb un díedre de 6b preciós!

LL6: (40m) Sortim del nínxol de la R5 per continuar per la dreta d'una fissura que en surt. Primerament tumbat de IV per després posar-se altra vegada dret (V) i tornar-se a tumbar a IV. Aquí la roca ja no és taronjosa com fins ara, sinó que agafa un color més grisós, més semblant al conglomerat de Montserrat. Aquí la Clara iniciant el tram de V:

Ll7: (40m) En aquest em va agafar el riure a mi sola... en la ressenya d'en Soldevila ja et posa que és un díedre de IV brut i trencat... però no m'imaginava que ho fos tant!! Surts gairebé caminant per sorreta cap a la dreta i et poses en el díedre... jo flipant... però que guarro que pot arribar a ser!! Sort que, tot i ser IV, els parabolts segueixen en abundancia i la por que hauria passat si no hagués estat equipat es va transformar en riures!!! Després continues un tram de III on les xapes van per la placa i el díedre es desmunta sol i ja arribes a la R7, on encara queden un parell o tres de metres de grimpada de II-III per entrar al bosc. Així que quan arriba la Clara a la R decidim que continui fins trobar un bon lloc per plegar cordes. I seguidament la caminadeta pel bosc en direcció al díedre evident de la via.

Ll8: (30m) S'inicia amb una fissura de V+ per després entrar en un díedre del mateix grau. La veritat és que aquest llarg a mi em va deixar força indiferent... no sé, potser ja no anava massa centrada... anava tirant a poc a poc, xerrant... vaja, que no estava massa per la labor!!

Ll9: (30m) I aquest és el llarg que volia tirar-li la Clara. S'inicia amb una fissura preciosa de V+, d'aquestes que són atlètiques però per disfrutar (donat el grau i les assegurances). Acabada la fissura et situes sobre una repissa. Des d'aquí cal superar un pas de 6a (dur, per ser 6a) i després una tirada de IV+ per arribar a la R. La Clara va fer la fissura deV+ disfrutant com no l'havia vist els llargs d'abans, ràpida, decidida. Arriba a la repissa i xapa el primer parabolt... segueix unes passes més a munt i xapa el segon amb l'exprés... intenta passar la corda però no ho veu clar... apropa la mà a la cinta, però no s'hi agafa, torna a intentar agafar la corda, torna a anar cap a la cinta... Quina lluita mental!! I jo donant i recuperant... finalment es decideix i comença a pillar corda per xapar... jo li dono i... flassss, vuelo al canto amb la corda per xapar a la mà! Clara, estàs bé? ... Sí però, hòstia quina ràbia!! Sí, la sort va ser que a l'estar donant-li corda va volar prou com per caure sota la repissa i no directament sobre ella! Així que torna a pujar fins a la repissa i... xapa la segona cinta... sí, de des d'allí mateix!! Després vam riure tot pensant que hagués pogut desgrimpar quan no va veure clar el pas i xapar des de la repissa i així encadenar el llarg (al segon parabolt no s'hi arriba, però una vegada tens posada la cinta sí), doncs al segon intent es va treure el pas com una campiona!

Ll10: (30m) Aquest és un altre díedre de IV amb una sortida final de III. No sé si és que el LL9 em va fer rebifar de cop o què, però aquest sí que el vaig disfrutar!! (i la veritat és que no recordo que fos tan diferent a l'altre que m'havia deixat indiferent... no sé).

A la R10 vam fer el mateix que en la R7. La Clara va seguir a munt un xic més per poder plegar les cordes còmodament.

Arribades al cim el dia ja no era el cel blau del matí, ara ja teníem un munt de núvols amenaçadors sobre nostra que no van tardar massa a deixar caure algunes gotes.

Per realitzar el descens cal seguir la cresta cap a la nostra esquerra (cap al sud) fins que trobarem fites que ens portaran cap a una ferrata de cables i cadenes, per on baixarem. La ferrata acaba quan arribem al coll, on hi ha les dues gran torres elèctriques. D'aquí ja surt un camí molt marcat que ens portarà a la bifurcació de l'aproximació on abans havíem tirat a la dreta (ara arribem pel que hem descartat a l'esquerra). I tot baixant, ens trobem la Lu, que ja ha arribat, i que no tan sols ens ve a buscar amb el seu cotxe, sinó que també ens porta els forros que havíem deixat a peu de via!!

Com que han començat a caure gotes, desestimem fer una altra via tal i com teníem pensat (per aprofitar que ara estávem la cordada de les liantes al complert)... el temps ens fa esperar a l'endemà... i la veritat és que el meu turmell ho agraeix!

I ... em sento feliç!! He pogut tornar a fer via llarga, i no obstant la fluixera s'ha notat (ja que realment vaig acabar més cansada que de costum), vaig poder fer tota la via en lliure, encadenar-la de baix a dalt, gaudir altra vegada de la roca i experimentar aquell sentiment que començava a creure que m'havia abandonat... mmmm... quin plaer!! La Tànger... una bona via llarga per realitzar un bon retorn!!

Després a fer les birretes de rigor amb molt bona companyia, on la Clara, entre el bon gust que li havia deixat l'escalada i que els riures que ens regalava la companyia s'ho mereixia, va decidir quedar-se i així poder fer la Passage Pour l'Impossible l'endemà les tres juntes! Però això ja serà tot un altre post... que cada novel·la té la seva part!!