Esperó Xelo-Bam, 475m 5c/Ae (Roca Narieda)

Últimament portava una temporada gens fanàtica... L'última via que havia fet em va agradar tant poc que ni tan sols la vaig piar... l'últim dia que vaig organizar una sortida en família em va tocar estar-me a peu de via mentre els altres escalaven per què tenia el polze dret lesionat... Quan pensava en què em vindria de gust quan s'apropava un nou cap de setmana sols desitjava: PAU! I curiosament no em veia trobant la pau en mig d'una paret, si no davant del mar, llegint un llibre, escoltant música, reflexionant... Aquest fet em va sorprendre gratament a mi mateixa: em venia quelcom més de gust que escalar, el meu cos i la meva ment m'estava demanant relax! Suposo que, a vegades, a la vida, tenim un seguit de successos que ens tenen el cap molt ocupat, i que ell mateix demana ordre, demana menys estrés... i no obstant, sovint, l'escalada ha estat la solució per oblidar, per desestressar la ment, ara no era així. Ara necessitava ordenar-me, reflexionar, posar les coses a lloc, i la paret, a mi, això no m'ho permet, per què quan hi soc, penso en la paret, en la paret i res més... I quan no és així, quan em trobo en mig de la paret però amb el cap fet un batibull, és quan no escalo a gust... I m'ha costat adonar-me... però crec que ha estat un gran aprenentge... L'escalda m'agrada, m'encanta, però encara m'ha agradat més adonar-me que no depenc d'ella per ser feliç! Així que després d'una època de lluita mental per ordenar-me, aquest cap de setmana he quedat amb la Lu. Per escalar? Sí... jejeje... però no era el meu objectiu principal, el meu objectiu principal era poder passar un cap de setmana a la natura amb ella (i amb la Clara, si no fos per què està lesionada).


La via? A mi tant m'era! I la Lu tenia moltes idees... Així que divendres al vespre vam enfilar cap a Coll de Nargó per poder fer la Xelo-Bam de Roca Narieda dissabte.

La ressenya la podeu trobar al blog d'en Xavi , igual que l'explicació de l'aproximació i el descens. Jo em limitaré a explicar la meva visió de cada llarg... que podeu comparar amb la visió de la Lu en la seva piada de la mateixa via, la mateixa cordada, el mateix dia...

Ll1: Començava la Lu (guai, que els primers llargs mai m'han agradat!). S'inicia amb una rampa de 4b per posar-se cada vegada més dret ...

fins superar un petit desplom de 5b amb bon canto a dalt. Superat el desplomet, la paret es torna a jeure per fer un últim tram de 3b.

Ll2: És un llarg molt curtet de 5b. Es tracta d'un díedre fissurat força dret però amb molt bon canto. Aquí la Lu gairebé arribant a la R2... quin somriure, eh!!

Ll3: Aquest li tocava a la Lu... Glups!! Gràcies a la cordada del davant (en Joan i en Dani) jo havia pogut veure la sortideta... qüestió de cantos petits de mans, amb peus d'adherència fins a agafar un bon canto, on la cordada ja desapareixia de la meva vista... sortida aèria... i a més, em comentaven que el clau que marcava la ressenya ja no hi era... però que entrava un friend a caldo... Arriba la Lu a la R2 i li comento la jugada... i ella s'hi posa com una campiona, sense demanar un canvi de llarg... quan es troba en el pas més expo a mi se m'enganxen les cordes... Uixx, merda, ho sento! Però ella segueix sense immutar-se... Després me n'adono que porta un gat sense cordar, però ja no li dic res... i... plim! Ja s'ha tret el pas i ja tira a munt!!! Amb tot això m'havia oblidat de la foto... que hagués estat ben bonica amb la Lu de perfil... en fi, aquí la teniu:

Després d'aquesta sortideta, segueixes per placa que, mica en mica, es va tumbant cada vegada més, fins arribar a la R3.

Ll4: Té una primera sortida en díedre, per després teòricament passar-se a la placa... cosa que no vaig fer! jijiji... Vaig fer el díedre de baix a dalt, utilitzant la placa tan sols per xapar el clau que es trobava en ella. Superat aquest primer tram, et ve un tram de placa ataronjada on vaig haver de mirar-me bé per on superar el pas...

Finalment ho vaig fer flanquejant un xic a la dreta. Després ja fàcil fins a la R4.

Ll5: Llarg de tràmit... més que escalar és com caminar/crestejar... Aquí la Lu arribamt a la R5:

Ll6: Mirat des de la R4, la placa feia el seu respecte... però una vegada arribada a la R5 tenia tota una altra pinta... jejeje... No era una placa llisa com semblava des de lluny, es tractava d'una placa plena de fissures i forats on protegir-se!!

I tampoc era vertical com semblava des de lluny... Què diferents que es veuen les coses quan les tens més a prop... igual que els problemes, no? Curiós! Realment no val a patir abans d'hora...

Finalitzada la placa, que cada vegada tomba més, ja entres en un bosquet, on farem servir un arbre de R6.

Ll7: Un altre llarg de tràmit... Aquí jo pujant per la sorreta i els rocs...

Ll8: Es tracta d'un díedre fissurat (inicialment de fissura ampla que es va estrenyent a mesura que avances) a assegurar al gust (al meu... molt assegurat! jijiji)!!

Fins que arribes al clau, on caldrà sortir d'ell sense masses opcions d'autoasseguar-se... Aquí no sé quantes vegades vaig dir "collons, collons" mentre lluitava amb les meves pròpies pors... allò de: collons, que ja tens el clau prou lluny (recordeu que per mi, lluny, a vegades és encara a prop per molts d'altres), i a la sortida no hi ha un megacanto com esperaves, sinó romos... va, Raquel, que no cauràs, calla i tira munt! I sí, quin remei, les meves veus em van empènyer amunt i ja era fora... ara sí, amb un bon canto que t'hi cagues i amb un bon somriure!! I ja fàcil fins a la R8.

Ll9: Aquest és el llarg d'Ae ó 7a+. Té una primera sortida de 5b per ràpidament entrar a l'Ae. Molt ben assegurat si no fos per què falta una xapa... sols hi ha l'espàrrec!! Sort que la cordada d'en Joan i en Dani ens van deixar una mega cinta-baga-cinta-cordino... que ens va facilitar l'ascens!! (i a ells la cordada del seu davant... ).

Jo, a l'anar de segona vaig provar de fer el llarg en lliure... però just a l'alçada de l'allargament de cintes/baga em vaig haver de penjar tot i agafant-me a la baga. I passat aquest tram vaig haver de tornar-me a agafar a una altra cinta... en fí... dos A0!!! jijiji... Però contenta d'haver fet la resta en lliure després de tants dies de repòs!

Ll10: Té una pimera sortida un xic estranya... o jo m'hi vaig posar realment malament... jijiji, que no seria d'estranyar!

Però després ja és fàcil i de bon equipar, continuant en placa... tot fent una esse.

Ll11: Té una primera sortida fàcil,

per després entrar en una placa de 4b que no saps ben bé si agafar-la per la dreta o per l'esquerra... oi Lu?

Ll12: Aquest ja es tracta d'un llarg de sortida. Fàcil, amb l'únic component que la roca no és massa bona i cal mirar-te bé cada pas, no fos cas que te n'anessis a baix...

Però pots anar equipant sense problema, així que molt a bax no m'hagués anat!!

I... fem cim!!! Amb un bon somriure, com no!!! Jejeje!!

I després ràpid a plegar cordes, que els trons no paren de sonar... i la pluja ja se'ns acosta... i ens arriba... i ens mulla... Tot buscant un descens que se'ns fa etern... després ens n'adonem que no hem agafat la baixada correcte i que hem caminat força més del que calia... però hem tingut sort i ens hem mullat molt menys del que era d'esperar.

En definitiva, una via que jo he trobat molt bonica. Discontínua, això sí, però per no estressar-se gens, doncs quan comences a apretar les dents, ja surts i tornes a estar d'allò més còmode amb un bon somriure. Tot i això, val a dir, que els cinquèns són senyors cinquèns, que els petits passos on apretes les dents, les apretes de debò, així que no val menyspreuar-la pel grau ressenyat.

I... una magnífica via per fer un dia calorós!! Sobretot si enganxes gairebé tots els llargs a l'ombra i amb ventet com va ser el meu cas... vaja, que vaig passar fred!!!

Això sí, amb la ment ben fresca i motivada, com ha de ser, faci fred o calor!