Fanal Nocturn, 250m 6a+

Des del cap de setmana passat, en la trobada de pubilles escaladores de Vilanova de Meià, havíem quedat amb la Clara que aquest diumenge aniríem a fer cordada. Aquesta vegada, amb un parell de mails ja teníem decidida la via: El Fanal Nocturn d'Àger, una via gairebé equipada (segons en Soldevila) amb espits i algun clau, de grau màxim 6a+ i obligat V+ (segons en Soldevila... per què jo li donaria quelcom més obligat!). Nosaltres vam decidir que agafaríem els àliens (blau més semàfor), els tascons i els camelots (del 0.5 al 3)... per si les mosques!! Je, je!! I que jo faria els llargs imparells i la Clara els parells. Però vet-ho aquí, que a la trobada de Vilanova vam conèixer a la Lídia, i en comentar-li la nostra proposta per aquest diumenge... no va dubtar massa a apuntar-s'hi... així que aquest diumenge... les tres pubilles estrenarien cordada al Fanal Nocturn d'Àger!

A les 9h ja érem les tres al Bar d'Àger... mirada de ressenya... comentaris del que havíem llegit... cagalera màxima... je, je... i repartiment dels llargs!! La Lídia va proposar que, donat que hi havia tres 6a+, que cadascuna en fés un. A la Clara li feia gràcia el del mig, i jo preferia no haver de fer el primer llarg... i la Lídia va comentar que a ella li agradava començar... Genial! Dit i fet: els dos primers per la Lídia, els dos següents per la Clara, els tres següents per mi i l'últim de sortida ja veuríem. I sempre amb el nostre lema... provem el llarg que ens ha tocat, sinó ens ho veiem, que ho provi un altra... i si cap s'ho veu... cap a baix i cap problema!



Per arribar a la paret, sortint d'Àger (direcció Balaguer), cal agafar la carretera que surt a mà dreta a l'alçada dels bombers. Seguirem aquesta carretera fins al quilòmetre 12,3, on surt una pista a mà dreta en baixada. Seguirem aquesta fins ser aproximadament en la línia de la via. Des d'aquí agafarem qualsevol de les canals que hi pugen fins que arribarem a peu de via, ben assenyalat:

Aquí ja comencen els nervis... doncs sols veiem la primera i la tercera xapa... pensant-nos que la tercera era la segona real... Glups, espero que la Lídia no es desdigui i em toqui provar-lo a mi... Però finalement veiem la xapa intermitja que ens havia passat desapercebuda...Bufff...

Ll1: (40m, 6a+, IV) S'inicia per una placa força fina, on la primera xapa realment allunya més del que t'agradaria... però la Lídia s'hi posa decidida, i no se la veu dubtar en cap moment, ni per arribar a aquesta primera xapa, ni a la segona (on el tema encara s'ha posat més fi i una caiguda no seria gens aconsellable),

ni a la tercera (on et quedes tan mal posat que el xapatge és veritablement un curro mental)... Osti Clara, que hem fet un fixatge de puta mareee!! Je, je!! Després ve un tram de petit flanqueig a l'esquerra (recte a munt no ho hem vist clar) i finalment ja comença el tram de IV, on la roca ja no és tant bona.

Ll2: (35m, IV, II, V) S'inicia amb una sortida de IV correcte, continues per un tram fàcil (on cal anar equipant) i seguidament et trobes amb un sostrillo on cal fer el pas de V per poder xapar. Seguidament placa fins arribada a la R, que es troba al costat de l'arbre de la dreta (més a l'esquerra n'hi ha una altra).

Ll3: (30m, IV+) Aquest surt recte a munt,

per després anar en diagonal a l'esquerre, per la dreta de l'arbre, tot anant a buscar el marcat díedre. Aquest llarg es troba pràcticament desequipat, on la Clara ha disfrutat posant catxarrillos i les segones hem disfrutat també pujant-lo. Fàcil però preciós!

Ll4: (35m, 6a+, V+, V) S'inicia amb un primer tram de placa de presa bona per després posar-se en una placa fina de collons amb una fissura que la trenca pel mig... jo de segona he flipat pepinos amb aquest tram!!! Però la Clara no... està feta una bowa!!

Superat aquest tram i arribades a la repiseta encara ens queda un pas de V+ desplomat, on caldrà posar la mà a la fissura per trobar bona presa i, superat el desplom, una placa en diagonal a l'esquerra fins a la R. Un llarg preciós!



Ll5: (25m, IV,V+) Aquest s'inicia amb un primer tram de IV de veritat (d'altres trams de IV de la via semblaven V'ns!), on cal posar algun catxarrillo si vols assegurar-te, fins que arribes a la primera xapa on comença el díedre obert de V+. Jo he vibrat bastant... xapo l'espit, xapo el clau... i comencen els problemes... je, je... tinc clar que per arribar a la següent xapa sols cal que arribi a la fissurota de dalt amb canto... però com coi arribo a la fissurota??? Com sempre... soc una cagada!! Je, je... el pas no tenia absolutament res (confirmat per la Clara)... sols que calia fer un passet sense tenir la xapa a la panxa... je, je... res, que m'he penjat a mirar-m'ho!! Sí, en un V+!! Je, je!! Però finalment, cop de gas mental i a muuunt!!

Per fi pillada del cantooooo!!! Je, je... i a partir d'aquí les xapes ja allunyen força, però es pot posar catxarrillos... així que tema solucionat!! Caldrà fer un flanqueig delicat a l'esquerre i després recte a munt, fins a la R (on en tornarem a trobar dues... jo he fet la R de la via del costat, que eren dos parabolts!!), i on els somriures seguien acompanyant-nos!!

Ll6: (40m, IV-III) Aquest és un llarg de tràmit. Cal anar a buscar la placa de IV on hi veiem un espit i seguir cap a munt una mica per on puguem, fins a la feixa, on veurem una marca a la paret que ens indica la nostra R i la nostra fissura del LL7.

Ll7: (35m, 6a+, V). Ostres, ara sí que em tocaria vibrar amb raó... fins la primera xapa no es veia massa fàcil... però és que de la primera a la segona hi havia una distància com per tocar repissa en cas de caiguda... i el pitjor: la fissura es veia cega!! Tot i això, els somriures continuaven... això sí que era una bona motivació!!

Va, posat-hi nena, prova-ho!! Xapo la primera, m'ho miro... buuuaaahhh, baixo a la repisa altra vegada!! Buf, buf... va Raquel, ara del tiron, eh!! Hi torno, supero la primera i... osti nenes... que està realment lluny... em falten collons!!! I si caic toco repissa, no? No Raquel, crec que no... No? Doncs a munt! I síííí!! Poso els collons que em faltaven i arribo a la segona!! Buuaaahhh, quin disfrute de sensació quan superes una por!!! A partir d'aquí ja està més ben asegurat, i on no hi ha una xapa s'hi pot posar el que vulguis!! I com no... jo hi vaig posar el que vaig voler!! Je, je...

El que continúa és un disfrute total!! Després ja et trobes amb un díedre d'aquests Montrebeians (ho dic per la sorreta que et va caient als ulls... i que vas posant cordinos de sabina en sabina... per què aquí ho marquen de V i a Montebei això seria un IV-!!) i amb un plis ja ets a l'última feixa, on trobarem un espit a la R. Jo l'he reforçada amb el Camelot groc (nº2)... i mentre pujaven les segones he anat posant altres catxarrillos que veia que m'entraven i... fent fotos dels seus somriures!!

Ll8: (15m, IV) Finalment l'ha fet la Clara. Cal fer un flanqueix per la feixa cap a la dreta, fins que trobes un díedre amb un espit a baix:

I a pujar a munt!! La resta està desequipat, i la Clara ha pogut estrenar el seu Camalot blau (nº3). Un llarg curtet però disfruton.

I... amb quatre hores i mitja... somriures al Cim!!

El descens es realitza seguint la carena cap a la dreta, tot seguint les fites, uns 200m com a molt, on veurem una fita que s'apropa més al fil de la paret, que ens indica que ja cal començar a baixar fent una petita desgrimpada. A partir d'aquí, anar seguint les fites, que ens portaran fins a la pista on tenim el cotxe.

Una gran jornada!! Per la via, per la companyia i pels somriures compartits i pors superades!!!

El Bàlsam del Tigre, Paret Bucòlica

Després d'uns 30 mails, la cordada de les tres liantes (Lu, Clara i una servidora) decidim anar a la paret de la Bucòlica, a la Serra de l'Aubenç. La via? El nostre propòsit era fer-ne tres (a veure si així n'acabàvem fent dues... je, je), però tot es va quedar amb una, la primera, la Bàlsam del Tigre:
Per què? Doncs per què en arribar al pàrquing la Clara ens va anunciar que ens havia de donar una mal notícia: he perdut la cartera! Així doncs, retornem cap el bar de Ponts (on havíem fet el cafetó) a veure si se l'havia deixat al Wc... i res... no hi era... Amb les mans buides ens en tornem cap el pàrquing de la Bucòlica, on ara ja hi havia tres cotxes més... dues cordades a la Bàlsam del Tigre i una a la Terra de Dinossaures... i ja era força més tard del que teníem pensat... res, ens haurem de quedar amb una via i prou!

La Bàlsam del Tigre és una via de 180m equipada amb parabolts, de grau màxim 6a+/6b (segons ressenyes) i V+ obligat. Tot i que marquen unes 12 cintes exprés, nosaltres en portàvem forces més... i els Linkam's i els àliens... je, je... per si les mosques!!

Per arribar a la Paret de la Bucòlica cal agafar la carretera que va d'Oliana a la Seu i desviar-nos just abans d'un túnel (Km 151,9), on agafarem la carretera antiga que voreja el pantà. Al cap d'uns 200m trobarem un pàrquing a mà dreta.
Per aproximar-nos a la via, nosaltres vam agafar el corriol de la canal de baixada, doncs vam veure una fita (abans de l'aparcament). Crec que la gent no sol pujar per aquí, sinó baixar... però a nosaltres ens va anar bé!
I arribades a peu de via... repartició dels llargs... A mi ja m'havien encolomat el cinquè... a la Lu li feia il·lusió el segon... i la Clara no volia fer el primer...

Ll1: (40m) Així doncs començo jo... i com sempre, cagada... je, je... avui no sols per què era el primer llarg de la via... ni per què començava jo en fred... si no també per què la primera xapa estava a prendre pel cul!

Sí o no? Je, je... aquest era el primer xapatge!! Barrufaaa!! Je, je... la veritat és que era un tram de IV+ i fàcil... però quan una va malament de coco... je, je... fa la resta ben tensa... a partir d'aquí ja era V+, i hi havia força parabolts... però jo els veia lluuuuny... je, je... i anava tensa tensaaa...
Quina manera de gastar energia innecessària... je, je... eps, que està ben equipada, que la Lu m'ho va verificar!!!
I aquí les dues liantes pujant amb un somriure!!


Ll2: (30m) Aquest és el que havia escollit la Lu... va haver-hi moments de dubtes en veure el desplom marcat de 6a... però finalment la Lu s'hi va posar! D'això se'n diu ser valenta, afrontant les seves pors directament, agafant-les per les banyes!! I amb un plis ja havia superat el desplom... i amb un somriure!


Passat el desplom, ve una placa preciosa, de bon canto i aèria... una preciositat que la Lu va gaudir com mai!!
Després ens tocava a la Clara i a mi... jo vaig fer el pas del desplom pillant-me amb la mà dreta a l'invertit de sota el sostre i la mà esquerra a una regleta de bidit... i seguidament, un bon salt per pillar el bon canto amb la dreta... i després peus cap a munt sense miraments (i cul enfora... je, je)...

I a disfrutar del canto, que gràcies a la Lu ara ja sabia que n'hi havia i del bo! Quina passada de llarg!!
A l'arribada a la R2... felicitacions a la Lu i grans somriures, de grans persones!!
Ll3: (40m) Aquest ja li tocava a la Clara. Es surt de la R2 cap a l'esquerra, per un tram que sembla força trencat tot i que la Clara ens informa que la roca és boníssima!! Je, je...

Seguidament arribes a un petit desplom de V+ amb bavaresa inclosa, on el xapatge i el desxapatge es fa una mica incòmode... d'aquells que poses la xapa però tens problemes per passar la corda...
I passada la bavaresa, cal anar en tendència a la dreta, on tornes de nou en una fissura per seguir practicant de nou la bavaresa, i finalment ja arribes a una bona feixa... on cal estar atents a la búsqueda dels parabolts de la R3... per què si no, acabes fent R a la reunió de la Terra de Dinosaures... je, je...

I alguna de les companyes de cordada també... je, je... i havent de fer un flanqueig amb els gats posats a l'estil xancleta... je, je...
Vaya trioooooo!!! Je, je...

Ll4:(20m) Continua la Clara... Aquest llarg té una sortideta un pèl estranya... sobretot pel que fa al primer xapatge... ens acabem agafant a la nevera amb les dues mans i practicant bavaresses. És un llarg de V+ curtet però disfruton. Aquí la Clara al final del llarg...
Ll5: (20m) El que m'havien encolomat... je, je... el de 6a+/6b (segons la ressenya que miris). Té una primera sortida que es deixa fer, però arribats a aquest punt...
Comença la festa!!! Buuaaahhh, nenes, que no es veu massa canto... a l'esquerra el canto no és positiu... i a la dreta sembla trencadot però hi ha magnesi... Vaig cap a la dreta i... telaaa el xapatge... vibrazzione total!

Uns passets més i... buaahhh, que el parabolt està a prendre pel cul!!! I això no ho veig fàcil... sort que he agafat els Linkam's i els àliens (aquest últims gràcies als consells de la Clara)... Amb canto invertit i mirant on poder posar alguna cosa...

Vaig acabar posant l'àlien groc i el Linkam gran... en una distància equidistant que no arribava a un metre... je, je... cagada, que soc una cagadaaaaa!!! Je, je!! I per fi arribo al parabolt del sostre... xapo, mans a dues regletilles...
I buuaaahh... que no veig cap canto, ni cap parabolt.... buuaaahhh, Luuu, pillaaaa!!! Je, je... penjada... cagada, que ets una cagadaaa!! Je, je... segur que si hagués vist un parabolt no m'hagués penjat! Je, je...Tela el meu cocoooo!! M'ho miro amb tranquil·litat... vale Raquel, de les regletilles, directe a la fissura horitzontal, hi entascones la mà i llestos... je, je... i tant llestos... faig el pas, entascono la mà dreta i... flisss, em rellisca el peu dret... la Lu que ja noto que tiba per pillar-me... je, je... i jo amb la mà entasconada que no hi havia qui la mogués... je, je... ja hagués volgut recular, però no podia!! Je, je... doncs cap a munt tot bufant i resant per què la mà/tascó ja no sortís de debò!... je, je... I fet el pas, ja amb els peus en una bona repissa, explicant l'aventura pesonal a la Lu i la Clara...
Després encara quedaven uns 5 metres fins a la R5... un tram ben fàcil... però jo encara estava que tremolava per l'ensurt... així que encara vaig posar el linkam petit abans d'arribar a la R5... telaaaa, je, je..!!

Ll6: (30m) Aquest li va tocar a la Lu... el matojero, matojero!! Surts caminant...

I al cap d'uns pocs metres fas una placa de IV sense parabolts (les bagues van bé...) i després un altre tram de xino-xano... la Clara ja arribant per aquest últim tram...

I ja som al cim!!! Amb un bon somriure, per què la via s'ho valia, i la companyia encara més!! Per fi hem aconseguit fer una via les tres liantes juntes... esperem que sigui la primera de mooooltes!!!

I cap a baix!! El descens es realitza anant cap a l'esquerra (mirant la paret, per dir-ho d'alguna manera...), sense allunyar-te massa de la cinglera de la paret, fins trobar una marcada feixa assenyalada amb fites, que seguirem fins arribades a una canal ben marcada, que ens portarà al nostre camí de pujada.

I finalment cap al bar d'Oliana a fer la Cervesa (o el cafè amb llet), on ens vam endur una gran sorpresa... la Clara va anar al Wc i en sortir...Mireu què he trobat!! No pot ser... portava a la mà la seva cartera!!! Però si l'havia perduda en el bar de Ponts... i ara estàvem a Oliana??? Algú l'ha robada del Wc de Ponts i se l'ha deixada en el Wc d'Oliana? Je, je... Nooo, és que el bolso de la Clara té butxaques secretes... que no coneixia ni ella!!