Colores a Terradets

Fa dies havia quedat amb la Laia per fer cordada juntes aquest diumenge a Terradets. Ella em va proposar un parell de vies, i vistes les ressenyes d'en Soldevila em vaig decidir per la Colores... la veritat és que pintava molt bé: un 6b de placa tècnica, un altre 6a de placa, un desplom de 6b+, equipada amb espits m10 i paravolts... i de material posava que portéssim friends del 0.5 al 1.5 (tot i que tothom em deia que no hi havia posat res) i 12 cintes exprés. No sé, la intuició em deia que seria una bona via (avui he descobert que potser no sempre haig de fer cas de les meves intuicions...je, je).

Arribada al pàrquing de Les Bagasses fem material i... ostres!!! A què no sabeu què m'he deixat? La corda!!! (la vaig deixar al cotxe en tornar ahir de Vilanova... i com que finalment m'han passat a buscar...). Merda!

I ara què? Sort que en Xavi sempre porta la vella d'esportiva a la furgo!! Bé, sort per què almenys teníem una corda freeky i podríem escalar, però sols feia 60m (a part de ser moooolt gruixuda) ... i això volia dir que, iniciada la via Colores, calia arribar a dalt, doncs els llargs feien: 25m, 35m, 40m, 35m, 35m, 35m i 20m... així que ni pensar de repel·lar!! Decidim que assegurarem al primer amb el gri-gri i al segon amb el reverso (però agafant-ne dos... per si les mosques!). No cal que us digui que recuperar al segon amb una corda tant gruixuda no era massa àgil...!!

L'aproximació és la mateixa que per anar a fer la Mescalina, amb la diferència que, passat el túnel, cal agafar un caminet que baixa a mà dreta i que va a vorejar la paret (doncs la Colores es troba a en l'extrem dret de la paret). Trobarem el nom a peu de via.

Arribades a peu de via veiem que no tant sols nosaltres hem triat la Colores... hi ha una cordada en el primer llarg i una altre esperant... (doncs serà que la via realment és preciosa, no?). Ens repartim els llargs i acordem que començarà la Laia.

L1: Primera sorpresa: les assegurances que es veuen no són ni paravolts ni espits... són burils!! Esperem que no siguin burils tota la via... je, je!! Aquest primer llarg és un V de placa... hauria dit que un xic finet en algun pas, però ara, sabent el que ens esperava després... ho deixaria en què era de placa i prou!

L2: Era el 6b de placa tècnica! Collons... es veia ben fina!! I tot i que les assegurances ara ja eren espits... eren molt poc abundants. Així que ara em tocava a mi... ei, mireu que gaudeixo en les plaques... però avui més que gaudir, he desitjat arribar a la R2!! (mala senyal!). Realment hi havia passets molt fins (amb peus sobats i preses petites de mans)... però crec que el que més em feia ballar el cap era el tema dels "alejes"... i amb flanqueig incorporat... no sé, potser no tenia el dia, però més que gaudir el llarg, l'he patit!!! No m'he penjat ni he fet A0... doncs arribats a aquests nivells, crec que ni una cosa ni l'altre m'hagués servit de massa... sols desitjava trobar unes bones mans i uns bons peus!! (i els he trobat... a uns 6 metres de la R2!!).

Arribades a la R2, on sí que hi havia algun paravolt (a part de burils), hem esperat que els de la cordada del davant fossin a la R i ha començat a tirar la Laia... però arribada ella a la R3 jo m'he hagut d'esperar.

Mmm, va Raquel, aprofita per gaudir del paisatge i relaxa't!! Sí... quin riuet... el pont... què idíl·lic... tant idílic com el soroll dels cotxes i les motos que m'acompanyaven!! Je, je!! Per no dir dels cables elèctrics!! Quan ja portava uns 10 minuts penjada a la R2 ja començava a estar aborrida i em começava a mirar amb massa neguit el desplom que es veia al final de tot... Així que he aprofitat per divertir-me fent auto- fotos!! (el que s'ha de fer per no pensar contínuament amb el 6b+ que m'esperava a dalt... i sense possibilitat rapel·lar... je, je).

L3: Amb aquest llarg ja se m'han trencat els esquemes... era de IV+ i V... que a part de seguir amb l'alegria de les assegurances (si, ja sé, normal, quan és fàcil les assegurances allunyen!), calia que anessis provant cada presa... toc, toc... uix... i aquesta? Bufa, es mou... i l'herbeta què tal? Tela... tela... Sort que li havia tocat a la Laia, que jo avui no tenia el dia d'anar fent tastet de roca!!
L4: Aquest era de 6a, l'altra placa. Però podia anar tranquil·la, no? Pitjor que el 6b no podia ser!! I no, realment no n'hi havia per tant!! Però està clar que encara que sigui 6a no et pots pas relaxar, doncs aquesta placa en qüestió tenia un passet... i calia fer-lo just abans de xapar (i tenint en compte que l'últim espit estava posat amb la mateixa alegria que la resta de la via...)... doncs tampoc era per disfrutar!!

I acabada la placa, altra vegada flanqueig, aquesta vegada totalment horitzontal (on, per sort, sí que hi havia bona presa!!). Aquí la Laia abans del flanqueig:

L5: I ara un altre 6a, que aquesta vegada li tocava a la Laia. S'iniciava amb una placa, i seguidament calia sobrepassar un desplomet, i després flanqueig a l'esquerra. I aquest llarg sí que l'he disfrutat!! Potser per què l'he fet de segona?... je, je... cada vegada veig més clar que avui no tenia el dia!!

L6: Havíem arribat al llarg de 6b+, el mur desplomat que m'havia anat mirant durant tota la via i que desitjava que estigués un xic més equipat. I així ha estat, tot i que ja es veia que no es podria fer ni amb A0 ni amb A1, sí que s'hi veien unes quatre assegurances (que donada l'alegria de tota la via ja eren moltes!!). Així doncs començo... xapo un primer espit (i ja estic amb la pila més que posada) ... vaig cap al segon... sembla que hi arribo... el toco amb la cinta i la xapa es mou... ho torno a intentar... res (Raquel... que al final cauràs!), desgrimpa, mira millor els peus i intenta pujar un xic més!! Valeeee... va Raquel, aquesta vegada sí! (ostres, que això no és un espit, que és un buril!! Aquest buril està per treure... està sortit i a la xapa se li podria donar voltes com a un ventilador... i... està rovellat!). Segueixo a munt... esbufegant i amb els braços ben petats i... merdaaaa, se m'obra la mà!! Sí, saque del buril rovellat i sortit!! (bufa, sort que m'ha aguantat!!). Tornem-hi... aquesta vegada aconsegueixo arribar a tenir el següent espit davant dels nassos... i ara com xapo? Impossible deixar qualsevol de les mans.... merdaaa... intento desgrimpar... però els meus avantbraços no donen per més... segon saque del buril!! Bufaaaa, ei, que jo no vull tornar a sacar d'aquest buril (quin mal rotllo déu meu!!)... Necessito reposar... trencar la dinàmica... i què millor que fer una foto tota penjada?

Vale, ja he canviat el xip... em torno a mirar el pas... collons Raquel, que potser es fa per la dreta!! (ja t'ho deia en Piju que cal escalar més a poc a poc... que cal que estudiis més els passos i els possibles reposos...). A veure... sí, sembla que aquí hi haurà més bon canto... i d'aquí a allà i després a l'altre i... aleshores podré xapar... Tornem-hi!!. Aquesta vegada hi arribo, xapo i em penjo a descansar (els braços, el coco... i el que fes falta!!). I encara queden dos espits més a la vista... cada vegada més allunyats, però en el desplom... si us plau, que hi hagi canto!! I sí, sembla que per fi la sort m'acompanya, el canto és gran, gran de veritat!! I quina alegria!! I després... ja ve una rampa, sense cap espit, però una rampa de IV+ de roca compacte, amb bon canto... genial per treure'm el mal gust de boca i poder disfrutar!!
Aquí la Laia en aquest últim tram:

L7: És un llarg de III que ens porta a la feixa.

El descens es realitza agafant la feixa a la dreta (mirant la paret), seguint els cables. Quan aquests finalitzem, seguim el corriol que va baixant i ens portarà fins a la via del tren. D'aquí surt un altre corriol que acaba en una desgrimpada, i ja serem a la carretera.

Sé que per a molta gent és una gran via... i jo creia que també ho seria per mi... però no sé pas si ha estat que jo avui no tenia el dia, que m'esperava una altra cosa, que haver-se d'esperar a les R's 20 minuts m'agobia, que no sabia que estigués sobada, el fet del compromis d'haver de sortir per dalt per culpa d'haver-me oblidat la corda... però jo no l'he disfrutat!! (i això que l'últim llarg es realment preciós, desplomat i aèri). No sé, potser la repeteixo d'aquí uns anys per gaudir-la diferent... i aquesta vegada sense els friends de lastre, que aquesta vegada no n'he posat ni un!!

Taca Romesco, Vilanova de Meià

Aquest dissabte, jo havia quedat per anar a Montrebei amb en Miquel a fer el Díedre Gris (els dos ens estrenàvem a Montrebei i volíem començar per quelcom aparentment assequible), però ens van comentar que el sol hi entrava molt tard, així que vam decidir anar a fer el Díedre Adaubert. Per una altra banda, en Roger havia quedat amb un altre company per anar a fer la del Corb (a Montrebei també), però dijous el seu company se'n va desdir. Així que, podíem fer cordada els tres... (sí... tres penjats de les R's de Montrebei... de claus... una mica de yuyu)... però quina via aniríem a fer? Va ser tal la liada per a decidir-nos, que finalment vam ratllar-nos amb el tema Montrebei, i vam dir... doncs anem a un altre lloc, que Montrebei no es mou de lloc!! I així va ser com vam decidir que avui aniríem a Vilanova de Meià, a fer la Taca Romesco ( una via equipada en esportiva amb espits) a la Roca dels Arcs. Quin canvi, eh!!! Je, je!! Tot i això, a la guia posava portar algun friend i microfriend i, no obstant tothom ens havia dit que no calia posar res, i els meus companys tampoc hauríen portat res... jo he insistit... prefereixo portar pes que passar por!!L'aproximació és la mateixa que per anar a fer El Senyor de los Bordillos (veieu article anterior), però la Taca Romesco es troba més a la dreta (passada la Musical Exprés), iniciant-se a l'esquerra d'un arbre evident.

L1: Es tracta d'un inici un xic brut i trencadot, que passa a net i compacte tant bon punt entres a la placa de 6b... on t'hi trobes un pas fi i dur... on cal tibar-li d'un mono-dit d'aquests que no vols deixar... i que quan et decideixes per deixar-lo sembla que el dit se t'hi ha quedat a dins... cadascú de nosaltres ha fet el pas diferent, però tots hem posat el dit al mateix lloc, això sí!! Je, je!! Passat el pas, caldria anar en tendència a la dreta, doncs nosaltres hem anat més a l'esquerra i hem fet la R1 equivocada. La R1 de la Taca Romesco està a la mateixa alçada uns 5m més a la dreta.
Aquí podeu veure en Roger, tirant-li de primer, a l'alçada del pas clau del llarg.

L2: Aquest m'ha tocat a mi. El nostre inici ha estat un flanqueig a la dreta per a xapar la R1. Seguidament venia el desplom de 6b. La veritat és que he bufat força, doncs la pila se m'acabava i les temptacions de penjar-me a reposar estaven a flor de pell, però passat el desplom i la verical que el segueix, he trobat un bon repòs natural... bbbbfff!! Avui no les tenia totes!! En les fotos no s'aprècia... però he sortit de la R1 un xic acollonida... je, je!!

Després, la paret perdia un xic de verticalitat i les assegurances ja no eren tant abundants...
Aquí en Roger arribant a la R2.

L3: I aquest ja li ha tocat a en Miquel, el de 6c. La veritat és que mentre el veia sortir de la R i veia com superava el primer desplom semblava que fos cosa fàcil... i després ell mateix ha dit: ei, ara ja està, ara ja serà més fàcil... Així que, sense problema, ha aprofitat per tirar-nos una foto als que estàvem a la R (sí, somriures i felicitat!!)Però carai!! Què diferent es veu quan ho fas tu... je, je... surto de la R... no havia fet ni dues passes que en Roger ja em deia que sortia... ei Roger, espera't, no fos cas que caigui i vagi a parar sobre teu... je, je... i dit i fet!! Unes passes més i relliscada de mà i a volaaarrr!! No, no he caigut sobre d'ell, directament més a baix de la R2!!! I després havia de ser més fàcil... en Miquel havia pogut entretenir-se a fer la foto, no? Je, je... Bufa, la veritat és que jo he seguit bufant, sense volar, però amb l'àcid làctic ben acomulat als avantbraços!! Osti, què fort està en Miquel!! Je, je!! I aquí, en Roger i jo de segons després del desplom:

L4: I ara, per mi, el llarg més bonic de la via, el de 6b+. L'inici no ho sembla pas ... doncs comença amb un flaqueig a la dreta...

...Però ràpidament entres en una fissura...

... que la deixes per entrar en un desplom cada vegada més aèri...


i superat aquest, encara et queda disfrutar d'una placa... per a tots els gustos!! I... pila, això sí, la pila que no s'acabi!!!

L5: Em tornava a tocar a mi... sí, sols era un V+... però riute'n dels V+ de Vilanova... je, je... veient el desplom des de la R4 no ho semblava pas un V+!!!

La veritat és que hi havia canto... i que el primer espit des de la R4 no es veia pas... però quina sorpresa més gratificat en veure'l!! Superat el sostre... s'acaben els espits... en veus un, força lluny... doncs és l'unic espit que veuràs fins arribada a la R!!! (tres o quatre espits en tot el llarg...). Per sort hi havia una sabina i havíem carregat amb els àliens... Així que he posat un àlien... que per ser sincers... crec que no treballava massa bé... je, je... però sempre va bé pel coco veure alguna cinta més a baix!!!

L6: Tornava a ser un 6b, i com no, començava amb un desplom. Donat a que l'ultima vegada que en Roger i jo havíem coincidit de segons quasi li caic a sobre... aquesta vegada ha sortit ell davant meu i... aquesta vegada ha volat ell!! Je, je... sort que jo encara no havia sortit!! El pas no era fàcil (presa roma), però ell no ha volat per la dificultat del pas, sinó per què anava xerrant i rient... el que hem estat fent tots tres durant tota la via!! Je, je!! Potser alguns més que d'altres... Mireu!! (la foto no és pas d'aquest llarg...)

( Ei, que la que no reia aquí era jo... la foto se l'han tirada ells solets mentre jo muntava la R2! Bé... espero que no se l'hagin tirat mentre jo li tirava al 6b de primera!! Je, je!! ).

Després del desplom inicial, seguies amb una placa vertical de canto i pilosa.

I finalment a la feixa, on acabava la nostra via!!

El descens l'hem realitzat seguint la feixa cap a la dreta (mirant la paret), i seguint vorejant la paret, fins que trobem un camí força empinat que baixa a mà dreta, que ens portarà a la carretera (seguint igual de dret i relliscós tota l'estona), un xic més a munt d'on tenim el cotxe.

Durant la baixada hem seguit rient... i valorant la via ... per mi ha estat una gran via, sostinguda i disfrutona... per ells tant sols com un dia de costellada...je, je... o això és el que han dit aquest parell d'homes... i la veritat és que estan molt forts!!! Però amb el que tots tres estem d'acord és en què hem rigut molt i hem passat un bon dia junts!

A veure quan podem tornar a compartir aquest somriures, però a Montrebei!!!

Ah! En Miquel surt molt poc fotografiat... però no per què no li haguem fet fotos... je, je... doncs a dos bloggers per cordada ... dues càmeras!!! Veieu les seves i el seu punt de vista de la via al seu blog: http://piadesclimberianes.blogspot.com/

Ei Miquel, i ara no tardis una eternitat penjar l'article, eh!!! Je, je!! Que ja et porto aventatge!! Je, je!!

VI Trobada de Cordada femenina al Señor de los Bordillos

Aquest cap de setmana era la VI trobada de pubilles escaldores, a Vilanova de Meià. Jo no hi vaig poder pujar fins ahir dissabte al vespre, així que em vaig perdre un dia d'escalada, però no pas la butifarrada ni la xerrada amb les companyes!!

I encara va arribar més tard la que seria la meva companya de la cordada femenina, la Cris!! Ara sols ens faltava escollir via... donat que ella va forta en esportiva i que just s'acaba d'iniciar amb la via llarga, calia buscar una via que estigués equipada i que no fos de compromís. Així que vaig decidir-me per la "Señor de los Bordillos" de la Roca dels Arcs, doncs segons les ressenyes estava ben equipada (amb espits), era rapel·lable tota ella i el grau semblava que seria per a disfrutar!! (he estat intentant dibuixar-hi la via... però em perdo a partir del tercer llarg... je, je)

A la Cris li va semblar bé, però ens vam posar a preguntar i van començar les incerteses... l'Eva ens deia que en l'últim llarg on les ressenyes li donen 6b, hi havia un pas impossible (ni amb estreps), que ella hi va anar amb un noi que feia 7c+ i que va haver de baixar-se... que potser amb una ungla... així que ja em veieu buscant una ungla!!! Per fi, l'Annalisa me'n deixa una ... tot i que en Paca m'assessorava que amb una ungla allí no hi faria res, que pobre de mi que no tirés en lliure i sortís per dalt... bufa... començava el neguit!!! Però em relaxava pensant: ei, doncs ja rapel·larem, cap problema!! I si no... sempre podem fer el flanqueig de la via del Quatre i seguidament fer l'últim llarg de IV de la Musical Exprés!

L'aproximació es realitza deixant el cotxe passat el pont. Cal agafar un camí que baixa a mà esquerra, direcció al corriol per després fer una pujadeta de 5 minuts fins que ens trobem sota la Roca dels Arcs. Allí, caldrà anar caminant per sota la paret (camí ben marcat) fins que veiem la via, que haurem de tirar cap a munt, directament cap a ella (la localitzarem en la gran crosta marró de peu de via, entre la Chica Martini i la Musical Exprés).

L1: El primer llarg de V+ l'ha realitzat la Cris. Es tracta d'un V+ de placa de Vilanova d'aquests amb algun passet que més val que te l'agafis amb carinyo i confiança.

En la fotografia, es veu el primer llarg i la Cris a la R1... no és que m'hagi penjat a mig llarg L2 per fer la foto... no, m'he penjat per què els avantbraços m'explotaven!!! Je, je... i aleshores he aprofitat el descans!!

L2: Aquest s'inicia realitzant un primer desplomet de V+ (havent flanquejat a la dreta des de la R1), per passar a un desplom més gran (on jo m'he penjat i he fet la foto de sobre) i acabant en una placa de 6c+. La placa està molt ben equipada, com podeu veure en la foto de baix, i es pot fer A0 sense problema, però és fina fineta, i de les que posa la pila.
Arribada a la R2, me n'adono que aquesta no està equipada per rapel·lar... i donat que sota hi ha un desplom... començo a demanar a no se qui que arribem a dalt i no hagi de muntar ràpels!!

L3: Aquest el marquen de 6a. S'inicia amb un desplom ben assegurat (fotografia de sota) i continua amb una placa preciosa.

L4: És un llarg molt curt (20m) de 6a+, molt fi però molt disfruton, d'aquests que t'obligen a equilibrar-te a la paret i no perdre concentració... S'inicia amb un primer flanqueig a l'esquerra (sense cap espit) per després entrar en la placa.

L5: Aquest li tocava a la Cris, però donat que anàvem més que petades, que era un 6b+ , que no s'hi veien masses espits i que jo, ahir, li havia dit a la Cris que no patís, que ja tiraria jo si calia... brrr... per què coi li havia dit? Je, je!!! Doncs li he tirat jo!! I hem liat una amb les cordes... ens hem hagut de desencordar una i després l'altra... semblava que cada vegada la liéssim més... je, je... no sé quanta estona hem estat en aquesta reunió, però el sol començava a baixar... i sols pensar en tot el que m'havien dit de l'últim llarg... glups!! Se'm posava la pila de cop!! I aquest ja havíem quedat que el faria jo... Així que sense pensar-s'ho i cap a munt!! I quin llarg... llàstima que ja no estava per fotografies... per què era d'alló més aèri... amb un primer fort desplom que finalment es convertia en verical però que no et deixava parar ni a respirar!!


L6: És un V on la Cris ha disfrutat com una campiona!! I això que les assegurances no estaven precisament a prop... està feta una bèstia!!


L7: I, per fi, ja havíem arribat al llarg més problemàtic de la via... el que havíem temut durant tota ella!! Ens mirem el flanqueig a la dreta que jo tenia pensat i no ho veig clar... doncs sincerament, eren uns 15m de flanqueig fins a la Musical Exprés sense més possiblitat que posar alguna sabina (doncs no portàvem res més)... i em feia por!! Així que hem decidit amb la Cris que jo provés de fer el llarg, i que si arribat el famós pas no podia anar endavant, doncs mallón i cap a baix!!


El llarg s'inicia amb uns passos de V+ que ràpidament entren en la placa de 6b, i quan ja tens el sostre a uns 5 metres... uix Cris, crec que estic en el puto pas... compte!!... pillaaa... vol al canto!!! Bufa... la Cris acabava de parar el seu primer vol amb el reverso... i ho havia fet de PM!!! I aquí no hi havia un espit sinó un paravolt ben nou... Així que a tornar-ho a intentar... i... ara arribo un xic més a munt... però no hi veig color... no hi ha peus per enlloc (bé, un sí, però a l'alçada del meu maluc... impossible!!) ... i sols tinc dos regletes inclinades i sobades de mitja falange per les mans... Cris, em tiroooo!!! Altra vegada penjada com un fuet... vale Raquel, prova de posar l'estrep i prepara l'ungla... som-hi... bufa, rebufa... l'estrep no em serveix de res... i l'ungla no sé ni on posar-la... Cris, que torno a volaaaaar!! Tercera vegada penjada!!I ara què fem? I ve la pregunta de la Cris: ei Raquel, vols dir que les anelles amb filferros que hi ha a les R's són fiables per rapel·lar? Osti, espero que sí Cris!!! (i jo pensant en els desploms que ens esperaven si rapel·làvem...). Uixxxx... i el sol cada vegada més baix... i nosaltres sense frontal... i a mi que no em fa gens de gràcia fer el flanqueig de la via del quatre... i la Cris que no te clar rapel·lar...

Ei Cris, ho provo una última vegada, i si no puc, baixo a la R, parlem, em torno a mirar el flanqueig i decidim com coi sortim!! I... aquesta vegada, arribada a les regletes, faig patinatge amb el peu esquerra fins que sembla que s'hi queda (adherència) ... alço el dret a l'alçada del maluc tot bloquejant braços... i sííííí, ara sí!!! Va l'altre peu Raquel... i ara, sense mans, cap a munt, amb la cara, la panxa i tota jo ben arrambada a la paret... je, je... i... la xapa a la cara... i un canto gegant al costat... mmmmm.... viscaaaaa, xapat!!!! Ho hem aconseguit!!!!! Amb l'eufòria que ens ha agafat a les dues, he tirat a munt ràpidament (oblidant-me d'allargar-li la cinta... ho sento Cris!!), després tens uns 6 metres sense res... però donat el subidón, tiro a munt!! Un altre desplomet (aquest amb canto invertit gegant, ara a disfrutar) i.... Reunióóóóó!!!! Iujuuuuuu!!! Em trec els peus de gat i la Cris ja pot començar a pujar!!!
Arribades a la R7, cal caminar per la feixa a la dreta, ben bé uns 40m, fins que arribem a una alzina (o era un pi? Bé, era un arbre prou gran com per destacar). Aquí grimpem a munt (IV) i quan es torna a tombar caminem i grimpem cap a l'esquerra, fins arribats a un petit esperó, per on pujarem i ja serem al cim. (nosaltres ho hem fet encordades).

El descens es realitza caranejant a l'esquerra, per anar a agafar la canal que separa la Roca dels Arcs de la roca Alta, que ens portarà al camí que passa per sota tota la Roca dels Arcs, l'agafem i anem passant per sota totes les vies.
Quan passem per sota la nostra, la Cris i jo ens la mirem i somriem... avui no havíem escollit un repte, però ens l'hem trobat i l'hem superat!!! I de quina manera!!! I quina cordada més coordinada i amb més feeling... esperem seguir escalant, somrient, compartint, i superant reptes conjuntament!!!

Puigmal al Cavall Bernat

I quina via ... mmmm... encara porto la gustera i el somriure als llavis... és que l'he feta avui... je, je!! Ja m'hi vaig aproximar una vegada aquest juliol, però degut a la falta de temps ens vam haver de passar a la Punsola. I des d'aleshores, i donada la mitificació de la via amb el tema del reequipament/neteja d'en Tarragó, em moria de ganes d'anar-hi però em feia molt i molt respecte. I finalment avui ha arribat el dia!!

La veritat es que no les tenia totes... i semblava que alguna cosa em deia que avui no era el dia... ja m'he llevat abans que sonés el despertador (serien els nervis?)... i m'he llevat amb un dolor... d'aquests que venen un cop al mes... brrr, justament avui... vaaa, un neobrufen i endavant!! Després, en l'aproximació se m'ha petat una de les anelles del portamaterials... friends i càmara per terra... sort que no ha estat a mitja via!!!

L'aproximació és la mateixa que la de qualsevol del Cavall Bernat: deixar el cotxe a Santa Cecília i agafar el camí de l'arrel direcció al Monestir. Quan passem per sota del Cavall cal agafar la Canal del Cavall. Primerament caminet amb grimpades, i després ja per les cordes fixes, fins que estem ben bé a l'alçada de l'inici de la canal de la Puigmal, on haurem de flanquejar. Arribats aquí, no sabíem ben bé si encordar-nos o seguir a munt. Amb en Marc hem decidit tirar a munt fins que trobéssim un bon lloc on encordar-nos. Quan havíem fet ben bé 30m, hem fet R en un arbre, ens hem encordat i ha començat en Marc.

L1: Segueix la canal fent "arbre-tracció" més que no pas escalar. I just abans de la R1, es fa un pas de IV+. En Marc ha posat dues sabines durant el llarg. La R estava equipada amb paravolts i anelles per a rapel·lar (igual que la resta de reunions de la via, així que no ho aniré repetint!!).

L2: En veure el llarg, tant en Marc com jo ens hem tranquil·litzat... tot dient-nos: sembla una fissura que deixi equipar-se... i material no ens en faltava... així que endavant!! Com veurem en la fotografia, l'he ben cosida!! Je, je!! Així que he pogut gaudir com mai, escalant i buscant forats i foradets, entasconant els tascons i provant quin friend i/o àlien m'hi quedava millor... en tot el llarg sols he trobat un clau (un xic podridot) a la meitat i un altre de gegant, pintat de color verd un metre abans de la R. Hi ha un tram d'uns 3 metres on no s'hi pot posar res (i està força trencadot), i una altre just abans de xapar el clau verd on jo hi he posat aliens... però donat que la roca es trencava... ha estat més com a ajut psicològic!! Era el pas de V+/6a un xic vertical.

L3: Te una sortida desplomada de 6a+ on hi ha un clau verd a uns 3-4 metres(abans del clau hi ha possibilitat de posar un Camalot petit). Després cal sortir a pèl per anar a buscar la fissura, on posar alguna cosa ja no és tant senzill!! Eh Marc!! Després, just a l'alçada de la R es troba un altre clau verd, després de xapar-lo, cal flanquejar a l'esquerra, cap a l'arbre, on hi trobarem la R3.

L4: Te una primera sortida de fissura (on jo ja hi he posat dos empotradors), per després posar-te dins la xemeneia (un consell, les bambes que pengin entre les cames!! Je, je), on hi trobarem 3 paravolts ... quina ganga eh! Doncs no ens emocionem, que encara et queden 15 metres sense res!! Es primers 8-10 metres són impossible d'assegurar (o jo no he sabut com fer-ho... doncs encara tens xemeneia, i quan en surts - sols per un moment -tot està trencat i no hi ha fissura possible per enlloc, sols un intent de fissura sense més fons que sorra... jo hem pensava que aquí trobaria la R, però no, encara quedaven uns 5 metres). I en aquests últims 5 metres he tornat a posar 2 empotradors. I altre cop dins la nova xemeneia... i reunióóóóó... iujujujujuju!!!
La foto l'he feta abans de fer el llarg... millor que en Marc es dediqués a assegurar!! Je, je!!

L5: Es continua en xemeneia uns 5 metres i es xapa un espit (que es mou), seguidament cal sortir al buit i penjar-hi l'estrep (bé, a no ser que tinguis el 6b+ d'en Soldevila o el 7a del Luichy que aleshores pots sortir en lliure, però no ha estat el nostre cas).

I després, amb peus a l'estrep, xapar un pont de roca (on millor posar-hi una baga pròpia... je, je)

Seguidament, penjar-se del pont de roca i després en Marc ha posat el Camelot del número 3. Altra vegada ens pengem amb els estreps i ara xapem un tac de fusta... ens hi pengem amb els estreps i per fi arribem a un paravolt (ja era hora!! Je, je). D'aquí caldrà sortir en lliure per anar a buscar una fissura on tornar-se a auto-protegir fins a xapar un altre clau.

L6: Ja han arribat els llargs d'Ae, equipats amb paravolts!!! Segons les diferents ressenyes que miris, el grau d'aquest llarg va del 6a al 7b+. Jo no en tinc ni idea de quin grau era... sols sé que fins el desplomet he anat en lliure, després mans a les cintes i peus als estreps, per tornar a sortir en lliure un cop perd verticalitat la paret.

I quina canvi de xip a partir del L6... no sembla pas la mateixa via... passes de díedres i xemeneies a autoprotegir a plaques Montserratines paravoltades i amb molt d'ambient... hi ha llargs per a tots els gustos!! I quan tot t'encanta ... a gaudir com una boja en cada llarg!!!

L7: Aquest segueix essent d'Ae, i va a buscar l'esperó. Es pot apurar en lliure millor que l'anterior (però tenint en compte que el company ni et veu ni et sent!!). Les ressenyes marquen de V a 7a.

I el descens... com sempre en el Cavall Bernat: ràpel de 60m (sí, amb dues cordes de 60m ja arribes a baix!!), desgrimpada i anar a agafar el corriol que ens portarà de nou a la Canal del Cavall, i després el camí de l'arrel, ara en direcció Santa Cecília!!

I després la clareta de rigor... je, je, això que no falti, que també forma part de l'escalada!!!

I quina via senyors!! I quin pont!!! I quin fart d'escalar!!! I quin fart de gaudir!!! I demà dilluns... a treballar... però amb un somriure i una sensació positiva al cos, que no me la treu ningú!!!Mmmmmm...!!!!!!

Una mica d'esportiva?

Avui havia quedat amb en Piju i la Marian per escalar. Amb els dos alhora? Noooo, primer amb un i després amb l'altre... doncs algú s'havia de quedar la bessonada... i que me'ls quedés jo no era una opció... je, je. I donat que ahir ja havia fet via llarga i que demà també he quedat per fer-ne, doncs avui era un bon dia per passar-me a l'esportiva (què estrany, oi? Je, je!!) ... doncs sí, avui he fet la freekee... je, je... !!!! (però a la Nord de Montserrat, eh!! No fos cas que la tàpia em quedés massa lluny...).

Al matí hem anat amb la Marian al sector del Piteu, un sector on abunden els 6a/6b. Les vies no són massa llargues (de 15 a 20m), però la roca és boníssima (no me n'havia adonat mai que el conglomerat de Montserrat també podia ser abrasiu). Hem trobat que els graus no són massa continus, doncs hem hagut de penjar-nos en un V+ i en canvi hem encadenat els 6a+ i els 6b. A destacar la via de "El ocho de la Bernarda", un 6b de placa preciós!! Total, animades com estàvem i sense criatures pel voltant, finalment hem fet un total de 7 vies. Tela les mamis... je, je!!

Després a dinar a Santa Cecília amb en Piju (bé dinar, dinar... a menjar ganyips, fer la birra i el cafè), i a petar la xerrada tots tres i ... se'n tornem-hi!!!

Amb en Piju hem anat al sector del Casot, on les vies van del 6c al 7b+. Us deveu preguntar: i tu què coi has fet allí? Je, je... doncs primer de tot flipar pepinos!!! Hem començat amb un 6c+ per escalfar... i jo més que escalfar el que he fet ha estat deixar-m'hi la pell!! I això que anava de segona!! Després hem fet un 7a preciós (Pies Negros), de postures alpines (fissura/díedre...) ... i donat que ja m'havia costat prou el 6c+ d'abans i que crec que en tota la meva vida sols he provat dos 7a's de segona i cap de primera... doncs li he tirat de segona... i, increïble!! L'he encadenat!!! Seguidament ens hem posat en un altre 7a, aquesta vegada de placa (Mousambaní). I ves per on, en Piju m'ha convençut per què el provés de primera!! Així doncs, ja no podré dir mai més que no he provat mai de tirar-li de primera en un 7a!! Ei, que avui he descobert que els 7a's també tenen cantos... je, je... que no tot són nyapetes!! I ara ve la gran pregunta... he encadenat el meu primer 7a de primera i a vista? Je, je... noooooo, he volat en l'última xapa, quan sols hem quedava xapar la "R" (quina ràbia, eh!! Je, je). I ara el més graciós del tema, just aquest tram és de 6c+ i no de 7a!! (doncs és el tram que empalma amb la Mareja Perdius, i el marquen de 6c+). Serà que els 6c+ són més putes que els 7a's? Je, je!!

Així doncs... quina és la meva reflexió d'avui? Doncs que el grau m'ajuda a orientar-me sobre quines vies puc provar de fer o quines vies hauré de deixar per més endavant, però que com a tota orientació, tant sols és això, una orientació. Doncs en una via llarga em puc trobar un V+ com el de la primera via del dia d'avui i haver-me de penjar de la primera xapa, com puc provar de tirar-li de primera en un 7a de placa Montserratina i arribar a la R (sempre i quan estiguem parlant de vies equipades, és clar!!).

I que, com sempre, l'important és gaudir de cada pas, encara que sigui penjada com un fuet, deixant-m'hi la pell o volant, doncs tot això també és escalar!!!

Mescalina a la Paret de les Bagasses

La Mescalina és una via llarga esportiva, equipada des de dalt, que actualment està totalment equipada amb paravolts (fins al 2002, passada la feixa, estava equipada amb claus i burils, dels que encara en queda rastre). És una via que jo volia fer ja fa temps, doncs ara farà un any un bon amic i molt bon company de cordada l'havia feta i m'havia dit: Raquel, has de fer la Mescalina, 5 estrelles, t'encantarà!! I sort que he tardat un any a anar-hi... je, je... doncs no sé si fa un any l'hagués pogut gaudir com avui!!

Així doncs, avui m'he dirigit cap allà amb en Roger. Val a dir que la seva idea d'escalada per avui n'era un altre... i no pas una via equipada i amb paravolts... però les parets no es mouen de lloc, i l'altre via segueix allí!! Així que hi hem anat amb 16 cintes exprés i res més (bé, res més no, que jo duia un somriure als llavis... je, je).

Per aproximar-nos a peu de via, cal deixar el cotxe al pàrquing de la Font de les Bagasses, i des d'aquí caminar per el voral de la carretera en direcció a la paret fins arribats al pont. L'atrevessem i pujem pel caminet que ens porta a la via del tren, creuem el túnel i girem a la dreta (per pujar per sobre del túnel) i d'aquí seguim direcció a peu de via (mirant la paret, a l'esquerra). Cal anar a buscar l'inici de la la Via Anglada i fer el primer llarg d'aquesta (on si es portéssin empotradors es podrien posar... nosaltres no en portàvem i en Roger sols ha fet servir una sabina). Arribats al jardí penjat farem una primera R (que és la R1 de l'Anglada), i d'aquí seguirem pujant encordats en diagonal a l'esquerra per anar a buscar l'inici de la nostra via. Aquí també hagués estat bé portar algun empotrador... doncs aquesta aproximació m'ha tocat a mi i, donat que no he vist un paravolt m'ha tocat fer coco per arribar al paravolt d'abans de la R0, que ja era més finet!!

La via consta de 15 llargs, però nosaltres l'hem fet en 11.

L1: 6a de placa fina, molt ben assegurat i molt i molt guapo!

L2: Placa de 6a+, seguit d'un pas de desplom de 6b (o això diuen les ressenyes... nosaltres no hi hem vist color... i hem acabat fent A0), i una altra placa de 6a (que pertany al tercer llarg de la guia, però nosaltres no hem vist ni la R... i això que diuen que hi ha un pot i tot!!).

L3: Una grimpada de IV- IV+ on he posat una sabina, seguit d'una fissura en diagonal preciosa de 6a on també hi hagués posat algun friend gran (aquí jo també he empalmat... he vist la R, però he pensat que no era nostra... quedava més a l'esquerra de l'inici de la fissura... je, je... així doncs, aquest seria el sisè llarg de la via).

L4: És el de la placa de 7a ó 6a/Ae... hi havia dues línies de paravots, una a la dreta de la R i l'altre a l'esquerra, hem agafat la de la dreta (la que no era... je, je)... ens ha calgut fer A0 i a en Roger coco després... doncs passada la línia de paravolts hi havia un díedre amb un clau a l'inici i res més fins a la següent R... i jo com que anava de segona... je, je... doncs he deixat el coco pel següent llarg.

L5: Està clar que no era cap llarg de la nostra via... doncs jo ja l'havia fet fa un any amb en Marc... quan fèiem la Vidal Farreny i ens vam posar a la CADE... je, je... així doncs, és un llarg de la CADE, amb una entrada pulida pulideta... on he hagut de fer coco fins que me n'he adonat que realment he après alguna cosa en aquest últim any!!! Je, je... no n'hi havia per tant!!! I arribada a la falsa feixa, he fet la R en un arbre i un paravolt (com m'havia ensenyat en Marc el seu dia... mentre jo m'intentava aguantar la plorera... je, je... quins records!!!).

L6: En Roger ha fet un flanqueig cap a l'esquerra per anar a buscar la nostra via. Com no, sense posar res, quin remei ... je, je... tela quin coco nen!!

L7: Des de la R que havia trobat en Roger, recte a munt!! Una placa amb una entrada de 6a amb peu en arbre... sí... je, je... en un arbre cremat... que tot i que en Roger dubtava de si se m'acabaria petant, jo he confiat en el meu pes i l'he aprofitat tant com he pogut!! I no s'ha trencat!! Per cert, ara no sé si en Roger l'ha utilitzat... je, je... I després, seguir la placa a munt fins arribar a la feixa.

L8: S'inicia amb uns blocs de IV, seguidament trobem una R que en Roger no fa, i segueix amb la placa de 6b (11è llarg segons guia i de 6a segons en Soldevila... la meva opinió és que en Soldevila s'equivoca... je, je... o que està molt fort!!).

L9: No obstant no li tocava a en Roger... venia el llarg de 6c+ (segons el Soldevila... per què hi ha ressenyes que li donen 7b al pas en qüestió i 6b+ a la resta), així que l'ha fet ell!! Je, je... bufa, sort!! El pas l'hem hagut de solucionar amb A0 i pedal... i el desplomet de 6b+... sort que en Roger m'ha anat guiant cap a on havia d'anar... i que de petita havia jugat a "la Gallineta cega" je, je... que si no encara estaria buscant el canto!!!

Aquí en Roger ja havia fet el pas... no era pla de posar-me a fer fotos just quan assegurava el desplomet de 6b+, no?

L10: Ara sí que em tocava a mi!!! Una placa de 6a+/V. L'inici no m'ha estat molt fàcil...doncs he patit un xic per poder xapar un paravolt, però després ... mmmmm.... quin gaudir!! Placa tipus Vilanova de Meià, plena de fissures horitzontals on posar-hi dits i peus!!!

L11: Un llarg de IV+/V i un altre de IV+/V, on l'únic que cal destacar és la falta de continuitat de la línia de paravolts uns 15 metres abans de fer cim... ja que tota la via està macro xapada... per què deixar 15 metres finals sense assegurar? Je, je!!

El descens es realitza agafant un camí a la dreta (mirant a roca Regina), que va baixant durant uns 10-15 min fins que s'acaba i hi ha una instal·lació de ràpel (que és d'uns 50m i te un tram volat), seguidament seguim el camí que ens portarà a la xarxa metàlica que desgrimparem per fer peu a la carretera. I d'aquí seguir per la carretera fins al cotxe altra vegada.

No es tracta d'una via de compromís ni d'aventura, doncs està molt ben equipada (la paraula por no ha aparegut cap vegada... ni en la meva ment!!... je, je... cosa estranya ... però positiva!) i les R's tenen anelles per poder abandonar. Però ha estat una via per a disfrutar d'escalar metres i metres esportius cap a munt!! Exactament 430m!! I no obstant en Roger no ha pogut gaudir d'aventura... li han tornat les ganes de fer via llarga!!! Ja era hora!!!