divendres, 12 d’octubre del 2007

Mescalina a la Paret de les Bagasses

La Mescalina és una via llarga esportiva, equipada des de dalt, que actualment està totalment equipada amb paravolts (fins al 2002, passada la feixa, estava equipada amb claus i burils, dels que encara en queda rastre). És una via que jo volia fer ja fa temps, doncs ara farà un any un bon amic i molt bon company de cordada l'havia feta i m'havia dit: Raquel, has de fer la Mescalina, 5 estrelles, t'encantarà!! I sort que he tardat un any a anar-hi... je, je... doncs no sé si fa un any l'hagués pogut gaudir com avui!!

Així doncs, avui m'he dirigit cap allà amb en Roger. Val a dir que la seva idea d'escalada per avui n'era un altre... i no pas una via equipada i amb paravolts... però les parets no es mouen de lloc, i l'altre via segueix allí!! Així que hi hem anat amb 16 cintes exprés i res més (bé, res més no, que jo duia un somriure als llavis... je, je).

Per aproximar-nos a peu de via, cal deixar el cotxe al pàrquing de la Font de les Bagasses, i des d'aquí caminar per el voral de la carretera en direcció a la paret fins arribats al pont. L'atrevessem i pujem pel caminet que ens porta a la via del tren, creuem el túnel i girem a la dreta (per pujar per sobre del túnel) i d'aquí seguim direcció a peu de via (mirant la paret, a l'esquerra). Cal anar a buscar l'inici de la la Via Anglada i fer el primer llarg d'aquesta (on si es portéssin empotradors es podrien posar... nosaltres no en portàvem i en Roger sols ha fet servir una sabina). Arribats al jardí penjat farem una primera R (que és la R1 de l'Anglada), i d'aquí seguirem pujant encordats en diagonal a l'esquerra per anar a buscar l'inici de la nostra via. Aquí també hagués estat bé portar algun empotrador... doncs aquesta aproximació m'ha tocat a mi i, donat que no he vist un paravolt m'ha tocat fer coco per arribar al paravolt d'abans de la R0, que ja era més finet!!

La via consta de 15 llargs, però nosaltres l'hem fet en 11.

L1: 6a de placa fina, molt ben assegurat i molt i molt guapo!


L2: Placa de 6a+, seguit d'un pas de desplom de 6b (o això diuen les ressenyes... nosaltres no hi hem vist color... i hem acabat fent A0), i una altra placa de 6a (que pertany al tercer llarg de la guia, però nosaltres no hem vist ni la R... i això que diuen que hi ha un pot i tot!!).

L3: Una grimpada de IV- IV+ on he posat una sabina, seguit d'una fissura en diagonal preciosa de 6a on també hi hagués posat algun friend gran (aquí jo també he empalmat... he vist la R, però he pensat que no era nostra... quedava més a l'esquerra de l'inici de la fissura... je, je... així doncs, aquest seria el sisè llarg de la via).

L4: És el de la placa de 7a ó 6a/Ae... hi havia dues línies de paravots, una a la dreta de la R i l'altre a l'esquerra, hem agafat la de la dreta (la que no era... je, je)... ens ha calgut fer A0 i a en Roger coco després... doncs passada la línia de paravolts hi havia un díedre amb un clau a l'inici i res més fins a la següent R... i jo com que anava de segona... je, je... doncs he deixat el coco pel següent llarg.
L5: Està clar que no era cap llarg de la nostra via... doncs jo ja l'havia fet fa un any amb en Marc... quan fèiem la Vidal Farreny i ens vam posar a la CADE... je, je... així doncs, és un llarg de la CADE, amb una entrada pulida pulideta... on he hagut de fer coco fins que me n'he adonat que realment he après alguna cosa en aquest últim any!!! Je, je... no n'hi havia per tant!!! I arribada a la falsa feixa, he fet la R en un arbre i un paravolt (com m'havia ensenyat en Marc el seu dia... mentre jo m'intentava aguantar la plorera... je, je... quins records!!!).

L6: En Roger ha fet un flanqueig cap a l'esquerra per anar a buscar la nostra via. Com no, sense posar res, quin remei ... je, je... tela quin coco nen!!

L7: Des de la R que havia trobat en Roger, recte a munt!! Una placa amb una entrada de 6a amb peu en arbre... sí... je, je... en un arbre cremat... que tot i que en Roger dubtava de si se m'acabaria petant, jo he confiat en el meu pes i l'he aprofitat tant com he pogut!! I no s'ha trencat!! Per cert, ara no sé si en Roger l'ha utilitzat... je, je... I després, seguir la placa a munt fins arribar a la feixa.

L8: S'inicia amb uns blocs de IV, seguidament trobem una R que en Roger no fa, i segueix amb la placa de 6b (11è llarg segons guia i de 6a segons en Soldevila... la meva opinió és que en Soldevila s'equivoca... je, je... o que està molt fort!!).


L9: No obstant no li tocava a en Roger... venia el llarg de 6c+ (segons el Soldevila... per què hi ha ressenyes que li donen 7b al pas en qüestió i 6b+ a la resta), així que l'ha fet ell!! Je, je... bufa, sort!! El pas l'hem hagut de solucionar amb A0 i pedal... i el desplomet de 6b+... sort que en Roger m'ha anat guiant cap a on havia d'anar... i que de petita havia jugat a "la Gallineta cega" je, je... que si no encara estaria buscant el canto!!!
Aquí en Roger ja havia fet el pas... no era pla de posar-me a fer fotos just quan assegurava el desplomet de 6b+, no?


L10: Ara sí que em tocava a mi!!! Una placa de 6a+/V. L'inici no m'ha estat molt fàcil...doncs he patit un xic per poder xapar un paravolt, però després ... mmmmm.... quin gaudir!! Placa tipus Vilanova de Meià, plena de fissures horitzontals on posar-hi dits i peus!!!

L11: Un llarg de IV+/V i un altre de IV+/V, on l'únic que cal destacar és la falta de continuitat de la línia de paravolts uns 15 metres abans de fer cim... ja que tota la via està macro xapada... per què deixar 15 metres finals sense assegurar? Je, je!!

El descens es realitza agafant un camí a la dreta (mirant a roca Regina), que va baixant durant uns 10-15 min fins que s'acaba i hi ha una instal·lació de ràpel (que és d'uns 50m i te un tram volat), seguidament seguim el camí que ens portarà a la xarxa metàlica que desgrimparem per fer peu a la carretera. I d'aquí seguir per la carretera fins al cotxe altra vegada.

No es tracta d'una via de compromís ni d'aventura, doncs està molt ben equipada (la paraula por no ha aparegut cap vegada... ni en la meva ment!!... je, je... cosa estranya ... però positiva!) i les R's tenen anelles per poder abandonar. Però ha estat una via per a disfrutar d'escalar metres i metres esportius cap a munt!! Exactament 430m!! I no obstant en Roger no ha pogut gaudir d'aventura... li han tornat les ganes de fer via llarga!!! Ja era hora!!!





2 comentaris:

lux ha dit...

eiii!!!
Moltes felicitats pel blog !!!
M'ha fet ilusio deixar el primer comentari.
Wuapii estas feta una fiera!!!

a veure si ens veiem aviat ;-))))


una abraçada i me'n vaig a escalar ;-))

Raquel ha dit...

Ei guapíssima!!
Doncs jo acabo de descobrir el teu!! Nena, que no pares!!!
Campiona, que estàs feta una campiona!!

Petonàs!!