Son de la Llarga, 120m, 6b/Ae (V+ Oblig.)

Està vist que, a vegades, fer plans i anar organitzat no serveix de massa... El passat cap de setmana, amb en Marc, havíem d'anar a Àger, a fer Amor de Madre i l'Esperó de les Colobres. De fet, divendres a vespre ja vam anar cap allí... però després de patir pel gel de la carretera (patir jo...) ens vam trobar la pista que porta a peu de paret ben nevada i sense roderes. Així que dissabte al matí, després de molt sospesar decidim canviar el rumb... anem a veure les vies d'esportiva de la zona... però la que volia fer en Marc està xopa (l'única...per què les altres estaven totes seques... i feia un solet...mmmm... ideal!), així que decidim anar cap a Terradets per fer la Delincuentes... però quan arribem ja és massa tard per posar-s'hi... doncs anem cap a Montgai, que les vies són curtetes... però fa una boira i un fred de mil dimonis... anem cap a Vilanova de Meià (ja no per escalar, però sí per veure si la boira hi arriba i poder-hi escalar diumenge)... arribem amb sol, però a la que ens decidim fer un mossec la boira ens envaeix... brrr... millor anem cap a casa i demà fem alguna cosa a Montserrat!!!

Demano assessorament a en Piju i decidim que diumenge farem la Son de la Llarga i la Richard in Chains del Pollegó Est.

L'aproximació per les dues vies és la mateixa. Cal anar direcció el Restaurant de Vinyanova, passar-lo de llarg seguint la pista i, al cap de poc, quan a la nostra mà dreta s'acaba la reixa i ens trobem dos pilars de pedra, agafarem la pista que surt a mà esquerra, que la seguirem fins que el camí es desfà (allí deixarem el cotxe). Nosaltres vam fer material aquí i... sorpresa! En Marc s'havia oblidat el reverso i la reunió... quin parell!!! Així que vam haver de tornar a casa... i conscienciar-nos que sols podríem fer una via, la Son de la Llarga.

Sortint del pàrquing del cotxe cal seguir la pista (ja en mal estat) fins que arribem a una clariana, on caldrà agafar un corriol que mena a mà esquerra, marcat per una fita, i seguir la canal fins que arribarem a Pollegó Est. Passarem per per de via de la Tierra de Nómades i flanquejarem a la dreta. Seguidament haurem de desgrimpar per anar a agafar un altra canal. La pujarem fins ser a peu de via de la nostra via:


La Son de la Llarga és una via de 120m equipada amb espits. S'aconsella portar friends del 1 i mig al 2 i mig. Hi ha gent que la fa sense res... però ja podeu suposar que no va ser el meu cas! A més a més, aquesta l'havia de fer tota jo de primera... donat que l'últim cap de setmana vam fer vies on vaig haver d'anar de segona...

LL1: (20m, III-IV) És un llarg de tràmit per arribar a la R1, on realment comença el disfrute. Es tracta d'una rampa on trobarem dos espits (aquí sí que no hi vaig posar res més que les dues exprés... així que realment no hi cal posar res més...jijiji). En Marc poc abans d'arribar a la R1:


LL2: (40m, 6b/Ae) Aquest té una sortida (cap a l'esquerra) d'artificial de dos espits amb la xapa força kutre... on jo vaig fer servei dels estreps...
Passats els tres primers espits arribes al díedre i ja es pot sortir en lliure, essent 6b, assegurat també amb espits. Tot i que em vaig exprimir, vaig haver de fer algun xapatge pillant-me de la cinta i algun que altre repòs... és que vaig més fortaaaa... jiiji... Aquí la R1 amb en Marc en algun dels meus reposos...


El llarg és molt guapo!! Vas resseguint la fissura en díedre i no cal posar res més que les exprés fins al final, a l'entrada a la R2, on cal sortir-se del díedre i anar cap a l'esquerra. Aquí en Marc poc abans d'arribar a la R2:

LL3: (30m, V/V+) Aquí caldrà continuar amb el díedre... i aquí sí que cal posar catxarrillos si no et molen els alejes...

Primerament xapes un clau... però després ja pots anar posant... fins que arribes a una petita sabina morta (havent xapat un espit)... on no veus res més que una fissura que s'obre... ben bé pel friend del C3 ó el C4... que nosaltres no portàvem... m'ho miro i... Marc, em baixo!...Però no vols mirar-t'ho?... Jo l'únic que em mirava era si podia posar aguna cosa o si hi havia alguna cosa a la paret... i vist que això no era possible... jijiji... cap a baix!! Tot i que en Marc no estava conscienciat que hauria de tirar de primer... ho va fer, quin remei! I... després de la sabineta morta hi havia un clau! Aquí en Marc superat el pas:

Després ja arribes a la gran sabina on s'hi pot posar una baga, i després ja trobem la R3 a l'esquerra.

Ll4: (30m, V) El primer espit està realment lluny... i la fissura torna a ser molt ampla... així que... vaig cedir el llarg a en Marc altra vegada...


Realment arribar al primer espit té la seva història... així que no em vaig pas arrepentir de la meva decisió...jiji... ans al contrari!! El llarg és disfruton de veritat... tot en díedre fins arribar a la sabina de dalt. Després ja sortida en rampa fins a la R4.

El descens es realitza rapel·lant per la mateixa via. Es poden fer dos ràpels de la R4 a la R2 i de la R2 al terra... però donat que a nosaltres sempre se'ns enganxen les cordes, en vam fer tres: de la R4 a la R3 i de la R3 a la R2 i d'aquí al terra.

Per mi, una via molt guapa si t'agrada el conglomerat de Montserrat i els díedres!!

Turpial i Casting Buñuel a la Roca Alta

Després d'una llarga temporada de repòs per problemes de salut, per fi, aquest cap de setmana podia tornar a la paret... i era un cap de setmana llarg!! Mmmm!!! Opcions no en faltaven... però el que era complicat era decidir-se... cap de setmana íntim o social? I a on?? Finalment vam acabar gaudint d'un cap de setmana social (amb moments íntims) a Vilanova de Meià.

I les vies? Quines? Això sí que va ser complicat... tant com complicades som les persones, els escaladors i el món de la parella! Finalment vam decidir que intentaríem fer la Turpial dissabte, la Casting Bunyuel diumenge i ... dilluns alguna que a mi em vingués de gust!! Je, je... No és que aquest parell de vies no em vinguéssin de gust... però l'unic que en sabia d'elles era el que havia llegit al blog d'en Piju... i, precisament per aquest fet, sabia que em superaven... i encara més ara, després d'una època de repòs obligat...

L'aproximació és igual per ambdues vies. Sortint de Vilanova de Meià cal seguir la carretera direcció cap a la Font de la Figuereta i abans d'arribar-hi, cal agafar un camí que surt a mà esquerra on està senyalitzat l'Ermita de Meià, Rubies i Roca Alta. Continuarem aquest camí fins trobar un trecall a mà dreta que senyalitza la Roca Alta, per on seguirem fins que ja no es pot avançar amb el cotxe, tot i aparcant en el marge. Estem just sota la Roca Alta, en la seva cara oest. Seguirem el camí de carro ja caminant fins trobar una fita en l'inci d'un corriol que ens menarà fins a peu de paret a l'alçada del marcat Díedre Farreny (curta però forta pujada...). Des d'aquí, continuarem vorejant la paret cap a la dreta (mirant la paret) fins que arribem a peu de via. Primer (bé, després de moltes d'altres) trobarem la Casting Buñuel, senyalitzada amb una "C" a peu de via i, més endavant, passada la via Secrets, trobarem la Turpial on hi ha dibuixades dues fletxes direcció a munt).


Per ambdues vies vam agafar gairebé el mateix material: joc de tascons, d'àliens (blau més semàfor), friends (fins el C2 per la Turpial i fins el C3 per la Casting Buñuel) i unes 17 cintes exprés. Però l'equipament de la via no és ben bé igual... a la Turpial hi trobes un parell d'espits a les R's i algun que altre despistat a la via... més els claus. I la Casting Buñuel sols té un espit en una R (i algun de moooolt despistat a la via)... i alguns dels claus són d'un hèlix de motocultor... telaaaaa!! Suposo que ja endevineu que tant en una via com en l'altre vaig anar de segona, no? Doncs sí!

El descens també el vam fer igual. Una vegada arribes al cim, cal pujar una mica més (amb una petita grimapada d'uns dos metres al final) i després seguir vorejant cap a l'esquerra, direcció oest, fins trobar un marcat camí amb una fita, que ens portarà altra vegada al camí de pujada.


TURPIAL, 140m, 6c ó 6b/A2:
Aquesta via va ser oberta per en Juanjo i en Xuli a l'octubre del 2000... amb un bon episodi d'obertura (tal i com ja va comentar en Piju) digne de recordar, on en Juanjo va caure arribant a la R1, arrencant tot allò que havia posat... en Xuli va començar a córrer enrere i el resultat va ser en Juanjo a 5m de terra sostingut per l'àlien negre i... un atac de riures!
No sé pas si en Marc sabia aquesta història... però se'l veia ben content a peu de via... no us sembla??

Ll1: (30m, 6b) Aquest s'inicia en una rampa grisa de V+ per enseguida entrar en la zona taronjosa de roca dubtosa i vertical de 6a+, sempre amb tendència a l'esquerra, on hi trobarem un parell de claus. Fins que arribem a un sostret deplomat de 6b (que telaaaa) assegurat amb dos espits. Superat aquest, ja trobarem la R1, de dos espits. Aquí en Marc arribant a la R1:

Ll2: (20m, 6c ó 6a+/A2) Aquest llarg surts fent un parell de passos de V+ (on hi ha un clau) per arribar a una fissura desplomada de 6c. En Marc hi va posar dos tascons a l'inici i després va xapar un friend que hi vam trobar encastat ... sortida del desplom per xapar un clau i... a reposar el coco, que la tibada ha estat forta!!
Després es continua per una placa de 6a+ on encara hi trobarem un altre clau i un altre tram de placa de 6a (amb un pont de roca) per arribar a la R2. Realment un llarg per disrutar de valent!! Sobretot si vas de segona... je, je!! Aquí la roca ja ha millorat. No obstant de tant en tant en trobes algun tram dubtós, la majoria és roca compacte excelent, d'aquesta que se t'hi queden els dits encara que no vulguis!

Ll3: (30m, 6a) S'inicia amb un flanqueig de V+ a la dreta on hi ha un clau... però millor reforçar-lo amb un Camelot al costat... seguidament, xapat un espit (i estant a l'alçada de l'arbre), cal anar a munt per una placa de 6a on tot i trobar un altre clau i un altre espit, autoassegurar-se no és gens fàcil... així que cal fer metres sense res. En el tram final, de V, cal anar en lleugera tendència a l'esquerra. Jo vaig flipar bastant amb aquest llarg... primer pel flanqueig de segona i després per les poques assegurances... no obstant ser el llarg més fàcil de grau (sense comptar l'últim), crec que hagués estat el que més por m'hagués fet tirar-li jo de primera... Sort d'anar amb en Marc!

Ll4:(40m, 6b) Es surt per una placa preciosa de V+ (on hi trobem un espit) direcció a la zona del desplom on hi ha un tronc sec (que gairebé es podria trencar amb una mà...), on començarem el tram de 6b (assegurat amb tres espits)...

Després continuem per placa compacte i increïble on mica en mica el canto es va fent gran i el 6b es va transformant en V+, V i finalment V+ i on els espits ja no són presents... sols trobarem un pont de roca i un clau... però les fissures horitzontals són prou netes i profundes com per anar colocant àliens.

Ll5: (20m, V+) Aquest ja és el llarg de sortida... surts en tendència a l'esquerra fins trobar un clau, que ens indicarà que cal flanquejar cap a la dreta i després ja cap a munt, fins a la R5 (una sabina gran amb alguna que altra baga). En Marc sortint de la R4:

I finalment al cim!!! Amb un bon somriure tots dos...

CASTING BUÑUEL, 145m, 6c ó 6b/A1
Aquesta via va ser oberta per en Piju i l'Emili a l'abril del 2001... aquí us en deixo la seva pròpia ressenya... extreta del seu blog! A nosaltres ens va ser de gran ajuda... bé, a en Marc, per què jo sols calia que seguís el recorregut de la corda... je, je...

LL1: (35m, 6b) Realment està força trencadot... S'inicia amb una fissura de V/V+ que deixarem poc abans que s'acabi per anar cap a l'esquerra a buscar un clau que ja es veu des de peu de via a l'inici de la fissura desplomada de 6b. La sortida per aquesta fissura té la seva tela... està molt trencada... els dos acabem sortint per l'esquerra d'aquesta, on jo no sé si no hi havia canto gran o no elvaig saber trobar... però recordo que vaig haver d'apretar força! Però aquí no s'acaba... aleshores et ve un macro-flaqueig de 6b a la dreta per cagar-se viva... Diós! Aquí sí que vaig passar por... tot dient allò de: Maaarc, no tibis, no tibis Marc... tot i intentant no respirar massa fort no fos cas que em desequilibrés! Acabat el flanqueig tres passos a munt de 6a+ per roca delicada i per fi a la R1!! Per fi??? Collons... quina R... dos claus i un àlien groc... glups!! I ben penjada... joeeer...

Ll2: (45m, 6b+) Surts de la R1 escaquejant el sostre per la seva esquerra (tot xapant un cordino que surt de la sabina de sobre) i tornes a la dreta per posar-te en la línia de la R en passos de V+. Seguidament entres en un díedre de 6a, flanqueig a l'esquerra (on jo vaig flipar que en Marc trobés el clau), més flaqueig... ara de 6a+ i recte a munt per una placa de 6b+ on jo vaig haver de reposar en l'últim xapatge, un espit!! (la roca em superava... el coco ja m'anava a tope... i encara em quedava un últim flanqueig sense assegurar...) buffffff!!!! Trec la cinta de l'espit i... bé, realment ni n'hi havia per tant... je, je!! Almenys aquesta R tenia un espit i un clau...

Ll3: (20m, 6c) En aquest ja vaig començar a disfrutar! Una sortida recte de 6a per entrar en una preciosa fissura en bavaresa de 6c!! I un últim flanqueig a la dreta... de V+... per arribar a la R3, que no obstant ser de tres claus, podies posar els peus sobre la repissa i l'arbre.

Ll4: (45m, 6b) Surts per una placa de 6a recte a munt. Xapats els dos primers claus, ja vas amb tendència a l'esquerra, per anar a buscar un altre clau que està moooolt lluny... i el tram no és fàcil... en Marc va posar l'àlien blau i va vibrar bastant per arribar al clau... jo vaig vibrar en la R desijant que arribés sense problemes... bufff... per fi! Guai Marc, guai!! Després continua el 6b amb un pas de desplom que flipes (je, je... bé, jo ja no em notava ni els dits ni res... i se'm va ocórrer pillar el cordino amb la mà esquerra per fer A0... però no em notava els dits... així que vaig pillar-me amb el colze esquerre... però sense treure la mà dreta... resultat: els dits pillats ben pillats per mi mateixa... Maaaarc... pillaaaa... Maaaarc pillaaa tant com puguis!!!) I... és clar, fet el pas calia treure la cinta... i com no, venia flanqueig a l'esquerra... Maaarc, no tibiiiiis!!! Je, je... Total, venia un flanqueig de V+ preciós, de bona roca, després una placa de 6a per gaudir de canto i verticalitat i finalment una sortideta de IV fins a la R4, una sabina.

Un parell de vies... bones... per disfrutar si tens el grau i el coco... i si no, per disfrutar anant de segona si tens la sort de tenir un Marc al davant... je, je...

Conclusió: O em poso les piles o... per fer cordada amb en Marc hauré d'anar de segonaaaa!!! Je, je... noooo, que dilluns faríem una via que a mi em vingués de gust... però dilluns va fer mal temps... cony de meteo! Je, je!!

Fanal Nocturn, 250m 6a+

Des del cap de setmana passat, en la trobada de pubilles escaladores de Vilanova de Meià, havíem quedat amb la Clara que aquest diumenge aniríem a fer cordada. Aquesta vegada, amb un parell de mails ja teníem decidida la via: El Fanal Nocturn d'Àger, una via gairebé equipada (segons en Soldevila) amb espits i algun clau, de grau màxim 6a+ i obligat V+ (segons en Soldevila... per què jo li donaria quelcom més obligat!). Nosaltres vam decidir que agafaríem els àliens (blau més semàfor), els tascons i els camelots (del 0.5 al 3)... per si les mosques!! Je, je!! I que jo faria els llargs imparells i la Clara els parells. Però vet-ho aquí, que a la trobada de Vilanova vam conèixer a la Lídia, i en comentar-li la nostra proposta per aquest diumenge... no va dubtar massa a apuntar-s'hi... així que aquest diumenge... les tres pubilles estrenarien cordada al Fanal Nocturn d'Àger!

A les 9h ja érem les tres al Bar d'Àger... mirada de ressenya... comentaris del que havíem llegit... cagalera màxima... je, je... i repartiment dels llargs!! La Lídia va proposar que, donat que hi havia tres 6a+, que cadascuna en fés un. A la Clara li feia gràcia el del mig, i jo preferia no haver de fer el primer llarg... i la Lídia va comentar que a ella li agradava començar... Genial! Dit i fet: els dos primers per la Lídia, els dos següents per la Clara, els tres següents per mi i l'últim de sortida ja veuríem. I sempre amb el nostre lema... provem el llarg que ens ha tocat, sinó ens ho veiem, que ho provi un altra... i si cap s'ho veu... cap a baix i cap problema!



Per arribar a la paret, sortint d'Àger (direcció Balaguer), cal agafar la carretera que surt a mà dreta a l'alçada dels bombers. Seguirem aquesta carretera fins al quilòmetre 12,3, on surt una pista a mà dreta en baixada. Seguirem aquesta fins ser aproximadament en la línia de la via. Des d'aquí agafarem qualsevol de les canals que hi pugen fins que arribarem a peu de via, ben assenyalat:

Aquí ja comencen els nervis... doncs sols veiem la primera i la tercera xapa... pensant-nos que la tercera era la segona real... Glups, espero que la Lídia no es desdigui i em toqui provar-lo a mi... Però finalement veiem la xapa intermitja que ens havia passat desapercebuda...Bufff...

Ll1: (40m, 6a+, IV) S'inicia per una placa força fina, on la primera xapa realment allunya més del que t'agradaria... però la Lídia s'hi posa decidida, i no se la veu dubtar en cap moment, ni per arribar a aquesta primera xapa, ni a la segona (on el tema encara s'ha posat més fi i una caiguda no seria gens aconsellable),

ni a la tercera (on et quedes tan mal posat que el xapatge és veritablement un curro mental)... Osti Clara, que hem fet un fixatge de puta mareee!! Je, je!! Després ve un tram de petit flanqueig a l'esquerra (recte a munt no ho hem vist clar) i finalment ja comença el tram de IV, on la roca ja no és tant bona.

Ll2: (35m, IV, II, V) S'inicia amb una sortida de IV correcte, continues per un tram fàcil (on cal anar equipant) i seguidament et trobes amb un sostrillo on cal fer el pas de V per poder xapar. Seguidament placa fins arribada a la R, que es troba al costat de l'arbre de la dreta (més a l'esquerra n'hi ha una altra).

Ll3: (30m, IV+) Aquest surt recte a munt,

per després anar en diagonal a l'esquerre, per la dreta de l'arbre, tot anant a buscar el marcat díedre. Aquest llarg es troba pràcticament desequipat, on la Clara ha disfrutat posant catxarrillos i les segones hem disfrutat també pujant-lo. Fàcil però preciós!

Ll4: (35m, 6a+, V+, V) S'inicia amb un primer tram de placa de presa bona per després posar-se en una placa fina de collons amb una fissura que la trenca pel mig... jo de segona he flipat pepinos amb aquest tram!!! Però la Clara no... està feta una bowa!!

Superat aquest tram i arribades a la repiseta encara ens queda un pas de V+ desplomat, on caldrà posar la mà a la fissura per trobar bona presa i, superat el desplom, una placa en diagonal a l'esquerra fins a la R. Un llarg preciós!



Ll5: (25m, IV,V+) Aquest s'inicia amb un primer tram de IV de veritat (d'altres trams de IV de la via semblaven V'ns!), on cal posar algun catxarrillo si vols assegurar-te, fins que arribes a la primera xapa on comença el díedre obert de V+. Jo he vibrat bastant... xapo l'espit, xapo el clau... i comencen els problemes... je, je... tinc clar que per arribar a la següent xapa sols cal que arribi a la fissurota de dalt amb canto... però com coi arribo a la fissurota??? Com sempre... soc una cagada!! Je, je... el pas no tenia absolutament res (confirmat per la Clara)... sols que calia fer un passet sense tenir la xapa a la panxa... je, je... res, que m'he penjat a mirar-m'ho!! Sí, en un V+!! Je, je!! Però finalment, cop de gas mental i a muuunt!!

Per fi pillada del cantooooo!!! Je, je... i a partir d'aquí les xapes ja allunyen força, però es pot posar catxarrillos... així que tema solucionat!! Caldrà fer un flanqueig delicat a l'esquerre i després recte a munt, fins a la R (on en tornarem a trobar dues... jo he fet la R de la via del costat, que eren dos parabolts!!), i on els somriures seguien acompanyant-nos!!

Ll6: (40m, IV-III) Aquest és un llarg de tràmit. Cal anar a buscar la placa de IV on hi veiem un espit i seguir cap a munt una mica per on puguem, fins a la feixa, on veurem una marca a la paret que ens indica la nostra R i la nostra fissura del LL7.

Ll7: (35m, 6a+, V). Ostres, ara sí que em tocaria vibrar amb raó... fins la primera xapa no es veia massa fàcil... però és que de la primera a la segona hi havia una distància com per tocar repissa en cas de caiguda... i el pitjor: la fissura es veia cega!! Tot i això, els somriures continuaven... això sí que era una bona motivació!!

Va, posat-hi nena, prova-ho!! Xapo la primera, m'ho miro... buuuaaahhh, baixo a la repisa altra vegada!! Buf, buf... va Raquel, ara del tiron, eh!! Hi torno, supero la primera i... osti nenes... que està realment lluny... em falten collons!!! I si caic toco repissa, no? No Raquel, crec que no... No? Doncs a munt! I síííí!! Poso els collons que em faltaven i arribo a la segona!! Buuaaahhh, quin disfrute de sensació quan superes una por!!! A partir d'aquí ja està més ben asegurat, i on no hi ha una xapa s'hi pot posar el que vulguis!! I com no... jo hi vaig posar el que vaig voler!! Je, je...

El que continúa és un disfrute total!! Després ja et trobes amb un díedre d'aquests Montrebeians (ho dic per la sorreta que et va caient als ulls... i que vas posant cordinos de sabina en sabina... per què aquí ho marquen de V i a Montebei això seria un IV-!!) i amb un plis ja ets a l'última feixa, on trobarem un espit a la R. Jo l'he reforçada amb el Camelot groc (nº2)... i mentre pujaven les segones he anat posant altres catxarrillos que veia que m'entraven i... fent fotos dels seus somriures!!

Ll8: (15m, IV) Finalment l'ha fet la Clara. Cal fer un flanqueix per la feixa cap a la dreta, fins que trobes un díedre amb un espit a baix:

I a pujar a munt!! La resta està desequipat, i la Clara ha pogut estrenar el seu Camalot blau (nº3). Un llarg curtet però disfruton.

I... amb quatre hores i mitja... somriures al Cim!!

El descens es realitza seguint la carena cap a la dreta, tot seguint les fites, uns 200m com a molt, on veurem una fita que s'apropa més al fil de la paret, que ens indica que ja cal començar a baixar fent una petita desgrimpada. A partir d'aquí, anar seguint les fites, que ens portaran fins a la pista on tenim el cotxe.

Una gran jornada!! Per la via, per la companyia i pels somriures compartits i pors superades!!!

El Bàlsam del Tigre, Paret Bucòlica

Després d'uns 30 mails, la cordada de les tres liantes (Lu, Clara i una servidora) decidim anar a la paret de la Bucòlica, a la Serra de l'Aubenç. La via? El nostre propòsit era fer-ne tres (a veure si així n'acabàvem fent dues... je, je), però tot es va quedar amb una, la primera, la Bàlsam del Tigre:
Per què? Doncs per què en arribar al pàrquing la Clara ens va anunciar que ens havia de donar una mal notícia: he perdut la cartera! Així doncs, retornem cap el bar de Ponts (on havíem fet el cafetó) a veure si se l'havia deixat al Wc... i res... no hi era... Amb les mans buides ens en tornem cap el pàrquing de la Bucòlica, on ara ja hi havia tres cotxes més... dues cordades a la Bàlsam del Tigre i una a la Terra de Dinossaures... i ja era força més tard del que teníem pensat... res, ens haurem de quedar amb una via i prou!

La Bàlsam del Tigre és una via de 180m equipada amb parabolts, de grau màxim 6a+/6b (segons ressenyes) i V+ obligat. Tot i que marquen unes 12 cintes exprés, nosaltres en portàvem forces més... i els Linkam's i els àliens... je, je... per si les mosques!!

Per arribar a la Paret de la Bucòlica cal agafar la carretera que va d'Oliana a la Seu i desviar-nos just abans d'un túnel (Km 151,9), on agafarem la carretera antiga que voreja el pantà. Al cap d'uns 200m trobarem un pàrquing a mà dreta.
Per aproximar-nos a la via, nosaltres vam agafar el corriol de la canal de baixada, doncs vam veure una fita (abans de l'aparcament). Crec que la gent no sol pujar per aquí, sinó baixar... però a nosaltres ens va anar bé!
I arribades a peu de via... repartició dels llargs... A mi ja m'havien encolomat el cinquè... a la Lu li feia il·lusió el segon... i la Clara no volia fer el primer...

Ll1: (40m) Així doncs començo jo... i com sempre, cagada... je, je... avui no sols per què era el primer llarg de la via... ni per què començava jo en fred... si no també per què la primera xapa estava a prendre pel cul!

Sí o no? Je, je... aquest era el primer xapatge!! Barrufaaa!! Je, je... la veritat és que era un tram de IV+ i fàcil... però quan una va malament de coco... je, je... fa la resta ben tensa... a partir d'aquí ja era V+, i hi havia força parabolts... però jo els veia lluuuuny... je, je... i anava tensa tensaaa...
Quina manera de gastar energia innecessària... je, je... eps, que està ben equipada, que la Lu m'ho va verificar!!!
I aquí les dues liantes pujant amb un somriure!!


Ll2: (30m) Aquest és el que havia escollit la Lu... va haver-hi moments de dubtes en veure el desplom marcat de 6a... però finalment la Lu s'hi va posar! D'això se'n diu ser valenta, afrontant les seves pors directament, agafant-les per les banyes!! I amb un plis ja havia superat el desplom... i amb un somriure!


Passat el desplom, ve una placa preciosa, de bon canto i aèria... una preciositat que la Lu va gaudir com mai!!
Després ens tocava a la Clara i a mi... jo vaig fer el pas del desplom pillant-me amb la mà dreta a l'invertit de sota el sostre i la mà esquerra a una regleta de bidit... i seguidament, un bon salt per pillar el bon canto amb la dreta... i després peus cap a munt sense miraments (i cul enfora... je, je)...

I a disfrutar del canto, que gràcies a la Lu ara ja sabia que n'hi havia i del bo! Quina passada de llarg!!
A l'arribada a la R2... felicitacions a la Lu i grans somriures, de grans persones!!
Ll3: (40m) Aquest ja li tocava a la Clara. Es surt de la R2 cap a l'esquerra, per un tram que sembla força trencat tot i que la Clara ens informa que la roca és boníssima!! Je, je...

Seguidament arribes a un petit desplom de V+ amb bavaresa inclosa, on el xapatge i el desxapatge es fa una mica incòmode... d'aquells que poses la xapa però tens problemes per passar la corda...
I passada la bavaresa, cal anar en tendència a la dreta, on tornes de nou en una fissura per seguir practicant de nou la bavaresa, i finalment ja arribes a una bona feixa... on cal estar atents a la búsqueda dels parabolts de la R3... per què si no, acabes fent R a la reunió de la Terra de Dinosaures... je, je...

I alguna de les companyes de cordada també... je, je... i havent de fer un flanqueig amb els gats posats a l'estil xancleta... je, je...
Vaya trioooooo!!! Je, je...

Ll4:(20m) Continua la Clara... Aquest llarg té una sortideta un pèl estranya... sobretot pel que fa al primer xapatge... ens acabem agafant a la nevera amb les dues mans i practicant bavaresses. És un llarg de V+ curtet però disfruton. Aquí la Clara al final del llarg...
Ll5: (20m) El que m'havien encolomat... je, je... el de 6a+/6b (segons la ressenya que miris). Té una primera sortida que es deixa fer, però arribats a aquest punt...
Comença la festa!!! Buuaaahhh, nenes, que no es veu massa canto... a l'esquerra el canto no és positiu... i a la dreta sembla trencadot però hi ha magnesi... Vaig cap a la dreta i... telaaa el xapatge... vibrazzione total!

Uns passets més i... buaahhh, que el parabolt està a prendre pel cul!!! I això no ho veig fàcil... sort que he agafat els Linkam's i els àliens (aquest últims gràcies als consells de la Clara)... Amb canto invertit i mirant on poder posar alguna cosa...

Vaig acabar posant l'àlien groc i el Linkam gran... en una distància equidistant que no arribava a un metre... je, je... cagada, que soc una cagadaaaaa!!! Je, je!! I per fi arribo al parabolt del sostre... xapo, mans a dues regletilles...
I buuaaahh... que no veig cap canto, ni cap parabolt.... buuaaahhh, Luuu, pillaaaa!!! Je, je... penjada... cagada, que ets una cagadaaa!! Je, je... segur que si hagués vist un parabolt no m'hagués penjat! Je, je...Tela el meu cocoooo!! M'ho miro amb tranquil·litat... vale Raquel, de les regletilles, directe a la fissura horitzontal, hi entascones la mà i llestos... je, je... i tant llestos... faig el pas, entascono la mà dreta i... flisss, em rellisca el peu dret... la Lu que ja noto que tiba per pillar-me... je, je... i jo amb la mà entasconada que no hi havia qui la mogués... je, je... ja hagués volgut recular, però no podia!! Je, je... doncs cap a munt tot bufant i resant per què la mà/tascó ja no sortís de debò!... je, je... I fet el pas, ja amb els peus en una bona repissa, explicant l'aventura pesonal a la Lu i la Clara...
Després encara quedaven uns 5 metres fins a la R5... un tram ben fàcil... però jo encara estava que tremolava per l'ensurt... així que encara vaig posar el linkam petit abans d'arribar a la R5... telaaaa, je, je..!!

Ll6: (30m) Aquest li va tocar a la Lu... el matojero, matojero!! Surts caminant...

I al cap d'uns pocs metres fas una placa de IV sense parabolts (les bagues van bé...) i després un altre tram de xino-xano... la Clara ja arribant per aquest últim tram...

I ja som al cim!!! Amb un bon somriure, per què la via s'ho valia, i la companyia encara més!! Per fi hem aconseguit fer una via les tres liantes juntes... esperem que sigui la primera de mooooltes!!!

I cap a baix!! El descens es realitza anant cap a l'esquerra (mirant la paret, per dir-ho d'alguna manera...), sense allunyar-te massa de la cinglera de la paret, fins trobar una marcada feixa assenyalada amb fites, que seguirem fins arribades a una canal ben marcada, que ens portarà al nostre camí de pujada.

I finalment cap al bar d'Oliana a fer la Cervesa (o el cafè amb llet), on ens vam endur una gran sorpresa... la Clara va anar al Wc i en sortir...Mireu què he trobat!! No pot ser... portava a la mà la seva cartera!!! Però si l'havia perduda en el bar de Ponts... i ara estàvem a Oliana??? Algú l'ha robada del Wc de Ponts i se l'ha deixada en el Wc d'Oliana? Je, je... Nooo, és que el bolso de la Clara té butxaques secretes... que no coneixia ni ella!!