Son de la Llarga, 120m, 6b/Ae (V+ Oblig.)

Està vist que, a vegades, fer plans i anar organitzat no serveix de massa... El passat cap de setmana, amb en Marc, havíem d'anar a Àger, a fer Amor de Madre i l'Esperó de les Colobres. De fet, divendres a vespre ja vam anar cap allí... però després de patir pel gel de la carretera (patir jo...) ens vam trobar la pista que porta a peu de paret ben nevada i sense roderes. Així que dissabte al matí, després de molt sospesar decidim canviar el rumb... anem a veure les vies d'esportiva de la zona... però la que volia fer en Marc està xopa (l'única...per què les altres estaven totes seques... i feia un solet...mmmm... ideal!), així que decidim anar cap a Terradets per fer la Delincuentes... però quan arribem ja és massa tard per posar-s'hi... doncs anem cap a Montgai, que les vies són curtetes... però fa una boira i un fred de mil dimonis... anem cap a Vilanova de Meià (ja no per escalar, però sí per veure si la boira hi arriba i poder-hi escalar diumenge)... arribem amb sol, però a la que ens decidim fer un mossec la boira ens envaeix... brrr... millor anem cap a casa i demà fem alguna cosa a Montserrat!!!

Demano assessorament a en Piju i decidim que diumenge farem la Son de la Llarga i la Richard in Chains del Pollegó Est.

L'aproximació per les dues vies és la mateixa. Cal anar direcció el Restaurant de Vinyanova, passar-lo de llarg seguint la pista i, al cap de poc, quan a la nostra mà dreta s'acaba la reixa i ens trobem dos pilars de pedra, agafarem la pista que surt a mà esquerra, que la seguirem fins que el camí es desfà (allí deixarem el cotxe). Nosaltres vam fer material aquí i... sorpresa! En Marc s'havia oblidat el reverso i la reunió... quin parell!!! Així que vam haver de tornar a casa... i conscienciar-nos que sols podríem fer una via, la Son de la Llarga.

Sortint del pàrquing del cotxe cal seguir la pista (ja en mal estat) fins que arribem a una clariana, on caldrà agafar un corriol que mena a mà esquerra, marcat per una fita, i seguir la canal fins que arribarem a Pollegó Est. Passarem per per de via de la Tierra de Nómades i flanquejarem a la dreta. Seguidament haurem de desgrimpar per anar a agafar un altra canal. La pujarem fins ser a peu de via de la nostra via:


La Son de la Llarga és una via de 120m equipada amb espits. S'aconsella portar friends del 1 i mig al 2 i mig. Hi ha gent que la fa sense res... però ja podeu suposar que no va ser el meu cas! A més a més, aquesta l'havia de fer tota jo de primera... donat que l'últim cap de setmana vam fer vies on vaig haver d'anar de segona...

LL1: (20m, III-IV) És un llarg de tràmit per arribar a la R1, on realment comença el disfrute. Es tracta d'una rampa on trobarem dos espits (aquí sí que no hi vaig posar res més que les dues exprés... així que realment no hi cal posar res més...jijiji). En Marc poc abans d'arribar a la R1:


LL2: (40m, 6b/Ae) Aquest té una sortida (cap a l'esquerra) d'artificial de dos espits amb la xapa força kutre... on jo vaig fer servei dels estreps...
Passats els tres primers espits arribes al díedre i ja es pot sortir en lliure, essent 6b, assegurat també amb espits. Tot i que em vaig exprimir, vaig haver de fer algun xapatge pillant-me de la cinta i algun que altre repòs... és que vaig més fortaaaa... jiiji... Aquí la R1 amb en Marc en algun dels meus reposos...


El llarg és molt guapo!! Vas resseguint la fissura en díedre i no cal posar res més que les exprés fins al final, a l'entrada a la R2, on cal sortir-se del díedre i anar cap a l'esquerra. Aquí en Marc poc abans d'arribar a la R2:

LL3: (30m, V/V+) Aquí caldrà continuar amb el díedre... i aquí sí que cal posar catxarrillos si no et molen els alejes...

Primerament xapes un clau... però després ja pots anar posant... fins que arribes a una petita sabina morta (havent xapat un espit)... on no veus res més que una fissura que s'obre... ben bé pel friend del C3 ó el C4... que nosaltres no portàvem... m'ho miro i... Marc, em baixo!...Però no vols mirar-t'ho?... Jo l'únic que em mirava era si podia posar aguna cosa o si hi havia alguna cosa a la paret... i vist que això no era possible... jijiji... cap a baix!! Tot i que en Marc no estava conscienciat que hauria de tirar de primer... ho va fer, quin remei! I... després de la sabineta morta hi havia un clau! Aquí en Marc superat el pas:

Després ja arribes a la gran sabina on s'hi pot posar una baga, i després ja trobem la R3 a l'esquerra.

Ll4: (30m, V) El primer espit està realment lluny... i la fissura torna a ser molt ampla... així que... vaig cedir el llarg a en Marc altra vegada...


Realment arribar al primer espit té la seva història... així que no em vaig pas arrepentir de la meva decisió...jiji... ans al contrari!! El llarg és disfruton de veritat... tot en díedre fins arribar a la sabina de dalt. Després ja sortida en rampa fins a la R4.

El descens es realitza rapel·lant per la mateixa via. Es poden fer dos ràpels de la R4 a la R2 i de la R2 al terra... però donat que a nosaltres sempre se'ns enganxen les cordes, en vam fer tres: de la R4 a la R3 i de la R3 a la R2 i d'aquí al terra.

Per mi, una via molt guapa si t'agrada el conglomerat de Montserrat i els díedres!!