Zulú Demente 230m 7a/b

Aquest pont de la Puríssima havíem dit amb en Roger d'anar a Riglos. Quines vies fer? Mentre ell ja ho tenia clar, jo encara no havia tingut temps per mirar-me ni una ressenya, fins que em va plantejar les seves... i vistes les ressenyes em vaig acollonir... molt grau, molt continuat i jo amb molt poca pila!! Tot i això, arribats dijous, vam anar a fer una de les que ell tenia al cap: la Zulú Demente de la Visera.

Ei Roger, que estic ben acollonida... Acollonida? Nooo Raquel, a encadenar i a vista!! Je, je... si homeeee, el meu objectiu avui és arribar a dalt!! Així doncs, cada component de la cordada amb el seu objectiu cap a peu de via.

L'aproximació no cal ni comentar-la... des del poble mateix ja es veuen dues línies de magnesi a la Visera, la de l'esquerra és la Fiesta del Bíceps i la de la dreta la Zulú Demente.

I arribats a peu de via... miro a munt... tot observant el desplom sense fi que m'esperava...

Buffff... Qui comença? Ens mirem la ressenya i decidim que primer tirarà en Roger, ja que així serà a ell qui li tocarà l'últim llarg de 7a/b.

L1: (6a/a+, 45m) Així doncs, comença en Roger...

Ell el fa sense problemes i encadenant. A mi, els desploms (panzas) m'agafen totalment per sorpresa i me'ls agafo directes per on em guia la corda... pringant en un parell de passos. Buuuaaaahhh i aquest és el llarg més fàcil de tota la via!!

L2: (6a/b, 45m) Surto de la R1 ben acollonida... i ja ben petada... però a mesura que vaig pujant me'n vaig adonant que no obstant els paravolts estan allunyats, estan situats on els necessito, i que entre panza i panza puc relaxar-me a respirar, reposar i estirar. Així que a mesura que avanço em relaxo més i gaudeixo més... no obstant la pila cada vegada es troba més a faltar! Arribo a la R2 i em trobo un dels components de la cordada del davant: Bufa, crec que hauré de fer més pila... Ei, no et queixis que ja he llegit quines vies fas... Quèèè? ... Sí, tu ets la Raquel del blog, oi? Glups! Sí, i tu qui ets? Jo soc en Marc! Aaah... i quin blog tens? No, jo no tinc blog. Ostres! no sabia que hi hagués tanta gent que mirés això dels blogs... (ja veig que realmet hauré d'anar en compte amb què coi hi escric... je, je). I al cap d'una estona arriba en Roger, tot xiulant i cantant. Quin disfrute de llarg, eh!!

L3: (6a/b, 25m) No obstant la cordada del davant (Marc i Fèlix) ha empalmat L3 i L4, nosaltres no ho veiem clar, doncs el L4 fa dos flanquejos importants, i donat que nosaltres anem amb una sola corda, decidim no empalmar per evitar el fregament.

A partir d'aquest llarg ja s'han acabat les "panzas", ara es tracta de desplom continuat. És ben bé com si estiguessis al boulder però en plena naturalesa i a metres i metres de terra, i amb metres i metres de boulder per dalt!! Realment una passada... tot i ser-hi ens semblava irreal... viure-ho per creure-s'ho!

L4: (6b, 30m) Ara ja no anava acollonida... però sí ben petada!! Je, je!! El llarg s'inicia amb un primer flanqueig a l'esquerra, per seguir tirant a munt, amb la tònica de passos de boulder... fins que de sobte, et trobes un pas fi (bé, no és que sigui fi, fi... però com que portes metres agafant-te a patates gegants... je, je... doncs un pas de patatones petites se't converteix en finura total)... així que em toca penjar-me a reposar. I mentre, com no, aprofito per fotografiar el llarg...

El tram que em quedava per arribar fins a la R4, on està en Fèlix (de la cordada del davant) que em va animant en cada pas...

I el tram del llarg que ja he fet des de la R3 on està en Roger desitjant que acabi de reposar...

Després del pas fi, pujo un xic més a munt i ja comença el flanqueig totalment lateral cap a la dreta, amb molt bona presa de mans i inicialment peus més fins. No obstant aquí tornava a haver-hi patates gegants per les mans, jo necessito tornar a reposar en el següent paravolt. I després, ja directa a la reunió!!

I després en Roger... en el pas fi,

I en el flanqueig,

On va complint amb el seu objectiu... encadenant i a vista!

L5: (6b, 45m) Aquest llarg segueix essent com els anteriors, però amb la diferència que ara ja portes la pila sota mínims i que són 45m de continuitat.

En la nova guia de Riglos (bé, nova no, l'última edició), posa que en aquest llarg hi ha una reunió intermitja (que és la que pensàvem fer amb en Roger per tal que jo fes un altre 6b i ell fes l'últim llarg de 7a/b), però va resultar que estava equivocat, doncs no hi ha tal opció. Així que va fer els 45m en Roger, encadenant i a vista. I jo... doncs amb varis reposos intermitjos, però en lliure i arribant a la R5 amb un somriure.

I en la R5, alguns aprofitant per a fer un repòs de veritat... je, je... en la petita cova...

I d'altres aprofitant per fer fotografies del desplom de la Visera amb el poble de Riglos a baix...

I del inici de la baixada del sol...

Tot i intentant recuperar pila de ves a saber on, per tenir forces per l'últim llarg de 7a/b. En principi, per error, em tocava a mi... però el meu objectiu era arribar a dalt, així que si li tirava jo de primera ho faria amb els estreps a la mà... i en Roger ho podia provar en lliure, ja havia encadenat la resta, així que... li vaig regalar el llarg!! Je, je!! (i com m'agrada fer regals que em convenen!! Je, je!!).


L6: (7a/b, 35m) S'inicia com els altres... desplom i patates gegants, però al cap d'uns 7m la cosa varia de cop, doncs et trobes amb un pas fi de desplom de ves a saber tu quin grau (jo ni idea, doncs arribada a aquest pas, al no veure ni una patata i amb la petadura que portava, vaig treure els estreps directament).
Aquí en Roger, mirant-se el pas...

I seguidament tonen a haver-hi patates (on jo vaig tornar a guardar els estreps)... fins arribats als últims 10m, on a més de desplomar, les patates tornen a desaparèixer... així que torno a terure els estreps i passo amb A0's ... que fins i tot això em costava... je, je... aquesta pilaaaa!!! A veure si m'esmero més al boulder!! Je, je!!

Aquí en Roger penjat en els últims metres (i la cordada d'en Marc i en Fèlix a la R6)... on llàstima que la foto sortís borrosa, doncs no sé si es pot apreciar com de lluny de la paret quedaves al penjar-te... desplomava més del que semblava!!

I arribats a la R6, cal grimpar una mica fins trobar una R amb anelles de SOS, que jo vaig passar de llarg i vaig seguir crestejant fins trobar un camí ben marcat que sortia a la dreta. Després en Roger, amb mil bucles de corda a la mà tot dient-me que hagués estat millor que fés reunió al SOS i sortir caminant els dos.

I el descens... no sé pas si és millor que el mireu en un altre blog... je, je... doncs tot i que els dos ja havíem baixat de la Visera en una altra ocasió, vam decidir baixar per la vessant del Fire (doncs l'altra vegada havíem baixat per la vessant de la dreta de la Visera i ens havien dit que l'altre baixada estava millor). Total, que seguint el camí que voreja la Visera per la seva dreta, arribes al coll. Aquí tens dues opcions, o baixar pel camí de la dreta o pel de l'esquerra (el de la vessant del Fire), que és la que nosaltres vam agafar. Però amb les ganes d'arribar a baix... (s'estava fent fosc i no portàvem frontal...)

Ens vam desviar massa abans (cal seguir pel coll, per un camí ben marcat, que et porta al coll del Fire i després segueix a baix) i vam acabar arribant a un penjat. Així que a tornar a pujar fins que vam trobar un camí que semblava més o menys bo (que no era l'encertat), que ens va portar fins a una canal, on hi havia un arbre amb una baga (no érem els primers que ens equivocàvem...), on vam fer un ràpel, després seguint per la canal fins trobar el camí bo, que ens portarà darrera del Pison. I després cap el Refugi de Riglos, inaugurat aquest setembre, on vam flipar amb les instal·lacions i les habitacions...

Sí, increïble!! La cara que se'ns va quedar als dos quan ens van preguntar si necessitàvem llençols!! Sí, sí, llençols nets, mantes, armari, vistes des de la finestra (sense cortines... important per aquells qui no poden dormir quan surt el sol!), dutxa amb aigua calenta que no s'acaba encara que s'hagi dutxat tothom abans que tu, calefacció, espai de cuina per aquells qui van de fugonet (el nostre cas) i menú per aquells que se'ls poden gastar menjant com senyors!! Ei, no és que en vulgui fer propaganda... però és que està mooolt bé!! I tot sols per 8 euros!! (si estàs federat). Per cert... si algú hi va... em podria donar el toque? És que m'hi vaig deixar roba (seguint la meva línia de despistada) ... i ja vindré a buscar-la on calgui de Catalunya!!

I l'endemà... volíem fer la Murciana, però el dia es va llevar molt tapat, amb molt fred, i amb previsió de pluja... així que finalment vam decidir d'anar a fer una via més curta i sense compromís, que ens permetés baixar en qualsevol moment i ser a terra amb pocs ràpels... I la via escollida va ser " todo tiene fin".

Todo Tiene Fin, 6b/c:

Aquesta via es troba a la zona de "Los Volaos", just a la paret del darrere (veieu-hi la fletxa),

Es tracta d'una via esportiva de 5 llargs (6a, 6b, 6a, 6b/c, 6b) equipada amb paravolts i xapes blanques i que discórrer per plaques i "panzas". Vaig començar jo, i sols amb el pas de placa inicial en vaig tenir prou per adonar-me que la pila gastada a la Zulú no s'havia pas recuperat. Segueixo a munt, i quan porto unes sis cintes posades no veig per on va la via (brrrr, falta d'experiència de lectura de la via!!)... veig magnesi, però no veig cap paravolt... i on veig magnesi no es veu fàcil... brrrr... ara soc a temps de desgrimpar, però si faig la següent panxa i no és per allà... brrrr... què faig...? Ei Roger, és que no sé si tirar a munt o baixar-me... Sí Raquel, són les dues opcions que tens, ni una més ni una menys... però decideix-te ja, que aquí fa fred!! Buuaaaahhhh, què faig!! No se si vaig estar 5, 10 ó 15 minuts allà parada mirant-me la paret com un estaquirot... però finalment, davant la meva petadura, la meva por a la incògnita i a les presses d'en Roger, decideixo desgrimpar i penjar-me de l'ultim paravolt per a què em baixi. (brrrr... bé, sempre hi ha una primera vegada, no?). Així que ara començarà en Roger, amb les primeres cintes posades però sense la cordaEn Roger em comenta que el pas de l'entrada tenia la seva dificultat i, arribat a on jo havia decidit abandonar... Raquel, però si hi havia un paravolt aquí! Buuaaaah, ja veig que avui ni la pila, ni la vista, ni el coco ni res de res... Doncs res, a tirar de segona tota la via i ja està. Però per què coi no soc capaç de gaudir de segona? Però si hi ha un munt de gent que ho fa i gaudeix tant o més que si anés de primer!! Brrrr, n'hauré d'aprendre... doncs no soc ni capaç d'explicar-vos la via... no sé si és per què al anar de segona premo el botó d'autòmata i m'anulo o què coi em passa, però el fet és que de la via sols recordo que es tractava d'anar superant "panzas", que era realment bonica i que tenia els passos ben assegurats.
Us penjo les fotos que vaig fer...
Aquesta crec que és del L2...

I aquesta segur que és del L5...

I, precisament, ho sé segur per què va ser un llarg que no faig fer. Per què? Doncs per què quan en Roger va aribar a la R5 (l'última), va veure una cortina de pluja que s'aproximava a nosaltres i que tindríem a sobre en qúestió de segons... així que va dir que era millor que baixéssim, si a mi no em sabia greu. Bfff, posats a fer, amb el gafe que porto avui, sols falta que tiri a munt i pringuem els dos sota la pluja!! Total, que baixem cagant llets (ràpels per la mateixa via, aprofitant les mateixes reunions, doncs portàvem corda de 70m, amb corda de 55m hi ha una reunió intermitja al L2) i arribem a baix i ... s'obra el cel!! No, si ja deia jo que avui tenia el gafe!! Però on és la cortina de pluja?

Arribats al bar ho veiem clar, hi ha cortines de pluja a dreta i esquerra, el dia no està com per posar-se a cap més via... I quines són les prediccions per dissabte? Pitjors que avui!! Què fem? Ens exposem a esperar-nos a demà per veure si podem fer la Murciana? O tirem milles cap a casa?

Donada la meva petadura, i que si l'endemà teníem la sort de poder posar-nos a la Murciana seria per fer-la a bon ritme i sense pausa... és a dir, que acabaria tirant de segona, decidim tornar cap a casa i deixar la Murciana per un altre dia, en el meu cas, un dia que la pugui fer sense presses i amb la pila fresca!!

I Riglos segueix allí... que quan hi vas no et deixa indiferent...

A mi m'ha ensenyat (o recordat) que encara em queda molt per aprendre... d'entre moooltes d'altres coses, em falta aprendre a llegir per on va la via, a gaudir encara que vagi de segona i a recordar que cal que entreni moooolt la pila!!!