diumenge, 14 d’octubre del 2007

Puigmal al Cavall Bernat


I quina via ... mmmm... encara porto la gustera i el somriure als llavis... és que l'he feta avui... je, je!! Ja m'hi vaig aproximar una vegada aquest juliol, però degut a la falta de temps ens vam haver de passar a la Punsola. I des d'aleshores, i donada la mitificació de la via amb el tema del reequipament/neteja d'en Tarragó, em moria de ganes d'anar-hi però em feia molt i molt respecte. I finalment avui ha arribat el dia!!

La veritat es que no les tenia totes... i semblava que alguna cosa em deia que avui no era el dia... ja m'he llevat abans que sonés el despertador (serien els nervis?)... i m'he llevat amb un dolor... d'aquests que venen un cop al mes... brrr, justament avui... vaaa, un neobrufen i endavant!! Després, en l'aproximació se m'ha petat una de les anelles del portamaterials... friends i càmara per terra... sort que no ha estat a mitja via!!!

L'aproximació és la mateixa que la de qualsevol del Cavall Bernat: deixar el cotxe a Santa Cecília i agafar el camí de l'arrel direcció al Monestir. Quan passem per sota del Cavall cal agafar la Canal del Cavall. Primerament caminet amb grimpades, i després ja per les cordes fixes, fins que estem ben bé a l'alçada de l'inici de la canal de la Puigmal, on haurem de flanquejar. Arribats aquí, no sabíem ben bé si encordar-nos o seguir a munt. Amb en Marc hem decidit tirar a munt fins que trobéssim un bon lloc on encordar-nos. Quan havíem fet ben bé 30m, hem fet R en un arbre, ens hem encordat i ha començat en Marc.

L1: Segueix la canal fent "arbre-tracció" més que no pas escalar. I just abans de la R1, es fa un pas de IV+. En Marc ha posat dues sabines durant el llarg. La R estava equipada amb paravolts i anelles per a rapel·lar (igual que la resta de reunions de la via, així que no ho aniré repetint!!).

L2: En veure el llarg, tant en Marc com jo ens hem tranquil·litzat... tot dient-nos: sembla una fissura que deixi equipar-se... i material no ens en faltava... així que endavant!! Com veurem en la fotografia, l'he ben cosida!! Je, je!! Així que he pogut gaudir com mai, escalant i buscant forats i foradets, entasconant els tascons i provant quin friend i/o àlien m'hi quedava millor... en tot el llarg sols he trobat un clau (un xic podridot) a la meitat i un altre de gegant, pintat de color verd un metre abans de la R. Hi ha un tram d'uns 3 metres on no s'hi pot posar res (i està força trencadot), i una altre just abans de xapar el clau verd on jo hi he posat aliens... però donat que la roca es trencava... ha estat més com a ajut psicològic!! Era el pas de V+/6a un xic vertical.

L3: Te una sortida desplomada de 6a+ on hi ha un clau verd a uns 3-4 metres(abans del clau hi ha possibilitat de posar un Camalot petit). Després cal sortir a pèl per anar a buscar la fissura, on posar alguna cosa ja no és tant senzill!! Eh Marc!! Després, just a l'alçada de la R es troba un altre clau verd, després de xapar-lo, cal flanquejar a l'esquerra, cap a l'arbre, on hi trobarem la R3.

L4: Te una primera sortida de fissura (on jo ja hi he posat dos empotradors), per després posar-te dins la xemeneia (un consell, les bambes que pengin entre les cames!! Je, je), on hi trobarem 3 paravolts ... quina ganga eh! Doncs no ens emocionem, que encara et queden 15 metres sense res!! Es primers 8-10 metres són impossible d'assegurar (o jo no he sabut com fer-ho... doncs encara tens xemeneia, i quan en surts - sols per un moment -tot està trencat i no hi ha fissura possible per enlloc, sols un intent de fissura sense més fons que sorra... jo hem pensava que aquí trobaria la R, però no, encara quedaven uns 5 metres). I en aquests últims 5 metres he tornat a posar 2 empotradors. I altre cop dins la nova xemeneia... i reunióóóóó... iujujujujuju!!!
La foto l'he feta abans de fer el llarg... millor que en Marc es dediqués a assegurar!! Je, je!!

L5: Es continua en xemeneia uns 5 metres i es xapa un espit (que es mou), seguidament cal sortir al buit i penjar-hi l'estrep (bé, a no ser que tinguis el 6b+ d'en Soldevila o el 7a del Luichy que aleshores pots sortir en lliure, però no ha estat el nostre cas).



I després, amb peus a l'estrep, xapar un pont de roca (on millor posar-hi una baga pròpia... je, je)

Seguidament, penjar-se del pont de roca i després en Marc ha posat el Camelot del número 3. Altra vegada ens pengem amb els estreps i ara xapem un tac de fusta... ens hi pengem amb els estreps i per fi arribem a un paravolt (ja era hora!! Je, je). D'aquí caldrà sortir en lliure per anar a buscar una fissura on tornar-se a auto-protegir fins a xapar un altre clau.


L6: Ja han arribat els llargs d'Ae, equipats amb paravolts!!! Segons les diferents ressenyes que miris, el grau d'aquest llarg va del 6a al 7b+. Jo no en tinc ni idea de quin grau era... sols sé que fins el desplomet he anat en lliure, després mans a les cintes i peus als estreps, per tornar a sortir en lliure un cop perd verticalitat la paret.


I quina canvi de xip a partir del L6... no sembla pas la mateixa via... passes de díedres i xemeneies a autoprotegir a plaques Montserratines paravoltades i amb molt d'ambient... hi ha llargs per a tots els gustos!! I quan tot t'encanta ... a gaudir com una boja en cada llarg!!!


L7: Aquest segueix essent d'Ae, i va a buscar l'esperó. Es pot apurar en lliure millor que l'anterior (però tenint en compte que el company ni et veu ni et sent!!). Les ressenyes marquen de V a 7a.


I el descens... com sempre en el Cavall Bernat: ràpel de 60m (sí, amb dues cordes de 60m ja arribes a baix!!), desgrimpada i anar a agafar el corriol que ens portarà de nou a la Canal del Cavall, i després el camí de l'arrel, ara en direcció Santa Cecília!!


I després la clareta de rigor... je, je, això que no falti, que també forma part de l'escalada!!!

I quina via senyors!! I quin pont!!! I quin fart d'escalar!!! I quin fart de gaudir!!! I demà dilluns... a treballar... però amb un somriure i una sensació positiva al cos, que no me la treu ningú!!!Mmmmmm...!!!!!!

20 comentaris:

Piju ha dit...

Felicitats pel viote!, a part de forta vas molt valenta!

Raquel ha dit...

Sí... je, je... i després venen les hòsties... com a la Lotus!! Je, je!!

Gatsaule ha dit...

Benvinguda al món dels blogs, i ànims que dóna més feina del què sembla !

T'aniré seguint, i llegint, a veure si em dones alguna bona idea.

Anònim ha dit...

Hola guapa,

Molt xulo el teu blog, el seguirem amb molt d'interes, serà un bon punt de referència per anar a escalar, es una passada la manera en que descrius les vies.

Ramon

Raquel ha dit...

Gatsaule: gràcies per la benvinguda!! La veritat és que encara vaig un xic perduda... però mica en mica!! Incloc el teu blog en els meus enllaços, que l'acabo de mirar i... no sé pas qui donarà idees a qui!! Je, je!!

Ramon: Ja saps queels resums no són el meu fort... je, je... i menys quan em poso a escriure sobre allò que més m'agrada: l'escalada i les seves sensacions!!

Isidre Escorihuela ha dit...

Felicitats pel blog. Això promet !!!
I felicitats per la via. Quin viote eh?

Ramon Maeso ha dit...

bones raquel,

primer felicitar-te per la Puigmal, jo mo vaig passar bomba, com un nen amb la joguina nova.

Després animar-te a continuar publicant articles igual d'interessants al blog, jo també acabo de començar a la blogsfera.

salut i tàpia

Raquel ha dit...

Isidre: Gràcies!! I tant viote... era tot un repte!! I ara el repte ja no hi és... però queda la gustera!! Je, je!!
Ramon solsoclimb: Doncs vist el teu blog, ningú diria que acabes d'entrar a la blogsfera!!

Estic flipant amb els blogs de la gent... i la quantitat d'informació interessant que s'hi inclou... ja cal que m'ho agafi amb calma, que no hi ha tants dies per escalar tot el que hi veig!!

PGB ha dit...

Benvinguda Raquel! déu n'hi do el pont escalatoril que t'has parit!

Enhorabona pels 7a's, el de 2na i el de 1ra amb vuelo amb la cadena a la cara. Quina ràbia no? Ara ja tens excusa per tornar-hi!

La Puigmal... buff.. jo em sembla que mullaria els pantalons tot escalant-la :P

Raquel ha dit...

Ei PGB!
Gràcies!! La veritat és que com que no m'ho creia ni jo que estigués fent un 7a de primera... doncs la ràbia va ser relativa... je, je.. com els graus de les vies!!
I la Puigmal... tot un mite!! Però he passat més por amb d'altres vies no tant mitificades!! Com a la Reencuentros... bufa, allí sí que vaig passar por de veritat!!

Anònim ha dit...

Felicitats pel blog i pel cap de setmana. Si ja començes a montar 7a's, començaras a fer por...
Esperem que el tinguis actulitzat, així el convertirem en punt de trobada.
Per cert, com va la furgo...
Records

Raquel ha dit...

Ei Alti!!
Quant temps sense saber de tu!!
Ei, que tot just he fet el meu primer 7a de primera... i al matí m'havia penjat d'un V+!! Això del grau no hi ha qui ho entengui!!
La furgo molt bé!! Encara no l'he equipada... je, je... així que segueixo dormint arronsada!!
I mentre escali i em quedi temps... seguiré escrivint al blog!!

Piter ha dit...

Ondia... ja veig que t'apuntes al mon dels blogs.. i la gent se n'entera rapid !!

Bona piada de la puigmal.. en Marc feia temps que m'en parlava.. pero jo em quedo amb la mescalina.. quina via !!

Apa.. vagi b!! I ens seguirem veient pel centrecac !!

Raquel ha dit...

Bones Piter!!
Ara ja tinc el teu blog també!! Just ahir li vaig demanar a en Marc i no se'l sabia de memòria!!
Seguim en contacte (pel blog o pel centrecac!!).

nua ha dit...

Felicitats Raquel! Encara que no escalo, percebo el que t'aporta la paret pels teus textos. Està molt ben escrit.

Segur que se'n farà un molt bon us de les teves experiències!

Un petó

Raquel ha dit...

Gràcies xula!!
Ets un sol!!
Petonàs!!

Miquel Navarro ha dit...

Recoi quin nivellas de vies que fas últimament, je,je..enhorabona "machine"!
I molt guai el blog!

Raquel ha dit...

Gràcies Miquel!!
Ja saps que eren vies que feia temps que tenia moltes ganes de fer... i quan les he fet he entès ben bé el per què!!
Tu tampoc t'has quedat curt aquest pont, eh!! Je je!!

Xavi ha dit...

Molt guapo el bloc, anirem seguint les aventures. Benvinguda a la comunitat i felicitats per l'ascenció!

Raquel ha dit...

Gràcies Xavi!!
I igualment... també aniré seguint el teu blog... que sembla que ara, quan vulguis anar a escalar amb la família també hauràs de buscar aproximacions fàcils i bons peus de via!!