Cavallers 1a part: Blues 235mts 6a+/6b (V+/6a oblig.)

Aquest pont de Sant Joan ens hem juntat una bona colla a Cavallers... amics, amics d'amics, coneguts... Inicialment havíem quedat jo i la Lu... però ja se sap, quan deixes que la Lu ho digui a la gent... se'n lia una de bona!! I aleshores jo també ho vaig dir a més gent i... je, je... vaja, que el que no ens ha faltat aquest pont ha estat companyia!! I per cert, moooolt bona companyia!!

Jo portava vàries vies al cap, entre elles la Blues i la Pistacho de la quarta agulla de Comalestorres. Volia fer les dues el mateix dia, per allò d'estalviar-me l'aproximació... i als companys de cordada que s'hi van apuntar també els va semblar bé... però una cosa són les il·lusions i les altres la realitat: amb una n'hi havia prou!!

Així doncs, dissabte al matí la cordada de la Blues (Ciscu, Blai i Raquel) emprenia l'aproximació cap a Comalestorres. Nosaltres vam sortir del nostre campament base (pàrquing 3) direcció a la presa. La vam creuar i des d'allí vam agafar el corriol ben marcat que hi surt de forma evident. Pujada i més pujada... una hora i quart vam tardar a ser a peu de via!

Però no vam pujar sols!! També hi havia la cordada de la Pistacho (Oriol i Clara) i la de la Kalebala (Jordi i Marc M).

A nosaltres ens costar repartir els llargs... finalment vam decidim que comencés en Blai, continuar jo i després en Ciscu.

Ll1: (V+ 40m) Aquest és un llarg primerament de fissura vertical, d'aquests d'anar empotrant peus i mans a dins per després sortir amb un pas de placa. Tot i ser un V+, és un llarg que t'agafa en fred, d'aquests que si el fa el company millor... je, je... el va fer en Blai.


Ll2: (6a, 30m) Aquest s'inicia amb una entrada fàcil per una fissura fins arribar sota un desplomet que té un pas d'aquells per mirar-te'l. Jo me'l vaig mirar i remirar...

fins que em vaig haver de penjar!! Després, amb un pas de taló me'n vaig poder sortir. I finalment un tramet de placa fina i amb pocs metres ja ets a la R3.

Ll3: (IV, 30m). Aquest li va tocar a en Ciscu, comença amb un flanqueig a la dreta i continúa a munt per placa fins anar a buscar una fissura. Aquí la sortida de la R,

Ll4: (6a+/6b, 25m) Aquest, per mi, el llarg més guapo i difícil de la via. Es tracta d'un festival de fissures on cal anar auto-protegint-se tot i fent bavareses d'una fissura a una altra...

De segona el vaig disfrutar des del primer pas a l'últim... és un llarg que no et deixa descans... que no deixes de gaudir i de flipar ... una fissura, un altra... mmmm... quin plaer!!

Ll5: (6a/6b, 35m) Aquest el vaig gaudir d'una altra manera... je, je... em tocava de primera... així que, com comença a ser costum, vaig fer varis puja/baixa per recuperar material (la por de quedar-me sense res abans d'arribar a la R...)

Però quina gustera quan vaig poder posar el Camalot del 4!!

Arribats a la R5 jo ja estava més que congelada!! La meva inexperiència m'havia fet deixar el xubasquero a peu de via... (sí, ara ja ho he après, al Pirineu, encara que faci sol, cal que agafi roba d'abric!)... i el sol ja se n'havia anat i el vent bufava... ja no em notava els dits i els tembleques començaven a ser considerables.

Ll6: (6a, 30m) Aquest li tocava a en Ciscu, però no se'l veia amb masses ganes... jo estava congelada... total, que el va fer en Blai. La sortida és força cabroneta, es tracta d'un pas de placa per anar a agafar-te a la fissura i després superar el petit desplom per la seva esquerra. Després segueix la finura cap a munt (per placa) fins arribar de nou a una fissura que finalment nosaltres fem per l'esquerra (però no molt, que si no canvies de via!!). Finalment en Blai munta R i sortim els segons congelats. Abans d'arribar a la R6, et trobes una reunió des d'on hi ha un escape a la dreta.

Ens falta el Ll7, un díedre de V+ de 30m... estem congelats... Tirem per l'escape? Síííí!! Crec que cap component de la cordada en va dubtar!! Primerament anem tirant dos mentre l'altre assegura (no teníem massa clara la baixada), fins que veiem que el destrepe és òptim, ens desencordem i cap a baix, tot evitant la neu, on acabarem arribant a peu de via altra vegada.

I nosaltres volíem fer les dues vies? Je, je... està clar que no sempre els somnis es poden fer realitat... Ara tenim la Pistacho pendent... però Cavallers no es mourà de lloc!!