dilluns, 9 de juny de 2008

Tànger a Collegats

Aquest cap de setmana, per fi, si el temps m'ho permetia, aniria a fer via llarga. Com sempre, dubtant i fent i desfent plans fins l'últim moment. Reconec que solc liar-la bastant... però val a dir, que quan una lianta es junta per fer plans amb dues liantes del seu nivell, el resultat no té desperdici!! I qui eren les altres dues? Doncs la Lu i la Clara!! Ara no m'allargaré explicant com la vam liar per quedar... doncs podria fer-ne una sola novel·la còmica. Resumint, la Clara i jo arribàvem a la primera àrea de descans de Collegats (la que hi ha abans d'entar al primer túnel, venint de la Pobla de Segur) a les 2h de la matinada de divendres en dos cotxes diferents però una darrere l'altra. I el pàrquing a petar... buahhh, quanta gent!! Esperem que no vagin a fer la Tànger, que diuen que sempre està concorreguda!

Però en llevar-nos ens n'adonem que aquella multitut de furgonetes eren tots coneguts (o que acabaríem coneixent): L'Annalisa, en Marc, en Genís, en Gil, en Toti, i un parell de vascos amics de l'Annalisa, i amb qui compartiríem molts riures durant el cap de setmana. Així, que cap d'ells anirien a la Tánger, estaven massa forts!! Esmorzem amb un cel blau que feia dies que no veiem i ens acomiadem de la colla per anar a la Tànger.

La Tànger és una via de 350m situada a la Paret del Pessó, que s'inicia uns cinc metres a la dreta del díedre que forma aquesta paret amb l'Agulla del Gos. La roca és conglomerat i està equipada amb parabolts i algun clau. La guia del Soldevila (la de les 100 millors) aconsellava portar 14 cintes exprés més reunions. Nosaltres en vam agafar 15. El grau màxim obligat és V.

Ens repartim els llargs per tal que comenci jo i la Clara pugui fer el novè llarg, que quan havia fet la via li havia tocat de segona i ara li tenia ganes.

Per aproximar-nos a la Paret del Pessó cal deixar el cotxe abans d'entrar en el segon túnel que ens trobem venint de la Pobla i en direcció Sort (nosaltres la vam liar, i vam sortir des de l'àrea de descans on havíem dormit... ja ens van avisar... però va resultar que ens venia de gust passejar una mica... però potser no calia tant!!), quedant-nos la paret a la nostra esquerra (mirant cap a Sort). Aleshores caldrà caminar pel voral direcció la Pobla fins trobar un caminet ben marcat a l'altre costat de la carretera. Creuem i seguim aquest camí fins que es bifurca en dos. Nosaltres haurem d'agafar el que va a la dreta, i quan estiguem més o menys a la línia de la via, pujar a munt per algun dels corriols que ens hi menen.

Arribem a peu de via i aquesta és la imatge que es mostra davant nostra...

Ostres, sembla talment que estiguem a Riglos! Però... no estava moooolt ben equipada? Comencen els nervis... sí, ho estava, però de sis parabolts que es veien des de terra nosaltres sols n'havíem vist dos!! Serà que els nervis ens emboiren els ulls? La veritat és que jo no sabia pas com m'hi trobaria... ja feia quasi tres mesos que no anava a fer via llarga i, tot i que me'n moria de ganes, al mateix temps em feia por afrontar-me al fet que sabia que estava més fluixa i que era possible que no fos capaç de fer en lliure el que m'agradaria i que, per aquest motiu, no gaudís com calia. Així que, amb les meves paranoies personals (que no són poques) començo el primer llarg.

Ll1: (30m) És un llarg de bolos rigleros. S'inicia amb un IV+ per continuar amb un V de díedre i finalment un V de pas de boulder. Inicio el llarg ben cagada (com sempre!!), però a mesura que vaig pujant vaig sentint aquell gaudir...

Aquella pau tan agradable que sento quan, després d'unes primeres passes nerviosa, de sobte tot comença a fluir... torno a estar gaudint de la paret sense aquell pes inconscient que em taladrava a cau d'orella... mmm... quin gust!! Jo no sé si va ser per la meva paranoia interna o què, però vaig trobar que era un llarg mooolt disfruton, per arribar a la R amb un bon somriure!

Ll2: (25m) Aquest llarg continúa sent de bolos. Comença amb passos de V i finalitza amb passos de IV+. També molt disfruton... però aquí qui disfrutava era la Clara:


Ll3: (20m) I els bolos continuen!! És un llarg de 6a, primerament força vertical però amb grans bolos...


Passat aquest tram de la foto, va haver-hi un pas que se'm va creuar un xic... no sé, em vaig quedar mal posada, no trobava la manera de xapar. Total, que vaig haver de canviar el pas i no vaig poder xapar còmode fins que vaig tenir la xapa a l'alçada de la cintura. Després, ve un tram de passets més fins de placa per arribar a la R. La Clara també va trobar més difícil el pas de baix que no pas la placa.

Ll4: (35m) S'inicia amb un flanqueig a l'esquerra per anar a xapar el primer parabolt i després entrar en el díedre marcat que veiem sobre nostra (IV+ i IV). Finalitzat el díedre, cal fer un pas de V per superar una panxa i entrar a la R. Aquest pas me'l vaig haver de mirar bé...

Ll5: (45m) És un llarg molt disfruton! Ressegueix tot el díedre, de baix a dalt... primerament tumbat i que va guanyant vericalitat a mesura que avances... comences amb un IV+ on cal mirar-te la roca, passes a un V+ on la roca comença a millorar i finalitzes amb un díedre de 6b preciós!

LL6: (40m) Sortim del nínxol de la R5 per continuar per la dreta d'una fissura que en surt. Primerament tumbat de IV per després posar-se altra vegada dret (V) i tornar-se a tumbar a IV. Aquí la roca ja no és taronjosa com fins ara, sinó que agafa un color més grisós, més semblant al conglomerat de Montserrat. Aquí la Clara iniciant el tram de V:



Ll7: (40m) En aquest em va agafar el riure a mi sola... en la ressenya d'en Soldevila ja et posa que és un díedre de IV brut i trencat... però no m'imaginava que ho fos tant!! Surts gairebé caminant per sorreta cap a la dreta i et poses en el díedre... jo flipant... però que guarro que pot arribar a ser!! Sort que, tot i ser IV, els parabolts segueixen en abundancia i la por que hauria passat si no hagués estat equipat es va transformar en riures!!! Després continues un tram de III on les xapes van per la placa i el díedre es desmunta sol i ja arribes a la R7, on encara queden un parell o tres de metres de grimpada de II-III per entrar al bosc. Així que quan arriba la Clara a la R decidim que continui fins trobar un bon lloc per plegar cordes. I seguidament la caminadeta pel bosc en direcció al díedre evident de la via.



Ll8: (30m) S'inicia amb una fissura de V+ per després entrar en un díedre del mateix grau. La veritat és que aquest llarg a mi em va deixar força indiferent... no sé, potser ja no anava massa centrada... anava tirant a poc a poc, xerrant... vaja, que no estava massa per la labor!!

Ll9: (30m) I aquest és el llarg que volia tirar-li la Clara. S'inicia amb una fissura preciosa de V+, d'aquestes que són atlètiques però per disfrutar (donat el grau i les assegurances). Acabada la fissura et situes sobre una repissa. Des d'aquí cal superar un pas de 6a (dur, per ser 6a) i després una tirada de IV+ per arribar a la R. La Clara va fer la fissura deV+ disfrutant com no l'havia vist els llargs d'abans, ràpida, decidida. Arriba a la repissa i xapa el primer parabolt... segueix unes passes més a munt i xapa el segon amb l'exprés... intenta passar la corda però no ho veu clar... apropa la mà a la cinta, però no s'hi agafa, torna a intentar agafar la corda, torna a anar cap a la cinta... Quina lluita mental!! I jo donant i recuperant... finalment es decideix i comença a pillar corda per xapar... jo li dono i... flassss, vuelo al canto amb la corda per xapar a la mà! Clara, estàs bé? ... Sí però, hòstia quina ràbia!! Sí, la sort va ser que a l'estar donant-li corda va volar prou com per caure sota la repissa i no directament sobre ella! Així que torna a pujar fins a la repissa i... xapa la segona cinta... sí, de des d'allí mateix!! Després vam riure tot pensant que hagués pogut desgrimpar quan no va veure clar el pas i xapar des de la repissa i així encadenar el llarg (al segon parabolt no s'hi arriba, però una vegada tens posada la cinta sí), doncs al segon intent es va treure el pas com una campiona!

Ll10: (30m) Aquest és un altre díedre de IV amb una sortida final de III. No sé si és que el LL9 em va fer rebifar de cop o què, però aquest sí que el vaig disfrutar!! (i la veritat és que no recordo que fos tan diferent a l'altre que m'havia deixat indiferent... no sé).

A la R10 vam fer el mateix que en la R7. La Clara va seguir a munt un xic més per poder plegar les cordes còmodament.

Arribades al cim el dia ja no era el cel blau del matí, ara ja teníem un munt de núvols amenaçadors sobre nostra que no van tardar massa a deixar caure algunes gotes.

Per realitzar el descens cal seguir la cresta cap a la nostra esquerra (cap al sud) fins que trobarem fites que ens portaran cap a una ferrata de cables i cadenes, per on baixarem. La ferrata acaba quan arribem al coll, on hi ha les dues gran torres elèctriques. D'aquí ja surt un camí molt marcat que ens portarà a la bifurcació de l'aproximació on abans havíem tirat a la dreta (ara arribem pel que hem descartat a l'esquerra). I tot baixant, ens trobem la Lu, que ja ha arribat, i que no tan sols ens ve a buscar amb el seu cotxe, sinó que també ens porta els forros que havíem deixat a peu de via!!

Com que han començat a caure gotes, desestimem fer una altra via tal i com teníem pensat (per aprofitar que ara estávem la cordada de les liantes al complert)... el temps ens fa esperar a l'endemà... i la veritat és que el meu turmell ho agraeix!

I ... em sento feliç!! He pogut tornar a fer via llarga, i no obstant la fluixera s'ha notat (ja que realment vaig acabar més cansada que de costum), vaig poder fer tota la via en lliure, encadenar-la de baix a dalt, gaudir altra vegada de la roca i experimentar aquell sentiment que començava a creure que m'havia abandonat... mmmm... quin plaer!! La Tànger... una bona via llarga per realitzar un bon retorn!!

Després a fer les birretes de rigor amb molt bona companyia, on la Clara, entre el bon gust que li havia deixat l'escalada i que els riures que ens regalava la companyia s'ho mereixia, va decidir quedar-se i així poder fer la Passage Pour l'Impossible l'endemà les tres juntes! Però això ja serà tot un altre post... que cada novel·la té la seva part!!

16 comentaris:

Mingo ha dit...

Em va agradar molt la via, però el llarg 7, és una merda, merda, merda quina cosa. No entenc per que no van obrir vertical a la reunió que hi ha una placa molt guapa.
Enhorabona per la via i m'alegro que el turmell et respongui. Vinga ara a recuperar

Isidre ha dit...

Raquel FELICITATS pel retorn amb tanta força

Raquel ha dit...

Mingo: Sí, je, je... mira que la via és preciosa, però el LL7... quina guarrada!!!

Isidre: Gràcies!! I que la força no decaigui!!

Marieta ha dit...

ole Raquel! M'alegro que ja estiguis bé :)

Pietro ha dit...

Felicitats per la via!...i quina enveja;) mira que fa anys que la tinc a la llista aquesta però no trobo el moment d'anar-hi.

Raquel ha dit...

Gràcies Marieta!! Ara que el temps m'acompanyi!!

Pietro: Doncs ara és un bon moment!! Si comença a fer calor, millor que t'hi posis al migdia, quan l'Agulla del Gos ja faci ombra a la via. I si segueix com ara, nosaltres ens hi vam posar a les 11h i la temperatura va ser ideal!

lux ha dit...

Boneees!!!
vaja fieres esteu fetes!!
La Tanger!!!
ja ha entrat a la meva triada.. com a via que ja ha esta posada tres vegades a l'agenda i .. finalment no...
kina ratxa que porto!!

De totes maneres ja que no vaig poder compartir via... vaig disfrutar un munt del tercer temps!!! Kins riures!!!

una abraçada!!!!

Raquel ha dit...

Sí, la via és preciosa, però el post-via va ser la bomba!! Je, je!!
i què dir de l'endemà... je, je!!

Petonàs guapíssima!!

Llorenç ha dit...

Felicitats pel bon retorn!! me'n alegro molt!

i la via molt guapa! la verticalitat dels 3 primers llargs es impresionant..i sols V! Després la cosa canvia molt....però seguix igual d'interessant!

ens veiem!

Raquel ha dit...

Gràcies Llorenç!!
I ara a tibar-li a Cavallers, eh!!

Realment els tres primers llargs són Rigleros totals!! Si els vas gaudir... ja saps, cap a riglos!!

Clara ha dit...

Raquel!! Vaig disfrutar molt de la via i de la cordada!! Felicitats per treure't tota la via en lliure! Sort que anaves poc entrenada... ;-)

Raquel ha dit...

I tu felicitats per tenir el que s'ha de tenir per auto-superar-se!!

També vaig gaudir molt de la cordada... ara a continuar, eh!! Que el trio de les liantes en tenen moltes de pendents!!

Petonàs!

Raquel

Diego ha dit...

No entiendo el catalán, pero vamos, que viendo las fotos, veo que es un sitio espectacular.

Mu wapo.

Un saludo, Diego.-

Raquel ha dit...

Glups!!
Lo siento... debería poner el traductor catalán/castelano!!

Sí, és un sitio muy guapo!! La Tánger es una buena via para hacer con traqnuilidad, está muy bien equipada.

sad ha dit...

thomas sabo armband Some basic considerations can help a person to get the right par of shoes. Below are some of the important points that one may need to think about before getting the shoes. tomas sabo armband Style is not that important - majority of the people choose their tennis shoes considering only brand names and its looks. lederarmband thomas sabo They don`t keep the importance of their feet up front most of the times. It can be a little hard to give up an awesome looking pair of shoes that matches your personality thomas sabo armband reduziert But when it comes to the usage, they should be chosen based on their functionality. The tennis shoes that one is purchasing should be able to protect and support one`s feet ideally. thomas sabo armband preis They are equally as good for keeping the water and weather away from your feet and both brands offer cheap golf shoes as well as their many expensive varieties. thomas sabo armband billing Shopping at FootJoy or Adidas can give you fashion, color, and a large line of shoes online and in stores.At any rate, be mindful of our golf game if you are a real competitor--know that shoes are the most vital part of your golfing attire. thomas sabo billig kaufen You need to shop around, compare prices. And get the most for your money. thomas sabo onlineshop That doesn't mean you should opt for a pair of discount shoes that also have cheap quality. What would be the point of purchasing a shoe that is not comfortable to wear. thomas sabo jewellery If you care anything about your success in golfing, shop around. The Heel Box - it is an important part of the shoes.

慢慢來 ha dit...

晚情徵信協會全國網
大愛徵信社
三立徵信社
離婚|離婚證人有限公司
離婚|離婚證人-高雄徵信同業工會
離婚|婚姻挽回專區
一品蒐證尋人器材網
全國女子徵信社
晚晴徵信
八大徵信社
離婚│華納徵信社
徵信社品質保障關懷協會
晚晴徵信協會全國網
溫馨法律諮詢
劈腿大剖析
全國優良婚姻挽回
法律諮詢|免費諮詢華陀
亞洲徵信總部
感情挽回全國徵信
鴻海徵信尋人免費諮詢法律諮詢
大陸抓姦二奶-法律諮詢社
三立徵信有限公司
大愛徵信社
離婚|離婚證人非凡有限公司
女人國際徵信社
中區嚴選聯合徵信網
女人國際徵信
大愛徵信有限公司-台中
婦幼徵信有限公司
女子偵探徵信團隊
離婚|外遇觀測站
法律諮詢|免費諮詢網
外遇抓猴徵信偵探社
離婚-感情挽回Q&A諮詢網
新浪私家偵探社
離婚|女人徵信社
離婚|女人私家偵探社
婚姻挽回│國際聯盟社
法律諮詢所
外遇抓姦|女人國際徵信
女子徵信社
外遇|抓姦-女子偵探全國入口網
全國優良女人徵信社