dijous, 26 de juny de 2008

Cavallers 2a part: Laura, 235m, 6b+/6c (6a oblig)


A aquesta via sí que li tenia ganes de debò! Ja l'havia intentada una vegada, però, tal i com vaig piar al centrecac aleshores (quins temps aquells... mmmm... quins bons records les meves primeres escalades...), ens vam baixar a la R2... després del que havíem patit en el 6b del O.W no ens veiem fent el 6c.

En aquests segon intent em tornava a estrenar amb company de cordada... aquesta vegada faria cordada amb en Marc M, el qual també s'havia hagut de baixar de la Laura (però per altres motius i de la R3), per tant, com l'altra vegada anava amb company més fort que jo... però ja havia après que això no m'assegura arribar a dalt! (ep, que aquesta vegada sí, eh!).

La Laura és una via semi-equipada amb parabolts situada al sector Durruti. Nosaltres vam agafar 16 cintes, els àliens, els tascons i els Camalot fins el 4, amb el número 2 repetit. Donat que el riu baixava molt fort, per aproximar-nos-hi vam anar fins a dalt de la presa, creuant-la per dalt fins a l'esquerra (tenint els pàrquings a la nostra esquena). Des d'allí vam agafar un corriol que ens va portar a les escales de mà de la presa. Vam baixar les primeres i, des d'allí, ja vam anar seguint el corriol que passa per sota les parets d'esportiva del sector. La via està situada a uns 100 metres abans d'arribar a la marcada canal per on va l'Aranya Griposa.

El repartiment dels llargs era evident... jo no volia (ni podia fer) el segon llarg en què tant vaig patir l'altra vegada, i a en Marc segur que li feia il·lusió... així que vaig començar jo.

Ll1: (V+, 30m) El llarg s'inicia amb un tram de III fins arribar a una placa on hi ha un parabolt. Tal i com vaig fer l'altra vegada, xapo el parabolt i me'n vaig cap a l'esquerra... dret a munt ho veig massa fi (però en Marc no, perquè després veig que ell puja recte). Així doncs, jo faig flanqueig a l'esquerra i una rampeta d'adherència cap a la dreta, i ja soc a la R, sota la primera fissura real de la via.
Ll2: (6b/6b+, 30m) Aquest s'inicia amb una fissura cap a l'esquerra que ens servirà per autoprotegir-nos amb algun alien i tascó i per posar-hi els dits mentre anem progressant amb els peus per la placa de l'equerra de la fissura.

Passat aquest primer tram ja et trobes amb la llastra que em va fer suar la cansalada l'altra vegada... així que m'hi poso i ja hi som!! Realment era tan xungo com recordava... bufa, quin agobio d'empotramenta!! Almenys aquesta vegada sols havia posat el peu al parabolt... perquè l'altra, les guarrades van ser vàries!!
Arribo a la R2 més que petada i em trobo en Marc amb un somriure d'orella a orella ... Ei Raquel, com ho veus? Si no t'ho veus clar, ja li tiro jo, que em fa il·lusió... Ara venia la sortida de desplom amb fissura de 6c (6b+ segons en Soldevila)... Ei Marc, doncs si a tu et fa il·lusió... endavant!! Je, je...

Ll3: (6c/6b+, 30m) A mi em va costar posar-me a la fissura... però agafant-me al C3 que havia posat en Marc m'hi vaig col·locar ben ràpid (je, je), després cap a munt en lliure, intentant repetir els passos d'en Marc i uaahhh, quina passada de fissurot!!! Quina disfrutada! I la sortida del desplomet... je, je... empotrament de genoll i el que calgués!! Després ve un tram de placa preciós i més fàcil.



Després d'aquest tram en Marc va muntar R per tal de poder veure'ns (per si tenia problemes), tal i com he marcat en la ressenya de dalt. I la veritat és que crec que és millor, doncs l'entrada del díedre del següent llarg té el seu passet... i més val tenir l'assegurador al costat.

Ll4: (6b/6b+, 40m) Aquí també va continuar en Marc... tal com he dit, iniciàvem el llarg amb un díedre que tenia una entrada força estranya... d'aquestes que et costa col·locar-t'hi i sentir-t'hi a gust.
Passat aquest díedre, arribes a la R3 real, on hi ha un arbre, i seguidament ve una placa assegurada amb paravolts (amb fissura a la dreta). Jo la vaig fer des de la dreta del tot des de l'inici, però en Marc va tirar recte a munt des de l'arbre (no hi ha res com estar fort...). Després un altre tram de díedre i ja som a la R4 situada a la feixa.

L5:(6a+/6a, 35m) Tot i que vam descansar un xic, jo no em vaig veure tirant-li jo... no es veia clar per on anava la via (una ressenya deia una cosa i una altra una altra... inconvenients de portar-ne dues...) i a mi m'acollonia embarcar-me, així que li va tirar altra vegada en Marc. Comença per una fissura que surt per la dreta de la R i que la continues fins situar-te sota el sostre.
Aquí va ser on vam dubtar (i curiosament, les ressenyes van volar -literalment- de la butxaca d'en Marc). En Marc va sortir cap a la dreta del sostre, però una vegada allà no ho va veure clar, així que va desgrimpar el sostre tot treient els camelot (collons... sort que no l'havia fet jo!) i va tirar cap a l'esquerra... i ara sí, passat el desplom ja et trobes un parabolt per iniciar la placa. I finalment un altre díedre.

Ll6: (III-V, 30m) Aquest és un llarg de tràmit, on sí que vaig tirar jo. Però és un llarg que no té massa res, de tràmit total. Una placa que jo diria que no ariba ni a V... però vés a saber, potser no la vaig fer per on tocava...

Ll7: (6a/6b+, 40m) I tornàvem a tenir davant una preciosa fissura a protegir... així que va continuar en Marc, que ho estava fent tot sobrat...
Després d'aquesta preciositat de fissura (on em va quedar clar que si hagués anat de primera hagués flipat amb la pila tot buscant quin catxarrillo m'entrava... doncs per treue'ls ja tenia els meus problemes...) venia un tram de superació com de blocs i finalment una sortida de placa.

I... ja havíem arribat a dalt!! Una via preciosa, contínua (excepte en els llargs que vaig tirar jo... je, je), de fissures perfectes, de desplomades, d'empotraments, de bavareses... mmm... una via de les de gustera!!

El descens el vam realitzar en ràpel per la mateixa via.

Vam fer de la R7 a la R6, de la R6 a la R4, de la R4 a la R3 nostra i... aquí se'ns van enganxar les cordes... així que en Marc va haver de repetir el quart llarg i desenganxar-les. Després, de la R3 nostra ja vam arribar a peu de via. Des d'aquí, en comptes de retornar per on havíem vingut, degut que anàvem acompanyats de la preciosa Boira (que ens havia estat esperant a peu de via com una senyora...)

Vam decidir no tornar per les escales i vam anar en direcció contrària, cap a la canal, per un camí poc marcat que ens portarà a la tartera. Aquí ja comencem a veure fites i, tot i seguint-les, arribem a la carretera.


En fi, una bona via i amb molt bona companyia... però que caldrà repetir quan estigui més forta per disfrutar les fissures de primera!! Tot arribarà... espero... i si no, a seguir somniant!!

12 comentaris:

Josep ha dit...

Hòstia Raquel,la foto del llarg de 6c amb el frind posat a caldo a la sortida de la R m'ha transportat en el temps!.
Aquesta via la vaig fer fa 3 anys,i sé el que vaig patir per sortir-ne.Bons records els que m'has fet venir.
Per cert,el mateix finde vaig fer també la Blues...va ser un cap de setmana profitós!.

Raquel ha dit...

Ei Josep!!
Quina disfrutada de parell de vies, eh!! I no vas acabar molt petat? Je, je... és que jo el dia següent estava que calia agafar-me amb pinces!!

Josep ha dit...

Era el meu bateig en vies de llargs!.
La veritat es que feia poc que escalava i tenia fam de roca(i de glòria,tot s'ha de dir).
Tant se me'n fotia el tipus de via que em portaven a fer...el cim m'esperava!.

Malauradament,i després d'uns inicis meteòrics,me'n vaig adonar que el tipus d'escalada que a mi m'apetia més fer era la esportiva d'un llarg.I a poder ser ben curteta!.
Pateixo moltísim quan el pati comença a fer-se evident.

Però que consti Raquel que no renego d'aquells temps...i qui sap,si algun dia m'hi torno a posar!.

Pekas ha dit...

Guapa vía ....si senyora... !!!!

Estás mes forta que el vinagre... ( encara que jo tinc unes fotos teves... una mica "menys fanática".... :-))))))
jejejeje.....

Tremola... tremola... :-)))

Un petó... de "caracol"... ;-)))

Raquel ha dit...

Josep:Doncs tela fer aquestes dues vies per estrenar-te... felicitats!! I... hi ha moments per tot, mai se sap, potser tornes a la tàpia!! Je, je...

Pekaaaaas: Sí, ja tremoloooo! Je, je... recorda que soc molt sensible... a veure si hauré de fer un post de rèplica la teu on tothom acaba plorant!! Je, je!!
Petó de caracol? Mira... que m'ho estàs servint en safata... je, je...

marc ha dit...

Felicitats per les vies. Ja et deuen quedar menys de les 100 millors del Solde.....
A vore si la propera anem a Cavallers, que entre tots m' heu fet moltes ganes de tornar-hi.
Salut

Raquel ha dit...

Sí, je, je... però cada vegada en queden més de xungues!!
Tot arribarà...

Llorenç ha dit...

Al final va caure....i mira que vau fer el ronso pel matí!!! que si dos esmorsars, passejada...però al final vau tenir que escalar! crec que vau fer tot el possible per no arribar a peu de via!!!!!!

Felicitats!!!
Ep!!! encara queda alguna via fàcil per Cavallers!!! que me les he mirat molt!!! ja t'explicaré!

Raquel ha dit...

Je, je... sí, és que a mi la Blues ja em va deixar ben petada... i s'estava tan bé esmorzant... je, je!! Però la vam fer i encara vam arribar els primers!! Je, je!!

susi ha dit...

bonessss nomes et volia saludar!! m'ha fet gràcia veure que el passat diumenge ens vam trobar un moment ( en desgraciades circumstancies per cert) al refu de sta. cecilia. jo era la noia que anava amb quo. un petonet guapa!!! m'agrada el teu blog. n'aprenc molt.

Raquel ha dit...

Bones Susi!!
Realment el món és un mocador... a veure si la propera vegada ens trobem amb un bon somriure i una gran escalada!!

慢慢來 ha dit...

晚情徵信協會全國網
大愛徵信社
三立徵信社
離婚|離婚證人有限公司
離婚|離婚證人-高雄徵信同業工會
離婚|婚姻挽回專區
一品蒐證尋人器材網
全國女子徵信社
晚晴徵信
八大徵信社
離婚│華納徵信社
徵信社品質保障關懷協會
晚晴徵信協會全國網
溫馨法律諮詢
劈腿大剖析
全國優良婚姻挽回
法律諮詢|免費諮詢華陀
亞洲徵信總部
感情挽回全國徵信
鴻海徵信尋人免費諮詢法律諮詢
大陸抓姦二奶-法律諮詢社
三立徵信有限公司
大愛徵信社
離婚|離婚證人非凡有限公司
女人國際徵信社
中區嚴選聯合徵信網
女人國際徵信
大愛徵信有限公司-台中
婦幼徵信有限公司
女子偵探徵信團隊
離婚|外遇觀測站
法律諮詢|免費諮詢網
外遇抓猴徵信偵探社
離婚-感情挽回Q&A諮詢網
新浪私家偵探社
離婚|女人徵信社
離婚|女人私家偵探社
婚姻挽回│國際聯盟社
法律諮詢所
外遇抓姦|女人國際徵信
女子徵信社
外遇|抓姦-女子偵探全國入口網
全國優良女人徵信社