dimarts, 22 de juliol de 2008

Centauros del Desierto a Montrebei

Tot i haver començat les vacances l'1 de juliol, fins aquest dissabte no havíem pogut quedar amb en Marc per anar a fer via llarga (primer operació del meu pare, després la UCI i ingrés del meu germà, després el peque malalt... ) semblava que tot passés de cop i que no hi hagués manera de retrobar-me amb la tàpia. Però tot acaba passant, i per fi, el 19 de juliol em podria escapar. La via escollida... la veritat, tant em feia, mentre pogués escalar!! Així que va escollir en Marc. L'objectiu era l'Agulla del Forat, a Montrebei. I les dues vies possibles eren la Centauros del Desierto i la Cien Años de Soledad.

L'aproximació a l'Agulla del Forat es realitza deixant el cotxe al pàrquing del Congost de Montrebei del costat del Pont de Montañana. Des d'aquí agafarem el camí direcció al congost. Quan es divideix en dos, agafarem el dreta (si el cabal del riu és baix, com va ser el nostre cas) i, passat el pont penjat, seguint el camí cap el congost, al cap d'uns 15-20 minuts ja serem sota l'Agulla. Aquí trobarem un corriol que surt a mà esquerra amb una fita, que ens portarà al peu de via de la cara oest de l'Agulla (no gaire marcat).

Nosaltres decidim començar per la Centauros del Desierto, força menys equipada que la Cien Años de Soledad però aparentment més fàcil.

La Centauros del Desierto és una via de 115m, de 6b+ màxim/6a obligat, gairebé desequipada (un pont de roca a L1, un pont de roca a R1, un clau a L2, un espit a R2 i un parabolt i dos espits a R4 del cim). Nosaltres vam dur tascons, àliens (el semàfor més el negre i el blau), Camalot's (del 0.75 al 4, amb el vermell i el groc repetits), bagues vàries i 14 cintes exprés.

Ll1: (V+, 20m) Per trobar-lo, cal que ens situem cap a la dreta de l'Agulla, en un marcat díedre amb una heura a la dreta i tres ponts de roca al desplom de l'esquerra. El nostre s'inicia pel díedre,

(sento la qualitat de la foto... no sé què coi li passa a la càmara...je, je). Jo vaig sortir força acollonida... com sempre en els primers llargs... je, je... però a mesura que vaig anar posant material i veient que hi quedava bé i que en podia posar força, em vaig anar relaxant i disfrutant. El díedre no dura massa... (llàstima)... en seguida et trobes amb una sortida sorrenca que et porta a l'inici d'una preciosa xemeneia amb una fissura perfecte al costat, aquí ja cal muntar reunió. Jo ho vaig fer amb tres ponts de roca (en un ja hi havia un cordino).

I amb un plis ja tenia en Marc arribant a la R1...

Ll2: (6b+, 30m) Aquest llarg era pel Marc, fissura de baix a dalt, sense més equipament que un clau a la sortida final de la fissura...


Un disfrute de llarg, el millor de la via amb diferència!! Però sort que el vaig fer de segona... je, je... així en Marc el va poder disfrutar en lliure de primer i jo en lliure de segona (que de primera segur que hauria tret l'estrep i pujat en artifo).
Tal i com diu la ressenya d'en Soldevila, millor guardar-se el C4 per la fissura fakir del final.

Ll3: (30m) Aquí tenia dues opcions: o tirar recte cap a la llastra i fer la placa de 6a o anar cap el díedre de l'esquerra de V+ que começa a l'arbre . Finalment vaig decidir que ja ho decidiria segons ho veiés (sí, je, je... quina gran decisió!). Vaig pujar uns dos metres recte a munt, fins a la llastra. A la placa no s'hi veia cap clau... però era compacta... però calia sobrepassar primer la llastra... Per arribar al díedre calia fer un pas aèri... i el díedre no es veia massa compacte... però tenia fissura on posar alguna cosa... Després d'una bona estona d'indecisió (primera posada a prova de la paciència d'en Marc... je, je... i us asseguro que en té moooolta!), em decideixo pel díedre. Em pujo a l'arbre sense miraments (mmm... que segura em sento fent el mico!!) i em planto en el diédre. Realment no és massa compacte... i cal anar tastant la roca a cada pas (sí, tastava cada pas... je, je... ja us he dit que en Marc va tenir paciència) ... però els catxarrillos queden ben posats i en llocs segurs... així que segueixo a munt. Després em toca el flanqueig... continuant amb roca trencadota, però ara ataronjada... i ja gairebé sense material al budrier... barrufa... uns passos més i ja soc dins el forat de la R3. Arribo i cloc! Amb un cop de casc peto un tros del pont de roca... collons, i això és el pont de roca per fer la R3? No, jo no munto reunió només d'això ni boja...


Brrrr... merda, sols tinc dues bagues, l'àlien negre (mmm... quin bon rotllo, eh!) i la Daisy. Doncs res... a provar on hi va l'àlien negre (alguna cosa farà, no?) ... i... buaahhh, o no hi cap, o es surt o trenca la roca... brrr... (tic-tac, tic-tac... i en Marc esperant...). Vale nena, l'àlien negre descartat... a veure on pots posar l'altra baga... mmm... per fí, un altre pont de roca!! I es veu més segur... guai, posaré una baga en cadascun i els empalmaré amb la Daisy per si les mosques.

Ll4: (V/6a, 40m) Per fer aquest llarg atravessem l'agulla pel forat. És a dir, que aquest llarg es troba a la cara est. S'inicia amb un flanqueig a la dreta (mirant la paret des de la cara est), per després, amb un passet una mica estrany, seguir en diagonal a la dreta i cap a munt al cim. En Marc iniciant el llarg:
El descens es realitza amb dos ràpels des del cim, per la seva cara oest. Nosaltres vam voler muntar la R del mig del ràpel en la R3 de la Cien Años de Soledad per així veure la via i ... vam pillar de valent!! Se'ns van enganxar les cordes de mala manera... vaig sentir en Marc dir "Verge Santa" no sé quantes vegades... i que tallava la corda unes quantes vegades més... je, je... i la paciència? Je, je... crec que ja l'hi havia gastat tota en el tercer llarg... je, je... Finalment, amb un moviment subtil que vaig aprendre d'ell mateix en la Laura, la desenganxo i... buahhh... ara se'ns enganxa més a baix!! Més "Verges Santes" i amenaces de tallar la corda... je, je... ens cremem les mans... provem prusiks... i finalment, amb una estrebada d'en Marc, arrenquem les cordes amb bolo inclòs! (és a dir... que millor que rapel·leu per on toca... je, je).

Per fi arribem a peu de via. Abraçades i llepades a la boira... aigua fresqueta i cigarret... què fem? Va, esperem una mica que baixi el sol i ens posem a l'altra... si homeeee!! Je, je... la nostra decisió no va durar ferma més de 20 minuts!! El sol tocava de ple a la paret, estàvem cansats (ell havia sortit de guàrdia a les 7h del matí i jo em posava al llit a les 2.30h de la matinada), l'endemà jo havia quedat per anar a la Nord de Montserrat i dilluns hi tornàvem els dos... i què collons, que la paret no es mou de lloc!!

Així doncs, vam anar a fer la caminadeta del Congost (que jo encara no havia vist!!),

... banyadeta al riu, braves i olives a Àger i cap a casa!!

7 comentaris:

Piju ha dit...

Ei, aquesta no l’he feta!, una via segell “Exploitin” sempre es garantia de qualitat (i d’aventura, oi?, je, je). Us va agradar doncs?
Ara us toca mirar la peli (el millor western de la història!).
Del mateix autor hi ha la Pagesos, just al costat (no està malament) i la “100 años” es molt guapa, però mola guardar-se-les per si t’enganxa mal temps a Montrebei.
Rcrds al Marc!

Raquel ha dit...

Sí, i tant que ens va agradar...! Aventura, aventurilla... je, je...

Ara ja tenim ganes de fer la 100 años de Soledad... però no hi ha pressa!

Jaumegrimp ha dit...

Ei Raquel, felicitats per la via!
quina roca més extranya no? sembla que estiguis escalant dins un avenc...

Raquel ha dit...

Gràcies Jaume!
No, la roca no era extranya... és la meva càmara... que se m'ha desprogramat i no sé com coi va!!

Doloretes ha dit...

Hola Raquel,
Soc la mare d’en Marc, avui m’ha posat l’ordinador perquè pogués llegir el teu bloc.
No et conec i ja m’has fet plorar, quina experiència mes forta!
M’han agradat molt les cròniques, i també perquè així sé el que fa el meu fill (o val mes no saber-ho).
Que res, que ja tinc ganes de fer-te una abraçada

Raquel ha dit...

Hola Dolors!
Quina sorpresa rebre un comentari teu al meu blog...
Suposo que hauràs vist que normalment visc somriures, no? I m'encanta compartir-los amb en Marc...
T'envio una forta abraçada des d'Òdena, mentre no te la pugui fer personalment!

He intentat entrar al teu blog... però no se m'ha permès. Ja tinc ganes de llegir-te!

慢慢來 ha dit...

晚情徵信協會全國網
大愛徵信社
三立徵信社
離婚|離婚證人有限公司
離婚|離婚證人-高雄徵信同業工會
離婚|婚姻挽回專區
一品蒐證尋人器材網
全國女子徵信社
晚晴徵信
八大徵信社
離婚│華納徵信社
徵信社品質保障關懷協會
晚晴徵信協會全國網
溫馨法律諮詢
劈腿大剖析
全國優良婚姻挽回
法律諮詢|免費諮詢華陀
亞洲徵信總部
感情挽回全國徵信
鴻海徵信尋人免費諮詢法律諮詢
大陸抓姦二奶-法律諮詢社
三立徵信有限公司
大愛徵信社
離婚|離婚證人非凡有限公司
女人國際徵信社
中區嚴選聯合徵信網
女人國際徵信
大愛徵信有限公司-台中
婦幼徵信有限公司
女子偵探徵信團隊
離婚|外遇觀測站
法律諮詢|免費諮詢網
外遇抓猴徵信偵探社
離婚-感情挽回Q&A諮詢網
新浪私家偵探社
離婚|女人徵信社
離婚|女人私家偵探社
婚姻挽回│國際聯盟社
法律諮詢所
外遇抓姦|女人國際徵信
女子徵信社
外遇|抓姦-女子偵探全國入口網
全國優良女人徵信社