Tot i escalant...: Desitjant créixer...

dilluns, 16 d’agost del 2010

Desitjant créixer...

Els Alps m'han fet sentir molt petita...

aleshores he recordat quant em queda per créixer...

17 comentaris:

Gatsaule ha dit...: Només és qüestió d'anar insistint...

A veure si et veiem més sovint per aquí, que se't trobava a faltar!; 16 d’agost del 2010, a les 17:46
Raquel ha dit...: Sí, i aquest curs penso insistir-hi... que per insistir no quedi!!
Respecte al blog... estic força desconnectada... ara per ara tinc poc temps... però aquí està, per quan en tingui més!!; 16 d’agost del 2010, a les 19:24
lux ha dit...: Guapiii!
quina il.lu veure't per aqui!

....i que dir de les petiteses,
un sentiment que t'envaeix..
allà esta l'ESCALADA i allà tu...
a vegades una mica amb la frustració dels nens....
kxxx!! i quan sere prou gran!!
i avegades amb la il.lusió...potser l'any que ve...

Però quedem-nos amb el sentiment de la cerveseta al prat a Ailefroide tot pensant que amb esforç i perseverancia, això si.... esta a tocar!

una abraçada ben gran!; 16 d’agost del 2010, a les 20:54
Raquel ha dit...: Guapíssima!!! El sentiment d'aquella cerveseta va ser especial, no el penso oblidar!! Hihihihi...
I... quan em sento petita, la teva companyia m'ajuda a recordar que encara puc tenir il·lusió per fer-me gran!!
Gràcies per ser-hi!!!; 17 d’agost del 2010, a les 10:40
nès ha dit...: petites? jo si que em sento petita al costat vostre, màquines!
es un gust veure com se us il·luminava la cara només de pensar que l'endemà serieu cordada!!!
un peto, perles! ;P; 19 d’agost del 2010, a les 13:38
Raquel ha dit...: Ei guapi, no sabia que tinguessis un blog!!!
Ostres... hagués estat bé tenir una foto de la nostra cara en aquell moment... hihihihi!!
Un petonàs!; 19 d’agost del 2010, a les 15:52
Mingo ha dit...: Pensava que la noia que els ulls li riuen havia abandonat, però ja veig que fas com el Guadiana ara hi soc ara no (en el blog). M'alegra que continuies disfrutant per les muntanyes; 2 de setembre del 2010, a les 17:37
Raquel ha dit...: Abandonat mai!!! Però el curs passat va ser... força embolicat!!! Aquest no sé pas si tindré temps de piular... però d'escalar segur que sí!!!; 2 de setembre del 2010, a les 21:38
LETICIA ha dit...: Hola bonica! veig que les vacances han anat genial! espero que aquest any coincidim una mica més per la farinera. Aquest any hi aniré els dijous de 15:30 a les 17...al menys podré escalar una horeta sense nen! je je!
petonets!; 5 de setembre del 2010, a les 11:45
Raquel ha dit...: Ostressss!!! Just els dijous treballo per la tarda!!! I entro a les 15h!!! No pots cap altre dia?
Petonets!; 5 de setembre del 2010, a les 22:00
LETICIA ha dit...: tú quins dies aniràs? :-)!!!!!; 6 de setembre del 2010, a les 10:54
Anònim ha dit...: Créixer es l'aprenentatge d'aprofitar la saviesa que et regala el fer-te gran.
No perdis mai la il.lusió per créixer doncs arribant a gran gaudiràs de sentir-te inmensament petit.
Amb un somriure,
Joan
(VilanovaArtifo 2007); 9 de setembre del 2010, a les 22:00
Raquel ha dit...: Ostres Joan... sàvies paraules les teves!!! M'encanten!!! Moltes i moltíssimes gràcies per escriure-me-les!!; 11 de setembre del 2010, a les 20:51
paca ha dit...: ...HAVIAT NECESITARÀS FER UN BIG WALL...
nomes les grans persones s`autodefineixen com a petites...
salut i metres (PACA); 30 d’octubre del 2010, a les 13:01
Raquel ha dit...: Jo crec que el dia que m'atraveixi fer un Big Wall em sentiré... petitíssima!! Hehehe...
Gràcies Paca!; 1 de novembre del 2010, a les 21:56
joan ha dit...: he vist un missatge al feisbuck d'en morfu. m'uneixo a tots ells raquel,paciéncia i anar fent, no hi ha altre camí per superar això. molta força desde vic, una abraçada i ànims, que tot lo dolent tambè s'acaba...; 3 de març del 2011, a les 19:53
Raquel ha dit...: Moltíssimes gràcies Jan!! Per la força, els nims i tot plegat!! Moltes gràcies, de debò!!; 3 de març del 2011, a les 20:05