Benvinguts al meu blog d'escalada, on intentaré anar escrivint sobre les vies que vaig fent i tot el què m'hi acompanya, que sovint és força més que els graus, l'equipament i el material utilitzat. Així doncs... a escalar i a gaudir de cada moment!!
dilluns, 16 d’agost del 2010
Desitjant créixer...
Els Alps m'han fet sentir molt petita...
aleshores he recordat quant em queda per créixer...
Sí, i aquest curs penso insistir-hi... que per insistir no quedi!! Respecte al blog... estic força desconnectada... ara per ara tinc poc temps... però aquí està, per quan en tingui més!!
....i que dir de les petiteses, un sentiment que t'envaeix.. allà esta l'ESCALADA i allà tu... a vegades una mica amb la frustració dels nens.... kxxx!! i quan sere prou gran!! i avegades amb la il.lusió...potser l'any que ve...
Però quedem-nos amb el sentiment de la cerveseta al prat a Ailefroide tot pensant que amb esforç i perseverancia, això si.... esta a tocar!
Guapíssima!!! El sentiment d'aquella cerveseta va ser especial, no el penso oblidar!! Hihihihi... I... quan em sento petita, la teva companyia m'ajuda a recordar que encara puc tenir il·lusió per fer-me gran!! Gràcies per ser-hi!!!
petites? jo si que em sento petita al costat vostre, màquines! es un gust veure com se us il·luminava la cara només de pensar que l'endemà serieu cordada!!! un peto, perles! ;P
Pensava que la noia que els ulls li riuen havia abandonat, però ja veig que fas com el Guadiana ara hi soc ara no (en el blog). M'alegra que continuies disfrutant per les muntanyes
Hola bonica! veig que les vacances han anat genial! espero que aquest any coincidim una mica més per la farinera. Aquest any hi aniré els dijous de 15:30 a les 17...al menys podré escalar una horeta sense nen! je je! petonets!
Créixer es l'aprenentatge d'aprofitar la saviesa que et regala el fer-te gran. No perdis mai la il.lusió per créixer doncs arribant a gran gaudiràs de sentir-te inmensament petit. Amb un somriure, Joan (VilanovaArtifo 2007)
he vist un missatge al feisbuck d'en morfu. m'uneixo a tots ells raquel,paciéncia i anar fent, no hi ha altre camí per superar això. molta força desde vic, una abraçada i ànims, que tot lo dolent tambè s'acaba...
17 comentaris:
Només és qüestió d'anar insistint...
A veure si et veiem més sovint per aquí, que se't trobava a faltar!
Sí, i aquest curs penso insistir-hi... que per insistir no quedi!!
Respecte al blog... estic força desconnectada... ara per ara tinc poc temps... però aquí està, per quan en tingui més!!
Guapiii!
quina il.lu veure't per aqui!
....i que dir de les petiteses,
un sentiment que t'envaeix..
allà esta l'ESCALADA i allà tu...
a vegades una mica amb la frustració dels nens....
kxxx!! i quan sere prou gran!!
i avegades amb la il.lusió...potser l'any que ve...
Però quedem-nos amb el sentiment de la cerveseta al prat a Ailefroide tot pensant que amb esforç i perseverancia, això si.... esta a tocar!
una abraçada ben gran!
Guapíssima!!! El sentiment d'aquella cerveseta va ser especial, no el penso oblidar!! Hihihihi...
I... quan em sento petita, la teva companyia m'ajuda a recordar que encara puc tenir il·lusió per fer-me gran!!
Gràcies per ser-hi!!!
petites? jo si que em sento petita al costat vostre, màquines!
es un gust veure com se us il·luminava la cara només de pensar que l'endemà serieu cordada!!!
un peto, perles! ;P
Ei guapi, no sabia que tinguessis un blog!!!
Ostres... hagués estat bé tenir una foto de la nostra cara en aquell moment... hihihihi!!
Un petonàs!
Pensava que la noia que els ulls li riuen havia abandonat, però ja veig que fas com el Guadiana ara hi soc ara no (en el blog). M'alegra que continuies disfrutant per les muntanyes
Abandonat mai!!! Però el curs passat va ser... força embolicat!!! Aquest no sé pas si tindré temps de piular... però d'escalar segur que sí!!!
Hola bonica! veig que les vacances han anat genial! espero que aquest any coincidim una mica més per la farinera. Aquest any hi aniré els dijous de 15:30 a les 17...al menys podré escalar una horeta sense nen! je je!
petonets!
Ostressss!!! Just els dijous treballo per la tarda!!! I entro a les 15h!!! No pots cap altre dia?
Petonets!
tú quins dies aniràs? :-)!!!!!
Créixer es l'aprenentatge d'aprofitar la saviesa que et regala el fer-te gran.
No perdis mai la il.lusió per créixer doncs arribant a gran gaudiràs de sentir-te inmensament petit.
Amb un somriure,
Joan
(VilanovaArtifo 2007)
Ostres Joan... sàvies paraules les teves!!! M'encanten!!! Moltes i moltíssimes gràcies per escriure-me-les!!
...HAVIAT NECESITARÀS FER UN BIG WALL...
nomes les grans persones s`autodefineixen com a petites...
salut i metres (PACA)
Jo crec que el dia que m'atraveixi fer un Big Wall em sentiré... petitíssima!! Hehehe...
Gràcies Paca!
he vist un missatge al feisbuck d'en morfu. m'uneixo a tots ells raquel,paciéncia i anar fent, no hi ha altre camí per superar això. molta força desde vic, una abraçada i ànims, que tot lo dolent tambè s'acaba...
Moltíssimes gràcies Jan!! Per la força, els nims i tot plegat!! Moltes gràcies, de debò!!
Publica un comentari a l'entrada