dilluns, 16 d’agost del 2010

Desitjant créixer...

Els Alps m'han fet sentir molt petita...

aleshores he recordat quant em queda per créixer...

17 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Només és qüestió d'anar insistint...

A veure si et veiem més sovint per aquí, que se't trobava a faltar!

Raquel ha dit...

Sí, i aquest curs penso insistir-hi... que per insistir no quedi!!
Respecte al blog... estic força desconnectada... ara per ara tinc poc temps... però aquí està, per quan en tingui més!!

lux ha dit...

Guapiii!
quina il.lu veure't per aqui!

....i que dir de les petiteses,
un sentiment que t'envaeix..
allà esta l'ESCALADA i allà tu...
a vegades una mica amb la frustració dels nens....
kxxx!! i quan sere prou gran!!
i avegades amb la il.lusió...potser l'any que ve...

Però quedem-nos amb el sentiment de la cerveseta al prat a Ailefroide tot pensant que amb esforç i perseverancia, això si.... esta a tocar!

una abraçada ben gran!

Raquel ha dit...

Guapíssima!!! El sentiment d'aquella cerveseta va ser especial, no el penso oblidar!! Hihihihi...
I... quan em sento petita, la teva companyia m'ajuda a recordar que encara puc tenir il·lusió per fer-me gran!!
Gràcies per ser-hi!!!

nès ha dit...

petites? jo si que em sento petita al costat vostre, màquines!
es un gust veure com se us il·luminava la cara només de pensar que l'endemà serieu cordada!!!
un peto, perles! ;P

Raquel ha dit...

Ei guapi, no sabia que tinguessis un blog!!!
Ostres... hagués estat bé tenir una foto de la nostra cara en aquell moment... hihihihi!!
Un petonàs!

Mingo ha dit...

Pensava que la noia que els ulls li riuen havia abandonat, però ja veig que fas com el Guadiana ara hi soc ara no (en el blog). M'alegra que continuies disfrutant per les muntanyes

Raquel ha dit...

Abandonat mai!!! Però el curs passat va ser... força embolicat!!! Aquest no sé pas si tindré temps de piular... però d'escalar segur que sí!!!

LETICIA ha dit...

Hola bonica! veig que les vacances han anat genial! espero que aquest any coincidim una mica més per la farinera. Aquest any hi aniré els dijous de 15:30 a les 17...al menys podré escalar una horeta sense nen! je je!
petonets!

Raquel ha dit...

Ostressss!!! Just els dijous treballo per la tarda!!! I entro a les 15h!!! No pots cap altre dia?
Petonets!

LETICIA ha dit...

tú quins dies aniràs? :-)!!!!!

Anònim ha dit...

Créixer es l'aprenentatge d'aprofitar la saviesa que et regala el fer-te gran.
No perdis mai la il.lusió per créixer doncs arribant a gran gaudiràs de sentir-te inmensament petit.
Amb un somriure,
Joan
(VilanovaArtifo 2007)

Raquel ha dit...

Ostres Joan... sàvies paraules les teves!!! M'encanten!!! Moltes i moltíssimes gràcies per escriure-me-les!!

paca ha dit...

...HAVIAT NECESITARÀS FER UN BIG WALL...
nomes les grans persones s`autodefineixen com a petites...
salut i metres (PACA)

Raquel ha dit...

Jo crec que el dia que m'atraveixi fer un Big Wall em sentiré... petitíssima!! Hehehe...
Gràcies Paca!

joan ha dit...

he vist un missatge al feisbuck d'en morfu. m'uneixo a tots ells raquel,paciéncia i anar fent, no hi ha altre camí per superar això. molta força desde vic, una abraçada i ànims, que tot lo dolent tambè s'acaba...

Raquel ha dit...

Moltíssimes gràcies Jan!! Per la força, els nims i tot plegat!! Moltes gràcies, de debò!!