Benvinguts al meu blog d'escalada, on intentaré anar escrivint sobre les vies que vaig fent i tot el què m'hi acompanya, que sovint és força més que els graus, l'equipament i el material utilitzat. Així doncs... a escalar i a gaudir de cada moment!!
dimarts, 16 de febrer del 2010
Fa fred...
Fa fred... molt fred... però no obstant això somric... i el somriure m'escalfa...
guapisssima!!! com m'alegra veure't així!! somrient, rodejada de neu...uauuu!! perque no sempre fa sol, perque no sempre fa bon temps, perque.. però sempre pots trobar la força dins teu!
hola guapa! sóc la Leti, de la Farinera!!! això mateix, al "mal tiempo, buena cara"!!! va, a veure si coincidim algun dia pel plafó, que tinc uns quants blocs molt guapus!!! Un petó!
Lu: Sàvies paraules les teves!!! I... quan et sents perduda buscant les forces amagades... sempre hi ha una mà amiga que t'hi ajuda!! (o dues... jejeje) Una fortíssima abraçada!
Ferran: No sé, no sé... jejeje... nova afició... de moment he traspassat la barrera... i me n'he adonat que les canals m'encanten... però això d'escalar en glaç... jijiji... collins, quin congelament de mans!!
Leti: Ei, guapíssima!! Doncs sí, a veure quan coincidim i m'ensenyes aquests plafons (i després em passo setmanes intentant encadenar-los... jijiji... aquell em va costar els meus dies!!) Petonàs!
Gràcies PGB!!! No és que estigui en actiu com abans... ni molt menys, ja m'agradaria... però mica en mica, sense perdre el fil i enfrontant-me a nous reptes!
Susi: Sí!!! Tot i que a vegades em dóna la sensació que cada dia és una nova etapa... jejeje!! A veure si aquesta dura!!! Un petonàs guapíssima, i amb un somriure!!!
Jesús: Gràcies!! El que sí era potent era el fred!!!
Leti: Ostres, és que jo dijous impossible!!! Sols dilluns i dimecres... Però res és impossible, eh!!!
Ostres Raquel, quan de temps sense saber de tu, trobàvem a faltar aquesta rialla. Tot i que una foto amb neu el dia més fred de l'any, mai me l'hagués imaginat. Felicitats.
Jajaja... Mingo, jo tampoc m'ho hagués imaginat... i encara menys somrient com ho faig... és increïble del que arribem a ser capaços...
Marieta!!! Jajaja... no, que jo no m'havia mort, tan sols estava un xic adormida!! I vés per on, ha estat el fred (el meu gran enemic) qui m'ha fet despertar i obrir els ulls!!! Petonàs!
jajaja... Llorenç!!! Que jo no em decarrilo! Que no veus que estic aprenent a desplaçar-me per la neu i el gel per poder accedir a aquelles grans parets de roca situades en un mar d'hivern? Jajaja... i el millor de tot és que m'ha agradat!! Jo que tenia tant terror... i ara resulta que hi disfruto i tot!!! Vies al solet? Però si últimament no hi ha manera que surti el sol per enlloc!!! I fent un corredor estàs més ben abrigadet que penjat de la paret... jiji... amb guants... jijiji!!
Content de tornar a veure bellugar el teu blog! l'Alpinisme, una afició encara més absorvent que l'escalada, ja veuràs com disfrutaràs i espero que ens ho vagis transmetent amb aquests relats tan viscuts a que ens tenies acostumats! Ben tornada Raquel.
26 comentaris:
guapisssima!!!
com m'alegra veure't així!!
somrient, rodejada de neu...uauuu!!
perque no sempre fa sol, perque no sempre fa bon temps, perque..
però sempre pots trobar la força dins teu!
Una superabraçada!!!
Ueeeeee.
Quina alpinista, felicitats per la teva nova afició.
hola guapa! sóc la Leti, de la Farinera!!! això mateix, al "mal tiempo, buena cara"!!! va, a veure si coincidim algun dia pel plafó, que tinc uns quants blocs molt guapus!!!
Un petó!
Lu: Sàvies paraules les teves!!! I... quan et sents perduda buscant les forces amagades... sempre hi ha una mà amiga que t'hi ajuda!! (o dues... jejeje)
Una fortíssima abraçada!
Ferran: No sé, no sé... jejeje... nova afició... de moment he traspassat la barrera... i me n'he adonat que les canals m'encanten... però això d'escalar en glaç... jijiji... collins, quin congelament de mans!!
Leti: Ei, guapíssima!! Doncs sí, a veure quan coincidim i m'ensenyes aquests plafons (i després em passo setmanes intentant encadenar-los... jijiji... aquell em va costar els meus dies!!)
Petonàs!
Rebenretornada!!! Mola veure que segueixes en actiu!
Una abraçada! Fred power, a mi m'agrada pq em fa sentir viu :D
Gràcies PGB!!! No és que estigui en actiu com abans... ni molt menys, ja m'agradaria... però mica en mica, sense perdre el fil i enfrontant-me a nous reptes!
Oleeeee ja tornes per aqui!!!! vinga... comencem nova etapa, no??? AMB UN SOMRIURE GEGANT!!!!!
susi..... tornan-li el somriure a la vida. ;)))))
guapa foto i bona alternativa. potent...
jesús
D'això res, que estàs muuuuuu fuerte!
Jo els dijous intentaré passar-m'hi sempre. Ja ho saps! Petonets glaçadets!
Susi: Sí!!! Tot i que a vegades em dóna la sensació que cada dia és una nova etapa... jejeje!! A veure si aquesta dura!!!
Un petonàs guapíssima, i amb un somriure!!!
Jesús: Gràcies!! El que sí era potent era el fred!!!
Leti: Ostres, és que jo dijous impossible!!! Sols dilluns i dimecres... Però res és impossible, eh!!!
Ostres Raquel, quan de temps sense saber de tu, trobàvem a faltar aquesta rialla. Tot i que una foto amb neu el dia més fred de l'any, mai me l'hagués imaginat. Felicitats.
uala! Ets com l'au fenix, que reneixes, no? jejeje
un petó i rebenvinguda, m'alegro de llegir-te!
Jajaja... Mingo, jo tampoc m'ho hagués imaginat... i encara menys somrient com ho faig... és increïble del que arribem a ser capaços...
Marieta!!! Jajaja... no, que jo no m'havia mort, tan sols estava un xic adormida!! I vés per on, ha estat el fred (el meu gran enemic) qui m'ha fet despertar i obrir els ulls!!! Petonàs!
Hola Raquel. M'alegra molt veure la teva foto, es troben a faltar les teves piades. Enhorabona!
Gràcies Ma José! A veure si em poso les piles...
on vas inconcient!!!
amb el fred que fa i tu cap a la neu i a fer corredors!!
Ara es temporada de llar de foc, i cara sud, i via curta...i avidet cap a casa!!!
Mecatxis!!! et perdem el fil un temps i et descarries!
M'alegro de veure't somriure!
jajaja... Llorenç!!! Que jo no em decarrilo! Que no veus que estic aprenent a desplaçar-me per la neu i el gel per poder accedir a aquelles grans parets de roca situades en un mar d'hivern? Jajaja... i el millor de tot és que m'ha agradat!! Jo que tenia tant terror... i ara resulta que hi disfruto i tot!!!
Vies al solet? Però si últimament no hi ha manera que surti el sol per enlloc!!! I fent un corredor estàs més ben abrigadet que penjat de la paret... jiji... amb guants... jijiji!!
Una forta abraçada!
Benvinguda a la mare de totes les batalles: L'ALPINISME.
Gaudeix, passa-t'ho bé, aprén i ensenya.
Me n'alegro molt de tornar-te a llegir!!!
Moltes gràcies alpinista!!
De moment, ensenyar no ho podré fer gaire... però gaudir, pasar-m'ho bé i aprendre... això sííí!!!
Content de tornar a veure bellugar el teu blog! l'Alpinisme, una afició encara més absorvent que l'escalada, ja veuràs com disfrutaràs i espero que ens ho vagis transmetent amb aquests relats tan viscuts a que ens tenies acostumats!
Ben tornada Raquel.
Moltes gràcies Jaume!!
Tinc moltes ganes de retonar als meus relats!! Però mica en mica...
Ei RAquel...
El fanatisme no es crea ni es destrueix...es transforma...
Guai la foto, la propera penjada dels piolos...
Salut!!!
Gràcies Tranki!!!
Penjada dels piolos? Jejeje... això crec que ja costarà més, que quan ho vaig provar vaig patir moooolt de mans!!!
Si senyoraa... !!!! endevant amb els piolos.. !!!! ( digo amb les "hachas"... ;-)))
Ens veiem per el plafó..
i continua sonrient.. ;-)))
Ei wapo!!!
Això, a veure si ens veiem més el plafó... però sense els piolos, eh!!!
estic fent proves perquè el meu blog no em va bé
Publica un comentari a l'entrada