VI Trobada de Cordada femenina al Señor de los Bordillos

Aquest cap de setmana era la VI trobada de pubilles escaldores, a Vilanova de Meià. Jo no hi vaig poder pujar fins ahir dissabte al vespre, així que em vaig perdre un dia d'escalada, però no pas la butifarrada ni la xerrada amb les companyes!!

I encara va arribar més tard la que seria la meva companya de la cordada femenina, la Cris!! Ara sols ens faltava escollir via... donat que ella va forta en esportiva i que just s'acaba d'iniciar amb la via llarga, calia buscar una via que estigués equipada i que no fos de compromís. Així que vaig decidir-me per la "Señor de los Bordillos" de la Roca dels Arcs, doncs segons les ressenyes estava ben equipada (amb espits), era rapel·lable tota ella i el grau semblava que seria per a disfrutar!! (he estat intentant dibuixar-hi la via... però em perdo a partir del tercer llarg... je, je)

A la Cris li va semblar bé, però ens vam posar a preguntar i van començar les incerteses... l'Eva ens deia que en l'últim llarg on les ressenyes li donen 6b, hi havia un pas impossible (ni amb estreps), que ella hi va anar amb un noi que feia 7c+ i que va haver de baixar-se... que potser amb una ungla... així que ja em veieu buscant una ungla!!! Per fi, l'Annalisa me'n deixa una ... tot i que en Paca m'assessorava que amb una ungla allí no hi faria res, que pobre de mi que no tirés en lliure i sortís per dalt... bufa... començava el neguit!!! Però em relaxava pensant: ei, doncs ja rapel·larem, cap problema!! I si no... sempre podem fer el flanqueig de la via del Quatre i seguidament fer l'últim llarg de IV de la Musical Exprés!

L'aproximació es realitza deixant el cotxe passat el pont. Cal agafar un camí que baixa a mà esquerra, direcció al corriol per després fer una pujadeta de 5 minuts fins que ens trobem sota la Roca dels Arcs. Allí, caldrà anar caminant per sota la paret (camí ben marcat) fins que veiem la via, que haurem de tirar cap a munt, directament cap a ella (la localitzarem en la gran crosta marró de peu de via, entre la Chica Martini i la Musical Exprés).

L1: El primer llarg de V+ l'ha realitzat la Cris. Es tracta d'un V+ de placa de Vilanova d'aquests amb algun passet que més val que te l'agafis amb carinyo i confiança.

En la fotografia, es veu el primer llarg i la Cris a la R1... no és que m'hagi penjat a mig llarg L2 per fer la foto... no, m'he penjat per què els avantbraços m'explotaven!!! Je, je... i aleshores he aprofitat el descans!!

L2: Aquest s'inicia realitzant un primer desplomet de V+ (havent flanquejat a la dreta des de la R1), per passar a un desplom més gran (on jo m'he penjat i he fet la foto de sobre) i acabant en una placa de 6c+. La placa està molt ben equipada, com podeu veure en la foto de baix, i es pot fer A0 sense problema, però és fina fineta, i de les que posa la pila.
Arribada a la R2, me n'adono que aquesta no està equipada per rapel·lar... i donat que sota hi ha un desplom... començo a demanar a no se qui que arribem a dalt i no hagi de muntar ràpels!!

L3: Aquest el marquen de 6a. S'inicia amb un desplom ben assegurat (fotografia de sota) i continua amb una placa preciosa.

L4: És un llarg molt curt (20m) de 6a+, molt fi però molt disfruton, d'aquests que t'obligen a equilibrar-te a la paret i no perdre concentració... S'inicia amb un primer flanqueig a l'esquerra (sense cap espit) per després entrar en la placa.

L5: Aquest li tocava a la Cris, però donat que anàvem més que petades, que era un 6b+ , que no s'hi veien masses espits i que jo, ahir, li havia dit a la Cris que no patís, que ja tiraria jo si calia... brrr... per què coi li havia dit? Je, je!!! Doncs li he tirat jo!! I hem liat una amb les cordes... ens hem hagut de desencordar una i després l'altra... semblava que cada vegada la liéssim més... je, je... no sé quanta estona hem estat en aquesta reunió, però el sol començava a baixar... i sols pensar en tot el que m'havien dit de l'últim llarg... glups!! Se'm posava la pila de cop!! I aquest ja havíem quedat que el faria jo... Així que sense pensar-s'ho i cap a munt!! I quin llarg... llàstima que ja no estava per fotografies... per què era d'alló més aèri... amb un primer fort desplom que finalment es convertia en verical però que no et deixava parar ni a respirar!!


L6: És un V on la Cris ha disfrutat com una campiona!! I això que les assegurances no estaven precisament a prop... està feta una bèstia!!


L7: I, per fi, ja havíem arribat al llarg més problemàtic de la via... el que havíem temut durant tota ella!! Ens mirem el flanqueig a la dreta que jo tenia pensat i no ho veig clar... doncs sincerament, eren uns 15m de flanqueig fins a la Musical Exprés sense més possiblitat que posar alguna sabina (doncs no portàvem res més)... i em feia por!! Així que hem decidit amb la Cris que jo provés de fer el llarg, i que si arribat el famós pas no podia anar endavant, doncs mallón i cap a baix!!


El llarg s'inicia amb uns passos de V+ que ràpidament entren en la placa de 6b, i quan ja tens el sostre a uns 5 metres... uix Cris, crec que estic en el puto pas... compte!!... pillaaa... vol al canto!!! Bufa... la Cris acabava de parar el seu primer vol amb el reverso... i ho havia fet de PM!!! I aquí no hi havia un espit sinó un paravolt ben nou... Així que a tornar-ho a intentar... i... ara arribo un xic més a munt... però no hi veig color... no hi ha peus per enlloc (bé, un sí, però a l'alçada del meu maluc... impossible!!) ... i sols tinc dos regletes inclinades i sobades de mitja falange per les mans... Cris, em tiroooo!!! Altra vegada penjada com un fuet... vale Raquel, prova de posar l'estrep i prepara l'ungla... som-hi... bufa, rebufa... l'estrep no em serveix de res... i l'ungla no sé ni on posar-la... Cris, que torno a volaaaaar!! Tercera vegada penjada!!I ara què fem? I ve la pregunta de la Cris: ei Raquel, vols dir que les anelles amb filferros que hi ha a les R's són fiables per rapel·lar? Osti, espero que sí Cris!!! (i jo pensant en els desploms que ens esperaven si rapel·làvem...). Uixxxx... i el sol cada vegada més baix... i nosaltres sense frontal... i a mi que no em fa gens de gràcia fer el flanqueig de la via del quatre... i la Cris que no te clar rapel·lar...

Ei Cris, ho provo una última vegada, i si no puc, baixo a la R, parlem, em torno a mirar el flanqueig i decidim com coi sortim!! I... aquesta vegada, arribada a les regletes, faig patinatge amb el peu esquerra fins que sembla que s'hi queda (adherència) ... alço el dret a l'alçada del maluc tot bloquejant braços... i sííííí, ara sí!!! Va l'altre peu Raquel... i ara, sense mans, cap a munt, amb la cara, la panxa i tota jo ben arrambada a la paret... je, je... i... la xapa a la cara... i un canto gegant al costat... mmmmm.... viscaaaaa, xapat!!!! Ho hem aconseguit!!!!! Amb l'eufòria que ens ha agafat a les dues, he tirat a munt ràpidament (oblidant-me d'allargar-li la cinta... ho sento Cris!!), després tens uns 6 metres sense res... però donat el subidón, tiro a munt!! Un altre desplomet (aquest amb canto invertit gegant, ara a disfrutar) i.... Reunióóóóó!!!! Iujuuuuuu!!! Em trec els peus de gat i la Cris ja pot començar a pujar!!!
Arribades a la R7, cal caminar per la feixa a la dreta, ben bé uns 40m, fins que arribem a una alzina (o era un pi? Bé, era un arbre prou gran com per destacar). Aquí grimpem a munt (IV) i quan es torna a tombar caminem i grimpem cap a l'esquerra, fins arribats a un petit esperó, per on pujarem i ja serem al cim. (nosaltres ho hem fet encordades).

El descens es realitza caranejant a l'esquerra, per anar a agafar la canal que separa la Roca dels Arcs de la roca Alta, que ens portarà al camí que passa per sota tota la Roca dels Arcs, l'agafem i anem passant per sota totes les vies.
Quan passem per sota la nostra, la Cris i jo ens la mirem i somriem... avui no havíem escollit un repte, però ens l'hem trobat i l'hem superat!!! I de quina manera!!! I quina cordada més coordinada i amb més feeling... esperem seguir escalant, somrient, compartint, i superant reptes conjuntament!!!