L'aproximació és la mateixa que per anar a fer El Senyor de los Bordillos (veieu article anterior), però la Taca Romesco es troba més a la dreta (passada la Musical Exprés), iniciant-se a l'esquerra d'un arbre evident.L1: Es tracta d'un inici un xic brut i trencadot, que passa a net i compacte tant bon punt entres a la placa de 6b... on t'hi trobes un pas fi i dur... on cal tibar-li d'un mono-dit d'aquests que no vols deixar... i que quan et decideixes per deixar-lo sembla que el dit se t'hi ha quedat a dins... cadascú de nosaltres ha fet el pas diferent, però tots hem posat el dit al mateix lloc, això sí!! Je, je!! Passat el pas, caldria anar en tendència a la dreta, doncs nosaltres hem anat més a l'esquerra i hem fet la R1 equivocada. La R1 de la Taca Romesco està a la mateixa alçada uns 5m més a la dreta.
Aquí podeu veure en Roger, tirant-li de primer, a l'alçada del pas clau del llarg.
Aquí podeu veure en Roger, tirant-li de primer, a l'alçada del pas clau del llarg.
L2: Aquest m'ha tocat a mi. El nostre inici ha estat un flanqueig a la dreta per a xapar la R1. Seguidament venia el desplom de 6b. La veritat és que he bufat força, doncs la pila se m'acabava i les temptacions de penjar-me a reposar estaven a flor de pell, però passat el desplom i la verical que el segueix, he trobat un bon repòs natural... bbbbfff!! Avui no les tenia totes!! En les fotos no s'aprècia... però he sortit de la R1 un xic acollonida... je, je!!
Després, la paret perdia un xic de verticalitat i les assegurances ja no eren tant abundants...
Aquí en Roger arribant a la R2.
L3: I aquest ja li ha tocat a en Miquel, el de 6c. La veritat és que mentre el veia sortir de la R i veia com superava el primer desplom semblava que fos cosa fàcil... i després ell mateix ha dit: ei, ara ja està, ara ja serà més fàcil... Així que, sense problema, ha aprofitat per tirar-nos una foto als que estàvem a la R (sí, somriures i felicitat!!)
Però carai!! Què diferent es veu quan ho fas tu... je, je... surto de la R... no havia fet ni dues passes que en Roger ja em deia que sortia... ei Roger, espera't, no fos cas que caigui i vagi a parar sobre teu... je, je... i dit i fet!! Unes passes més i relliscada de mà i a volaaarrr!! No, no he caigut sobre d'ell, directament més a baix de la R2!!! I després havia de ser més fàcil... en Miquel havia pogut entretenir-se a fer la foto, no? Je, je... Bufa, la veritat és que jo he seguit bufant, sense volar, però amb l'àcid làctic ben acomulat als avantbraços!! Osti, què fort està en Miquel!! Je, je!! I aquí, en Roger i jo de segons després del desplom:
L4: I ara, per mi, el llarg més bonic de la via, el de 6b+. L'inici no ho sembla pas ... doncs comença amb un flaqueig a la dreta...
...Però ràpidament entres en una fissura...
...Però ràpidament entres en una fissura...
... que la deixes per entrar en un desplom cada vegada més aèri...
i superat aquest, encara et queda disfrutar d'una placa... per a tots els gustos!! I... pila, això sí, la pila que no s'acabi!!!
i superat aquest, encara et queda disfrutar d'una placa... per a tots els gustos!! I... pila, això sí, la pila que no s'acabi!!!
L5: Em tornava a tocar a mi... sí, sols era un V+... però riute'n dels V+ de Vilanova... je, je... veient el desplom des de la R4 no ho semblava pas un V+!!!
La veritat és que hi havia canto... i que el primer espit des de la R4 no es veia pas... però quina sorpresa més gratificat en veure'l!! Superat el sostre... s'acaben els espits... en veus un, força lluny... doncs és l'unic espit que veuràs fins arribada a la R!!! (tres o quatre espits en tot el llarg...). Per sort hi havia una sabina i havíem carregat amb els àliens... Així que he posat un àlien... que per ser sincers... crec que no treballava massa bé... je, je... però sempre va bé pel coco veure alguna cinta més a baix!!!L6: Tornava a ser un 6b, i com no, començava amb un desplom. Donat a que l'ultima vegada que en Roger i jo havíem coincidit de segons quasi li caic a sobre... aquesta vegada ha sortit ell davant meu i... aquesta vegada ha volat ell!! Je, je... sort que jo encara no havia sortit!! El pas no era fàcil (presa roma), però ell no ha volat per la dificultat del pas, sinó per què anava xerrant i rient... el que hem estat fent tots tres durant tota la via!! Je, je!! Potser alguns més que d'altres... Mireu!! (la foto no és pas d'aquest llarg...)
( Ei, que la que no reia aquí era jo... la foto se l'han tirada ells solets mentre jo muntava la R2! Bé... espero que no se l'hagin tirat mentre jo li tirava al 6b de primera!! Je, je!! ).Després del desplom inicial, seguies amb una placa vertical de canto i pilosa.
I finalment a la feixa, on acabava la nostra via!!
El descens l'hem realitzat seguint la feixa cap a la dreta (mirant la paret), i seguint vorejant la paret, fins que trobem un camí força empinat que baixa a mà dreta, que ens portarà a la carretera (seguint igual de dret i relliscós tota l'estona), un xic més a munt d'on tenim el cotxe.
Durant la baixada hem seguit rient... i valorant la via ... per mi ha estat una gran via, sostinguda i disfrutona... per ells tant sols com un dia de costellada...je, je... o això és el que han dit aquest parell d'homes... i la veritat és que estan molt forts!!! Però amb el que tots tres estem d'acord és en què hem rigut molt i hem passat un bon dia junts!
A veure quan podem tornar a compartir aquest somriures, però a Montrebei!!!
Ah! En Miquel surt molt poc fotografiat... però no per què no li haguem fet fotos... je, je... doncs a dos bloggers per cordada ... dues càmeras!!! Veieu les seves i el seu punt de vista de la via al seu blog: http://piadesclimberianes.blogspot.com/
Ei Miquel, i ara no tardis una eternitat penjar l'article, eh!!! Je, je!! Que ja et porto aventatge!! Je, je!!
8 comentaris:
Tia que estàs tant feta una fiera a la paret com escrivint blogs, ja,ja,ja....Ei i com es que no surto gaire a les fotos?? amb lo guapo que sóc!jua,jua,jua...a veure si demà faig la piada! per cert, la via és a la roca dels Arcs no pas a la roca Alta! ja,ja,ja ho dic perquè la gent vegi que el méu blog serà més fiable...ja,ja,ja... que és conya eh! Espero que estiguis disfrutant fort per Tarradets, quina enveja!!!!
Iep!! Je, je... ja ho he canviat... és que va ser un apunt últim que vaig escriure ahir a les 2h de la matinada...je, je... veig que ja no tenia el cap al seu lloc...je, je... i ara cap a Tarradets!!! (sort que canviaven l'hora... i que a la tàpia se'm pasa la son i el que faci falta!!).
Hola Raquel! Estava fent un recopilatori de vies que havia fet i buscant la resenya del señor de los bordillos he donat en el teu blog, que per cert està molt xulo, molt amé i molt franc, s'agraeix . Però no ha estat aquesta la gràcia, sino que he vist l'entrada de Vilanova i me n'he adonat que ereu els 3 que estaveu al bar cirera. Jo sóc la noia dels altres 3 (tb 2 nois i 1 noia) que també estavem al bar pel matí. Després vam coincidit també al costat escalant. Nosaltre vam fer la xica del martini. Res, això que m'ha fet gràcia i he dit: vaig a saludar-la!!! Vols més casualitats? la setmana anterior vaig fer la Colores, jeje! Serà veritat això de que el món es molt petit. Ara sí, saludets i a vore si coincidim escalant. Anna.
Ei Anna!! Quantes casualitats!! Jo soc d'aquestes que pensa que tot passa per alguna cosa... així que segur que tornem a coincidir!! I com bé tu dius, el món és petit... però el de la tàpia encara més!!
La propera vegada, compartim taula fent la cerveseta, i a la següent compartim cordada!! Je, je!! Mai se sap!!
Fins aviat doncs!!
Per cert... no aniràs cap a Tarradets aquest cap de setmana, oi? Je, je... jo hi vaig amb els dos nois de la Taca Romesco, ja seria fort que ens tornéssim a trobar els mateixos!!
Ei!!!No aquest cap de setmana en principi no vaig a terradets però vaig estar-hi el dia 1 de novembre fent la reina puig (mai havia pujat fins a dalt i ens feia goig)i, saps on vaig estar diumenge passat?? A Montrebei, jejeje! també he llegit per ahí que tu volies anar-hi. Vols més? També era la meua primera vegada i vam fer-ne una facileta: La paul-lanueza. Els ultims llargs són molt xulos, be, a mi m'ho van semblar. Res que cada volta ho tinc més clar: segur que coincidim. Fins ara!! Per cert, ets una màquina!! Quina enveja!! Jo sóc una cagada i en via llarga ho acabo fent tot de segona. T'aniré llegint a vore si se m'apega alguna coseta!! Quan llegia com explicaves el pas del senyor de los bordillos, uf!! i lo del saque a la colores? Molt bé valenta!! Anna.
Ei Anna, que jo també passo por!! Je, je... segur que si li tiressis de primera disfrutaries mooolt més!! I si de segona passes... de primera també!! Així que ànims, que quan ho provis veuràs que val la pena!!
Així vas anar a Montrebei? Tu si que em fas enveja!! I què tal el tema fred i el tema llum? Creus que es pot fer ara o realment m'haig d'esperar a la primavera?
I quantes casualitats!!
Seguim en contacte!!
Tiaaa jo estava..., em feia molta il·lusió però també molt de respecte, uns companys havien baixat la setmana anterior de la "latin brothers" al tercer llarg perquè no ho veien clar, la fama que té MOntrebei,....axí que vaig dir que please una via fàcil per vore que tal ens anava, i molt bé. Vam fer la via, cordada de 3, en 4h 30min. Així que si vols fer aquesta sense problemes. El fred; per la nit havia gelat i esmorzant...uf quin fred!! Les mans com a vidres!! però després escalant ja no, un forret finet primer que no toca el sol i després en una samarreta fineta de mànega llarga perfecte. Al final la de mànega llarga sobrava i tot. Nosaltres no vam tenir cap problema pel fred, ni pels horaris, però clar vam anar a una facileta. Sí que és cert, que al temps que estem no pots aventurar-te segons a quines vies de Montrebei, a no se que tinguis ganes de viure"la nit del lloro", jeje!
Ostres, doncs si pugués fer la Paul-lanueza seria més que feliç!! Jo realment volia començar pel Díedre gris, que pel que diuen encara és més fàcil, però ara gairebé no li toca el sol!!
Mmmm... a veure a qui convenço per compartir cordada!! Gràcies pels consells!!
Publica un comentari a l'entrada