Colores a Terradets

Fa dies havia quedat amb la Laia per fer cordada juntes aquest diumenge a Terradets. Ella em va proposar un parell de vies, i vistes les ressenyes d'en Soldevila em vaig decidir per la Colores... la veritat és que pintava molt bé: un 6b de placa tècnica, un altre 6a de placa, un desplom de 6b+, equipada amb espits m10 i paravolts... i de material posava que portéssim friends del 0.5 al 1.5 (tot i que tothom em deia que no hi havia posat res) i 12 cintes exprés. No sé, la intuició em deia que seria una bona via (avui he descobert que potser no sempre haig de fer cas de les meves intuicions...je, je).

Arribada al pàrquing de Les Bagasses fem material i... ostres!!! A què no sabeu què m'he deixat? La corda!!! (la vaig deixar al cotxe en tornar ahir de Vilanova... i com que finalment m'han passat a buscar...). Merda!

I ara què? Sort que en Xavi sempre porta la vella d'esportiva a la furgo!! Bé, sort per què almenys teníem una corda freeky i podríem escalar, però sols feia 60m (a part de ser moooolt gruixuda) ... i això volia dir que, iniciada la via Colores, calia arribar a dalt, doncs els llargs feien: 25m, 35m, 40m, 35m, 35m, 35m i 20m... així que ni pensar de repel·lar!! Decidim que assegurarem al primer amb el gri-gri i al segon amb el reverso (però agafant-ne dos... per si les mosques!). No cal que us digui que recuperar al segon amb una corda tant gruixuda no era massa àgil...!!

L'aproximació és la mateixa que per anar a fer la Mescalina, amb la diferència que, passat el túnel, cal agafar un caminet que baixa a mà dreta i que va a vorejar la paret (doncs la Colores es troba a en l'extrem dret de la paret). Trobarem el nom a peu de via.

Arribades a peu de via veiem que no tant sols nosaltres hem triat la Colores... hi ha una cordada en el primer llarg i una altre esperant... (doncs serà que la via realment és preciosa, no?). Ens repartim els llargs i acordem que començarà la Laia.

L1: Primera sorpresa: les assegurances que es veuen no són ni paravolts ni espits... són burils!! Esperem que no siguin burils tota la via... je, je!! Aquest primer llarg és un V de placa... hauria dit que un xic finet en algun pas, però ara, sabent el que ens esperava després... ho deixaria en què era de placa i prou!

L2: Era el 6b de placa tècnica! Collons... es veia ben fina!! I tot i que les assegurances ara ja eren espits... eren molt poc abundants. Així que ara em tocava a mi... ei, mireu que gaudeixo en les plaques... però avui més que gaudir, he desitjat arribar a la R2!! (mala senyal!). Realment hi havia passets molt fins (amb peus sobats i preses petites de mans)... però crec que el que més em feia ballar el cap era el tema dels "alejes"... i amb flanqueig incorporat... no sé, potser no tenia el dia, però més que gaudir el llarg, l'he patit!!! No m'he penjat ni he fet A0... doncs arribats a aquests nivells, crec que ni una cosa ni l'altre m'hagués servit de massa... sols desitjava trobar unes bones mans i uns bons peus!! (i els he trobat... a uns 6 metres de la R2!!).

Arribades a la R2, on sí que hi havia algun paravolt (a part de burils), hem esperat que els de la cordada del davant fossin a la R i ha començat a tirar la Laia... però arribada ella a la R3 jo m'he hagut d'esperar.

Mmm, va Raquel, aprofita per gaudir del paisatge i relaxa't!! Sí... quin riuet... el pont... què idíl·lic... tant idílic com el soroll dels cotxes i les motos que m'acompanyaven!! Je, je!! Per no dir dels cables elèctrics!! Quan ja portava uns 10 minuts penjada a la R2 ja començava a estar aborrida i em começava a mirar amb massa neguit el desplom que es veia al final de tot... Així que he aprofitat per divertir-me fent auto- fotos!! (el que s'ha de fer per no pensar contínuament amb el 6b+ que m'esperava a dalt... i sense possibilitat rapel·lar... je, je).

L3: Amb aquest llarg ja se m'han trencat els esquemes... era de IV+ i V... que a part de seguir amb l'alegria de les assegurances (si, ja sé, normal, quan és fàcil les assegurances allunyen!), calia que anessis provant cada presa... toc, toc... uix... i aquesta? Bufa, es mou... i l'herbeta què tal? Tela... tela... Sort que li havia tocat a la Laia, que jo avui no tenia el dia d'anar fent tastet de roca!!
L4: Aquest era de 6a, l'altra placa. Però podia anar tranquil·la, no? Pitjor que el 6b no podia ser!! I no, realment no n'hi havia per tant!! Però està clar que encara que sigui 6a no et pots pas relaxar, doncs aquesta placa en qüestió tenia un passet... i calia fer-lo just abans de xapar (i tenint en compte que l'últim espit estava posat amb la mateixa alegria que la resta de la via...)... doncs tampoc era per disfrutar!!

I acabada la placa, altra vegada flanqueig, aquesta vegada totalment horitzontal (on, per sort, sí que hi havia bona presa!!). Aquí la Laia abans del flanqueig:

L5: I ara un altre 6a, que aquesta vegada li tocava a la Laia. S'iniciava amb una placa, i seguidament calia sobrepassar un desplomet, i després flanqueig a l'esquerra. I aquest llarg sí que l'he disfrutat!! Potser per què l'he fet de segona?... je, je... cada vegada veig més clar que avui no tenia el dia!!

L6: Havíem arribat al llarg de 6b+, el mur desplomat que m'havia anat mirant durant tota la via i que desitjava que estigués un xic més equipat. I així ha estat, tot i que ja es veia que no es podria fer ni amb A0 ni amb A1, sí que s'hi veien unes quatre assegurances (que donada l'alegria de tota la via ja eren moltes!!). Així doncs començo... xapo un primer espit (i ja estic amb la pila més que posada) ... vaig cap al segon... sembla que hi arribo... el toco amb la cinta i la xapa es mou... ho torno a intentar... res (Raquel... que al final cauràs!), desgrimpa, mira millor els peus i intenta pujar un xic més!! Valeeee... va Raquel, aquesta vegada sí! (ostres, que això no és un espit, que és un buril!! Aquest buril està per treure... està sortit i a la xapa se li podria donar voltes com a un ventilador... i... està rovellat!). Segueixo a munt... esbufegant i amb els braços ben petats i... merdaaaa, se m'obra la mà!! Sí, saque del buril rovellat i sortit!! (bufa, sort que m'ha aguantat!!). Tornem-hi... aquesta vegada aconsegueixo arribar a tenir el següent espit davant dels nassos... i ara com xapo? Impossible deixar qualsevol de les mans.... merdaaa... intento desgrimpar... però els meus avantbraços no donen per més... segon saque del buril!! Bufaaaa, ei, que jo no vull tornar a sacar d'aquest buril (quin mal rotllo déu meu!!)... Necessito reposar... trencar la dinàmica... i què millor que fer una foto tota penjada?

Vale, ja he canviat el xip... em torno a mirar el pas... collons Raquel, que potser es fa per la dreta!! (ja t'ho deia en Piju que cal escalar més a poc a poc... que cal que estudiis més els passos i els possibles reposos...). A veure... sí, sembla que aquí hi haurà més bon canto... i d'aquí a allà i després a l'altre i... aleshores podré xapar... Tornem-hi!!. Aquesta vegada hi arribo, xapo i em penjo a descansar (els braços, el coco... i el que fes falta!!). I encara queden dos espits més a la vista... cada vegada més allunyats, però en el desplom... si us plau, que hi hagi canto!! I sí, sembla que per fi la sort m'acompanya, el canto és gran, gran de veritat!! I quina alegria!! I després... ja ve una rampa, sense cap espit, però una rampa de IV+ de roca compacte, amb bon canto... genial per treure'm el mal gust de boca i poder disfrutar!!
Aquí la Laia en aquest últim tram:

L7: És un llarg de III que ens porta a la feixa.

El descens es realitza agafant la feixa a la dreta (mirant la paret), seguint els cables. Quan aquests finalitzem, seguim el corriol que va baixant i ens portarà fins a la via del tren. D'aquí surt un altre corriol que acaba en una desgrimpada, i ja serem a la carretera.

Sé que per a molta gent és una gran via... i jo creia que també ho seria per mi... però no sé pas si ha estat que jo avui no tenia el dia, que m'esperava una altra cosa, que haver-se d'esperar a les R's 20 minuts m'agobia, que no sabia que estigués sobada, el fet del compromis d'haver de sortir per dalt per culpa d'haver-me oblidat la corda... però jo no l'he disfrutat!! (i això que l'últim llarg es realment preciós, desplomat i aèri). No sé, potser la repeteixo d'aquí uns anys per gaudir-la diferent... i aquesta vegada sense els friends de lastre, que aquesta vegada no n'he posat ni un!!