Mantecas 160m, 6a+/V (Roca Alta)

Diumenge vam aconseguir fer cordada el trio de les tres liantes: La Lu, la Clara i una servidora!!! Feia molt temps que entre un nap i una col no era possible, però per fi ho havíem aconseguit!!! (realment val la pena liar-la de valent per allò que et fa il·usió). I, a més a més, una via que teníem pendent les tres, i que ja n'havíem parlat vàries vegades... la Mantecas de la Roca Alta!

El repartiment dels llargs... realment no el vam decidir fins l'últim moment... semblava que l'únic que teníem clar era que a mi em feia il·lusió fer el primer llarg... i elles, que em volien veure ben feliç, me'l van regalar! Jejeje... i com me les estimooo!!! A partir d'aquí, faríem dos, dos i dos, seguint-me la Lu i després la Clara.

De material vam agafar 18 cintes exprés, els àliens, els camelots del 0.5 al 2, els tascons i els linkams. I alguna els estreps.

L'aproximació és igual que la Vidal Farreny, però un xic més a l'esquerra. Ja en l'aproximació, la Clara em va començar a preguntar sobre què en sabia de l'últim llarg... jo, que pujant soc incapaç de xerrar, vaig reservar el tema pel peu de via... on vam decidir que jo faria l'últim. Així doncs, jo el primer, la Lu els dos següents, la Clara els altres i jo l'últim.

Ll1: (35m, 6a) És una fissura d'aquelles pilosa, que per ser el primer llarg de la via et posa a to en un plis!

Està força equipada amb claus, tacs, algun parabolt... però encara hi pots posar més coses... les que vulguis! Jo vaig fer una bona cosida!! Jejeje... I em vaig haver de parar a reposar una vegada, del C0.75. Aquí, la Lu i la Clara pujant fent el llarg...

Ll2: (25m, V/IV) Aquest li tocava a la Lu. Inicia el flanqueig a l'esquerra... per anar a buscar un clau i un parabolt i sortir cap a munt tot superant el pas de panxa... i allí... vol al canto! Osti quin ensurt! Bé, ensurt per mi, per què a ella se la veu d'allò més motivada! Lu, estàs bé? Segur? I ella sense el mínim dubte!

Després de superar el desplom, entres en una petita feixa, on encara et faltarà superar una placa de IV vertical i desequipada per entrar a la R2.

Ll3: (20m, IV+/III) Tot i que aquest li tocava a la Lu, decidim que reposi de l'ensurt i que se'l canviï amb la Clara. Es tracta d'un inici de fissura desequipada (crec que hi vam trovar un clau...), sense massa dificultat física però de coco.
Una vegada finalitzada la fissura, caldrà flanquejar a l'esquerra i fer una última rampa de III per arribar a la R3.

LL4: (30m, V) Aquest llarg és molt disfruton per a tots aquells que els agrada les plaques Vilanovianes. Primer s'inicia amb un passet lleugerament desplomat (més difícil del que sembla a primera vista des de a R) per després ja agafar la placa en rampa.
Seguidament, quan es torna a posar dret, caldrà anar en diagonal, per anar a buscar la vertical de sota una sabina. En aquest últim tram hi trobarem dos parabolts, on s'hi concentra la dificultat del llarg. Després de la sabina ja trobem la R4.

Ll5: (30m, V/II) Aquest sí que el va fer la Lu, i com una campiona!!! S'inicia flanquejant a la dreta fins a una fissura en mig de la placa llisa, on hi veiem un parabolt.

Allí caldrà pujar tot utilitzant la fissura per després seguir el flanqueig a la dreta, on el tema ja s'enrampa.

Ll6: (35m, IV/V/6a+) Per sortir de la R5 no tenia molt clar si anar a buscar el díedre de l'esquerra o encarar la placa... Em vaig decidir pel díedre. Donat que les dues opcions eren desequipades... doncs millor on em pugués assegurar al gust!

Després em va caldre anar flanquejant cap a la dreta, per anar a buscar l'embut on hi ha el pas clau del llarg.
Jo que arribo a l'embut i m'ho miro...
Vale Raquel... sembla que hauràs d'anar per la fissura de la dreta... m'hi poso... (m'espatarro, més ben dit!)
M'exprimeixo mentre vaig dient: Lu, compte, eh!... , Lu, compte eh!... Xapo el segon parabolt... vaig cap el clau... hi poso la cinta agafada d'un bon canto de mà dreta... però amb el cos inclinat... Bufff, Raquel, com caiguis aquí recuperant corda per xapar, vas directe a la repissa de sota i t'estampes de costat... i... resultat de la paranoia:

Jajaja... Ao al cantoooo!! Sé que mooolts estareu orgullosos del meu resultat... jeje... però a mi em va fer una ràbia!! I més quan vaig veure aquesta foto... dubto que hagués tocat repissa! Bé, després del repòs pertinent després de la xapada en A0, cal sortir cap a l'esquerra, anant a buscar el díedre de sortida, que s'acaba transformant en IV.

En fí, una via on vam disfrutar (i no pels encadenes... parlo per mi, per què la Clara la va encadenar de baix a dalt), riure, compartir... on per fi ens havíem retrobat les tres liantes!!

Guapes, més que guapeeees!!

Díedre Farreny, 155m. V (Roca Alta)

Aquest cap de setmana ha estat d'aquells que l'hem liada com feia temps que no ho fèiem... és que quan a tres dones se'ls posa una cosa al cap... la lien fins que l'aconsegueixen!! Però comencem pel principi, la via del dissabte, dia que havia quedat amb l'Antxi. Després de molt proposar-li vies, d'assetjar-la amb un mail rere l'altre, se'm va encendre la llum... el Díedre Farreny!!!!

Aquesta era una via que jo havia fet en la meva primera vida d'escaladora (tal i com jo l'anomeno). Va ser després del curset d'escalada del CEC, on havíem fet una via llarga i jo volia fer-ne més, m'havia agradat. Així que vaig anar dient pel CEC si algú em portava a fer-ne una, i m'hi van portar... em van portar al Díedre Farreny. Ningú m'havia explicat què era un friend, ni un tascó... assegurava amb el vuit (no sabia ni què era un reverso)... Ja veieu que us parlo de fa molts anys... uns 10 per a ser concrets... Total, que em vaig trobar fent una via de segona, treient catxarros que no hi havia manera de treure (no m'havien explicat ni com es treien... imagineu-vos) amb molt pati... sense estreps (no sabia ni que existien) amb un noi que coneixia feia quatre dies i que d'ell sols en sabia el nom... i recent sortideta del curset d'escalada (on el meu grau deuria ser V de segona i en prou feines)... I vam fer cim. I ell, tot donant-me un copet a l'esquena em va preguntar: Què Raquel, t'ha molat? Ho has fet de puta mare!! I jo... em vaig posar a plorar!!!

No cal que expliqui més, oi? Enteneu la meva il·lusió per fer el Díedre Farreny? Segur que sí!

Així doncs, dissabte ens n'anem amb l'Antxi cap a Vilanova de Meià... ben carregades de material: Tascons, àliens (del negre al vermell), Camelots (del 0.5 al 4, repetint el C3), els dos Linkams i vuit xapes recuperables, cinc femelles de 10mm i tres palometes de 10mm... més 16 cintes i vagues vàries.

Per arribar a peu de via, cal fer l'aproximació de sempre de la Roca Alta, essent el díedre més evident de la paret. El repartiments de llargs... l'havia fet l'Antxi: començaria jo. Tenia l'opció de fer el llarg original o el de l'Amadeus... però com que en el de l'Amadeus hi vèiem dos parabolts... doncs per aquesta me'n vaig anar.

Ll1: (IV+, 30m) És un llarg de placa, fàcil, però de mal assegurar. Així que ja us deveu imaginar que vaig passar la meva por... em va agafar el vertígen, el vaig controlar, vaig bufar i vaig tirar a munt. Potser, quan la repeteixi (que m'ha agradat tant que estic convençuda que ho faré), entraré per l'entrada original...

LL2: (IV+/IV, 20m) Surts cap a l'esquerra de la R1, tot buscant el pany més assequible i més assegurable, doncs inicialment tens una sortideta desplomada i sense assegurances. Passat aquest pas, la paret ja s'ajeu.

Aquí l'Antxi hi va trobar dos spits sense xapa, així que va posar xapes recuperables i va continuar, en tendència a l'esquerra, on el tema es torna a posar vertical, fins que arribes a l'inici del díedre, on hi ha un arbre i dos parabolts sense xapa.

Ll3: (V/IV/IV+, 35m) Aquest, per mi, el millor de la via! Quina passada, com vaig disfrutar... quin subidón de llarg... preciós!! Ja des de la R2, mires a munt i et surt un buuaaahhhh!!! Quina preciositat!!! Es tracta d'un díedre de fissura ampla, vertical, semi-equipat (amb algun clau, algun pont de roca i un parabolt sense xapa), on els friends entren a malsalva... El primer tram és recte (on hi vaig trobar un pas de prémer les dents just sortir del clau),

Després, en el primer sostre que veiem, cal flanquejar-lo lleugerament per la dreta, per tornar-te a posar de nou al díedre.

Aquí la dificultat disminueix, però segueixes tenint un bon ambient.

I continues pel díedre fins arribar a un gran sostre. Jo vaig estar dubtant si flanquejar per baix del clau o per dalt... donat que l'última assegurança que havia posat estava ja molt lluny i era en un roc encastat... vaig decidir anar per dalt, per la fissura del sostre amb preses invertides (ja que per baix era placa... i no sabia si arribaria bé al clau o em tocaria fer una d'aquelles passes on se m'accelera el cor)... allí sí que vaig vibrar de valent... quin pati senyors!!! Buuuuaaahhhh... i com m'agrada recordar aquella sensació... mmmm!!!!
I després del clau, continues el flanqueig per placa i ja ets a la R3, on hi trobes dos parabolts (un amb xapa).

Ll4: (IV+/IV, 35m) I seguim en díedre!! Aquesta vegada li toca a l'Antxi... i el pati que no ens abandona... mmmm... el primer tram l'inicies en díedre, per després posar-te dins la fissura tipus xemeneia (on hi trobes dos claus) i després sortir-hi.

Passat aquest pas ja no veia l'Antxi... i les cordes se m'havien embolicat en una sabina de sota... Osti, hauré de baixar a desliar-les... Començo a muntar-m'ho per poder baixar en cas necessari (allargant la Daisy amb vàries vagues) i sento: Raqueeeel, em sents? Sí, sí que et sento Antxi. Ei, que no puc amb la meva ànima! Osti, merda, què vol dir això? I jo amb les cordes liades... Però seguidament em diu: Raquel, hi ha un espit, munto erre i la reforço. Ah, valeee, perfecteee!!! Així que pujo fins allí i continuo jo. Realment no es pot posar res fins que arribes a l'arbre (un arbre gegant, amb forma de banc i tot).
Però aquí ja hi ha la R4 (dos parabolts sense xapa), així que no vaig posar cap baga a l'arbre si no una recuperable amb una femella) i vaig continuar a munt, empalment amb el LL5.

LL5: (IV/III,35m) Segueixes pel díedre fins trobar una canal que surt cap a l'esquerre. Una canal d'aquestes sorrenques, on més que escalar camines... fins que ja en surts... i sols et resta buscar una bona sabina on muntar la R5 i esperar a la companya amb un somriure!!
Una via preciosa, preciosa de veritat... on els graus es troben un xic ajustadets, però on et pots assegurar al gust (excepte el primer llarg, que no és de la via)... amb ambient, amb lògica (llàstima del reequipament, realment en aquesta no li feia falta...) i, en el meu cas, amb una companya de cordada fantàstica!!!

I què més podia demanar? Doncs anar cap el poble, a trobar-nos amb la Lu i la Clara i fer soparillo de nenes!! Mmmmm... i l'endemà tornar a escalar!!! I amb sooooool!!!

Amor de Madre, 230m 7a (6b obl.)

Després de tant temps amb el blog descansant, per fi tinc ganes de tornar a escriure. Per què? Doncs per què per fi, aquest dissabte, he tornat a ser feliç a la paret! I això? Doncs per què he tornat a passar por... a superar-la... Explicar-vos el per què de tot plegat seria massa llarg... i segurament a la majoria ni us interessa... jeje... així que comencem a parlar de la via!

L'Amor de Madre és una via de caire esportiu situada als Puntals d'Àger. Està equipada amb espits i, no obstant es sol anar sols amb cintes exprés, nosaltres també vam agafar els àliens (semàfor) i els tascons... encara que, finalment, sols vam utilitzar l'àlien groc en dues ocasions. I de 15 cintes que portàvem en deuríem utilitzar unes 10 com a molt.

I qui som "nosaltres"? Doncs en Marc i jo. Ja feia temps que teníem pendent fer junts aquesta via, però sempre en passava alguna i no ho aconseguíem... com l'Esperó de les Colobres, que l'havíem de fer l'endemà i la pluja no ens va deixar.

El repartiment dels llargs jo el tenia clar: jo no volia fer el primer llarg! (Sobretot pel que havia llegit al blog de l'Ivan). Així que començaria ell i aniríem alternant.

L'aproximació es realitza de la mateixa manera que per anar a la Fanal Nocturn, tenint en compte que l'Amor de Madre queda un xic més a l'esquerra (mirant la paret) i que al peu de via trobarem un cor dibuixat.

Ll1:(30m) Sort que havia decidit que no el volia fer de primera!! Telaaaa!!! Per mi, el llarg més obligat de la via i el més exposat donada la proximitat al terra. Es tracta d'una entrada de 6b/6b+ de placa fina, fina... amb dues fissures horitzontals que la parteixen... on caldrà fer un mà-peu en cadascuna d'elles. Jo vaig començar freda (per no dir congelada... ja no em notava els dits de mans i peus)... i no vaig aconseguir encadenar aquest primer pas. No sé pas com s'ho deuen fer els escaladors baixets... suposo que són uns craks! Després de la placa de 6b cal superar un mur vertical de 6a+ ja molt més ben assegurat (tot i que ha estat en aquest tram on en Marc ha posat l'àlien groc).

I una servidora fent el llarg de segona...

Ll2: (30m) Arribo a la R2 ben congelada... em bufo els dits de les mans (els dels peus no, per què seria massa enrenou, però també els hagués fet falta...). Em miro el llarg... brrfff... està lluny eh la primera xapa... deu ser el tram de V+... i on es veu el deplom amb la xapa amb cordino el 6c+/7a... espero que estigui ben assegurat... Surto! Arribo bé a la primera xapa, bé però cagada, és clar! Arribo a la xapa del cordino, el xapo, pujo, xapo la xapa i... Marc, pilla que em relaxo! Bufff... vale, la següent xapa està a prop...Marc, atent que ho intento, i si no ho veig clar, em penjo i trec els estreps! Però no... provo el pas i surt!! (el que fa tenir la xapa a prop), xapo la següent i... miro a munt... bbrrfff, osti que lluny està la següent!! Va tranquil·la que ara segur que ja torna a ser V+... i tu pots! Segueixo a munt i... al mig, entre l'última xapa i la següent comencen els marejos... osti, el vertígen altra vegada!! No, Raquel, no pot ser, això és psicològic... són purs nervis... no pot ser que el vertígen augmenti a mesura que t'allunyes d'una punyetera xapa... Tranqui, tu ho pots controlar! Desgrimpo... Marc, ves pillant que baixo altra vegada a la xapa a relaxar-me! Osti Raquel, és un punyeter V+!!!! És fàcil... veus els passos, veus les preses... Respiro, em relaxo, m'autoconvenço que puc, que puc controlar el vertígen, que tot ho fa la meva por... i hi torno... i... iujuuuuuu!!! Sí, arribo a la xapa!! I després poso un cordino a una sabina... ara uns metres de placa ... xapo un espit... ja veig la R3... encara està lluny... poso l'àlien groc... uns metres més i... reunióóóó!!! Osti, que fort, que cagada que arribo a ser!! Quines paranoies...

Aquí en Marc en l'últim tram del Ll2: Ll3:(40m) Per mi el llarg més tècnic, sobretot l'inici. Primerament trobem una placa de 6c/6c+ fina de mans i peus, molt ben assegurada, on et dones per salvat una vegada arribes a una llastra de dretes. Però després encara et queda superar un desplomet de 6a (segons en Soldevila) de presa petita, i finalment una altra placa de V+ tot anant cap a l'esquerra. Aquest l'encadenem tots dos tot i que se'ns fa difícil degut al fred.
Ll4: (40m) Aquest és un llarg de tràmit. No sé si era pel fred o què, però aquí ni em vaig immutar per l'aleje de les xapes... vaig tirar a munt tant ràpid com vaig poder.
Surts de la R3 cap a l'esquerra per fer una curta placa de V+ que, ràpidament, et porta a la feixa... caminadeta entre arbres... fins que tornes a trobar roca (en tendència a la dreta), una rampa de III, la grimpes i ja trobes la R4 amb un cor dibuixat. Quan arriba en Marc... sols cal mirar-li la cara... també està congelat!!
Ll5: (30m) Per mi, el més bonic i disfruton de tota la via. S'inicia amb una placa de V+... que si no fos per què hi ha un aleje que t'hi cagues l'hagués disfrutat un munt de primera (però com que li tocava a en Marc... "no hay mal que por bien no venga!" la vaig disfrutar un munt de segona!) per després ja entrar en la placa de 6b+/6c... preciosa i ben assegurada! Surt millor que l'anterior del Ll3 (és clar, té menys grau... jejeje) i també l'encadenem els dos.
Oi que és bonica?

Ll6: (20m) Torno a intentar escalfar-me els dits i... som-hi! Ara es tractava d'una placa de 6b... no sabia què em passaria amb el coco... les dues primeres xapes es veien bé, però la tercera... brrfff... si us plau que no m'agafi la paranoia altra vegada! I nooooo, no m'agafa!!! Faig el llarg sense problemes i encadenant-lo!! Sortida cap a la dreta de la R5, placa de 6b amb tendència a l'esquerra i... feixa altra vegada! Caldrà anar cap a la dreta a buscar el díedre del Ll7 on trobarem la R6.

Aquí els primers passos de la placa,

Ll7:(20m) S'inicia amb un díedre de IV+, per després fer un passet una mica estrany en desplom i finalment arribar a la feixa... caminadeta terrosa i tram de III trencadot. En Marc va fer la R7 en una sabina.

Aquí en Marc sortint de la R6, en el díedre:

Una vegada en la R7, ja podem plegar cordes i treure'ns els gats (quin gust... les bambes... mmmm...) ja que caldrà caminar cap a la dreta fins trobar un díedre de III que ens portarà al cim (marcat en la foto-ressenya de l'inici en color verd). I des d'aquí realitzarem el descens com en la resta de vies dels Puntals d'Àger.

En fí, una via preciosa tot i la discontinuïtat que ens solen oferir els puntals d'Àger ... amb manca també de la caloreta que normalment ens hi acompanya... però una bona disfrutada! Llàstima que l'endemà plugués... L'Esperó de les Colobres seguirà a la llista de pendents!!!

Tot i descansant...

Veig que ja més d'un mes que no escric cap post... i la veritat és que he escalat, fins i tot he provat l'esquí de muntanya (sí, tanta neu em tempta a mi i tot)... però no hi ha manera de posar-me a escriure... mandra? No ho sé... vés a saber... el fet és que no m'hi poso i veig que la feina se m'acumula... així que... per què estressar-se...??

Mmmmm... un descans!!!

Fins aviat i molt bones escalades a tothom!!!

Son de la Llarga, 120m, 6b/Ae (V+ Oblig.)

Està vist que, a vegades, fer plans i anar organitzat no serveix de massa... El passat cap de setmana, amb en Marc, havíem d'anar a Àger, a fer Amor de Madre i l'Esperó de les Colobres. De fet, divendres a vespre ja vam anar cap allí... però després de patir pel gel de la carretera (patir jo...) ens vam trobar la pista que porta a peu de paret ben nevada i sense roderes. Així que dissabte al matí, després de molt sospesar decidim canviar el rumb... anem a veure les vies d'esportiva de la zona... però la que volia fer en Marc està xopa (l'única...per què les altres estaven totes seques... i feia un solet...mmmm... ideal!), així que decidim anar cap a Terradets per fer la Delincuentes... però quan arribem ja és massa tard per posar-s'hi... doncs anem cap a Montgai, que les vies són curtetes... però fa una boira i un fred de mil dimonis... anem cap a Vilanova de Meià (ja no per escalar, però sí per veure si la boira hi arriba i poder-hi escalar diumenge)... arribem amb sol, però a la que ens decidim fer un mossec la boira ens envaeix... brrr... millor anem cap a casa i demà fem alguna cosa a Montserrat!!!

Demano assessorament a en Piju i decidim que diumenge farem la Son de la Llarga i la Richard in Chains del Pollegó Est.

L'aproximació per les dues vies és la mateixa. Cal anar direcció el Restaurant de Vinyanova, passar-lo de llarg seguint la pista i, al cap de poc, quan a la nostra mà dreta s'acaba la reixa i ens trobem dos pilars de pedra, agafarem la pista que surt a mà esquerra, que la seguirem fins que el camí es desfà (allí deixarem el cotxe). Nosaltres vam fer material aquí i... sorpresa! En Marc s'havia oblidat el reverso i la reunió... quin parell!!! Així que vam haver de tornar a casa... i conscienciar-nos que sols podríem fer una via, la Son de la Llarga.

Sortint del pàrquing del cotxe cal seguir la pista (ja en mal estat) fins que arribem a una clariana, on caldrà agafar un corriol que mena a mà esquerra, marcat per una fita, i seguir la canal fins que arribarem a Pollegó Est. Passarem per per de via de la Tierra de Nómades i flanquejarem a la dreta. Seguidament haurem de desgrimpar per anar a agafar un altra canal. La pujarem fins ser a peu de via de la nostra via:


La Son de la Llarga és una via de 120m equipada amb espits. S'aconsella portar friends del 1 i mig al 2 i mig. Hi ha gent que la fa sense res... però ja podeu suposar que no va ser el meu cas! A més a més, aquesta l'havia de fer tota jo de primera... donat que l'últim cap de setmana vam fer vies on vaig haver d'anar de segona...

LL1: (20m, III-IV) És un llarg de tràmit per arribar a la R1, on realment comença el disfrute. Es tracta d'una rampa on trobarem dos espits (aquí sí que no hi vaig posar res més que les dues exprés... així que realment no hi cal posar res més...jijiji). En Marc poc abans d'arribar a la R1:


LL2: (40m, 6b/Ae) Aquest té una sortida (cap a l'esquerra) d'artificial de dos espits amb la xapa força kutre... on jo vaig fer servei dels estreps...
Passats els tres primers espits arribes al díedre i ja es pot sortir en lliure, essent 6b, assegurat també amb espits. Tot i que em vaig exprimir, vaig haver de fer algun xapatge pillant-me de la cinta i algun que altre repòs... és que vaig més fortaaaa... jiiji... Aquí la R1 amb en Marc en algun dels meus reposos...


El llarg és molt guapo!! Vas resseguint la fissura en díedre i no cal posar res més que les exprés fins al final, a l'entrada a la R2, on cal sortir-se del díedre i anar cap a l'esquerra. Aquí en Marc poc abans d'arribar a la R2:

LL3: (30m, V/V+) Aquí caldrà continuar amb el díedre... i aquí sí que cal posar catxarrillos si no et molen els alejes...

Primerament xapes un clau... però després ja pots anar posant... fins que arribes a una petita sabina morta (havent xapat un espit)... on no veus res més que una fissura que s'obre... ben bé pel friend del C3 ó el C4... que nosaltres no portàvem... m'ho miro i... Marc, em baixo!...Però no vols mirar-t'ho?... Jo l'únic que em mirava era si podia posar aguna cosa o si hi havia alguna cosa a la paret... i vist que això no era possible... jijiji... cap a baix!! Tot i que en Marc no estava conscienciat que hauria de tirar de primer... ho va fer, quin remei! I... després de la sabineta morta hi havia un clau! Aquí en Marc superat el pas:

Després ja arribes a la gran sabina on s'hi pot posar una baga, i després ja trobem la R3 a l'esquerra.

Ll4: (30m, V) El primer espit està realment lluny... i la fissura torna a ser molt ampla... així que... vaig cedir el llarg a en Marc altra vegada...


Realment arribar al primer espit té la seva història... així que no em vaig pas arrepentir de la meva decisió...jiji... ans al contrari!! El llarg és disfruton de veritat... tot en díedre fins arribar a la sabina de dalt. Després ja sortida en rampa fins a la R4.

El descens es realitza rapel·lant per la mateixa via. Es poden fer dos ràpels de la R4 a la R2 i de la R2 al terra... però donat que a nosaltres sempre se'ns enganxen les cordes, en vam fer tres: de la R4 a la R3 i de la R3 a la R2 i d'aquí al terra.

Per mi, una via molt guapa si t'agrada el conglomerat de Montserrat i els díedres!!

Turpial i Casting Buñuel a la Roca Alta

Després d'una llarga temporada de repòs per problemes de salut, per fi, aquest cap de setmana podia tornar a la paret... i era un cap de setmana llarg!! Mmmm!!! Opcions no en faltaven... però el que era complicat era decidir-se... cap de setmana íntim o social? I a on?? Finalment vam acabar gaudint d'un cap de setmana social (amb moments íntims) a Vilanova de Meià.

I les vies? Quines? Això sí que va ser complicat... tant com complicades som les persones, els escaladors i el món de la parella! Finalment vam decidir que intentaríem fer la Turpial dissabte, la Casting Bunyuel diumenge i ... dilluns alguna que a mi em vingués de gust!! Je, je... No és que aquest parell de vies no em vinguéssin de gust... però l'unic que en sabia d'elles era el que havia llegit al blog d'en Piju... i, precisament per aquest fet, sabia que em superaven... i encara més ara, després d'una època de repòs obligat...

L'aproximació és igual per ambdues vies. Sortint de Vilanova de Meià cal seguir la carretera direcció cap a la Font de la Figuereta i abans d'arribar-hi, cal agafar un camí que surt a mà esquerra on està senyalitzat l'Ermita de Meià, Rubies i Roca Alta. Continuarem aquest camí fins trobar un trecall a mà dreta que senyalitza la Roca Alta, per on seguirem fins que ja no es pot avançar amb el cotxe, tot i aparcant en el marge. Estem just sota la Roca Alta, en la seva cara oest. Seguirem el camí de carro ja caminant fins trobar una fita en l'inci d'un corriol que ens menarà fins a peu de paret a l'alçada del marcat Díedre Farreny (curta però forta pujada...). Des d'aquí, continuarem vorejant la paret cap a la dreta (mirant la paret) fins que arribem a peu de via. Primer (bé, després de moltes d'altres) trobarem la Casting Buñuel, senyalitzada amb una "C" a peu de via i, més endavant, passada la via Secrets, trobarem la Turpial on hi ha dibuixades dues fletxes direcció a munt).


Per ambdues vies vam agafar gairebé el mateix material: joc de tascons, d'àliens (blau més semàfor), friends (fins el C2 per la Turpial i fins el C3 per la Casting Buñuel) i unes 17 cintes exprés. Però l'equipament de la via no és ben bé igual... a la Turpial hi trobes un parell d'espits a les R's i algun que altre despistat a la via... més els claus. I la Casting Buñuel sols té un espit en una R (i algun de moooolt despistat a la via)... i alguns dels claus són d'un hèlix de motocultor... telaaaaa!! Suposo que ja endevineu que tant en una via com en l'altre vaig anar de segona, no? Doncs sí!

El descens també el vam fer igual. Una vegada arribes al cim, cal pujar una mica més (amb una petita grimapada d'uns dos metres al final) i després seguir vorejant cap a l'esquerra, direcció oest, fins trobar un marcat camí amb una fita, que ens portarà altra vegada al camí de pujada.


TURPIAL, 140m, 6c ó 6b/A2:
Aquesta via va ser oberta per en Juanjo i en Xuli a l'octubre del 2000... amb un bon episodi d'obertura (tal i com ja va comentar en Piju) digne de recordar, on en Juanjo va caure arribant a la R1, arrencant tot allò que havia posat... en Xuli va començar a córrer enrere i el resultat va ser en Juanjo a 5m de terra sostingut per l'àlien negre i... un atac de riures!
No sé pas si en Marc sabia aquesta història... però se'l veia ben content a peu de via... no us sembla??

Ll1: (30m, 6b) Aquest s'inicia en una rampa grisa de V+ per enseguida entrar en la zona taronjosa de roca dubtosa i vertical de 6a+, sempre amb tendència a l'esquerra, on hi trobarem un parell de claus. Fins que arribem a un sostret deplomat de 6b (que telaaaa) assegurat amb dos espits. Superat aquest, ja trobarem la R1, de dos espits. Aquí en Marc arribant a la R1:

Ll2: (20m, 6c ó 6a+/A2) Aquest llarg surts fent un parell de passos de V+ (on hi ha un clau) per arribar a una fissura desplomada de 6c. En Marc hi va posar dos tascons a l'inici i després va xapar un friend que hi vam trobar encastat ... sortida del desplom per xapar un clau i... a reposar el coco, que la tibada ha estat forta!!
Després es continua per una placa de 6a+ on encara hi trobarem un altre clau i un altre tram de placa de 6a (amb un pont de roca) per arribar a la R2. Realment un llarg per disrutar de valent!! Sobretot si vas de segona... je, je!! Aquí la roca ja ha millorat. No obstant de tant en tant en trobes algun tram dubtós, la majoria és roca compacte excelent, d'aquesta que se t'hi queden els dits encara que no vulguis!

Ll3: (30m, 6a) S'inicia amb un flanqueig de V+ a la dreta on hi ha un clau... però millor reforçar-lo amb un Camelot al costat... seguidament, xapat un espit (i estant a l'alçada de l'arbre), cal anar a munt per una placa de 6a on tot i trobar un altre clau i un altre espit, autoassegurar-se no és gens fàcil... així que cal fer metres sense res. En el tram final, de V, cal anar en lleugera tendència a l'esquerra. Jo vaig flipar bastant amb aquest llarg... primer pel flanqueig de segona i després per les poques assegurances... no obstant ser el llarg més fàcil de grau (sense comptar l'últim), crec que hagués estat el que més por m'hagués fet tirar-li jo de primera... Sort d'anar amb en Marc!

Ll4:(40m, 6b) Es surt per una placa preciosa de V+ (on hi trobem un espit) direcció a la zona del desplom on hi ha un tronc sec (que gairebé es podria trencar amb una mà...), on començarem el tram de 6b (assegurat amb tres espits)...

Després continuem per placa compacte i increïble on mica en mica el canto es va fent gran i el 6b es va transformant en V+, V i finalment V+ i on els espits ja no són presents... sols trobarem un pont de roca i un clau... però les fissures horitzontals són prou netes i profundes com per anar colocant àliens.

Ll5: (20m, V+) Aquest ja és el llarg de sortida... surts en tendència a l'esquerra fins trobar un clau, que ens indicarà que cal flanquejar cap a la dreta i després ja cap a munt, fins a la R5 (una sabina gran amb alguna que altra baga). En Marc sortint de la R4:

I finalment al cim!!! Amb un bon somriure tots dos...

CASTING BUÑUEL, 145m, 6c ó 6b/A1
Aquesta via va ser oberta per en Piju i l'Emili a l'abril del 2001... aquí us en deixo la seva pròpia ressenya... extreta del seu blog! A nosaltres ens va ser de gran ajuda... bé, a en Marc, per què jo sols calia que seguís el recorregut de la corda... je, je...

LL1: (35m, 6b) Realment està força trencadot... S'inicia amb una fissura de V/V+ que deixarem poc abans que s'acabi per anar cap a l'esquerra a buscar un clau que ja es veu des de peu de via a l'inici de la fissura desplomada de 6b. La sortida per aquesta fissura té la seva tela... està molt trencada... els dos acabem sortint per l'esquerra d'aquesta, on jo no sé si no hi havia canto gran o no elvaig saber trobar... però recordo que vaig haver d'apretar força! Però aquí no s'acaba... aleshores et ve un macro-flaqueig de 6b a la dreta per cagar-se viva... Diós! Aquí sí que vaig passar por... tot dient allò de: Maaarc, no tibis, no tibis Marc... tot i intentant no respirar massa fort no fos cas que em desequilibrés! Acabat el flanqueig tres passos a munt de 6a+ per roca delicada i per fi a la R1!! Per fi??? Collons... quina R... dos claus i un àlien groc... glups!! I ben penjada... joeeer...

Ll2: (45m, 6b+) Surts de la R1 escaquejant el sostre per la seva esquerra (tot xapant un cordino que surt de la sabina de sobre) i tornes a la dreta per posar-te en la línia de la R en passos de V+. Seguidament entres en un díedre de 6a, flanqueig a l'esquerra (on jo vaig flipar que en Marc trobés el clau), més flaqueig... ara de 6a+ i recte a munt per una placa de 6b+ on jo vaig haver de reposar en l'últim xapatge, un espit!! (la roca em superava... el coco ja m'anava a tope... i encara em quedava un últim flanqueig sense assegurar...) buffffff!!!! Trec la cinta de l'espit i... bé, realment ni n'hi havia per tant... je, je!! Almenys aquesta R tenia un espit i un clau...

Ll3: (20m, 6c) En aquest ja vaig començar a disfrutar! Una sortida recte de 6a per entrar en una preciosa fissura en bavaresa de 6c!! I un últim flanqueig a la dreta... de V+... per arribar a la R3, que no obstant ser de tres claus, podies posar els peus sobre la repissa i l'arbre.

Ll4: (45m, 6b) Surts per una placa de 6a recte a munt. Xapats els dos primers claus, ja vas amb tendència a l'esquerra, per anar a buscar un altre clau que està moooolt lluny... i el tram no és fàcil... en Marc va posar l'àlien blau i va vibrar bastant per arribar al clau... jo vaig vibrar en la R desijant que arribés sense problemes... bufff... per fi! Guai Marc, guai!! Després continua el 6b amb un pas de desplom que flipes (je, je... bé, jo ja no em notava ni els dits ni res... i se'm va ocórrer pillar el cordino amb la mà esquerra per fer A0... però no em notava els dits... així que vaig pillar-me amb el colze esquerre... però sense treure la mà dreta... resultat: els dits pillats ben pillats per mi mateixa... Maaaarc... pillaaaa... Maaaarc pillaaa tant com puguis!!!) I... és clar, fet el pas calia treure la cinta... i com no, venia flanqueig a l'esquerra... Maaarc, no tibiiiiis!!! Je, je... Total, venia un flanqueig de V+ preciós, de bona roca, després una placa de 6a per gaudir de canto i verticalitat i finalment una sortideta de IV fins a la R4, una sabina.

Un parell de vies... bones... per disfrutar si tens el grau i el coco... i si no, per disfrutar anant de segona si tens la sort de tenir un Marc al davant... je, je...

Conclusió: O em poso les piles o... per fer cordada amb en Marc hauré d'anar de segonaaaa!!! Je, je... noooo, que dilluns faríem una via que a mi em vingués de gust... però dilluns va fer mal temps... cony de meteo! Je, je!!

Fanal Nocturn, 250m 6a+

Des del cap de setmana passat, en la trobada de pubilles escaladores de Vilanova de Meià, havíem quedat amb la Clara que aquest diumenge aniríem a fer cordada. Aquesta vegada, amb un parell de mails ja teníem decidida la via: El Fanal Nocturn d'Àger, una via gairebé equipada (segons en Soldevila) amb espits i algun clau, de grau màxim 6a+ i obligat V+ (segons en Soldevila... per què jo li donaria quelcom més obligat!). Nosaltres vam decidir que agafaríem els àliens (blau més semàfor), els tascons i els camelots (del 0.5 al 3)... per si les mosques!! Je, je!! I que jo faria els llargs imparells i la Clara els parells. Però vet-ho aquí, que a la trobada de Vilanova vam conèixer a la Lídia, i en comentar-li la nostra proposta per aquest diumenge... no va dubtar massa a apuntar-s'hi... així que aquest diumenge... les tres pubilles estrenarien cordada al Fanal Nocturn d'Àger!

A les 9h ja érem les tres al Bar d'Àger... mirada de ressenya... comentaris del que havíem llegit... cagalera màxima... je, je... i repartiment dels llargs!! La Lídia va proposar que, donat que hi havia tres 6a+, que cadascuna en fés un. A la Clara li feia gràcia el del mig, i jo preferia no haver de fer el primer llarg... i la Lídia va comentar que a ella li agradava començar... Genial! Dit i fet: els dos primers per la Lídia, els dos següents per la Clara, els tres següents per mi i l'últim de sortida ja veuríem. I sempre amb el nostre lema... provem el llarg que ens ha tocat, sinó ens ho veiem, que ho provi un altra... i si cap s'ho veu... cap a baix i cap problema!



Per arribar a la paret, sortint d'Àger (direcció Balaguer), cal agafar la carretera que surt a mà dreta a l'alçada dels bombers. Seguirem aquesta carretera fins al quilòmetre 12,3, on surt una pista a mà dreta en baixada. Seguirem aquesta fins ser aproximadament en la línia de la via. Des d'aquí agafarem qualsevol de les canals que hi pugen fins que arribarem a peu de via, ben assenyalat:

Aquí ja comencen els nervis... doncs sols veiem la primera i la tercera xapa... pensant-nos que la tercera era la segona real... Glups, espero que la Lídia no es desdigui i em toqui provar-lo a mi... Però finalement veiem la xapa intermitja que ens havia passat desapercebuda...Bufff...

Ll1: (40m, 6a+, IV) S'inicia per una placa força fina, on la primera xapa realment allunya més del que t'agradaria... però la Lídia s'hi posa decidida, i no se la veu dubtar en cap moment, ni per arribar a aquesta primera xapa, ni a la segona (on el tema encara s'ha posat més fi i una caiguda no seria gens aconsellable),

ni a la tercera (on et quedes tan mal posat que el xapatge és veritablement un curro mental)... Osti Clara, que hem fet un fixatge de puta mareee!! Je, je!! Després ve un tram de petit flanqueig a l'esquerra (recte a munt no ho hem vist clar) i finalment ja comença el tram de IV, on la roca ja no és tant bona.

Ll2: (35m, IV, II, V) S'inicia amb una sortida de IV correcte, continues per un tram fàcil (on cal anar equipant) i seguidament et trobes amb un sostrillo on cal fer el pas de V per poder xapar. Seguidament placa fins arribada a la R, que es troba al costat de l'arbre de la dreta (més a l'esquerra n'hi ha una altra).

Ll3: (30m, IV+) Aquest surt recte a munt,

per després anar en diagonal a l'esquerre, per la dreta de l'arbre, tot anant a buscar el marcat díedre. Aquest llarg es troba pràcticament desequipat, on la Clara ha disfrutat posant catxarrillos i les segones hem disfrutat també pujant-lo. Fàcil però preciós!

Ll4: (35m, 6a+, V+, V) S'inicia amb un primer tram de placa de presa bona per després posar-se en una placa fina de collons amb una fissura que la trenca pel mig... jo de segona he flipat pepinos amb aquest tram!!! Però la Clara no... està feta una bowa!!

Superat aquest tram i arribades a la repiseta encara ens queda un pas de V+ desplomat, on caldrà posar la mà a la fissura per trobar bona presa i, superat el desplom, una placa en diagonal a l'esquerra fins a la R. Un llarg preciós!



Ll5: (25m, IV,V+) Aquest s'inicia amb un primer tram de IV de veritat (d'altres trams de IV de la via semblaven V'ns!), on cal posar algun catxarrillo si vols assegurar-te, fins que arribes a la primera xapa on comença el díedre obert de V+. Jo he vibrat bastant... xapo l'espit, xapo el clau... i comencen els problemes... je, je... tinc clar que per arribar a la següent xapa sols cal que arribi a la fissurota de dalt amb canto... però com coi arribo a la fissurota??? Com sempre... soc una cagada!! Je, je... el pas no tenia absolutament res (confirmat per la Clara)... sols que calia fer un passet sense tenir la xapa a la panxa... je, je... res, que m'he penjat a mirar-m'ho!! Sí, en un V+!! Je, je!! Però finalment, cop de gas mental i a muuunt!!

Per fi pillada del cantooooo!!! Je, je... i a partir d'aquí les xapes ja allunyen força, però es pot posar catxarrillos... així que tema solucionat!! Caldrà fer un flanqueig delicat a l'esquerre i després recte a munt, fins a la R (on en tornarem a trobar dues... jo he fet la R de la via del costat, que eren dos parabolts!!), i on els somriures seguien acompanyant-nos!!

Ll6: (40m, IV-III) Aquest és un llarg de tràmit. Cal anar a buscar la placa de IV on hi veiem un espit i seguir cap a munt una mica per on puguem, fins a la feixa, on veurem una marca a la paret que ens indica la nostra R i la nostra fissura del LL7.

Ll7: (35m, 6a+, V). Ostres, ara sí que em tocaria vibrar amb raó... fins la primera xapa no es veia massa fàcil... però és que de la primera a la segona hi havia una distància com per tocar repissa en cas de caiguda... i el pitjor: la fissura es veia cega!! Tot i això, els somriures continuaven... això sí que era una bona motivació!!

Va, posat-hi nena, prova-ho!! Xapo la primera, m'ho miro... buuuaaahhh, baixo a la repisa altra vegada!! Buf, buf... va Raquel, ara del tiron, eh!! Hi torno, supero la primera i... osti nenes... que està realment lluny... em falten collons!!! I si caic toco repissa, no? No Raquel, crec que no... No? Doncs a munt! I síííí!! Poso els collons que em faltaven i arribo a la segona!! Buuaaahhh, quin disfrute de sensació quan superes una por!!! A partir d'aquí ja està més ben asegurat, i on no hi ha una xapa s'hi pot posar el que vulguis!! I com no... jo hi vaig posar el que vaig voler!! Je, je...

El que continúa és un disfrute total!! Després ja et trobes amb un díedre d'aquests Montrebeians (ho dic per la sorreta que et va caient als ulls... i que vas posant cordinos de sabina en sabina... per què aquí ho marquen de V i a Montebei això seria un IV-!!) i amb un plis ja ets a l'última feixa, on trobarem un espit a la R. Jo l'he reforçada amb el Camelot groc (nº2)... i mentre pujaven les segones he anat posant altres catxarrillos que veia que m'entraven i... fent fotos dels seus somriures!!

Ll8: (15m, IV) Finalment l'ha fet la Clara. Cal fer un flanqueix per la feixa cap a la dreta, fins que trobes un díedre amb un espit a baix:

I a pujar a munt!! La resta està desequipat, i la Clara ha pogut estrenar el seu Camalot blau (nº3). Un llarg curtet però disfruton.

I... amb quatre hores i mitja... somriures al Cim!!

El descens es realitza seguint la carena cap a la dreta, tot seguint les fites, uns 200m com a molt, on veurem una fita que s'apropa més al fil de la paret, que ens indica que ja cal començar a baixar fent una petita desgrimpada. A partir d'aquí, anar seguint les fites, que ens portaran fins a la pista on tenim el cotxe.

Una gran jornada!! Per la via, per la companyia i pels somriures compartits i pors superades!!!