Son de la Llarga, 120m, 6b/Ae (V+ Oblig.)

Està vist que, a vegades, fer plans i anar organitzat no serveix de massa... El passat cap de setmana, amb en Marc, havíem d'anar a Àger, a fer Amor de Madre i l'Esperó de les Colobres. De fet, divendres a vespre ja vam anar cap allí... però després de patir pel gel de la carretera (patir jo...) ens vam trobar la pista que porta a peu de paret ben nevada i sense roderes. Així que dissabte al matí, després de molt sospesar decidim canviar el rumb... anem a veure les vies d'esportiva de la zona... però la que volia fer en Marc està xopa (l'única...per què les altres estaven totes seques... i feia un solet...mmmm... ideal!), així que decidim anar cap a Terradets per fer la Delincuentes... però quan arribem ja és massa tard per posar-s'hi... doncs anem cap a Montgai, que les vies són curtetes... però fa una boira i un fred de mil dimonis... anem cap a Vilanova de Meià (ja no per escalar, però sí per veure si la boira hi arriba i poder-hi escalar diumenge)... arribem amb sol, però a la que ens decidim fer un mossec la boira ens envaeix... brrr... millor anem cap a casa i demà fem alguna cosa a Montserrat!!!

Demano assessorament a en Piju i decidim que diumenge farem la Son de la Llarga i la Richard in Chains del Pollegó Est.

L'aproximació per les dues vies és la mateixa. Cal anar direcció el Restaurant de Vinyanova, passar-lo de llarg seguint la pista i, al cap de poc, quan a la nostra mà dreta s'acaba la reixa i ens trobem dos pilars de pedra, agafarem la pista que surt a mà esquerra, que la seguirem fins que el camí es desfà (allí deixarem el cotxe). Nosaltres vam fer material aquí i... sorpresa! En Marc s'havia oblidat el reverso i la reunió... quin parell!!! Així que vam haver de tornar a casa... i conscienciar-nos que sols podríem fer una via, la Son de la Llarga.

Sortint del pàrquing del cotxe cal seguir la pista (ja en mal estat) fins que arribem a una clariana, on caldrà agafar un corriol que mena a mà esquerra, marcat per una fita, i seguir la canal fins que arribarem a Pollegó Est. Passarem per per de via de la Tierra de Nómades i flanquejarem a la dreta. Seguidament haurem de desgrimpar per anar a agafar un altra canal. La pujarem fins ser a peu de via de la nostra via:


La Son de la Llarga és una via de 120m equipada amb espits. S'aconsella portar friends del 1 i mig al 2 i mig. Hi ha gent que la fa sense res... però ja podeu suposar que no va ser el meu cas! A més a més, aquesta l'havia de fer tota jo de primera... donat que l'últim cap de setmana vam fer vies on vaig haver d'anar de segona...

LL1: (20m, III-IV) És un llarg de tràmit per arribar a la R1, on realment comença el disfrute. Es tracta d'una rampa on trobarem dos espits (aquí sí que no hi vaig posar res més que les dues exprés... així que realment no hi cal posar res més...jijiji). En Marc poc abans d'arribar a la R1:


LL2: (40m, 6b/Ae) Aquest té una sortida (cap a l'esquerra) d'artificial de dos espits amb la xapa força kutre... on jo vaig fer servei dels estreps...
Passats els tres primers espits arribes al díedre i ja es pot sortir en lliure, essent 6b, assegurat també amb espits. Tot i que em vaig exprimir, vaig haver de fer algun xapatge pillant-me de la cinta i algun que altre repòs... és que vaig més fortaaaa... jiiji... Aquí la R1 amb en Marc en algun dels meus reposos...


El llarg és molt guapo!! Vas resseguint la fissura en díedre i no cal posar res més que les exprés fins al final, a l'entrada a la R2, on cal sortir-se del díedre i anar cap a l'esquerra. Aquí en Marc poc abans d'arribar a la R2:

LL3: (30m, V/V+) Aquí caldrà continuar amb el díedre... i aquí sí que cal posar catxarrillos si no et molen els alejes...

Primerament xapes un clau... però després ja pots anar posant... fins que arribes a una petita sabina morta (havent xapat un espit)... on no veus res més que una fissura que s'obre... ben bé pel friend del C3 ó el C4... que nosaltres no portàvem... m'ho miro i... Marc, em baixo!...Però no vols mirar-t'ho?... Jo l'únic que em mirava era si podia posar aguna cosa o si hi havia alguna cosa a la paret... i vist que això no era possible... jijiji... cap a baix!! Tot i que en Marc no estava conscienciat que hauria de tirar de primer... ho va fer, quin remei! I... després de la sabineta morta hi havia un clau! Aquí en Marc superat el pas:

Després ja arribes a la gran sabina on s'hi pot posar una baga, i després ja trobem la R3 a l'esquerra.

Ll4: (30m, V) El primer espit està realment lluny... i la fissura torna a ser molt ampla... així que... vaig cedir el llarg a en Marc altra vegada...


Realment arribar al primer espit té la seva història... així que no em vaig pas arrepentir de la meva decisió...jiji... ans al contrari!! El llarg és disfruton de veritat... tot en díedre fins arribar a la sabina de dalt. Després ja sortida en rampa fins a la R4.

El descens es realitza rapel·lant per la mateixa via. Es poden fer dos ràpels de la R4 a la R2 i de la R2 al terra... però donat que a nosaltres sempre se'ns enganxen les cordes, en vam fer tres: de la R4 a la R3 i de la R3 a la R2 i d'aquí al terra.

Per mi, una via molt guapa si t'agrada el conglomerat de Montserrat i els díedres!!

Turpial i Casting Buñuel a la Roca Alta

Després d'una llarga temporada de repòs per problemes de salut, per fi, aquest cap de setmana podia tornar a la paret... i era un cap de setmana llarg!! Mmmm!!! Opcions no en faltaven... però el que era complicat era decidir-se... cap de setmana íntim o social? I a on?? Finalment vam acabar gaudint d'un cap de setmana social (amb moments íntims) a Vilanova de Meià.

I les vies? Quines? Això sí que va ser complicat... tant com complicades som les persones, els escaladors i el món de la parella! Finalment vam decidir que intentaríem fer la Turpial dissabte, la Casting Bunyuel diumenge i ... dilluns alguna que a mi em vingués de gust!! Je, je... No és que aquest parell de vies no em vinguéssin de gust... però l'unic que en sabia d'elles era el que havia llegit al blog d'en Piju... i, precisament per aquest fet, sabia que em superaven... i encara més ara, després d'una època de repòs obligat...

L'aproximació és igual per ambdues vies. Sortint de Vilanova de Meià cal seguir la carretera direcció cap a la Font de la Figuereta i abans d'arribar-hi, cal agafar un camí que surt a mà esquerra on està senyalitzat l'Ermita de Meià, Rubies i Roca Alta. Continuarem aquest camí fins trobar un trecall a mà dreta que senyalitza la Roca Alta, per on seguirem fins que ja no es pot avançar amb el cotxe, tot i aparcant en el marge. Estem just sota la Roca Alta, en la seva cara oest. Seguirem el camí de carro ja caminant fins trobar una fita en l'inci d'un corriol que ens menarà fins a peu de paret a l'alçada del marcat Díedre Farreny (curta però forta pujada...). Des d'aquí, continuarem vorejant la paret cap a la dreta (mirant la paret) fins que arribem a peu de via. Primer (bé, després de moltes d'altres) trobarem la Casting Buñuel, senyalitzada amb una "C" a peu de via i, més endavant, passada la via Secrets, trobarem la Turpial on hi ha dibuixades dues fletxes direcció a munt).


Per ambdues vies vam agafar gairebé el mateix material: joc de tascons, d'àliens (blau més semàfor), friends (fins el C2 per la Turpial i fins el C3 per la Casting Buñuel) i unes 17 cintes exprés. Però l'equipament de la via no és ben bé igual... a la Turpial hi trobes un parell d'espits a les R's i algun que altre despistat a la via... més els claus. I la Casting Buñuel sols té un espit en una R (i algun de moooolt despistat a la via)... i alguns dels claus són d'un hèlix de motocultor... telaaaaa!! Suposo que ja endevineu que tant en una via com en l'altre vaig anar de segona, no? Doncs sí!

El descens també el vam fer igual. Una vegada arribes al cim, cal pujar una mica més (amb una petita grimapada d'uns dos metres al final) i després seguir vorejant cap a l'esquerra, direcció oest, fins trobar un marcat camí amb una fita, que ens portarà altra vegada al camí de pujada.


TURPIAL, 140m, 6c ó 6b/A2:
Aquesta via va ser oberta per en Juanjo i en Xuli a l'octubre del 2000... amb un bon episodi d'obertura (tal i com ja va comentar en Piju) digne de recordar, on en Juanjo va caure arribant a la R1, arrencant tot allò que havia posat... en Xuli va començar a córrer enrere i el resultat va ser en Juanjo a 5m de terra sostingut per l'àlien negre i... un atac de riures!
No sé pas si en Marc sabia aquesta història... però se'l veia ben content a peu de via... no us sembla??

Ll1: (30m, 6b) Aquest s'inicia en una rampa grisa de V+ per enseguida entrar en la zona taronjosa de roca dubtosa i vertical de 6a+, sempre amb tendència a l'esquerra, on hi trobarem un parell de claus. Fins que arribem a un sostret deplomat de 6b (que telaaaa) assegurat amb dos espits. Superat aquest, ja trobarem la R1, de dos espits. Aquí en Marc arribant a la R1:

Ll2: (20m, 6c ó 6a+/A2) Aquest llarg surts fent un parell de passos de V+ (on hi ha un clau) per arribar a una fissura desplomada de 6c. En Marc hi va posar dos tascons a l'inici i després va xapar un friend que hi vam trobar encastat ... sortida del desplom per xapar un clau i... a reposar el coco, que la tibada ha estat forta!!
Després es continua per una placa de 6a+ on encara hi trobarem un altre clau i un altre tram de placa de 6a (amb un pont de roca) per arribar a la R2. Realment un llarg per disrutar de valent!! Sobretot si vas de segona... je, je!! Aquí la roca ja ha millorat. No obstant de tant en tant en trobes algun tram dubtós, la majoria és roca compacte excelent, d'aquesta que se t'hi queden els dits encara que no vulguis!

Ll3: (30m, 6a) S'inicia amb un flanqueig de V+ a la dreta on hi ha un clau... però millor reforçar-lo amb un Camelot al costat... seguidament, xapat un espit (i estant a l'alçada de l'arbre), cal anar a munt per una placa de 6a on tot i trobar un altre clau i un altre espit, autoassegurar-se no és gens fàcil... així que cal fer metres sense res. En el tram final, de V, cal anar en lleugera tendència a l'esquerra. Jo vaig flipar bastant amb aquest llarg... primer pel flanqueig de segona i després per les poques assegurances... no obstant ser el llarg més fàcil de grau (sense comptar l'últim), crec que hagués estat el que més por m'hagués fet tirar-li jo de primera... Sort d'anar amb en Marc!

Ll4:(40m, 6b) Es surt per una placa preciosa de V+ (on hi trobem un espit) direcció a la zona del desplom on hi ha un tronc sec (que gairebé es podria trencar amb una mà...), on començarem el tram de 6b (assegurat amb tres espits)...

Després continuem per placa compacte i increïble on mica en mica el canto es va fent gran i el 6b es va transformant en V+, V i finalment V+ i on els espits ja no són presents... sols trobarem un pont de roca i un clau... però les fissures horitzontals són prou netes i profundes com per anar colocant àliens.

Ll5: (20m, V+) Aquest ja és el llarg de sortida... surts en tendència a l'esquerra fins trobar un clau, que ens indicarà que cal flanquejar cap a la dreta i després ja cap a munt, fins a la R5 (una sabina gran amb alguna que altra baga). En Marc sortint de la R4:

I finalment al cim!!! Amb un bon somriure tots dos...

CASTING BUÑUEL, 145m, 6c ó 6b/A1
Aquesta via va ser oberta per en Piju i l'Emili a l'abril del 2001... aquí us en deixo la seva pròpia ressenya... extreta del seu blog! A nosaltres ens va ser de gran ajuda... bé, a en Marc, per què jo sols calia que seguís el recorregut de la corda... je, je...

LL1: (35m, 6b) Realment està força trencadot... S'inicia amb una fissura de V/V+ que deixarem poc abans que s'acabi per anar cap a l'esquerra a buscar un clau que ja es veu des de peu de via a l'inici de la fissura desplomada de 6b. La sortida per aquesta fissura té la seva tela... està molt trencada... els dos acabem sortint per l'esquerra d'aquesta, on jo no sé si no hi havia canto gran o no elvaig saber trobar... però recordo que vaig haver d'apretar força! Però aquí no s'acaba... aleshores et ve un macro-flaqueig de 6b a la dreta per cagar-se viva... Diós! Aquí sí que vaig passar por... tot dient allò de: Maaarc, no tibis, no tibis Marc... tot i intentant no respirar massa fort no fos cas que em desequilibrés! Acabat el flanqueig tres passos a munt de 6a+ per roca delicada i per fi a la R1!! Per fi??? Collons... quina R... dos claus i un àlien groc... glups!! I ben penjada... joeeer...

Ll2: (45m, 6b+) Surts de la R1 escaquejant el sostre per la seva esquerra (tot xapant un cordino que surt de la sabina de sobre) i tornes a la dreta per posar-te en la línia de la R en passos de V+. Seguidament entres en un díedre de 6a, flanqueig a l'esquerra (on jo vaig flipar que en Marc trobés el clau), més flaqueig... ara de 6a+ i recte a munt per una placa de 6b+ on jo vaig haver de reposar en l'últim xapatge, un espit!! (la roca em superava... el coco ja m'anava a tope... i encara em quedava un últim flanqueig sense assegurar...) buffffff!!!! Trec la cinta de l'espit i... bé, realment ni n'hi havia per tant... je, je!! Almenys aquesta R tenia un espit i un clau...

Ll3: (20m, 6c) En aquest ja vaig començar a disfrutar! Una sortida recte de 6a per entrar en una preciosa fissura en bavaresa de 6c!! I un últim flanqueig a la dreta... de V+... per arribar a la R3, que no obstant ser de tres claus, podies posar els peus sobre la repissa i l'arbre.

Ll4: (45m, 6b) Surts per una placa de 6a recte a munt. Xapats els dos primers claus, ja vas amb tendència a l'esquerra, per anar a buscar un altre clau que està moooolt lluny... i el tram no és fàcil... en Marc va posar l'àlien blau i va vibrar bastant per arribar al clau... jo vaig vibrar en la R desijant que arribés sense problemes... bufff... per fi! Guai Marc, guai!! Després continua el 6b amb un pas de desplom que flipes (je, je... bé, jo ja no em notava ni els dits ni res... i se'm va ocórrer pillar el cordino amb la mà esquerra per fer A0... però no em notava els dits... així que vaig pillar-me amb el colze esquerre... però sense treure la mà dreta... resultat: els dits pillats ben pillats per mi mateixa... Maaaarc... pillaaaa... Maaaarc pillaaa tant com puguis!!!) I... és clar, fet el pas calia treure la cinta... i com no, venia flanqueig a l'esquerra... Maaarc, no tibiiiiis!!! Je, je... Total, venia un flanqueig de V+ preciós, de bona roca, després una placa de 6a per gaudir de canto i verticalitat i finalment una sortideta de IV fins a la R4, una sabina.

Un parell de vies... bones... per disfrutar si tens el grau i el coco... i si no, per disfrutar anant de segona si tens la sort de tenir un Marc al davant... je, je...

Conclusió: O em poso les piles o... per fer cordada amb en Marc hauré d'anar de segonaaaa!!! Je, je... noooo, que dilluns faríem una via que a mi em vingués de gust... però dilluns va fer mal temps... cony de meteo! Je, je!!