Fanal Nocturn, 250m 6a+

Des del cap de setmana passat, en la trobada de pubilles escaladores de Vilanova de Meià, havíem quedat amb la Clara que aquest diumenge aniríem a fer cordada. Aquesta vegada, amb un parell de mails ja teníem decidida la via: El Fanal Nocturn d'Àger, una via gairebé equipada (segons en Soldevila) amb espits i algun clau, de grau màxim 6a+ i obligat V+ (segons en Soldevila... per què jo li donaria quelcom més obligat!). Nosaltres vam decidir que agafaríem els àliens (blau més semàfor), els tascons i els camelots (del 0.5 al 3)... per si les mosques!! Je, je!! I que jo faria els llargs imparells i la Clara els parells. Però vet-ho aquí, que a la trobada de Vilanova vam conèixer a la Lídia, i en comentar-li la nostra proposta per aquest diumenge... no va dubtar massa a apuntar-s'hi... així que aquest diumenge... les tres pubilles estrenarien cordada al Fanal Nocturn d'Àger!

A les 9h ja érem les tres al Bar d'Àger... mirada de ressenya... comentaris del que havíem llegit... cagalera màxima... je, je... i repartiment dels llargs!! La Lídia va proposar que, donat que hi havia tres 6a+, que cadascuna en fés un. A la Clara li feia gràcia el del mig, i jo preferia no haver de fer el primer llarg... i la Lídia va comentar que a ella li agradava començar... Genial! Dit i fet: els dos primers per la Lídia, els dos següents per la Clara, els tres següents per mi i l'últim de sortida ja veuríem. I sempre amb el nostre lema... provem el llarg que ens ha tocat, sinó ens ho veiem, que ho provi un altra... i si cap s'ho veu... cap a baix i cap problema!



Per arribar a la paret, sortint d'Àger (direcció Balaguer), cal agafar la carretera que surt a mà dreta a l'alçada dels bombers. Seguirem aquesta carretera fins al quilòmetre 12,3, on surt una pista a mà dreta en baixada. Seguirem aquesta fins ser aproximadament en la línia de la via. Des d'aquí agafarem qualsevol de les canals que hi pugen fins que arribarem a peu de via, ben assenyalat:

Aquí ja comencen els nervis... doncs sols veiem la primera i la tercera xapa... pensant-nos que la tercera era la segona real... Glups, espero que la Lídia no es desdigui i em toqui provar-lo a mi... Però finalement veiem la xapa intermitja que ens havia passat desapercebuda...Bufff...

Ll1: (40m, 6a+, IV) S'inicia per una placa força fina, on la primera xapa realment allunya més del que t'agradaria... però la Lídia s'hi posa decidida, i no se la veu dubtar en cap moment, ni per arribar a aquesta primera xapa, ni a la segona (on el tema encara s'ha posat més fi i una caiguda no seria gens aconsellable),

ni a la tercera (on et quedes tan mal posat que el xapatge és veritablement un curro mental)... Osti Clara, que hem fet un fixatge de puta mareee!! Je, je!! Després ve un tram de petit flanqueig a l'esquerra (recte a munt no ho hem vist clar) i finalment ja comença el tram de IV, on la roca ja no és tant bona.

Ll2: (35m, IV, II, V) S'inicia amb una sortida de IV correcte, continues per un tram fàcil (on cal anar equipant) i seguidament et trobes amb un sostrillo on cal fer el pas de V per poder xapar. Seguidament placa fins arribada a la R, que es troba al costat de l'arbre de la dreta (més a l'esquerra n'hi ha una altra).

Ll3: (30m, IV+) Aquest surt recte a munt,

per després anar en diagonal a l'esquerre, per la dreta de l'arbre, tot anant a buscar el marcat díedre. Aquest llarg es troba pràcticament desequipat, on la Clara ha disfrutat posant catxarrillos i les segones hem disfrutat també pujant-lo. Fàcil però preciós!

Ll4: (35m, 6a+, V+, V) S'inicia amb un primer tram de placa de presa bona per després posar-se en una placa fina de collons amb una fissura que la trenca pel mig... jo de segona he flipat pepinos amb aquest tram!!! Però la Clara no... està feta una bowa!!

Superat aquest tram i arribades a la repiseta encara ens queda un pas de V+ desplomat, on caldrà posar la mà a la fissura per trobar bona presa i, superat el desplom, una placa en diagonal a l'esquerra fins a la R. Un llarg preciós!



Ll5: (25m, IV,V+) Aquest s'inicia amb un primer tram de IV de veritat (d'altres trams de IV de la via semblaven V'ns!), on cal posar algun catxarrillo si vols assegurar-te, fins que arribes a la primera xapa on comença el díedre obert de V+. Jo he vibrat bastant... xapo l'espit, xapo el clau... i comencen els problemes... je, je... tinc clar que per arribar a la següent xapa sols cal que arribi a la fissurota de dalt amb canto... però com coi arribo a la fissurota??? Com sempre... soc una cagada!! Je, je... el pas no tenia absolutament res (confirmat per la Clara)... sols que calia fer un passet sense tenir la xapa a la panxa... je, je... res, que m'he penjat a mirar-m'ho!! Sí, en un V+!! Je, je!! Però finalment, cop de gas mental i a muuunt!!

Per fi pillada del cantooooo!!! Je, je... i a partir d'aquí les xapes ja allunyen força, però es pot posar catxarrillos... així que tema solucionat!! Caldrà fer un flanqueig delicat a l'esquerre i després recte a munt, fins a la R (on en tornarem a trobar dues... jo he fet la R de la via del costat, que eren dos parabolts!!), i on els somriures seguien acompanyant-nos!!

Ll6: (40m, IV-III) Aquest és un llarg de tràmit. Cal anar a buscar la placa de IV on hi veiem un espit i seguir cap a munt una mica per on puguem, fins a la feixa, on veurem una marca a la paret que ens indica la nostra R i la nostra fissura del LL7.

Ll7: (35m, 6a+, V). Ostres, ara sí que em tocaria vibrar amb raó... fins la primera xapa no es veia massa fàcil... però és que de la primera a la segona hi havia una distància com per tocar repissa en cas de caiguda... i el pitjor: la fissura es veia cega!! Tot i això, els somriures continuaven... això sí que era una bona motivació!!

Va, posat-hi nena, prova-ho!! Xapo la primera, m'ho miro... buuuaaahhh, baixo a la repisa altra vegada!! Buf, buf... va Raquel, ara del tiron, eh!! Hi torno, supero la primera i... osti nenes... que està realment lluny... em falten collons!!! I si caic toco repissa, no? No Raquel, crec que no... No? Doncs a munt! I síííí!! Poso els collons que em faltaven i arribo a la segona!! Buuaaahhh, quin disfrute de sensació quan superes una por!!! A partir d'aquí ja està més ben asegurat, i on no hi ha una xapa s'hi pot posar el que vulguis!! I com no... jo hi vaig posar el que vaig voler!! Je, je...

El que continúa és un disfrute total!! Després ja et trobes amb un díedre d'aquests Montrebeians (ho dic per la sorreta que et va caient als ulls... i que vas posant cordinos de sabina en sabina... per què aquí ho marquen de V i a Montebei això seria un IV-!!) i amb un plis ja ets a l'última feixa, on trobarem un espit a la R. Jo l'he reforçada amb el Camelot groc (nº2)... i mentre pujaven les segones he anat posant altres catxarrillos que veia que m'entraven i... fent fotos dels seus somriures!!

Ll8: (15m, IV) Finalment l'ha fet la Clara. Cal fer un flanqueix per la feixa cap a la dreta, fins que trobes un díedre amb un espit a baix:

I a pujar a munt!! La resta està desequipat, i la Clara ha pogut estrenar el seu Camalot blau (nº3). Un llarg curtet però disfruton.

I... amb quatre hores i mitja... somriures al Cim!!

El descens es realitza seguint la carena cap a la dreta, tot seguint les fites, uns 200m com a molt, on veurem una fita que s'apropa més al fil de la paret, que ens indica que ja cal començar a baixar fent una petita desgrimpada. A partir d'aquí, anar seguint les fites, que ens portaran fins a la pista on tenim el cotxe.

Una gran jornada!! Per la via, per la companyia i pels somriures compartits i pors superades!!!