Cavallers II: La rana de la boca grande

Després del tute del dia anterior, tocava poder dormir i anar a alguna via prop del pàrquing. El sector Durruti semblava el més adequat... i la via escollida va ser "La rana de la boca grande" (evidentment, pel Marc, jo aquesta ni la tenia mirada... massa grau...):

És una via de 280m (si la fas tota... nosaltres sols la vam fer fins a la feixa... uns 150m), de grau màxim 6c+ i d'obligat 6a, semi equipada amb parabolts, on el que regnen són les fissures a assegurar i algun pas de bloc o de placa assegurat. Nosaltres vam agafar els tascons, els àliens (semàfor més blau) i els camelot del 0.75 al 4 i unes 18 cintes exprés. Ara no recordo si vam repetir algun número... com que vaig anar de segona... je, je...

L'aproximació a la paret des del pàrquin 3 de la presa és evident (trobar el peu de via ja és tooooota una altra cosa...), tens el sector Durriti a mà esquerra (mirant la presa). Des del pàrquing cal creuar el riu i seguir les fites que et porten fins a una caseta d'aquestes de guaita. D'aquí seguir el corriol que passa per sota la zona d'esportiva i continuar per un corriol menys marcat que va passant per sota el peu de via del sector Durruti. Nosaltres no crec que comencéssim pel peu de via correcte...

Ll1: (45m de II+) Donat que els següents llargs picaven massa per mi, aquest l'havia de fer jo... una rampa de III+ d'aquestes de puja una mica per on vulguis i per on puguis...

Vaja, que quan no havia fet ni quatre passes... Marc, aquesta placa no sembla de III+... ja, és que segurament no estem a la via... buaaahhhh, doncs si potser no estem a la via, em baixo!! Dit i fet! Em baixo del teòric III+ trencat i brut un xic ratllada i s'hi posa en Marc. I, com sempre... cap problema. Si la repeteixo, segur que entraré més per l'esquerra, tal i com marca la guia d'en Luichy (tot i que ja hi diu: "El L1 es un pedestal poco definido y que no está muy claro por donde subir". Quina veritat més certa!! Je, je...

Ll2: (40m, 6c+) Aquest no sabíem ben bé per on agafar-lo... en la guia marca que amb flanqueig cap a la dreta... però no ho veiem clar i finalment en Marc fa flanqueig en diagonal a l'esquerra per arribar a la repissa, flanquejar fins a la sabina i poder començar la fissura. I quina fissura senyors!! Jo em vaig trobar pillada en un pas i vaig acabar fent un Ao d'un camelot, però això no em va privar de disfrutar-la!

I després encara hi ha un pas de bloc per entrar a la R2.

Ll3: (30m, 6c) S'inicia amb una fissura evident però no fàcil, per després haver de fer un tram de placa assegurat, un altre petit tram de fissura a protegir i sortir direcció a l'esquerra per arribar a la R3. Aquí jo, abans del tramet de placa...

Ll4: (35m, 6b+) Aquest té una sortideta un xic estranya... la guia dibuixa un marcat flanqueig a la dreta... en Marc ho fa, però no veu cap més fissura evident que la que tenim just a la dreta de la R3, així que retorna i es baralla per entrar a la fissura (jo vaig entrar pel pas de bloc de la placa... en Marc per fissura des de baix... cadascú a la seva... je, je). Després del pas estrany per entrar a la fissura (pas assegurat amb un parabolt), ja pots començar a auto assegurar-te sense problema...

I després tooota la fissura...

Aquí no el vaig poder fotografiar en ple pas... vam tenir un d'aquells moments de... Ui, què va! Començo a recuperar corda i... no, segueix a munt... torno a donar corda... moments de dubtes, de "puja/baixa" i de "poso alguna cosa o no"... buuaaahhh, si us plau que no caigui... i no, no cau, posa un catxarrillo sense ni mirar-se'l i cap a munt!! Je, je... no era un bon moment per fer fotos!!

I acabada la fissura, sortida per la dreta per anar fent passos de placa i algun de bloc... Jo arribant a la R4:

Arribats a la feixa, cigarret i a decidir per on tirem... per la Rana? O anem a les vies equipades de 6b+/6c de la dreta de la Laura... i mentre ens ho pensem, se'ns pasen les ganes i decidim tirar cap a baix!! Je, je... quin parell de fanàtics!! Donat que ja havíem flanquejat per la feixa, realitzem el descens per la Laura des de la feixa, però aquesta vegada amb sols dos ràpels.

Realment una disfrutada de via, un seguit de fissures per no reposar... espero poder-hi tornar algun dia per poder fer les fissures de primera i acabar de fer el tram de dalt... una altra via pendent, un altre objectiu, una nova il·lusió...!!!