Cavallers I: Esperó de Mordor

Aquest agost tenia molts plans... Alps, Dolomites... però les circumstàncies familiars em destinaven un canvi de plans... calia anar més a prop i no masses dies seguits... així que, finalment, ens n'anem amb en Marc a passar uns dies a Cavallers.
De vies pendents i il·lusions en teníem moltes i variades. Vam decidir començar per l'Esperó de Mordor, a la paret de l'Estany de Travessany.


Es tracta d'una via de 200m, de fissura, poc equipada. Nosaltres vam agafar el joc de tascons, els àliens i els friends fins el C4, repetint per partida doble el C1 i el C2 i per patida triple el C3 (donat que de 4 sols en teníem un), i un bon grapat de cintes exprés (18?).

L'aproximació és força entretinguda. Nosaltres vam sortir del nostre campament base (el pàrquing 3 de la presa, per variar) i ens vam enfilar seguint les fites i pals grocs que ens condueixen cap al refugi de Ventosa i Calvell (fins aquí una excursió preciosa). Teòricament ens havíem de desviar a l'esquerra a mig camí per tal d'anar cap els Estanys de Tumeneja directament, però quan ens en vam adonar ja érem gairebé al refugi. Just abans d'arribar-hi trobem un corriol que va cap a l'esquerra. L'agafem i ens anem enfilant (en diagonal a l'esquerra) cap el que ens sembla el circ de l'estany. Després d'una hora i mitja d'haver iniciat la nostra excursió ens adonem que hem arribat a l'Estany de baix... bufa... seguim pujant i finalment ja veiem l'estany de dalt, el de l'Esperó de Mordor, a la nostra esquerra. Segons la guia d'en Soldevila cal resseguir-lo per l'esquerra, però per nosaltres significaria retrocedir, així que decidim fer-ho per la dreta. Barrufa!!! Quin pujar i baixaaar!!!
Finalment arribem a peu de via després d'unes dues hores o més de caminar, amb un sol de justícia (tot i haver-nos llevat a les 5h), el cel blau, suats i acalorats... ens mirem la via, respirem la temperatura i ... mirem l'estany... mmmm... que tal un bany? Je, je... Sí senyors! Deixem el material a peu de via i baixem a fer una bona capbuçada tot aprofitant de gaudir de la mútua companyia enmig de la soletat que ens envolta...

Tornem a peu de via refets de cos i esperit i ens mirem el primer llarg...

LL1: (20m, V+) Una fissura preciosa... tan preciosa que a mi em va posar els pèls de punta sols pensar que començava jo... La fissura era força gran, i els camelots grans entraven a mansalva... però no portàvem el 4 repetit... vaig fer vàries passes d'aquestes d'ara poso el C3, ara recullo el C4 i el torno a posar més amunt... Els C3 se m'acaben i ja sols em queda l'opció d'anar corrent el C4... fins que de sobte veig que hauré de fer uns 5m sense poder corre'l (desapareix la fissura i no torna a aparèixer fins més a munt) i necessitaré tornar-lo a posar... però ja no el tindré... buaaahhhh!!! Quina por! Així que a mig llarg: Ei Marc, que no m'ho veig... que no em veig fent tants metres sense saber si després em podré assegurar... Així que... cap a baix!!! Em despenja del C4 i li deceixo el llarg... ara li toca a ell...

En Marc se'l treu sense problemes i sense el C4 repetit... no hi ha res com està fort de coco i tenir la mà trencada en les fissures... jo, si hi torno, ho faré amb el C4 repetit o tornaré a cedir el llarg!! En la R1 hi havia tres ponts de roca amb bagues força cutres... i ara mateix no recordo si en Marc la va reforçar... ell tampoc se'n recorda... quin parell de desmemoriats!

Ll2: (25m, V+) Com que no havia pogut fer el Ll1 al complert, vam decidir que ho tornés a intentar jo. Primerament et trobes unes passes de IV+ per després ja posar-te en fissura altra vegada.
Primerament bé... però quan la fissura es posa més dreta ja no m'ho veig clar... sort que els friends (aquesta vegada els petits-mitjans), els àliens i els tascons queden d'allò més ben posats!! Que sumats a dos friends que estan allí empotrats i abandonats, m'ajuden a fer uns magnífics passos d'A0 de la cinta! Arribo a la repissa i... Com? No hi ha res? Però teòricament la R2 hauria de ser aquí, que la llastra ja és del LL3... buaahhhh, no comencem!! A veure... a veure què tinc al budrier i què s'hi pot posar... brrrr... ara ho tinc tot gran... i l'única fissura gran és la del LL3... mmmm... doncs res, a fer uns passets més i a muntar la R2 a la fissura del Ll3 (vaig posar C2, C3 i C4). Ei Marc, tranqui, que ja m'espavilo!

Comença a pujar en Marc i sembla que el temps es gira... està plovent!! La Boira comença a ploriquejar... En Marc arriba a la R2 ja buscant com coi podem baixar d'allí... flanqueig a la dreta per anar a buscar un parabolt d'una altra via? Massa exposat per a qui vagi de segon (és a dir, jo!)... finalment en Marc munta una nova R per rapel·lar amb dos tascons. Buaahhh, Marc, això aguanta, oi? Tu ho veus clar, oi? Finalment rapel·lo jo primera amb reenviament a la meva R de Camelots grans (d'això se'n diu caballeria!!)... i els tascons aguanten. Després baixa en Marc sols dels tascons i... ja som els dos a terra altra vegada!! I ha parat de ploure... sembla que el dia es torna a obrir... malahurats ruxats d'estiu... Potser, si no ens haguéssim banyat... Però sabeu què us dic? Que jo no canvio aquell bany i aquell gaudir de la soletat amb companyia per la via... la via segueix allí, i hi tornarem... i potser ens tornem a banyar i després se'ns torna a posar a ploure... je, je... però haurem fet el que més ens venia de gust en aquell moment, sense presses, sense obligacions... tan sols gaudint de cada moment!

El Retorn el vam fer per la dreta de l'estany (amb la paret a la nostra esquena), intentant anar el més a prop possible de l'aigua. Arribats a l'altra punta, pugem el turonet de la dreta i ja comencem a veure fites. Aquesta vegada les anem seguint intentant anar en direcció cap a baix i a la dreta (per no haver de tornar fins a l'alçada del refugi), tot seguint el curs d'un rierol, fins que ja arribem al camí marcat del Ventosa. L'agafem direcció la presa i ... es fa interminable...

Ei Marc, demà farem alguna cosa d'aproximació curta, oi?

Una via on caldrà tornar-hi... per fer-la fins a dalt, per tornar-nos a banyar... o pel que sigui... mentre sigui amb bona companyia!