Ja fa molt temps que havíem de fer cordada amb en Kletterer i, no obstant havíem coincidit vàries vegades compartint cap de setmana, encara mai havíem aconseguit fer cordada. Finalment, dissabte, missatges ... què fas diumenge? Escales? On?... Donat el seu estat post-friky, havia quedat amb en Ramonet per anar a fer la Pirenaica a la Mòmia i la Boy Roca a l'Elefant. Em vaig mirar les ressenyes i quadraven amb el meu estat post-Fil·loxera, així que m'enxufo a la cordada.
La via ha estat reequipada per en Pere i podeu trobar la ressenya, aprox i descens aquí, així que no m'extendré pas repetint el que ja ha explicat en Pere de la millor manera. Tampoc m'entretindré a explicar els llargs... per què l'important i el millor de la via van ser els somriures (tot i que la roca és boníssima i la via preciosa), així que us en deixo uns quants...
Tan sols vam fer la Boy Roca... però vam compartir molts somriures, i vam assolir els nostres objectius!!! I a Santa Cecília, trobada improvitzada amb en Mohawk, en Jortx i la Gatta en l'última cervesa.
I ara, cap a Cavallers amb en Marc, a continuar amb el somriure!!
18 comentaris:
Osti! Gairebé publiquem al mateix moment al BBEC, je, je, je!
Encantat de compartir una estona amb vosaltres ;)
A tibar-li cracks!!
Doncs gairebé tornem a coincidir, que en Kletterer ja em feia proposicions per al diumenge....
Felicitats per la moral de tornar-hi, i ànims.
Mohawk: Je, je... ostres, doncs sí!! Ara em llegeixo la vostra aventura...
Igualment, encantada!
Marc: Ei, doncs hagués estat bé! Just amb en Kletterer en parlàvem... del dia que ens vam trobar a la R1 de la Zulú i tu em vas reconèixer... A veure quin dia coincidim!!
Gràcies pels ànims!!
Raquel! M'encanta aquesta manera de pensar, jo també la intento practicar: encra que no hi hagi encadene, cim o que les coses no surtin com vols, sempre hi ha el cantó positiu, ni que sigui en els detalls!
Ens quedem amb això, oi? :)
I tant!! I crec que pensar així és ajudar-se a un mateix a ser més feliç, i de retruc fer més feliços als que ens envolten!!
I, en el fons, això és l'important... la felicitat!!
La vida segueix i els somriures han de tornar ;)
Percert, ja m'han fet la ecografia del colze i tinc epitrocleitis amb una mica de liquid al tendo. Alguna suggerencia?
Se m'esta allargant massa!!!!!!
Els somriures no s'han de perdre mai!!
Suggerència... la més important: paciènciaaaaaa!!! je, je!!
A part d'això... demana fer fisioteràpia, que t'ajudarà a avançar més ràpid i curar-t'ho millor.
Ànims!!
Si, noia, els ànims sempre amunt, que l'escalada no ha de ser mai una competició !
PGB, ja saps que quan no pots fer allò que t'agrada, has d'intentar gaudir d'allò que fas !
Felicitats, noia per l'activitat. La veritat és que després de la teva experiència no és fàcil tornar-hi, però ja veig que tens una actitut 100 per 100 positiva i segur que el múscul més important per escalar, en un no res estarà 100 % motivat.
Felicitats
Hola Raquel!
m'ha agradat molt veure't avui, amb aquest somriure, fortalesa amb les que sempre t'he vist! una abraçada!!!
De mica en mica s'omple la pica, diuen; segur que amb quatre vietes més ja tornes a ser la Raquel que ens tenies acostumats.
Molta sort per les properes!
PD. Si el pròxim cop que coincidim em reconeixes, pago jo la cervesa; si no, pagues tu! Tracte fet???? =P
Bones Raquel!!!!!
ja tornem estar per aquí!!!
M'alegra saber que les il.lusions no es perden...sobretot de riure que es el que val!
Ens veiem per les bars!!!je je je, i si cal escalem....però aixó segon es com escusa per tornar als bars a fer més birres!
eii Raquel, si mica en mica...
la questió es passar-ho bé i aprofitar el moment!!
avant amb molta força!!
una abraçada! i ens veiem aviat ;-)
ahh i en això dels bars.. m'apunto !! ;-)))
M'en alegro molt de veure aquests somriures, i endavant amb aquesta actitud positiva.
Vies com aquesta ja ajuden.
La pirenaica (pot ser una xic mes exigent) també es ben maca.
apa...que vagi molt bé per piris.
.. i que continuin els somriures...
amunt.. sempre amunt...
Una abraçada... i a disfrutar de nou per Cavallers... :-))))
Gatsaule: Sí! Almenys a intentar que estiguin a munt, ben amunt per continuar somnrient!!
Mingo: Sí, no és fàcil, aquests dies a Cavallers me n'he adonat... però paciència... i a intentar somriure, encara que a vegades les llàgrimes s'escapen!
Gatta: Gràcies! No em considero massa forta... però sí perseverant i constant, i si alguna cosa és constant en la meva vida és la búsqueda de la felicitat!
Jortx: Doncs crec que en caldran més de quatre... a Cavallers n'he fet tres... en la primera m'he baixat d'un V+ (penjant-me d'un C4) pel yuyu de l'aleje que em venia sense poder posar res, en la segona he desgrimpat un III+ per por a caure i he fet la resta de segona, i en la tercera m'han caigut les llàgrimes en arribar a la R... a veure la quarta...
Tracte fet!! Segur que et reconec i m'has de pagar la birra... je, je.. però no et facis res nou al cabell, eh!!
Llorenç: Je, je... sí, sí, anem als baaaars!!! Ja tinc ganes de veure-us! A l'Antxi em queda ben poc... a veure si ens passarem els dies prenent birres al Nouville... je, je!!
Lu: Sí, ens veiem aviat... no sé pas què acabarem fent, però segur que somriem!!
Flx: Gràcies pels ànims!! A vegades costa somriure... els records no s'esborren... però l'actitut segueix essent positiva!!
Ara no tinc temps de piar les meves escalades a Cavallers, però quan torni del Nouville espero poder-ho fer tot de cop!
Pekas: Gràcies!! Sí, a munt, sempre a munt... i amb un bon somriure!!!
Una forta abraçada a tots!!
hola raquel!!! si, soc la mateixa Susi. ja veus ja estic dins del mon dels blocs..i si que donen feina si!!. ja vaig veure que compartim professio jejejje. una forta abraçada!!!!!
ostres, doncs quina gràcia Susi!!
Ara esegur que seguim en contacte!!
Una abraçada i ànims!!
Publica un comentari a l'entrada