diumenge, 16 de març del 2008

Tope Clasic, 275m. 6b+, A1 (V+ oblig)

Avui diumenge he quedat amb la Laia per a fer via llarga. Des de la Colores que no havíem tornat a compartir cordada. Aquesta vegada la proposta era anar a Àger... i després de valorar diferents opcions de via ens decidim per la Tope Clasic. Una via pràcticament equipada amb parabolts i algun que altre clau i pont de roca (amb dos parabolts i una anella en totes les R's excepte en l'última). Nosaltres hem agafat 15 cintes exprés, els tascons, els àliens i els friends del 0.5, 0.75 i 1, però sols hem utilitzat 14 cintes i el camelot 1 (en dos llargs).

Una vegada arribats al poble d'Àger cal agafar la carretereta que surt de cementiri, direcció el coll d'Ares. Aquesta va pujant fins arribar a uns prats, on ja planeja més. Caldrà agafar una pista que surt passat els prats a la dreta i continuar-la, sense deixar-la, fins que comencem a passar per sota les parets. El cotxe el podem deixar al segon parquing que trobem a mà dreta del camí.

L'aproximació és curta però incòmoda. Des del cotxe, agafem qualsevol de les canals que surten de la pista i anem trampejant pel terreny fins que arribem a peu de via, on hi trobarem les inicials T.C.

Arribades a peu de via, la distribució dels llargs. Donat que cap de les dues tenia cap llarg clitxat ni per bé o ni per mal, ens ho fem a sorts (sempre amb la norma que, si un no pot, es baixa i li toca a l'altra). Toca que comenci la Laia.

L1: Te una entrada de III per després passar a ser IV. El primer que trobarem en aquest llarg serà un pont de roca, seguidament un clau i després ja apareixeran els parabolts (o el parabolt... ara no recordo).
L2: És un 6a de placa molt disfruton. Molt ben equipat i amb roca molt bona.


L3: És un díedre-fissura de V/V+ on hi trobes claus i algun parabolt. És d'aquest llargs que quan acabo li dic a la companya: Laia, sort que t'ha tocat a tu!! Je, je!!


L4: Aquest torna a ser un V/V+, però diferent que l'anterior, doncs primerament és de placa i després un petit sostret, cada pas compromès equipat amb parabolts, una bona disfrutada!! Je, je!! Jo no faig la reunió antiga (on hi trobem un buril i un espit), sinó que xapo un parabolt que està al costat (a uns 2m de la R4 antiga), i en uns 10m ja trobo la nostra R4, equipada ab parabolts.
L5: És un llarg de tràmit. Primer fas una placa de III i seguidament caminadeta amb tendència a la dreta.

L6: Aquest és el de 6b+/A0. Però que no us passi com a mi i us espereu tot un llarg equipat per fer amb A0, que després venen les sorpreses... je, je. El primer tram està ben equipat (però no pas per fer ni A0 ni Ae amb estreps), primerament amb flanqueig a la dreta, després un parell de passos de bavaresa preciosos i finalment una placa d'allò més compacte, fins que arribes a un curt diédre on els parabolts estan a 50cm (no exagero, estaven massa a prop i tot!!), on realment et trobes el 6b+. Tot i els meus dubtes de l'inici (donada la sorpresa inicial de la distancia dels parabolts), l'he pogut encadenar.

L7: Aquest s'inicia amb un tram d'A1 (un sostre amb dos parabolts i un clau, aquests sí, a una distància perfecte!! Je, je)). La Laia, que no portava els estreps, s'ha tret l'A1 amb un parell de bagues, i jo, que portava els estreps però anava de segona, he pogut arribar bé amb A0... eps, que li he oferts els meus, eh!!! Però la noia està forta!!).

Després ve la sortida amb lliure de V+, que la Laia l'ha trobat fàcil i jo no he degut trobar el canto bo... doncs he tornat a pensar... Laia, sort que t'ha tocat a tu!! Je, je!!

L8: Aquest sí que ha estat un llarg de tràmit... je, je... la ressenya marcava sortir per la dreta de la R, però jo ho veia més fàcil per l'esquerra... he pujat una mica i... res, per l'esquerra ho veig millor. Dues passes i... "jardincillo".... caminadeta... passeig de "duendecilla" entre els arbres i arribo al primer parabolt del L9. I la R8???? Miro ressenya... sembla que la marca més a la dreta... flanqueig en baixada en terreny muntanyós... res, no hi ha res... cap a munt altra vegada... ¿¿¿???? Doncs res, gendarme i sabina al cantoooo!!! Ja tinc R8, je, je!!

L9: Sinicia amb una placa lleugerament ramposa de V+ de pura adherència i saber-se col·locar. Seguidament tornen a sorgir les fissures horitzontals i, finalment, una placa de IV+.

Jo aquí he tingut una d'aquelles caigudes divertides que et fan sentir lleugerament (per ser suaus) ridícula... je, je... La placa d'adherència consisteix en posar el peu esquerre fent força contra una fissura, mentre que el dret fa la contraforça recolzant-lo en un "canelillo" (amb cames força obertes i braços també). Bé, doncs ja tenim la figura d'algú espaterrat a la roca... amb la cara ben a prop... i flisssss!! Em rellisca el peu del canelillo... resultat? Rasco tota la cara per la pedra i acabo caient sobre repisa... je, je... eps, que la Laia em portava ben assegurada, eh!! Que la caiguda ha estat pura elasticitat de la corda!! Llàstima no anar cordada de tres i una càmara... que ha estat d'aquelles per riure-se'n durant dies!! I, malaguanyada caiguda, per què ni la Laia m'ha vist i he hagut de riure sola fins que m'he retrobat amb ella a la R9 i última.

Arribades aquí, cal grimpar cap a munt per iniciar el descens. Arribades a dalt, caldrà anar a la dreta fins que trobarem una fita que ens indica la baixada (petita desgrimpada incial). I a partir d'aquí el camí ja és evident (bé, excepte l'últim tram, que tothom deu baixar per on vol, doncs hi ha traces per tot arreu... je, je... però totes et porten a la pista, que caldrà seguir en direcció al cotxe).

En fi, un bon dia, tant per la via com per la companyia!!

26 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Una via molt maca, realment, llàstima de la caiguda.... No et vas fer mal ? Que aquestes canaleres són molt esmolades !

Isidre Escorihuela ha dit...

Raquel, aquesta me l'apunto...Que tal la cara? ;-)))))))))
Ens veiem ?????

Mingo ha dit...

Millor que només hagi estat un ensurt, l'última tirada. Aquesta tirada crec que tothom la fa per llocs diferents.
La via, per mi, de les guapes de la zona i malgrat haver-hi força parabolts, té molt regust de clàssica, el 3er llarg n'hes un exemple.
Felicitats, Raquel. La via és de les que deixen un bon regust.

Raquel ha dit...

Gatsaule: Je, je... no, per sort la canalera quedava a la dreta... je, je... si m'hagués quedat al mig no riuria pas!! je, je!!

Isidre: La cara... de la caiguda ridícula sols me'n resta una vermellor a la barbeta i un bon somriure!!

Mingo: És que no va arribar ni a ser un ensurt... simplement una caigdua ridícula!!
Realment la via és preciosa, i el tercer llarg també, amb regust clàssic incorporat!

Marieta ha dit...

Ostres!!! Nena, quin mal! Espero que no sigui res :)

Raquel ha dit...

No, de debò que no ha estat res!!

Ei marieta, que aquesta és una de les vies que estic segura que tu i l'Esteve disfrutaríeu!!

marc ha dit...

Guapa via. Ideal per a torrar-se al solet hivernal. El dia que naltros feiem el espiritu del vino em sembla que l' estaven reequipant. Deu tenir els parabolts d' allo més lluents, no?
El darrer llarg, el del talegazo, abans estava a pèl. Per baix han possat més peces també?.
Celebro que no hagi estat res.
Agur

Raquel ha dit...

A nosaltres ens va fer un dia de solete però amb vent gelat!!

Els parabolts brillaven d'allò més!! Je, je!! L'últim llarg està equipat, en la placa dadherència hi ha dos parabolts (però que tant sols asseguren el pas, doncs fins que no has xapat el tercer, una caiguda en el moment del xapatge signficaria caiguda a repisa). Si no haguéssin estat els parabolts, jo crec que hagués fet l'inici del llarg pel díede la dreta, i no per la placa, que és fina, fina!!

marc ha dit...

naltros haviem sortit per la llastra de l' esquerra, alla podies posar alguna cosa.
Llastima del vent.
Siau

Unknown ha dit...

Ostia Rakel, aquesta via està gafada. Fa dos setmanes un colega s'hi va estimbar i es va fer bastant de mal i helicopter. L'haurem de posar al llsiat de les vies negres o q?

Molt bé maskina, veig que li has pillat el gustillo a aqeusta paret. Ara ja toca anara a la de més a l'esquerra!

Salut maskinilla!!

Raquel ha dit...

Osti... i on van caure els teus amics? Sort que m'ho dius ara i no abans de fer-la!! je, je...

La meva caiguda, més que caiguda va ser relliscada... relliscada ridícula... je, je... jo no la posaria a la llista negre, que la via és preciosa!! I la meva relliscada va ser culpa de massa confiança amb els gats... no pas de la roca, que és boníssima!! I per què anava de segona, per què de primera ja hagués xapat. Així que no és culpa de la via!!
On tinc ganes de tornar és moooolt més a l'esquerra...a Motrebei!!

Unknown ha dit...

Si, si, jo em referia a aquesta esquerra!

Raquel ha dit...

Je, je... doncs a aquest pas no podrem fer cordada, que potes un ritme a Montrebei que ja no t'atrapo!!!

lux ha dit...

Ostres!! ha desaparegut el meu missatge!!! o vaja jo juraria que ahir n'havia posat un!!

jajaj espero que no m'equivoques de blog!!... ;-)))

Felicitat per la via, vaja fieres!!!
M'alegro que disfrutessiu i que la reslliscada quedes nomes en uns riures ;-)))

una abraçada!!

Raquel ha dit...

Je, je... eps! que jo no l'he eliminat, eh!!! Res més lluny del meu pensament que esborrar un comentari d'una companya de cordada i amiga genial!! Je, je!

Per cert fiera... he sabut que dissabte et vas anar saltant parabolts... començo a pensar que quan fem cordada em prens el pel!! Je, je!!

Un petonàs guapíssima!!

saumi ha dit...

Bona Raquel, felicitats per la via, estic d'acord amb el mingo que la ultima tirada em sembla que tothom la fa o feia diferent perque reocrdo que abans del reequipament no hi havia res.
Fins ara

Raquel ha dit...

Gràcies Saumi!!
Doncs tela aquells passets d'adherència sense res... buf!!

Eps, ja he vist que veu fer una bona vibrada a Montrebei amb en Carlos i l'Óscar!! Felicitats màquines!!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Hola Raquel, veig que t'has aficionat als puntals d'Àger, aquesta no l'he feta, s'hi haurà d'anar.
A seguir tibant!

Raquel ha dit...

Realment tota aquela zona m'encanta!!
Doncs aquesta l'has de fer, que també és preciosa!!

Xavi ha dit...

Jo és la primera que vaig fer i la recordo molt guapa. Un hivern amb aquell mar de boira fantàstic a sota i nosaltres gaudint dels passos al solet.
Confirmat, jo hi era, la Lu dissabte es saltava xapes!!! El pèl no te'l pren però és que estàs massa forta i la portes a fer vies amb pocs parabolts i, clar, així no et pot demostrar la seva tècnica d'estalvi de cintes!

Llorenç ha dit...

je je je!!! bones Raquel!!! veig que al final et vas dcidir per la tope classic!!! bona elecció! jo també tinc moltes ganes de fer-la i després del reequipament encara més!

el dia que hi vaig et faig un truc!!

mira que patinar...deu meu!!!quins susto!

ens veiem! com a mínim per tornar-te el llibre del "Levante"

Raquel ha dit...

Xavi: Reament és una via preciosa, i l'entorn et fa gaudir d'una bona escalada!!
La Lu... je, je... no sé, no sé... a veure qui tira als llargs xungos la propera vegada que fem cordada!! je, je!!

Llorenç: I tu ja m'explicaràs totes les vies que heu fet per llevant... mmmm... quina enveja!!! Podries anar posant anotacions a la meva guia... tipus: no te la perdis, millor no la facis... je, je!!

Anònim ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Aluguel de Computadores, I hope you enjoy. The address is http://aluguel-de-computadores.blogspot.com. A hug.

sambarinait ha dit...

Festa Sambarinait a Vilanova de la Sal (nones x escalador/es)5,6/06/08 robertmasana@gmail.com

Jordi Solà i Mas ha dit...

Hola Raquel,

Acabo de fer la via aquest matí amb una temperatura mitjana de 20 graus... en plè 18 de juliol.

La via és molt guapa i la teva ressenya molt útil. Una disfrutada.

Gràcies.
Jordi

Raquel ha dit...

Ostres, doncs tela... a ple juliol!!!
M'alegro molt que la ressenya t'hagi servit!
Merci a tu també pel comentari!