dilluns, 16 d’agost del 2010
dimarts, 16 de febrer del 2010
dilluns, 22 de juny del 2009
Esperó Xelo-Bam, 475m 5c/Ae (Roca Narieda)
La via? A mi tant m'era! I la Lu tenia moltes idees... Així que divendres al vespre vam enfilar cap a Coll de Nargó per poder fer la Xelo-Bam de Roca Narieda dissabte.
La ressenya la podeu trobar al blog d'en Xavi , igual que l'explicació de l'aproximació i el descens. Jo em limitaré a explicar la meva visió de cada llarg... que podeu comparar amb la visió de la Lu en la seva piada de la mateixa via, la mateixa cordada, el mateix dia...
Ll3: Aquest li tocava a la Lu... Glups!! Gràcies a la cordada del davant (en Joan i en Dani) jo havia pogut veure la sortideta... qüestió de cantos petits de mans, amb peus d'adherència fins a agafar un bon canto, on la cordada ja desapareixia de la meva vista... sortida aèria... i a més, em comentaven que el clau que marcava la ressenya ja no hi era... però que entrava un friend a caldo... Arriba la Lu a la R2 i li comento la jugada... i ella s'hi posa com una campiona, sense demanar un canvi de llarg... quan es troba en el pas més expo a mi se m'enganxen les cordes... Uixx, merda, ho sento! Però ella segueix sense immutar-se... Després me n'adono que porta un gat sense cordar, però ja no li dic res... i... plim! Ja s'ha tret el pas i ja tira a munt!!! Amb tot això m'havia oblidat de la foto... que hagués estat ben bonica amb la Lu de perfil... en fi, aquí la teniu:
Ll8: Es tracta d'un díedre fissurat (inicialment de fissura ampla que es va estrenyent a mesura que avances) a assegurar al gust (al meu... molt assegurat! jijiji)!!
Fins que arribes al clau, on caldrà sortir d'ell sense masses opcions d'autoasseguar-se... Aquí no sé quantes vegades vaig dir "collons, collons" mentre lluitava amb les meves pròpies pors... allò de: collons, que ja tens el clau prou lluny (recordeu que per mi, lluny, a vegades és encara a prop per molts d'altres), i a la sortida no hi ha un megacanto com esperaves, sinó romos... va, Raquel, que no cauràs, calla i tira munt! I sí, quin remei, les meves veus em van empènyer amunt i ja era fora... ara sí, amb un bon canto que t'hi cagues i amb un bon somriure!! I ja fàcil fins a la R8.
dilluns, 11 de maig del 2009
Aresta GAM (El Bisbe)
La meteo semblava bastant indecisa... i la Laia em va proposar l'Aresta GAM del Bisbe a la Nord de Montserrat. Jo ja l'havia feta feia dos anys... però en llegir la meva pròpia piada (de quan no tenia blog i ho feia al la web del centrecac) em vaig motivar a repetir-la... mmm... realment una via per repetir!!
Tot i que ja l'altre vegada vaig anar carregada amb tota l'artilleria i sols vam posar un tascó al primer llarg, ja que en la meva piada vaig comentar que haguéssim posat un àlien si l'haguéssim portat, aquesta vegada vam agafar el joc de tascons i el semàfor dels àliens. Però altra vegada sols vam posar un tasconillo en el primer llarg (si la faig una tercera vegada, promet-ho portar sols els tascons! Jejeje)
Per aproximar-nos-hi, no obstant la majoria de guies senyalen deixar el cotxe al pàrquing de Frares, nosaltres el vam deixar al de Can Massana (és més distància però més pla... i diuen que al pàrquing de frares peten més cotxes). Així que vam agafar el camí que surt de Can Massana (l'ample, el GR) que va recorrent la cara nord per sota, passem la Cadireta, i al cap d'una estoneta més surt un trencall a mà dreta, l'agafem (comença la pujada). Arriba un moment que el camí es bifurca, cal anar a l'esquerra (som sota l'agulla del Centenar). Aquest camí va vorejant les parets per sota, i quan s’és just sota el Bisbe, cal agafar un camí (bé, un corriol d'aquest que t'has d'anar agafant a les branques) que tira a munt i va a peu de via, ni 3 minuts (aquí busquem un parabolt i ja som a la via).
Per repartir-nos els llargs vaig deixar que la Laia triés. Va començar ella, i a partir d'aquí un cadascuna. Així, vaig acabar fent els llargs de primera que l'altre vegada havia fet de segona... realment tota una nova experiència!
Ll1: (40m) S'inicia amb una rampa de IV+, un xic trencadota, on cal anar tastant la roca. Després ja vas a buscar la fissura de l'esquerra. I quan ja et falta poc per arribar a la R1 et trobes un pas de V que es fa mirar. Aquí la Laia a punt d'arribar a la R1, just després de la sabina.
Ll2: (40m) Aquest ja és tot de fissura/díedre/xemeneia. Inicies amb un pas una mica desplomat, on no veus cap assegurança (moment que jo ja em començava a acollonir), però fet el pas ja trobes un clau, i després l'altre. Seguidament jo vaig posar una baga en una arrel, i després ja venen els parabolts. Aquí cal anar pujant mig en díedre, mig en xemeneia... fins que arriba un punt on la fissura s'obra del tot i ja t'has de posar a dins, primer grimpant i després ja caminant (però ben encastada, això sí... jejeje) fent tota la xemeneia pel seu fons, tal i com marca la ressenya d'en Luichy. Aquí la Laia fent aquest últim tram:
LL3: (35m) Aquest té una sortideta de la R que fa el seu respecte... aèrea total, fins que arribes altra vegada al díedre.
I després a disfrutar de díedre fins a dalt!!!
Ll4: (35m) Primerament tens una sortideta en flanqueig de V a la dreta... per entrar ràpidament a la placa de 6c+... mmm... quin disfrute de placa!! Llàstima de la meva falta de pila que em va fer reposar un parell de vegades... és un llarg de continuïtat pura!!! Bé, el que a mi em falta... jejeje! Preciós, mmm... preciós... mmm... com trobava a faltar Monterrat!!! I no me'n vaig adonar fins que hi vaig ser! Mireu, mireu quina placa... mmmm!!!!
Ll5: (35m) Aquest també és preciós! Es tracta d'un passeig sinuós per la placa, on comença fàcil amb patates gegants i cada vegada va pujant la dificultat.
Passat un bombet, es torna a jeure i ja trobem la R5.
Ll6: (30m) Aquest s'inicia en placa fàcil (de patata en patata) per anar a buscar la superació d'un desplom per la seva esquerra, on hi trobarem un parell de claus. El pas sembla més difícil des de baix que no pas una vegada hi ets. Després caldrà seguir a munt en tendència a l'esquerra, on ja no hi ha tanta patata però perd verticalitat, fins sota el següent sostre, on trobarem la R6.
LL7: Aquest té una sortideta... mmm... pas de bloc (crec que li donen 6c) d'apretar les dents!! Si no fos per què la Laia em portava més que pillada no l'agués tret pas!! Després ja es torna a jeure i a aparèixer de nou les patates... fins el cim!
Mmmm... quina sensació fer cim a una agulla de Montserrat... crec que ho havia oblidat! (si no, no entenc com he tardat tant a tornar-hi). La solitud, la pau... la immensitat... i els escaladors tant petits... cadascun en una agulla... prou a prop com per gaudir dels seus moviments però prou lluny per no pertorbar la pau de cada cordada... mmm...!!!! Simplement genial!!
Per baixar del Bisbe caldrà fer un ràpel per la seva cara Sud, en direcció al collet:
Acabat el ràpel, cal seguir les marques blaves en direcció a la dreta (amb el bisbe a l’esquena), és a dir, en direcció a Can Massana. Sembla que el camí se'n vagi de la pilota i vagi cap a Agulles (doncs sembla que et distanciïs de les parets de la Nord, però no patiu, és el camí bo. Doncs aquest camí us acabarà portant a la Canal Ampla, per on pujareu fins arribar al Coll d'Agulles (tot seguint les marques blaves fins que es tornen blanques que és on tirarem a munt). A partir d'aquí, del Coll, ja no hi ha més marques, veureu que el camí, de baixada, agafa direcció contrària a la que semblaria lògic (ja que va direcció Monestir i no Can Massana), per no patiu, és el camí que us portarà a la bifurcació on en l'aproximació heu tirat per l'esquerra (és a dir, que vosaltres arribareu pel camí que no heu anat abans). Arribats aquí, cal que baixar pel camí que abans hem pujat i arribats al GR anar direcció Can Massana. Aquesta vegada no ens vam equivocar de camí... sort que la Laia anava ben atenta!!! Jejeje!!
Doncs això, una via per repetir, per disfrutar!! I en el meu cas, també una nova cordada, amb la que espero també poder repetir!!
diumenge, 10 de maig del 2009
Esperó de les Colobres (250m, 6b)
L'esperó de les Colobres és una via situada a Cap de Ras (Àger), semiequipada amb espits i claus. Crec que la via més contínua que he fet a Àger... fissura rere fissura... equipada on fa falta i desequipada on pots equipar amb els empotradors... un gaudir fins al final... l'espera ha valgut la pena!!!
diumenge, 26 d’abril del 2009
Despertaferro i Pilar de Valldeneu (Cingles de Bertí)
L'aproximació és igual per les dues vies. Si de cas, us explicaré com arribar-hi des de bon principi, per si no coneixeu la zona: Veniu per la C-17 i sortiu a Centelles, l'atravesseu tot i agafant la carretera que va a St. Feliu de Codines i Castellderçol. Seguiu per aquesta carretera fins que arribeu a un coll on hi trobeu un deviament a mà esquerra (pista) que indica Can Miqueló (casa de colònies), l'agafeu. Arribats a Can Miqueló la pista tornarà a estar esfaltada, continueu i, quan la pista torna a ser de terra, trobareu un trencall. Caldrà agafar el de mà dreta (pujada) i continuar fins que arribeu a una bifurcació amb quatre possibilitats, on caldrà agafar la de l'esquerra, que fa baixada. Continueu fins que arribeu a una esplanada de pedra. Aquí és on deixarem el cotxe. Si aneu en 4x4 encara podreu continuar per un camí en mal estat (a l'esquerra), que us porta a la torre de guaita (torre de vigilància forestal de la Serra de Castellar), al cim dels Castellets, on s'iniciarà l'aproximació a peu. Aquí ja podem veure el meu despiste... aquesta vegada no es tractava de la corda... sinó de les bambes! Jejeje... però on tinc el cap últimament????
Doncs bé... amb una bamba de cada (sort que almenys no les havia agafat del mateix peu!), iniciarem l'aproximació. Des d'aquí seguirem carenejant per un camí fins que trobem un primer ressalt a l'esquerra que haurem de desgimpar (IV) on hi ha dues escaletes de ferro i, al cap de poc, un segon ressalt a la dreta (IV-). Continuem pel corriol més o menys marcat (cap a l'esquerra), el qual ens menarà a l'extrem del grau dels Castellets, les nostres vies són just a sota. Caldrà muntar una instal·lació de ràpel (amb varis arbres/arbusts) per arribar a la R2 de la Pilar de Valldeneu, en direcció Sud. Des d'allí ja podrem realitzar un ràpel de 45m fins a peu de via, a una reunió a peu del penya-segat, on s'inicien ambdues vies. Nosaltres vam muntar una corda fixe de 60m des dels arbres ja que volíem fer les dues vies. Mentre rapel·les, cal que vagis en tendència a la dreta (mirant la paret), seguint la línia dels parabolts.
PILAR DE VALLDENEU:
Es tracta d'una via equipada amb parabolts de 70m de longitud en total. Nosaltres vam agafar un joc de friends (del C0.5 al C3) i els àliens, però sols vaig posar el C3 en dues ocasions i el vaig acabar traient havent fet el pas. Actualment està equipada per fer-se en dos llargs. Nosaltres vam anar amb una corda de 70m.
Vam decidir que faria jo el primer llarg i en Marc el segon.
Ll1: (6b, 6a+) S'inicia amb un díedre de 6b brutal!! Primerament sembla que no sàpigues com sortir de terra (parlo per mi), però a la que t'hi poses es deixa anar fent.
Passat aquest primer tram (on jo ja vaig haver de reposar) arribes a una repissa on s'inicia el díedre de 6a+ que finalitza a la R1. En Marc a la repissa:
LL2: (6b, V, IV) Aquest s'inicia en placa de romus per anar a situar-te sota el desplom que caldrà superar amb un pas de 6b d'aquells d'apretar les dents.
Es tracta de sortir per l'esquerra del bombo tot i anant a buscar un canto de mà dreta a la dreta... tota una odisea... jejeje... sort que a l'anar de segona i en Marc portar-me ben pillada, la corda em va treure pes... per què per un moment em vaig pensar que acabaria penjada com un fuet! Jeje!
Després del pas ens trobem una placa de V continuada per una de IV... on continuem amb les preses romes tant típiques de la zona.
Arribats a la R2, ja que teníem la corda fixe que ens passava per allà, vam tornar a rapel·lar per anar a la via de la dreta, la Despertaferros.
DESPERTAFERRO:
Es tracta d'una via equipada amb parabolts i alguns claus (excepte la primera fissura de 6b+) de 65m en total. Vam tornar a agafar la nostra artilleria i... aquesta vegada sí que la vam fer servir!!
La via també ha quedat equipada per fer-se en dos llargs.
En aquesta, la distribució dels llargs no va ser tant fàcil... jejeje... als dos ens feia il·lusió fer el primer llarg!!! A més, a mi no em feia cap gràcia haver de fer el segon... però és clar, en Marc el podria fer el primer en lliure i jo potser no... grrrrbbrrrr!!! Jejeje... Però vam trobar la sol·lució: El faríem els dos! Jejeje... Primer jo de primera (com fos), i em baixaria des de la R1 a la R0, després en Marc de primer i finalment jo de segona (intentant apurar més). I el segon llarg pel Marc directament!
Ll1: (6b+, 6c) S'inicia amb una fissura que et fa suar les mans sols veure-la: totalment desequipada, però amb mil possibilitats per als empotradors!! Començo, poso el C0,5... i ... Collins!!! No veig la manera de pujar... no trobo on coi posar el peu esquerra... i les mans no se'm queden encastades a la fissura... brrfff... em baixo, quina merda!!! Va Raquel, també ho pots provar en artifo... Artifo?? Jejeje... síííí!! (pobre Marc, no sabia el que havia dit!). Sí, vaig fer tot el primer tram desequipat de 6b+ en artifo! Amb un sol pedal i amb la daisy... jejeje... fins que em vaig atrevir a sortir en lliure, on começaven els parabolts i el tram de 6c... i ja en lliure fins a dalt! (amb reposos, és clar!). Arribada a la R1, cap a baix altra vegada, però amb un bon somriure! Ostres... Marc, que t'has agobiat? Home... això d'assegurar algú que va en artifo és una mica aborrit... Doncs t'aguantes! Jejeje!! Cadascú te les seves il·lusions... bé, de fet era la mateixa il·lusió: poder fer el llarg de primers tant bé com sabéssim... jo el vaig haver d'iniciar amb artifo el tram de 6b+ desequipat i en lliure amb reposos el de 6c equipat... i en Marc... tot en lliure i encadenant!! Jejeje!!
Per què us feu una idea... aquí tenim el primer tram desequipat (en Marc es troba just en l'inici del 6c)
Després, ja amb parabolts, et ve un pas, de flanqueig a la dreta, per anar a buscar la fissura de 6c en sí, que et fa mirar-te'l bé...
I després ja a disfrutar i a inflar els braços que t'hi cagues a la fissura de 6c...
De segona no em van caldre l'estrep... amb un primer A0 del C0,5 en vaig tenir prou!! Però pel que fa al segon tram... de segona el vaig fer pitjor...jejeje... no podia amb la meva ànima, i els passos no els veia tant clars com anant de primera... està clar que de segon s'escala pitjor!!
LL2: (V, IV+) Es tracta d'una placa de V de romus amb la roca ja no tant bona (crunxi)... cal anar en tendència a la dreta...
Arribats on és en Marc a la foto de dalt, encara caldrà anar més a la dreta tot superat un esperonet (on hi trobarem un clau) i fer l'últim tram de IV+ amb roca més que dubtosa.
La R2 d'aquesta via la vam fer on nosaltres teníem la instal·lació de ràpel... no em vam trobar cap altre.
En fí, un parell de vies realment boniques tal i com havia dit en Marc!! I com no... per arribar al cim amb un bon somriure...
Un parell de vies amb primers llargs per disfrutar de les fissures... uns segons llargs potser més de tràmit per fer cim... però que no ens deixaran indiferents, tant si anem en liure com si decidim progressar en artifo (tenint en compte que, en aquest últim cas, millor que anem ben carregats de friends mitjans i grans per a la primera i mitjans i petits per a la segona. Si anem en lliure, amb un sol joc de friends del C0,5 al C2 en tenim de sobra per el primer tram de la segona via).
dimarts, 21 d’abril del 2009
Fissura Carrillo-Vera, 132m 6b+ (Leyva)
Ens llevem l'endemà amb un vent gelat de mil dimonis, i núvols que venen i se'n van. Decidim anar a fer esportiva, no massa motivats. Per arribar als sectors de la Cueva i la Pecera cal seguir el camí vallat (camí ample, pista), caminar ben bé 40min, fins que trobem una fita a mà dreta. Nosaltres no ens en vam ensortir fins que vam trobar una gent de la zona que ens va indicar el trencall, moment que ja estàvem més que desmotivats!! Així que vam decidir apropar-nos a la paret on hi havia la Fissura Carrillo -Vera i així tenir l'aproximació controlada per l'endemà.
La via està equipada amb parabolts, així que, en principi, no cal portar res més que les exprés. Nosaltres també vam agafar un joc de friends i el semàfor d'aliens, però la veritat és que no fa falta, està molt ben equipada. Això sí, agafeu més de 16 cintes, per què a nosaltres, en l'últim llarg, ens en van faltar. Crec que amb 20 es passa bé.
Ll2: (6b+, 38m) Aquest és el llarg més difícil, però també el més assegurat. Surts de la R1 amb un tram fàcil (més que res, fàcil en comparació al que et ve després), fins que la paret guanya verticalitat (per no dir que comença a desplomar). Aquí tenim el pas clau del llarg.
El tema està en arribar a un canto lateral que hi ha a mà esquerra de la fissura principal i tenir bona elasticitat de cames per tenir els peus ben situats. Passat aquest pas, seguim en fissura, fent passos de díedre, de bavaresa... sense perdre verticalitat i sense masses reposos. Un disfrute fins al final!!
Realment una preciositat de via, per disfrutar i fer cim amb un bon somriure!!!