dilluns, 26 de novembre del 2007

Vilanova Artifo 2007. Primera part

Aquest cap de setmana hi ha hagut les Jornades d'escalada artificial a Vilanova de Meià. Jo em vaig apuntar al taller d'auto rescat i al de progressió no equipat. Dissabte vaig fer el primer i diumenge el segon.

AUTORESCAT:
Aquest taller el vam realitzar al inici del contrafort de la Roca dels Arcs, on els monitors havien preparat reunions a peu de via i cordes fixes per tal de poder realitzar la pràctica.

Donat que l'auto rescat ompliria tot un curs de varis dies, en el taller de les jornades es van centrar en l'aprenentatge de tres punts:


1er) Aprendre a bloquejar l'aparell assegurador (per tal de poder alliberar les nostres mans) i transferir la càrrega a la triangulació de la reunió (per tal que el ferit pengi directament al punt més fort de la R i directament de la/es seva/es corda/es). Aquest punt el denominarem bloqueig i transferència de càrrega.

2on) Aprendre a arribar fins al ferit. És a dir, a progressar per una corda fixe en cas que el ferit anés de primer, i a realitzar un ràpel carregat en el cas que el ferit anés de segon.

3er) Aprendre a realitzar el descens del ferit en ràpel.

Així doncs, anem per parts:

Bloqueig:
Serà el primer pas necessari, doncs el que primer ens interesserà serà tenir les mans lliures per poder actuar (sigui per buscar el mòbil i trucar al 112, o per poder començar a maniobrar). Tant si el company anava de primer com si anava de segon, l'objectiu serà el mateix (però alguna maniobra variarà un xic, donat que la direcció de la força de les cordes és diferent).

Així doncs, primerament realitzarem un nus de bloqueig de l'aparell assegurador (reverso en el meu cas). Si el company anava de segon, el reverso ja haurà quedat bloquejat amb la caiguda. Per tant, farem directament el nus de fuita. Però en el cas que el company anés de primer, caldrà passa les cordes que surten del reverso per dins del mosquetó de seguro que hi tenim el reverso per tal que les cordes quedin bloquejades per seguidament fer-hi el nus de fuita. I al final del nus de fuita, sempre hi farem un nus que abraci la corda per evitar que si aquest s'afluxés, acabés per desfer-se.

La foto està realitzada practicant el cas que el company anés de primer, però sols cal girar-la 180º i tindrem clar com seria si anés de segon (excepte la volta al reverso, que ja no caldria)

Transferència de càrrega:
Ara ja tenim les mans lliures. El següent pas serà transferir la càrrega a la triangulació de la R, per així poder alliberar el reverso i al mateix temps, alliberar-nos nosaltres també. Per aconseguir-ho, caldrà que fem un machard bidireccional a la corda que surt del reverso i va al company:

I seguidament, fixarem aquest machard a la reunió amb un nus mariner (sempre intentant tensar al màxim, doncs quant més tensem, menys recorregut tindrà el company quan alliberem el reverso):

El següent pas, abans d'alliberar el reverso, serà fixar les cordes que surten del reverso (les que inicialment, abans de l'accident teniem a la nostra mà assegurant), no fos cas que amb els nervis del moment haguéssim fet malament els passos anteriors i un cop tret el reverso el company caigués de cop!! (glups!!). Així doncs, farem un simple nus (un chupete o "gaza", un estàtic...) però un nus moooolt important de no oblidar!! Tot i fixant les cordes a un dels punts de la reunió. I seguidament ja podrem alliberar el reverso.
Per alliberar el reverso quan el company a socórrer anava de primer no hi ha problema, però en el cas que el company a socórrer anés de segon, el reverso estarà bloquejat. Caldrà doncs, fer un reenviament a un mosquetó de la R per desbloquejar-lo. I si ni amb el reenviament som capaços de desbloquejar-lo (falta de força...je, je), doncs fem un machard, hi pengem una baga i premem amb el peu.
En el moment d'alliberar el reverso, tota la força es carregarà directament sobre la reunió. És a dir, que si el company anava de primer, la triangulació anirà cap a munt. Fet que caldrà tenir en compte si estem en una reunió que hem equipat nosaltres (doncs potser l'hem muntada sols pensant en una força en direcció cap a baix i ara ens podria saltar tot el xiringuito... je, je... solució: sempre que muntem una R amb empotradors, recordar que cal posar algun empotrador que faci contraforça... i no tant sols per si cal fer les maniobres d'auto rescat, doncs amb un bon saque del company, l'assegurador també podria ser que pujés amunt... i amb ell la R... i...tots cap a avall i ... aleshores ni auto rescat ni hòsties!!).

Així doncs, ara el tema està aguantat pel machard, que està fixat a la R amb el mariner. Per tant, ara sols ens queda aconseguir que la força la realitzi la pròpia corda del company i no el machard. Això ho aconseguirem realitzant un nus de mula. És a dir, que realitzarem un nus dinàmic a la corda, que anirà fixat en un mosquetó al punt central de la R, i d'aquí un altre nus de fuita (i el nus final que abraça les cordes per si el nus de fuita s'afluixés), treiem el machard i el mariner i ... tatxaaan!!


Ja ho tenim!! Ara ja podem marxar d'allí amb tot el material i sense el company (si homeee!) o anar a veure què tal està... je, je... Està clar que voldrem anar amb el company... així que caldrà progressar per la corda fixe en cas que el company anés de primer o realitzar un ràpel carregat si anava de segon.

Progressar per corda fixe:

Si no disposem de cap aparell bloquejant, caldrà fer dos machards bidireccionals. Els dos aniran lligats al budrier (no fos cas que un fallés... seria ser molt gafe, però quan no tens el dia... je, je). El de dalt serà el que farem servir per la mà, i en el de baix i posarem una baga per tal de prémer amb el peu. I... cap a munt!! Sí, tal i com ho fa en Miquel N a la foto:


Ràpel carregat:
Quan cal anar a socórrer algú que s'ha quedat penjat més a sota (ja sigui que anava de segon o estava rapel·lant), caldrà que utilitzem les mateixes cordes per baixar, i donada la tensió d'aquestes, no hi haurà manera de posar-hi el reverso. Així doncs, o bé fem servir el mateix sistema que el de remuntar cordes però al revés o utilitzem el sistema de ràpel amb mosquetons per cordes carregades, que és el que ens van ensenyar.
Primerament, caldrà creuar les cordes (que quedin en "X") i posar-hi un primer mosquetó, i després fer el mateix amb un segon (també ho podríem fer amb un tercer... i un quart... per tal d'augmentar la fricció, però us ben asseguro que quan aconsegueixes posar els dos primers ja en tens prou!! Je, je). I aleshores, cal unir-los amb un nou mosquetó de seguretat (que també podria estar passat per les cordes en "X", però cal tenir moooolta força als dits, i no era el meu cas). Per tant, el tema quedaria així:

Seguidament, unirem el mosquetó de més a baix, amb una baga a la nostra anella central del budrier,

i per últim, un "per si les mosques" (recordeu que quan en passa una, venen totes de cop... i de moment tenim al company ferit... així que no ens la juguem més!), farem un machard de seguretat en el ràpel:


I ara cap a baix, a veure com està el company!!

I quan per fi a som al seu costat... i ara què?? Bé, potser sols hem volgut arribar fins a ell per recuperar el mobil de la cordada i trucar al 112... je, je... potser està inconscient... potser sols ferit... Bé, aquí farien falta coneixements de primers auxilis. Davant del dubte de la gravetat, sempre que es pugui, millor trucar al 112. Però en cas que veiem clar que no cal trucar al 112, caldrà fer un ràpel conjunt.

Descens d'un ferit en ràpel:

Hi ha vàries opcions, sempre depèn de la gravetat del ferit, de la seva possibilitat de colaboració... Però en el taller ens van ensenyar una de les maneres. Es tracta de baixar amb el company a l'esquena (ei, que no el carregues del tot tu, eh! Que si ho fas bé, la força se la carrega el reverso!!).



Caldrà muntar un ràpel normal, amb el reverso en el meu cas. Però en comptes de posar-me'l directament a l'anella, hi posaré una baga força llarga, ja que en el meu mosquetó, també hi anirà la baga del company (que també sortirà de l'anella central del seu budrier i encara haurà de ser més llarga que la meva), no fos cas que arribats a aquest punt, l'aventura acabés amb estrangulació de baga al coll del que està socorrent!! Je, je... Bé, doncs la cosa quedaria així:



I, com no, farem un machard que anirà fixat més a baix (al camal del budrier, per exemple), no fos cas que se'ns liessin les cordes i necessitessim les dues mans, o que ens vingués un ràpel volat i donat l'exercici del dia les mans ja no puguessin més, o que... je, je... bé, millor parar, que si aconseguim arribar a aquest punt és que moooolt gafes no som!!

I després cap a l'hospital, eh!! Res de birretes per celebrar haver arribat a terra, que si t'ho has currat és per què l'altre estava xungo, no? Doncs a l'hospital i no se'n parli més!!

Fora bromes, està clar que quan més hi penses més "però i si..." et surten. I per tant, més t'adones dels mils i un casos en que no podries fer absolutament res més que trucar al 112 (sovint és l'opció més raonable)...

- I si el company cau just al final d'un llarg de 60m i portes cordes de 60m? O heu empalmat llargs... Et quedarà prou corda per les maniobres dels nusos?

- I si quan arribo fins al company veig que està penjat d'un empotrador mal posat i no hi ha més possibilitats pel voltant dautoassegurar-se?

- I si no porto tants mosquetons de seguretat?

- I si... i un llarg etcètera!!!

Però almenys ara ja sé alguna cosa més que el telèfon d'urgències!!


Així doncs, dissabte va ser un dia de mooolta informació, i diumenge un dia de Màxima Vibrazione total... je, je... però això ja us ho explicaé en la segona part!!

35 comentaris:

Guillem ha dit...

Deunidó quanta informacio per a un sol dia no?? no se si em veuria capaç d'assimilarho tot....
pero el que em queda clar es l'importancia i necesitat d'aquesta mena de cursos (jo no tindria ni idea de que fer en aquests casos).
Gracies per compartir la informació. Intentaré que tot aixo no em soni a "xino" jejej i saberne una mica mes!
;)

Guillem ha dit...

Deunidó quanta informacio per a un sol dia no?? no se si em veuria capaç d'assimilarho tot....
pero el que em queda clar es l'importancia i necesitat d'aquesta mena de cursos (jo no tindria ni idea de que fer en aquests casos).
Gracies per compartir la informació. Intentaré que tot aixo no em soni a "xino" jejej i saberne una mica mes!
;)

Raquel ha dit...

Doncs la veritat és que a mi em va costar assimilar-ho...je, je... doncs no sabia fer el nus de fuita ni el mariner... així que aprenentatge doble!! I entre els nusos nous i... cada cosa al seu lloc i en el seu moment... bufa!! Poter l'any vinent l'hauré de repetir!! je, je!
Ara, que el principal em va quedar clar: guardar la calma!

Piju ha dit...

Eii, te bona pinta aquest curs!

Hi ha una tècnica d’autorescat molt mes senzilla i ràpida,... m’estranya que no us l’expliquessin: es la que va utilitzar el Simpson al Siula, la del llibre “Tocando el vacio”...

Records als de l’Olimp...(vigila amb el admiradors).

Raquel ha dit...

Je, je... i què va fer en Simpson al Siula? Ja saps Piju... la meva incultura!! Je, je!!

I de l'Olimp... ni me'n parlis... (més que admiradors... penya que pixa fora de test!).

Anònim ha dit...

per l'autorescat al Siula van utilitzar el nus de navalla, busca en qualsevol manual d'autorescat ... segur que surt, o no ...

Anònim ha dit...

Bones Raquel, aquí vinyi :P, si un da ens veiem t'ensenyo un truc que es va treure la mariona de la màniga per les que tenim les mans petites i ens costava passar els moscates en X, ens va deixar a tots flipats, professor inclós.
ES tracta de fer palanca amb el propi mosquetó. Si puc et passo 3 fotos del tema, pero creume... la cosa canvia considerablement en esforç i temps!
Un petó

Unknown ha dit...

Ei vull veure les fotos trillant el Pilar del Segre!!
Lo de la Massima Vibrazzionne ho haurem de patentar, ejm ejem!

No vaig arribar a temps de veure't plomant. Et diran pitoneitor tb!!

Apa, salut i free climb!

Josep Barberà. ha dit...

Que guay raquel...tot això m'ha recordat algunes tècniques que havia llegit en alguns manuals d'autorrescat que tan de moda estan avui dia!.
Només un apunt.A la darrera foto(la del rapel a dos),no estaria de més,posar-hi al reverso dos mosquetons a fí efecte de millorar la fricció de la baixada,tot i utilitzar el marchard que esmentes.
Pensa que si la rescatadora ets tu(no crec que arribis a 60 kg),i el rescatat és algun masclot de...Posem-hi 80kg,pots tindre greus problemes per aconsseguir un descens constant i controlat!.Sempre tens que contar amb el cansament afetgit i tensió provocades per la mateixa activitat,el cansament provocat per cavilar les maniopbres sense errors,etc.
Bona entrada,si.

Llorenç ha dit...

bravisimo! quina currada! espero que duri molts capitols!

ara ja em veig a la paret amb un grapat de fotocopies, intentant practicar nusos i autorescats!

Bona entrada!
gracies per l'informació molt ben detallada!

ara cal praticar-ho...

Raquel ha dit...

Anònim: je, je... suposava que anava per aquí el tema... aleshores cal portar navalla, no? je, je!!

Vinyi: Quina ilusió rebre un comentari teu!! Mira-te-la la Mariona... ja ho deies tu que aquesta noia arribaria lluny!! Doncs quants més truquis millor!! A veure si m'ho pots passar!! (en Santi ens passarà el mail de tothom en pocs dies). Una abraçada!
Der Kletterer: És que va ser la frase més escoltada durant el diumenge... je, je... si la patenteu, segur que us feu rics, que s'enganxa que no vegis!! (és d'allò més representativa!!).
Jo també tinc ganes de veure les meves fotos pitonant... je, je... és que me les han d'enviar... I aleshores... article de Massima Vibrazzione al canto!! Je, je!!

Josep: tens tota la raó, també ens ho van dir en el curs!! Mira que m'enrotllo com una persiana... i encara em deixo coses!! Je, je!! Jo peso uns 55kg, i em va tocar baixar a un de 85kg... n cal que t'expliqui els riures de la gent... Si la pràctica hagués estat en un desplom, segur que no se m'oblidava!! je, je!!

Kutrescaladors: Je, je... doncs jo havia comentat de portar una "xuleta" en el budrier... Està vist que cal practicar-ho... doncs ahir intentava ensenyar als companys del boulder el nus de fuita i vaig tenir els meus problemes!! Ara, no m'imagino en ple accident, amb els nervis... bufa!! Sí, sí, cal practicar!!

Isidre Escorihuela ha dit...

Noia, si mai coincidim per fer cordada si que anirè tranquil....
;-)

Raquel ha dit...

Si, si... je, je... agafa nota per si les mosques... que tot serà que en el moment de la varitat t'hagi de preguntar jo que havia escrit en el post... je, je... però tanquil, que soc molt despistada però el número 112 no se m'oblida... mmmm... però recorda'm agafar el mòbil quan fem material!! Je, je!!

Piju ha dit...

Estava pensant en tot el procés que descrius: hi ha un salt entre les dues etapes que no detalles: un cop tens bloquejat el reverso i has accedit a l’accidentat, passeu directament al ràpel.
Suposo que donàveu per fet que podeu montar una nova reunió exactament en el punt on està ell, no?
...però això seria massa sort i normalment no passa.
Si seguim amb el supòsit que l’accidentat està sense sentit, siguem realistes, pràcticament sempre serà perquè s’ha fotut una hòstia anant de primer, per tant el tens penjant amb les cordes que surten per sobre teu.
Si està en desplom o fora de la vertical de la reunió es una moguda es heavy.
Si a sobre penja d’un seguro precari, ni t’explico...
Si, ja se que sona “gore”, però a mi em sembla força real...
Ho vau comentar o forma part del “curs avançat” (si m’ensenyen a sortir d’això igual m’apunto!)
Nota: sento el mal rotllo d’aquest missatge.

Raquel ha dit...

Sí, a vegades l'escalada és una mica Gore, eh! je, je!! Doncs sols ens van poder explicar aquests tres passos. Realment, entre el pas que arribes a l'últim seguro xapat pel company i el pas en què el baixes en ràpel, hi ha la gran complicació, doncs és on més "i si resulta que..." surten a tothom!! Ja ens van dir que no era possible explicar-nos ni totes les tècniques ni totes les possibilitats, doncs no podria ser un taller d'un dia sinó tot un curs de varis dies.

Veig que cadascú pensa en els seus vuelos... je, je, no? On vas quedar penjat enmig del sostre després de 20m de caiguda... creus que hagués estat possible que el company t'hagués baixat suaument (sense sotracs, per si l'últim seguro era precari) fins que fossis a tocar de paret? I aleshores, començar tot el procés...

És una passada els "i si" que poden arribar-nos a passar pel cap... però va bé pensar-hi, així si mai ens hi trobem, ja estarem un pas més endavant!!

Piju ha dit...

Doncs si, m’has pillat, la situació es força recent... però penso que no es tant estranya.
No, sense estirar-me no tocava paret i el col.lega no podia accedir a mi.
El seguro era un alien a una corda i un pont de roca a l’altre corda, massa precari per remontar-la.
Si hagués perdut el sentit o amb fractures xungues, el tema era complicat, ja que amb la corda restant el colega no podia rapelar enlloc.
I ara que hi penso, no portem mai mòbil!

Em sembla que buscaré algun llibre sobre el tema.

Per cert, parlant de llibres: t’hauré de deixar el “tocando el vacio”...

Raquel ha dit...

Uuuaaaahhh Piju!! No sabia que t'havia parat un àlien i un pont de roca... no sé, al saber que eren 20m i veure't viu vaig pensar que es tractava de paravolts!! Osti, quina por!!

Doncs caldrà que anem buscant una solució, per què alguna ha d'haver... però mentre... fes el favor d'agafar el mòbil!! I el company també... per què, si tampoc podia accedir a tu i tu haguessis estat qui portava el mòbil... marron altra vegada!!

En el curs ens van comentar que el d'auto rescat de Desnivel estava bé.

I... realment existeix el llibre "tocando el vacio"? Doncs sí que me'l podries deixar!! je, je!!

Gatsaule ha dit...

Molt instructiu, Raquel, de debò, serviries per fer de mestre !

Tot i haver-me trobat en uns quants accidents, en la major part dels quals l'accidentat he estat jo (he, he), no coneixia això dels mosquetons en X i jp he trobat molt interessant.

El que no acabo de veure clar és això de carregar el company a l'esquena, sobretot si ell no et pot ajudar.

I no oblideu mai el mòbil, que el 112 és actiu fins i tot sense cobertura !

Raquel ha dit...

Gràcies Gatsaule!!
Jo també vaig pensar el mateix... i em van dir que si el company estigués inconscient, millor trucar al 112, no fos cas que canviant-lo de posició li empitjorés les lesions... però suposo que hi ha altres maneres de carregar-te el company sense haver-te'l de posar a l'esquena... no sé, penjat de l'anella del nostre arnés i entre les nostres cames? (amb un arnés de pit improvitzat amb un baga, és clar!!). No sé, potser estic dient una vagenada!! Je, je!!

Anònim ha dit...

Hola!
jo tambe vullc dir algo, pero no se que dir.

vaaa, que m'ho vaig passar molt be a vilanovartifo.

salutacions a tots.

Raquel ha dit...

Ei Gabi!!
Sí, jo també!! Em va fer una mandra haver de marxar diumenge... tant de bò hagués durat uns dies més... o els dies fossin més llargs de 24hores!! Snif!! Almenys en guardarem molt bon record i moolts nous aprenentatges!!
Fins aviat!!

Piter ha dit...

Ondia.. quina explicació més currada !! A veure si algun dia amb en Miquel em feu una classe sobre el tema jeje Així tindreu company de cordada prepara't per eventuals problemes !!

Per cert.. molt bo el llibre de Tocando el vacio.. i la versió cinematografica tampoc esta malament.

Un apunt al que ha dit en Gatsaule.. el 112 podriem dir que te més cobertura del normal, pero tambe te punts foscos !! Es a dir podriem dir que es independent de l'operadora de mobil, i accepta un menor nivell de senyal, pero si no arriba la senyal..no arriba.

lux ha dit...

eii wuapisssiMa!!

carai!! renoi!!
això si que es un Post!!!
ara vaig a per la segona lectura!!

de fet es el curs que m'interessaria fer l'any que ve..
perque el ..i si..
es molt llarg ...i interessant..
;-)))

jaja.. de fet recordo una caravana tornant d'escalar que ens va pillar varies hores a la carretera que ens varem dedicar a fer discusions teorico practiques... i varem acabar treien cordes, muntant reunions al retrovisor... i liant-la de mala manera...
menys mal que no ens van pillar els mossus ;-)))

i ves pensant la via ;-)))

una abraçada guapii!!!

Raquel ha dit...

Piter: Doncs per mi, quan vulguis!! Però ho practiquem a peu de via i sense nervis, eh!! Je, je!!
Va bé saber això del 112, jo creia que sempre pillava alguna senyal!! Glups!

Lux: Nenaaaaa, que ja tinc via!! en Jordi F. m'ha enviat les fotos del meu ràpel i he aprofitat per demanar-li una via per començar. Es tracta de l'Encís Sublim a la Foradada. Bufa, se m'ha posat la pila de cop sols veure la ressenya!! Ara te l'envio per correu.
Què bo això de la caravana!! Je, je!! És que quan et poses a donar-li voltes al coco... o treus el material o no hi ha manera d'aclarar-se!! je, je... molt bona!!

Miquel Sabadell ha dit...

Quina currada d'explicació! ho trobo molt interessant,ara faltarà fer alguna pràctica. Esperem no tindre de fer-ho servir mai...No sabia que el 112 no funcionés, si no hi ha senyal... això si, portar el mòbil és molt important,et pot salvar la vida... i conec uns quants que no els hi agrada portar-lo...

Quina caiguda Piju...m'he la estava imaginant..mal rotllet...

Ara a pensar positiu i d'accidents els justos o cap..je,je

Raquel ha dit...

Eps, que això no ho siràs per mi, no? Que jo sempre porto el mòbil!! En silenci, això sí! Je, je!!

Una abraçada!!

Josep Barberà. ha dit...

El problema d'accedeir al company,montar reunió,com posar-se'l a sobre despres de fer aquestes maniobres està detallat a un llibre de l'editorial desnivel anomenat"Autorrescate",del David J.Fasulo.
Ara mateix està a la venda la segona edició ampliada i retocada,de la mateixa editorial.
L'enllaç...aquí:
http://www.edicionesdesnivel.com/fichalibro.php?id=978-84-9829-099-8
Espero que us sigui útil.

Raquel ha dit...

Moltes gràcies Josep!! Justament ahir parlavem d'aquest llibre amb en Piju! És el que ens van aconsellar comprar en les jornades, es veu que és del milloret que hi ha en autoesrescat.
El que no tenia era la referència... i tampoc sabia que just s'hagués editat la segona edició!!
Gràcies per la info!

David Urquiza ha dit...

Voy a probar el rápel ese sobre cuerdas cargadas.
Me da mal rollo que las cuerdas rocen sobre la baga de anclaje, casi prefiero atarme al revés, la baga al arnés (nunca intercalo un mosquetón ahí) y el mosquetón al tingladillo.
Y no sé si será mejor colgar tirando del lao del eje del primer mosquetón-tinglado que tirando del cierre hacia afuera.
No lo sé porque si lo hago así habrá que estar más al loro de que las cuerdas no rocen en el cierre de ninguno de los mosquetas en la dirección en que abre la rosca; depende como coloques equis y mosquetas eso que te digo pasa o no pasa.
Pues nada, que como divulgas cosas para que la gente las pruebe sin hacer cursillos, yo voy y las pruebo. Ya te contaré, si sobrevivo.

Raquel ha dit...

Pues a ver como te va la prueba... yo de ti me haría un machard bidireccional por a abajo, por si resulta que el tema no funciona.

Respeto a tus cambios... yo también suelo poner-me la baga directamente a la anilla central del arnés, pues cuantos menos cachibaches por media mejor. Pero no creo que la baga se te lie con las cuerdas, ya verás cuando lo pruebes que está todo tan tenso que sería difícil que eso sucediera (pero todo es posible, claro). Respeto al cambio de dirección de los moscatas... no sé, ya me dirás, pero creo que por la misma fuerza de las cuerdas, la dirección más acertada es la que nos comentaron en las jornadas.

Ah! Y para futuros posts, ten en cuenta que yo no lo escribo para que la gente lo pruebe, sinó para recordármelo a mi misma i para que los que ya tienen experiencia en el tema me puedan rectificar.

Así que ya me dirás si al probarlo encuentras errores, que de les errores se aprende.

David Urquiza ha dit...

De los errores se mata uno y te echaré la culpa a tí y cuando llegues al infierno te encontrarás un post de maldición perpetua con toas tus fotos copiadas y pegadas quemándose eternamente.

La cinta no se liará con las cuerdas, pero no me mola mucho que las cuerdas le rocen, aunque no tiene importancia (para una o ninguna vez que me va a hacer falta bajar así).

Si rapelas con un nudo dinámico no es lo mismo que pongas el cierre del mosquetón para un lado que para el otro por eso de que el roce de la cuerda te abre la rosca; pues me daba la impresión de que algo parecido pue pasar aquí, pero como no lo he probado no sé, ya veré.

Aupa, tecnócrata.

sambarinait ha dit...

Pubilla deixat d histories i vina a fer la via "El Silenci" amb els sambaris i aixi apendras a possar ploms com deu mana!!! (sense trampas) SAMMM!!!!!

Raquel ha dit...

Jajaja... doncs en tinc 5 que els vaig comprar els dia de les jornades... i estan per estrenar!!!
En tindré prou?
Jejeje!!

Anònim ha dit...

Hola pues buen curso realizaste ,parece interesante,....donde lo realizaste?

Saluz

Raquel ha dit...

Hola Malaestampa!
Las jornadas fueron motivadas por Santi Llop. El primer año se montaron a través de la FEEC, pero los siguientes no. La verdad es que estan muy bien!!!
Lostres años que se han llevado a cabo se han realizado en ilanova de Meià (Catalunya, Lérida).
Si quieres saber información sobre si habrá alguna este año, lo mejor es que escribas a Santi Llop. Tengo linkado su blog.