Vilanova Artifo 2007. Primera part

Aquest cap de setmana hi ha hagut les Jornades d'escalada artificial a Vilanova de Meià. Jo em vaig apuntar al taller d'auto rescat i al de progressió no equipat. Dissabte vaig fer el primer i diumenge el segon.

AUTORESCAT:

Aquest taller el vam realitzar al inici del contrafort de la Roca dels Arcs, on els monitors havien preparat reunions a peu de via i cordes fixes per tal de poder realitzar la pràctica.

Donat que l'auto rescat ompliria tot un curs de varis dies, en el taller de les jornades es van centrar en l'aprenentatge de tres punts:

1er) Aprendre a bloquejar l'aparell assegurador (per tal de poder alliberar les nostres mans) i transferir la càrrega a la triangulació de la reunió (per tal que el ferit pengi directament al punt més fort de la R i directament de la/es seva/es corda/es). Aquest punt el denominarem bloqueig i transferència de càrrega.

2on) Aprendre a arribar fins al ferit. És a dir, a progressar per una corda fixe en cas que el ferit anés de primer, i a realitzar un ràpel carregat en el cas que el ferit anés de segon.

3er) Aprendre a realitzar el descens del ferit en ràpel.

Així doncs, anem per parts:

Bloqueig:
Serà el primer pas necessari, doncs el que primer ens interesserà serà tenir les mans lliures per poder actuar (sigui per buscar el mòbil i trucar al 112, o per poder començar a maniobrar). Tant si el company anava de primer com si anava de segon, l'objectiu serà el mateix (però alguna maniobra variarà un xic, donat que la direcció de la força de les cordes és diferent).

Així doncs, primerament realitzarem un nus de bloqueig de l'aparell assegurador (reverso en el meu cas). Si el company anava de segon, el reverso ja haurà quedat bloquejat amb la caiguda. Per tant, farem directament el nus de fuita. Però en el cas que el company anés de primer, caldrà passa les cordes que surten del reverso per dins del mosquetó de seguro que hi tenim el reverso per tal que les cordes quedin bloquejades per seguidament fer-hi el nus de fuita. I al final del nus de fuita, sempre hi farem un nus que abraci la corda per evitar que si aquest s'afluxés, acabés per desfer-se.

La foto està realitzada practicant el cas que el company anés de primer, però sols cal girar-la 180º i tindrem clar com seria si anés de segon (excepte la volta al reverso, que ja no caldria)

Transferència de càrrega:

Ara ja tenim les mans lliures. El següent pas serà transferir la càrrega a la triangulació de la R, per així poder alliberar el reverso i al mateix temps, alliberar-nos nosaltres també. Per aconseguir-ho, caldrà que fem un machard bidireccional a la corda que surt del reverso i va al company:

I seguidament, fixarem aquest machard a la reunió amb un nus mariner (sempre intentant tensar al màxim, doncs quant més tensem, menys recorregut tindrà el company quan alliberem el reverso):

El següent pas, abans d'alliberar el reverso, serà fixar les cordes que surten del reverso (les que inicialment, abans de l'accident teniem a la nostra mà assegurant), no fos cas que amb els nervis del moment haguéssim fet malament els passos anteriors i un cop tret el reverso el company caigués de cop!! (glups!!). Així doncs, farem un simple nus (un chupete o "gaza", un estàtic...) però un nus moooolt important de no oblidar!! Tot i fixant les cordes a un dels punts de la reunió. I seguidament ja podrem alliberar el reverso.
Per alliberar el reverso quan el company a socórrer anava de primer no hi ha problema, però en el cas que el company a socórrer anés de segon, el reverso estarà bloquejat. Caldrà doncs, fer un reenviament a un mosquetó de la R per desbloquejar-lo. I si ni amb el reenviament som capaços de desbloquejar-lo (falta de força...je, je), doncs fem un machard, hi pengem una baga i premem amb el peu.
En el moment d'alliberar el reverso, tota la força es carregarà directament sobre la reunió. És a dir, que si el company anava de primer, la triangulació anirà cap a munt. Fet que caldrà tenir en compte si estem en una reunió que hem equipat nosaltres (doncs potser l'hem muntada sols pensant en una força en direcció cap a baix i ara ens podria saltar tot el xiringuito... je, je... solució: sempre que muntem una R amb empotradors, recordar que cal posar algun empotrador que faci contraforça... i no tant sols per si cal fer les maniobres d'auto rescat, doncs amb un bon saque del company, l'assegurador també podria ser que pujés amunt... i amb ell la R... i...tots cap a avall i ... aleshores ni auto rescat ni hòsties!!).

Així doncs, ara el tema està aguantat pel machard, que està fixat a la R amb el mariner. Per tant, ara sols ens queda aconseguir que la força la realitzi la pròpia corda del company i no el machard. Això ho aconseguirem realitzant un nus de mula. És a dir, que realitzarem un nus dinàmic a la corda, que anirà fixat en un mosquetó al punt central de la R, i d'aquí un altre nus de fuita (i el nus final que abraça les cordes per si el nus de fuita s'afluixés), treiem el machard i el mariner i ... tatxaaan!!

Ja ho tenim!! Ara ja podem marxar d'allí amb tot el material i sense el company (si homeee!) o anar a veure què tal està... je, je... Està clar que voldrem anar amb el company... així que caldrà progressar per la corda fixe en cas que el company anés de primer o realitzar un ràpel carregat si anava de segon.

Progressar per corda fixe:

Si no disposem de cap aparell bloquejant, caldrà fer dos machards bidireccionals. Els dos aniran lligats al budrier (no fos cas que un fallés... seria ser molt gafe, però quan no tens el dia... je, je). El de dalt serà el que farem servir per la mà, i en el de baix i posarem una baga per tal de prémer amb el peu. I... cap a munt!! Sí, tal i com ho fa en Miquel N a la foto:

Ràpel carregat:
Quan cal anar a socórrer algú que s'ha quedat penjat més a sota (ja sigui que anava de segon o estava rapel·lant), caldrà que utilitzem les mateixes cordes per baixar, i donada la tensió d'aquestes, no hi haurà manera de posar-hi el reverso. Així doncs, o bé fem servir el mateix sistema que el de remuntar cordes però al revés o utilitzem el sistema de ràpel amb mosquetons per cordes carregades, que és el que ens van ensenyar.
Primerament, caldrà creuar les cordes (que quedin en "X") i posar-hi un primer mosquetó, i després fer el mateix amb un segon (també ho podríem fer amb un tercer... i un quart... per tal d'augmentar la fricció, però us ben asseguro que quan aconsegueixes posar els dos primers ja en tens prou!! Je, je). I aleshores, cal unir-los amb un nou mosquetó de seguretat (que també podria estar passat per les cordes en "X", però cal tenir moooolta força als dits, i no era el meu cas). Per tant, el tema quedaria així:

Seguidament, unirem el mosquetó de més a baix, amb una baga a la nostra anella central del budrier,

i per últim, un "per si les mosques" (recordeu que quan en passa una, venen totes de cop... i de moment tenim al company ferit... així que no ens la juguem més!), farem un machard de seguretat en el ràpel:


I ara cap a baix, a veure com està el company!!

I quan per fi a som al seu costat... i ara què?? Bé, potser sols hem volgut arribar fins a ell per recuperar el mobil de la cordada i trucar al 112... je, je... potser està inconscient... potser sols ferit... Bé, aquí farien falta coneixements de primers auxilis. Davant del dubte de la gravetat, sempre que es pugui, millor trucar al 112. Però en cas que veiem clar que no cal trucar al 112, caldrà fer un ràpel conjunt.

Descens d'un ferit en ràpel:

Hi ha vàries opcions, sempre depèn de la gravetat del ferit, de la seva possibilitat de colaboració... Però en el taller ens van ensenyar una de les maneres. Es tracta de baixar amb el company a l'esquena (ei, que no el carregues del tot tu, eh! Que si ho fas bé, la força se la carrega el reverso!!).

Caldrà muntar un ràpel normal, amb el reverso en el meu cas. Però en comptes de posar-me'l directament a l'anella, hi posaré una baga força llarga, ja que en el meu mosquetó, també hi anirà la baga del company (que també sortirà de l'anella central del seu budrier i encara haurà de ser més llarga que la meva), no fos cas que arribats a aquest punt, l'aventura acabés amb estrangulació de baga al coll del que està socorrent!! Je, je... Bé, doncs la cosa quedaria així:

I, com no, farem un machard que anirà fixat més a baix (al camal del budrier, per exemple), no fos cas que se'ns liessin les cordes i necessitessim les dues mans, o que ens vingués un ràpel volat i donat l'exercici del dia les mans ja no puguessin més, o que... je, je... bé, millor parar, que si aconseguim arribar a aquest punt és que moooolt gafes no som!!

I després cap a l'hospital, eh!! Res de birretes per celebrar haver arribat a terra, que si t'ho has currat és per què l'altre estava xungo, no? Doncs a l'hospital i no se'n parli més!!

Fora bromes, està clar que quan més hi penses més "però i si..." et surten. I per tant, més t'adones dels mils i un casos en que no podries fer absolutament res més que trucar al 112 (sovint és l'opció més raonable)...

- I si el company cau just al final d'un llarg de 60m i portes cordes de 60m? O heu empalmat llargs... Et quedarà prou corda per les maniobres dels nusos?

- I si quan arribo fins al company veig que està penjat d'un empotrador mal posat i no hi ha més possibilitats pel voltant dautoassegurar-se?

- I si no porto tants mosquetons de seguretat?

- I si... i un llarg etcètera!!!

Però almenys ara ja sé alguna cosa més que el telèfon d'urgències!!

Així doncs, dissabte va ser un dia de mooolta informació, i diumenge un dia de Màxima Vibrazione total... je, je... però això ja us ho explicaé en la segona part!!