Choras Piengue, 220m, 6c (6b oblig)

Finalment, tot baixant de Terradets vaig poder contactar amb en Peter i en Marc que, per sort, no em van posar cap problema per què m'enxufés a la seva cordada. Ells tenien pensat fer la Choras Piengue i, en cas de no poder (donat el 6b obligat), fer la Somni de Pedra. Així, arribada a casa a les 20.30h del vespre, ràpidament a mirar les ressenyes d'ambdues vies, trucada per confirmar que m'apuntava i distribuir material, imprimir les ressenyes, desfer la motxilla i torna-la a fer, la dutxa de rigor, sopar... i a les 24h al llit.

A les 5.30h ... pip, pip, pip... bufa, ja és l'hora? Mmm, que no toca treballar nena, que te'n vas a escalar!! Salt del llit... meeerda, em fa mal la panxa... brrr, la cabroneta puntual com a la Puigmal! Neobrufen al canto, vol de cereals amb iogourt i cafè amb llet i cap al cotxe! Mmmm, i quin viatge... ple de reflexions, sola en la carretera, encara de nit, amb la música de fons... i arribada a Saldes, sortida de sol quan el Pedraforca ja em dóna la benvinguda!

Arribo al mirador puntual com un rellotge (7.45h) i en Marc i en Peter ja estan acabant d'esmorzar... recollida de bàrtols, repartiment de material (sí, em toca portar la corda) i cap a munt!!

L'aproximació la realitzem des del mirador, primer pujada fins al refugi (jo ja començo a bufar), i després agafar el camí que indica cap a l'enforcadura. Arribats a la tartera, cal atrevessar-la en diagonal a munt cap a l'esquerra (mirant l'enforcadura) fins trobar marques verdes, que anirem seguint fins a la cresta est del Pollegó inferior (Costes d'en Dou). Però un cop a la cresta hem de continuar pujant (jo ja no podia més... entre el cansament de quàdriceps que arrossegava del dia anterior, el budrier prement-me la panxa i que anava amb dues màquines del trèking... bufa, em moria de ganes de veure la paret!) fins que passada una marcada bretxa ens podem desviar cap a l'esquerra per terreny evident fins aribar a la base de la cara Sud.

Mmmm!! quina passada de paret... sols veure-la vaig tenir clar que havia valgut la pena el cansament de la pujada...

Quina paret... què diferent de la seva Nord... igual de impressionant... però oposada ... és ben bé com si la Nord del Pollegó Superior fos la part masculina del Pedraforca (abrupte, ferotge...) i la sud del Pollegó Inferior la femenina (linial, fina...), quanta oposició i quina gran combinació en una mateixa muntanya!!

Per no parlar de les vistes... on fins i tot es podia veure la meva altra enamorada... Montserrat!!!

Arribats a la base, cal anar ben bé al tram mig, just a l'esquerra de la marcada xemeneia Pany-Hauss. Des d'aquí, pujar en diagonal a l'esquerra (grimpada de II-III) fins arribats sota el sostre on comença la nostra via (i també l'Estimball).

Arribats a peu de via, la pregunta crucial: I com ens repartirem els llargs? De dos en dos o anant combinant? Iujuuuu, aquest parell pensen com jo, ens els anirem combinant!! I a més a més, els repatirem de tal manera que ningú es quedi sense fer cap llarg potent (idea d'en Marc): al primer (palleta petita) li tocarà L1 (6a) i L4 (IV+/V+/6b), al segon (palleta mitjana) el L2 (6a+) i el L6 (V+/6c), i al tercer (palleta gran) el L3 (6b) i L5 (V+). I el L7 (IV) de sortida tant és!!

Fem les palletes i... a mi em toca la petita, a en Peter la mitjana i a en Marc la gran. Així doncs, començo jo!!

L1: S'inicia amb un pas de desplom on la caiguda no és precisament neta... però un cop agafada en el canto, podríem dir que no hi ha possibilitat de caiguda.

Seguidament entres en una placa ben fina (6a), on inicialment els paravolts estan mitjanament correctes, però en pocs metres ja comencen a allunyar... i jo sense recordar que portava els friends i els àliens al budrier!! Entre la finura dels passos (fissuretes i llàgrimes verticals... peus d'adherència) i els alejes... em vaig recordar de la Colores (però res a veure, eh!! Que aquí l'adherència era real!!). Aquí, en Marc i en Peter en aquest primer llarg:

L2: És un llarg de placa fina també (6a+), amb alguna fissura entremig... on hi ha algun passet d'aquests de parar-te a mirar-te'l amb carinyo i confiança... aquí en Peter just després del passet...

La finura és contínua, en aquest llarg i en tota la via. Però essent el segon llarg, tots ja començàvem a prendre consciència de l'adherència (que era moooolt bona) i a somriure en cada pas!!

L3: Aquest era un llarg de 6b de veritat, fi des de l'inici fins al final!! Era el que estava més ben assegurat... però no es podia fer pas en A0!! Sort que en Marc és un home de recursos i on no arribava amb l'últim pedal dels estreps es muntava un nou pedal més curt amb un cordino...

Ei Marc, que si vols ja li tirem nosaltres... Nooo, no cal... bé, si no us fa res que vagi avançant amb els estreps... je, je... que va, així nosaltres ho podrem fer de segons provant en lliure i sense passar por!!

I passat el primer tram, en Marc també va deixar els estreps i va sortir en lliure...

I en Peter i jo vam poder gaudir i encadenar de segons!! Però ves a saber de pimers... jo segur que hagués fet un dels meus saques!!

L4: Aquest s'iniciava amb un primer tram de IV... per passar a un desplomet de V+... i amb els seguros a can pixa!!

Ei Raquel, que en aquest fissura segur que pots posar alguna cosa... mmm ... a veure... sí Marc, però potser hi ha algun paravolt per aquí sobre...

En Peter: ei, que si has de volar avisa, que preparo la càmera... je, je... que no, que aquí mateix ja veig un paravolt, el xapo. I ara comença un flanqueig a l'esquerra (brrrr, no em barrufen els flanquejos!!)

Ostres quant dura aquest flanqueig... no, no miris tant on està l'últim paravolt i segueix flanquejant... ei nois, que com caigui aquí, l'hostión de la Lotus serà poca cosa al seu costat... quedareu ben pentinats!!

Bufa, per fi bons peus... uixxx, però encara tinc un passet fins al paravolt de sota al sostre... doncs res, aquí hi ha una bona fissura, alien al canto i cap a munt!!
Xapo el paravolt estimat i ara ve el pas (serà el de 6b?)... mà dreta en canto invertit, peus en adherència (aquí ja no tant bona) i a estirar-se per arribar al canto bò... meeerda, em falta un pam de braç... voldria tenir l'alçada d'en Miquel N!! Va ho torno a provar... Marc, compte que els peus em rellisquen i potser... sí, saque!! I en Peter amb la càmera preparada!! je, je... llàstima que volo més ràpida que el disparador de la seva càmera i m'ha enganxat ja tocant un peu a la paret... je, je...

Ei nois, vosaltres no portàveu estreps? Serieu tant amables de passar-me'n uns? je, je... Recuperació dels estreps d'en Peter i sortida amb peu a l'estrep (ara sí que tenia un bon peu!!)

Després, de nou alejes... ara per una fissura diagonal (on hi poso un altre àlien), i finalment la sortida a la placa per entrar a la R... fina, fina... però amb una sabina que com a canto final anava de collons!! je, je! Aquí Peter i en Marc en aquest últim tram:

L5: Aquest sí que l'hem disfrutat tant els que anàvem de primers com els segons!! Un V+ amb més peus i més cantos, però sense deixar de ser placa!!

L6: Aquest era el llarg de V+ que tenia un desplom de 6c al final (realment, el desplom no el veies fins que ja hi erets...). La veritat és que el tram de V+ tenia els seus passets finets amb alejes inclosos... però res a veure amb el pas últim.
Aquí en Peter just abans de fer el pas:

I quan en Peter es trobava en mig del pas, amb l'últim paravolt força lluny... En Marc: Ei Raquel, la corda verda, s'ha enganxat... Peteeer, no avanciiiiis... !!! Osti, pobre Peter!!!

Ei Marc, em faig un dinàmic i m'assegures amb una mà a mi i amb l'altre al reverso a en Peter, i baixo a veure on s'ha enganxat!! Ostres, la corda encallada a un paravolt!! (no, si amb la finura de la via no podia estar enganxada enlloc més!!). La desenganxo, en Peter continua i jo em quedo penjada del paravolt... i com no, aprofito per fer una foto (en Marc en la R5 i en Peter en la R6... i jo en el paravolt del L5... tota la cordada desperdigada per la paret... je, je!!)

Finalment en Peter munta la R6 i jo ja puc començar a pujar, i després en Marc. Tela quins alejes... i ara el pas clau de bloc de 6c... m'hi esforço (sols cal mirar-me la cara!!), però acabo penjada com un fuet!!

I en Marc... també s'hi esforça, i encadena sense penjar-se!!

I últims passos de la via... amb un somriure als llavis, per la disfrutada, de primera i de segona, pels somriures, reptes i incerteses compartides... per l'entorn que ens acompanya, per la via en sí, tot un disfrute!!!

I ara sols ens queda un tram de quart que nosaltes fem encordats, primer recte a munt i després en diagonal a la dreta (mirant la paret) una vegada arribats a la feixa. Seguir grimpant fins que veiem una fita ben lluny a la dreta. Seguim en direcció a ella i ja som a les Costes d'en Dou. D'aquí desfer el camí de pujada, però ara sense bufar i de baixada!! I jo repetint-me: Raquel, sort que no has sortit de festa!!! Je, je!!

I després cap el bar, a riure tot recordant les nostres aventures anteriors i com no, compartint una bona birra!!!