dijous, 22 de novembre de 2007

L'escalada ha perdut el romanticisme dels inicis?

Quina pregunta oi? Doncs jo me l'estic fent des de que he llegit aquesta entrevista a la Josune avui en l'apartat: "Coses de la vida. El dia a dia" del Periódico.

No sé... si ho diu la Josune... serà que sí! Però quina llàstima...

19 comentaris:

Mohawk ha dit...

Això em recorda a quan va venir el Doug Scott a Espanya i va dir que aquí tot estava excesivament equipat, retrobolting que va dir ell... per sort el Sr. Ballart li va donar una rèplica digne de llibre (si no la tens en un Desnivel especial, te la passaré...)

Per sort la Josune admet que es sent una mica culpable... cada cop hi han més camins en el món de l'escalada, el que cal és que no ens trepitjem els uns als altres i així cadascú podrà tenir la seva dosis de "romanticisme", je,je,je...

Raquel ha dit...

Ostres, doncs em podries passar la rèplica del Ballart? El meu mail és rakclimb@gmail.com.
Gràcies!!

PGB ha dit...

jo també vull la rèplica de l'Armand! :)

Sobre el tema del post, jo diferencio entre escalada i escalada esportiva. Són dos conceptes diferents encara que en ambdós s'escali.

Llavors ve el debat. Em considero jo mateix escalador? Resposta: un projecte d'escalador hehehe

Der kletterer ha dit...

Jo també crec que s'ha perdut el romanticisme. Ara avans de pujar una via ja hem vist el moviment clau amb trentamil fotos, avans ni tansols savien ni quin era el pic q s'havia d'escalar!
Ara hi ha molts pocs aperturistes amb ganes d'aventura. Estaria be que molta de la gent q escala sapigués q és un pitó, el q van costar les primeres asecensions, tot l'esforç que hi ha hagut darrere.
Em va fer gracia, un company de l'agrupa, quan em va explicar que van fer la primera integral d'una via de la Riba d 80m en 13hores. Una via q ara la fem nosaltres en 20'. Tot evoluciona, però trobo que si respectem els orígens disfrutarem més de l'escalada.

Feu un esforç (jo ho faig sempre). Intenteu quan feu una gran classica, una nord de montserrat per exemple. Probeu de meditar com haguessiu obert aquella via amb cletes, sense aliens, sense camalots flamants, ... i obrint.

Ei Rakel, passem a mi tb la replica

Isidre ha dit...

Be ,jo crec que en la majoria dels casos l'ha perdut. Però sincerament crec que l'ha perdut qui l'ha volgut perdre... Si tu vols fer un escalada o ascensió a un cim amb un caire "romàntic" (que vol dir exactament romanticisme?)o pots fer no crec que hi hagi ningu ni res que t'ho impedeixi. Però lògicament a la majoria ens agrada anar segurs i amb els equipaments actuals, lógic no?. Però qui t'impedeix anar a fer la TIM de l'aèri amb espardenyes d'espart cordes de cànem i tacs de fusta?. Ningú. I algú et diu res si escales una via d'A4 a Montrebei?. Això es romanticisme no?. I acavo heu llegit la noticia del Tomaz Humar ? Nova via a l'Anapurna sud en solitari i tres dies romaticisme o posat de voltes ?. A mi em fascina. http://www.barrabes.com/revista/articulo.asp?idArticulo=5417
Ei Raquel guai el gmail?
Salut, i escaleu amb romaticisme o sense, però sobretot amb amor ;-)

flx ha dit...

Buenas, jo crec que efectivament la sobredosis d'informació que tenim actualment fa que les coses siguin molt diferents, però com bé es comenta, i amb certes limitacions, tots podem aconseguir unes dosis de romanticisme (o diguem li com volguem, tots sabem de que estem parlant).

Per cert, sembla que molaria que algu penji un post amb les declaracions del Doug Scott i la corresponent resposta ;-)

Piju ha dit...

Jo entenc que la Josune no està parlant de l’escalada en general si no de la visió de l’escalada en particular que tenia ella i el seu entorn i que ara està ampliant amb l'alpinisme.

El romanticisme es la sensació d’aventura. L’aventura es el repte. El repte ens el marquem cadascú.

Si parlem de reptes, tant a alt nivell com en el domèstic, cada cop hi ha mes qualitat, gràcies en molta part a l’esportiva i el plafó.


NOTA: Això del Scott va ser un malentès, no val la pena. Durant un tour de conferències el van portar a escalar vies equipades i es va emportar una visió errònia del nostre panorama.

Ferran Guerrero ha dit...

Jo fa uns dies vaig penjar al meu blog un petit analisis sobre aquestes questions, fa temps vaig questionar-me el mateix, durant un temps creia que si, pero ara veig que no, tot recau de la manera que ho visquis, com ho vius, i de que manera coneixes la historia de la escalada sigui la modalitat que sigui, per a mi el romanticisme continua estant i ara mes latent que abans, si coneixes la historia antiga i recent de la escalada encara que tinguem informacio amb fotos ressenyes i el que volguem, ens es més fácil ser romantics, que el que el primer dia es fica a una sala de boulder i no li parlis de qui va equipar a quella via, que van tirarse 2 mesos per obrir-la i ara la fas en 4 hores, les noves generacions d'escaladors s'estan convertint en gimnastas de la escalada, tot el qui hi ha darrere no els interesa.

Pero encara i aixi hi ha molta molta gent que encara ho viu d'una manera especial (romanticisme), tot es una qüestio d'actitud, tambe es cert que no tothom ho viu amb la mateixa intensitat, que el primer dia que escalas, el primer mes, any, tot es molt més intens, es la novetat, amb el temps es normal que aquesta passio marxi, pero s'apren aestimar d'una altre manera.

Que vocolic pastoril m'he posat.

Raquel ha dit...

A tots plegats:

Finalment he buscat la definició de romanticisme al diccionari de l'Enciclopèdia de la llengua catalana: Moviment artístic, literari i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s'estengué per tot Europa i es caracteritza per la reacció, contra el rigor neoclàssic i per la defensa del sentiment sobre la raó i de la llibertat de l'individu enfront de la societat.

Vist això, i tenint en compte les vostres respostes, penso que la majoria escalem tot buscant el romanticisme que ens aporta la paret, doncs escalem buscant aquell SENTIMENT tant difícil d'explicar... i buscant la LLIBERTAT de la que ens priva la societat que hem construit.

És cert que amb les noves eines i amb el nou material del que disposem (peus de gat, cordes, friends, àliens, paravolts...) així com amb les noves possibilitats d'entrenament (plafó, boulder, vies curtes d'esportiva...), ara som més capaços de pujar per llocs on amb el material i l'entrenament de fa uns anys no hagués estat possible. Però crec que la majoria seguim escalant amb un fons romàntic. Per què sinó... d'on ve aquell sentiment que tenim la majoria quan ens mirem la línia que escalarem?

Cadascú al seu nivell i amb les seves limitacions, però en el fons, tots busquem el nosre propi repte. Ja sigui el repte de l'auto-superació, de la búsqueda de la llibertat, de conèixer-nos un xic més... de poder-ho compartir amb aquells que ens acompanyen i comparteixen la nostra aventura personal.

Sí, segurament també hi ha molt de marketing pel mig (ara ja he llegit la rèplica del Ballard, ara la penjaré)... i potser per alguns sols es tracta d'un esport... però sabeu què? Que tant m'és! L'important és que cadascú pugui gaudir i trobar en les parets allò que busca. Sense oblidar mai, d'on venim i a on volem arribar!

Marieta ha dit...

Jo estic amb l'Isidre...s'ha perdut el romanticisme per qui ha volgut perdre'l...Tot i que no se, no m'ho he rumiat massa tampoc ;)

K. ha dit...

Amb romanticisme acostumem a veure el passat o allò que ens agafa lluny i tenim mitificat.

Això no vol dir que fos realment gens romàntic, es només com ho veiem nosaltres...

Un exemple d'això es com veiem els urbanites la vida rural (com una escapatòria romàntica) i el poc romàntica que es realment, es dura, es prosaïca, es cansada...

Un altre exemple: hi ha gent a la meva feina que no sap res d'escalada i troba super-romàntic que jo faci esportiva (ja veus quin repte!!!) :)

Van haver-hi expedicions alpinistiques que ara mitifiquem i romantifiquem (el verb me l'acabo d'iventar) i en el seu moment era poca cosa més que un desplegament militar per acosar una muntanya i rendir-la a major glòria de determinat dictador o règim...

Després, en l'àmbit del nostre present i vida diaria, com bé dieu, cada un troba o no troba el romanticisme en el que fa.

Hi ha gent que trobarà romanticisme inclús en anar a l'oficina.

Potser el que jo llegeixo entre linies de la Josune es : "he perdut el romanticisme per l'escalada"

La reflexió ha de ser personal més que general perque parlem de sentiments...

Jo personalment tampoc soc gaire romàntic pel que fa a l'escalada...

Der kletterer ha dit...

No se si estareu d'acord amb mi, però crec que a la Josune el que li ha passat és el següent: És la dona que ha fet la major dificultat del món. Crec que ella ja ha arribat al cim de la dificultat. Ara pujar un graó més ronda la impossibilitat. Suposo que tot el sacrifici que li copmporta fer un 9a+ o un 9b, no li compensa pel q ha sacrificat. Valtros penseu realment que deuen ser bonics alguns del 9a's q es fan? Si no mireu una foto de "bain de sang". Amb lo que mola pillar una ganda o fissura brutal en un Vo i el que mola pujar una gran paret o una bonica via (no importa el grau). Jo crec que la Josune començarà a gaudir ara de l'escalada. Té un nivell brutal que li permetrà passar per on li dongui la gana amb molt d'estil. A l'igual serà la pròxima Lynn Hill d'aquí i li dona per lliberar la "san benedictes".
L'escalada es per gaudir-la i cadascú la gaudeix com li agrada. A me mi piace la "massima vibrazzionne", jeee jeee!!

Guillem ha dit...

Hola gent.
Jo com a escalador novell i fins fa poc de caire només esportiu (jejje la por...) penso en que segueix sent romàntic per la gent que no el considera un esport, sinó una manera d'entendre la vida, de passar el temps escalat amb bons companys, de buscar superar els teus propis reptes (per mi fer l'Anorèxia a Riglos va ser tota una superació a nivell personal- per mes paravolts que hi hagi-)
Així que comparteixo l'opinió de que seguira sent romàntic per a qui vulgui ser-ho....
un saludu cumpanyés

Raquel ha dit...

Està vist que l'important és que cadascú busqui i trobi el seu propi "romanticisme". Crec que tots acabem dient el mateix amb diferents paraules, però això sí, amb molt de romanticisme... je, je... quin embolic, no m'aclaro ni jo... je, je!!

Respecte a la Josune, quan vaig llegir ahir l'entrevista, el que vaig pensar és que segurament es va iniciar a l'escalada amb un romanticisme... més tard, els esdeveniments li van suggerir un nou repte... i ara que ja l'ha assolit, torna a necessitar el romanticisme que va trobar en els seus inicis... doncs reptes en l'esportiva jo diria que ja no li deuen quedar masses!! Però tot això ja són suposicions, de collita pròpia... Pel que diu en l'entrevista, segurament en parlarà a Torelló.

Per cert, algú sap quin és el dia que es farà la taula rodona de "25 on the rocks" al 25è Festival Internacional de Cinema i Aventura de Torelló?

Piter ha dit...

Raquel arribes tard.. aquesta taula rodona va ser ahir dijous. Jo hi vaig estar, i la Josune va comentar el que posa a l'entrevista.. que ara li aportava més vies alpines.. recalcant sobretot les Jorasses.

No va voler dir que havia arribat al sostre, pero que creia que ja havia mostrat, que no demostrat, el que podia fer.

I res.. dir que la taula rodona.. que va ser més aviat unes entrevistes a cada un dels personatges va estar força be.

Interessants totes les vessants, des del Medinabeitia comentant el seu punt de vista de la presumpte forçada en lliure de la seva directa al Salto del Angel; els comentaris de Silvio Karo, o l'estil angles d'alta exposició que practica Dave MacLead tambe van ser interessants. I la peli de la patagonia no va estar gens malament.. quin paradis de roca !!!

Raquel ha dit...

Brrrrr...!! Com sempre tard... I a sobre va estar bé... je, je!! Gràcies Piter!

Ostres, ja posats a demanar... quan algú sapiga d'alguna video-projecció interessant, xerrada, jornades, cursos... no sé, podria publicar-ho al bloc de blocs i així als despistats/des com jo no se'ns passaria allò que ens interessa!! O si és massa... doncs que m'envii un mail i m'avisi! Je, je!!
Gràcies!!

Piter ha dit...

Doncs mira.. seria una proposta interessant. De totes maneres a la web de la feec algunes estan publicades.

http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=3744

Raquel ha dit...

Gràcies Piter!! Ho aniré mirant... però tu avisa'm, eh!! je, je!!

慢慢來 ha dit...

晚情徵信協會全國網
大愛徵信社
三立徵信社
離婚|離婚證人有限公司
離婚|離婚證人-高雄徵信同業工會
離婚|婚姻挽回專區
一品蒐證尋人器材網
全國女子徵信社
晚晴徵信
八大徵信社
離婚│華納徵信社
徵信社品質保障關懷協會
晚晴徵信協會全國網
溫馨法律諮詢
劈腿大剖析
全國優良婚姻挽回
法律諮詢|免費諮詢華陀
亞洲徵信總部
感情挽回全國徵信
鴻海徵信尋人免費諮詢法律諮詢
大陸抓姦二奶-法律諮詢社
三立徵信有限公司
大愛徵信社
離婚|離婚證人非凡有限公司
女人國際徵信社
中區嚴選聯合徵信網
女人國際徵信
大愛徵信有限公司-台中
婦幼徵信有限公司
女子偵探徵信團隊
離婚|外遇觀測站
法律諮詢|免費諮詢網
外遇抓猴徵信偵探社
離婚-感情挽回Q&A諮詢網
新浪私家偵探社
離婚|女人徵信社
離婚|女人私家偵探社
婚姻挽回│國際聯盟社
法律諮詢所
外遇抓姦|女人國際徵信
女子徵信社
外遇|抓姦-女子偵探全國入口網
全國優良女人徵信社