dilluns, 12 de novembre de 2007

El Cràpula, 365mts 6b+ (6b oblig)

El per què vaig acabar fent aquesta via a Terradets aquest dissabte és una història ben llarga... però intentaré resumir-la (a qui sols li interessi la via, que passi directament a l'aproximació!):

Donat que el cap de setmana de la Taca Romesco havíem d'anar a Montrebei i no hi vam poder anar per liades vàries, amb en Roger i en Miquel N. vam quedar que aquest dissabte aniríem a fer la del Corb a Montrebei, i dissabte a la nit sortiríem de festa per celebrar-ho. Després del comentari de l'Albert al meu post, en vam parlar i vam veure que era massa arriscat (tema horari... sol... cordada de tres...), així que en Roger va proposar fer la del Cràpula. Jo no trobava les ressenyes enlloc, així que em vaig acabar comprant la guia de Terradets.

Es tracta d'una via situada a la paret de l'Amanita equipada amb 8 espits (un a cada reunió) i 22 claus (dos en cada reunió i algun despistat per la via), caracteritzada principalment per fissures de totes les mides, passos espectaculars i escalada molt diferent a la de la resta de les Bagasses (segons deia la guia). Segons en Roger, una bona via d'aventura.

Vista la ressenya i les fotos que hi sortien em va agradar. I respecte al grau i al poc equipament... vaig pensar que anant amb aquest parell d'homes no tindria problema.
En Miquel va acceptar la via sense veure ni la ressenya... amb la lectura telefònica del que deia la meva guia ja en va tenir prou.

Així doncs, aquest divendres al vespre ens en vam anar tots tres cap a Terradets. Tot sopant, vam començar a parlar dels llargs (sense la ressenya davant) i com els repartiríem. Tant en Roger com en Miquel preferien fer tirades seguides, és a dir, que si tenia nou llargs (que al final van resultar ser vuit), cadascú en feia tres de seguits. A mi no m'agrada fer-ho així... doncs si em toquen els últims em passo els primers pensant en el que m'espera i no soc capaç de disfrutar... i si em toquen els primers, després ja no gaudeixo tant de segona. Però... érem dos contra una... així que vam escriure tres paperets (amb 1, 2, 3) i cadascú en va agafar un i... merda!! Em van tocar els tres últims llargs, on precisament hi havia el 6b+! Osti, més mala sort impossible!! Ells que es morien de ganes per què els toqués el més xungo i va i em toca a mi!! Ei, però si no ho veig clar... us puc deixar els llargs per vosaltres, oi? No cal que us digui que em van respondre... els ulls se'ls van il·luminar i es van començar a fregar les mans!!

I ara anem a la via en qüestió...

L'aproximació es realitza igual que per anar a la Mescalina, però arribats a la base de la paret de les Bagasses, cal seguir caminant per sota de totes les vies de la part esquerre i seguidament, anar pujant per l'enorme feixa en diagonal a l'esquerra (mirant la paret) ... i anar bufant!!

L1: És un llarg de V+/6a, on hi trobem un pont de roca i un parell o tres de claus en els 45 metres. S'inicia amb un tram de placa amb flanqueig diagonal, però seguidament ja et trobes amb una primera fissura/díedre i després una altra.
Aquí en Miquel en el primer llarg:



La veritat, és que jo, tot i anar de segona vaig flipar bastant. No és que el llarg fos molt difícil, però jo sí que hi vaig trobar un parell de passets de posar-hi collons pel que va de primer... així que em vaig començar a acollonir pensant en el 6b+... i a més, calia sumar-hi el fet que havies d'anar trobant per on anava la via... bufa, sí, estava ben acollonida.

L2: Aquest llarg s'inicia amb la xemeneia/díedre de V+/6a que veieu a la fotografia... (sí, en el moment de disparar en Miquel ja havia desaparegut!!)

Mmmm, sí, preciosa... però un xic descomposta, no? Je, je... això és el que jo vaig pensar!! Però realment s'aguantava més del que sembla vist des de baix!!

Acabada la xemeneia cal sortir per la dreta, i flanquejar força a la dreta. En Miquel no va flanquejar tant i vam acabar tots escalant per roca descomposta i menjant arbusts varis.

Arribada a la R2, vaig veure clar que jo no podria tirar de primera... no m'imaginava obrint un llarg com aquest... perduda en mig de la paret, envoltada de roca que es mou i herbetes mils... i a sobre que fos un 6b+!!... bé, si que m'ho imaginava... m'imaginava plorant o fent un saque d'un clau!! Comento les meves pors i inquietuts amb els companys i em diuen que tranqui, que encara em queda un llarg per poder-me decidir (doncs si finalment no tirava de primera, en Miquel faria un llarg més i la resta ja serien pel Roger).

L3: Per mi, un dels llargs més bonics de la via. Primerament cal pujar per una fissura fins arribar al sostre... (que queda a l'esquerra)

Arribats al sostre fer el pas d'A1 (bé, la ressenya diu dos passos d'A1, però nosaltres el que vam fer va ser un A0) i seguidament el preciós flanqueig aeri de V/V+ amb bon canto de mans...

Acabat el flanqueig, trobem la R3. I havia arribat el moment de decidir-me... tiraria de primera? Doncs no! Un 6b+ d'aventura em superava!! No parava de recordar-me la definició d'en Marc de "cordada" que tinc penjada a la nevera: "La cordada és aquella unió fraternal en que cada persona aporta incondicionalment tot el que te... la cordada és un vincle màgic que transcendeix allò merament esportiu per arrelar en els esperits més romàntics... la cordada és compartir!"
Així doncs, si no tirava de primera... que podia oferir? Assegurar?



Sí, però això ja ho fèiem tots...



De fet, ja aportava incondicionalment tot el que podia oferir... doncs una no pot oferir tirar de primera en un 6b+ d'aventura quan no n'és capaç, no? En canvi, sí que podia ser capaç de gaudir de la bona companyia, compartir els somriures... doncs res, a tirar de segona... que al cap i a la fi, estic fent un regal als meus companys de cordada!!

L4: Donat que jo no tirava de primera, aquest li tornaria a tocar a en Miquel. Aquest llarg s'inicia amb un parell de passos d'A2 que, com no, nosaltres el vam fer amb un pas d'A0 d'un pont de roca! No hi ha res millor que portar a una persona forta i alta com a company de cordada... no obstant, jo de segona, patís un xic per arribar a la cinta!! Je, je!
Aquí en Miquel en el A0,Seguidament, venia la sortida de 6b del sostre per continuar amb el mateix grau fins a la R5. Un llarg preciós de fissura!!

L5: És un llarg que s'inicia amb un díedre preciós de V+/6a però que, acabat el díedre, ve una excursioneta de IV per la vira.

En Roger en el díedre:

L6: S'inicia en una placa tipus esglaons invertits de V/V+ on cal anar flanquejant en diagonal a la dreta. Passat l'esperonet, continues per una fissura i acabes entrant en una zona caòtica.

Aquí en Roger en l'esperonet:

L7: Aquest és un llarg de tràmit, un IV que va per sota uns desploms, fins arribats a la reunió anomenada "el balcó del vent".

L8: Aquest és el llarg de 6b+, el que havia fet decidir-me per tirar de segona toooooota la via!! S'inicia en un desplom amb fissura...

després continua un xic més la fissura, un desplomet, i després et trobes amb uns passos de placa, on hi ha un paravolt (sí, increïble!! Tota la via amb claus despistats i aquí un paravolt!!), i finalment un altre desplomet per arribar a la R8.

Tant en Roger com en Miquel no van trobar que fos un 6b+ (ells li donaven V+) ... deien que potser li donaven el grau per les poques assegurances del llarg... jo no ho sé, però de primera m'hagués cagat de debò, potser no per la dificultat, però sí pels alejes.

Arribats a la R8, en Miquel i jo seguim tirant a munt fins arribar a la feixa, on trobem un bon arbre on assegurar a en Roger.

El descens es realitza caminant per la feixa cap a l'esquerra (mirant la paret) fins trobar un arbre amb cordinos (ben bé a uns 70 metres del nostre cim). Aquí farem un primer ràpel en diagonal a l'esquerra (sempre mirant la paret) de 25mts, fins a un altre arbre (o sabina, més ben dit) on també hi ha cordinos. Farem un segon ràpel de 50mts en línia recta des de la sabina fins arribats a una repissa (i després d'haver fet un bon tram de ràpel volat). Arribats a la repissa, caldrà caminar uns 25 mts a l'esquerra fins trobar de nou un altre arbre amb cordinos i bagues. Des d'aquí farem un altre ràpel de 45 mts en línia recta fins arribats a una sabina penjada que te un espit a sota. I de la sabina i de l'espit, muntarem l'últim ràpel de 35mts en línia recta. Arribats a terra, primerament cal pujar per la feixa en direcció a l'esquerra (mirant la paret) i després, caldrà desgrimpar en direcció a la dreta (mirant la paret), fins que arribarem a peu de via i caldrà fer de baixada el camí de l'aproximació.

I arribats al cotxe, cap al bar a fer la birra (bé, el cafè amb llet en aquest cas) i a decidir si sortíem de festa, o ens quedàvem a escalar l'endemà. En el meu cas, tot m'anava bé. El fet d'haver tirat de segona tota la via m'havia deixat un xic moixa... així que si sortíem de festa podria ofegar les meves penes amb l'alcohol i si escalàvem l'endemà podria alliberar-me de les meves penes en la mateixa paret. Però... en Miquel estava cansat... així que ni festa ni escalada... i en Roger tenia un "pla dos" pendent (un sopar amb amics no escaladors i festa en ben sopat).
Així doncs, jo tenia dues opcions... o sortir de festa amb els amics d'en Roger o trucar a en Marc i a en Peter que estaven al Pedraforca i preguntar si m'hi podia acoplar l'endemà...

I què vaig decidir? Us dono la resposta en el meu proper post, que donat que no se resumir i que no soc molt hàbil amb la informàtica... cada escrit em costa moooltes hores!! Així que el faré demà!!

Ah! Pel tema material i explicacions més tècniques de la via, mireu el blog d'en Miquel N!!

26 comentaris:

Piter ha dit...

Quina via.. deu n'hi do amb aixo dels 6b+ d'aventura !! No t'has d'estressar tant pensant en els llargs que et tocaran.. quan arribis ja te'ls trobaras !!

Per cert, en Marc.. quin gran poeta !!! i quin gran company de cordada !!

Apa a reveure !!

Raquel ha dit...

Tens tota la raó Peter!! Encara em queden moltes coses per aprendre, i una d'elles és precisament aquesta: gaudir de cada pas, sense capficar-me mirant més enllà!! En l'escalada i en el meu dia a dia!! Espero aprendre'n algun dia!!

I en Marc... sap escriure de la manera més romàntica tot allò que sento jo per la paret... potser és per què és ell mateix qui m'ha transmès tot el que sento per la tàpia!! Sí, un gran amic i gran company de cordada!!

Isidre ha dit...

Aquesta me l'apunto. Ànims Raquel, ja tindràs temps de possart-hi de primera (m'hi podràs portar?). Apa ja espero amb impaciència el teu proper post.
Una abraçada

Marieta ha dit...

nena! quina gracia!!! No sabia que hi hagués una via llarga que es digues "el Cràpula"....ara que hi penso, pot ser fins i tot va ser primer aquesta via que la via esportiva de Montgrony. Quines coses...
Una abraçada!!!!

Raquel ha dit...

Isidre: Ara que ja sé per on va... almenys el paràmetre aventura per mi ja no hi serà (que amb aquest grau... per mi és quelcom positiu). Però jo no t'hi portaré, si de cas hi anirem junts, eh!! En Marc també em va dir que s'hi volia apuntar. Hi podríem anar els tres (però altenant els llargs, no seguits, eh!!).

Marieta: Així, aquest cap de setmana, les dues hem fet el Cràpula, eh!! Je, je!!

Una abraçada a tots dos!!

Isidre ha dit...

Raquel m'ho apunto. Quand vulgueu cordada de tres ;-)
Una abraçada

Piju ha dit...

Aquest jovent han perdut els modals...que poc caballers que no deixen triar les tirades a una noia!
Benvinguda al sub-mon de les vies “Teixi”!!!, es un segell de qualitat, encara que aquesta...no se, em va deixar una mica indiferent... només recordo el pas d’artifo que era una mica precari, veig que alguna ànima caricativa l’arreglat.
Felicitats a tots tres i tranqui que a la pròxima et tocaran les tirades guapes a tu!

Raquel ha dit...

Isidre: Doncs fet!!

Piju: És que com jo soc d'aquestes que dic que a la paret no soc una noia sinó una companya de cordada... doncs acabo pringant en els llargs i portant la corda en la pujada... je, je... seré imbècil!! je, je... em sembla que a partir d'ara seré més masclista!! je, je!!
Una abraçada!!

Kutrescaladors ha dit...

Ep!!! quina feinada!!! aquí tardaré anys a possar-hi!!! he de menjar moltes sopes!
Felicitats per la feinada amb els dies tant curts com tenim!

i que en surtis amb aquests anims!!!

Raquel ha dit...

Gràcies Kutrescaladors! La veritat és que en vaig sortir amb una mica de pena dins meu... però la paret segueix allà! I ara que ja sé per on va... doncs ja puc anar-hi de primera!!

Der kletterer ha dit...

Ostia, sembla una via brutal!! Enhorabona! Has aconseguit la ressenya en paper?? Em motiva molt fer akesta via, la foto de la travessa es brutal i es veuen unes fissures d'escandol. Jo akest dissabte estava a Bagasses i l'anterior l'anterior tb, crec q us vaig veure a baix.
Doncs si la tens guay, q l'anire a fer. Merci!

Raquel ha dit...

Ei Der Kletterer!! Doncs la propera vegada em fas un crit i així ens coneixem!!

La ressenya la vaig aconseguir comprant-me la guia de Terradets, no la vaig trobar enlloc més! Si vols, te l'escannejo i te l'envio per correu!! (suposo que en el teu Blog tens l'opció de correu, no? Ara ho miro!)

I que la disfruteu!! Ja tinc ganes de llegir el teu punt de vista!

Der kletterer ha dit...

////der.klett@gmail.com////

Raquel ha dit...

Ei Der Kletterer, ja he vist que en el teu blog no sortia el correu... Ara mateix t'he enviat la ressenya. Espero que la rebis sense problema, que soc un xic inepta amb la informàtica!!

Que la disfruteu!!

Der kletterer ha dit...

Merci maskina!!

Miquel Sabadell ha dit...

Felicitats per la via! Es veu entretinguda... ,jo no em menjaria gens el tarro per si has obert o no el Llarg que et tocava, el important es la feina d'equip i arribar a dalt, on no arriba un, arriba l'altre... ho veu fer molt bé.

Gatsaule ha dit...

El dia que vulguis n'anem a fer alguna, te la deixaré triar i també te la deixaré fer tota de primera, cap problema, sóc molt poc masclista jo, he, he, he,.....

També veig que estàs ben bé un graó per damunt, però !

Raquel ha dit...

Miquel S: El que més em capfica no és no haver tirat de primera (era una via que em superava per la qüestió aventura + grau, i això no te més secret que acceptar-ho), sinó com em vaig sentir després... aquella tristor que m'acompanyava... i això que la via era ben bé per disfrutar-la!!

Gatsaule: Je, je... doncs sols he tirat de primera tota una via una vegada, i va ser amb una noia!! La teva proposta podria ser una gran experiència!! Je, je!!
Però no em faràs portar les dues cordes a mi, oi? Je, je!!

Gatsaule ha dit...

Iep, pel pes no pateixis, que sóc un bon animal de càrrega !

És a partir del 6a que no sé què s'ha de fer.....

Raquel ha dit...

Je, je!! Això no m'ho crec ni jo!! I mira que tothom se'n riu de la meva innocència!!

Anònim ha dit...

Ei hola, ahir vaig fer aquesta guapa via i només volia comentar un parell de coses per si algú li serveix la info: això de que el 6b+ és V+ és una anada de l'olla , potser si que no hi ha cap pas de 6b+ , però sobre el 6b en la totalitat del llarg si li dono jo i lo que el A2 es fa en A0 confirma la meva suposoció, esteu megaforts pavuts!!!, jo recomano dur algun pitonet i falqueta ja que es veu pitonat i ho van obrir segur pitonant, si no portar antena o sortir en lliure precari a caçar els cordinos dels dos claus junts(com vaig haver de fer, jeje) i a continuació encara vaig posar un parell d'aliens jo abans de sortir en lliure.
que vagi bé....

Raquel ha dit...

Eps, gràcies per la informació!!
A mi, el llarg de 6b+, tampoc em va semblar V+... als meus companys sí, que ells sí que estan forts (jo no... je, je).
I respecte a l'A2... si jo la repetís, segurament també portaria algun clauet per aquell pas...je, je!! Per què de segona, vaig tenir els meus problemes per arribar de cinta a cinta...

Gràcies!

Anònim ha dit...

jeje, així tu i jo som els mortals no??, aquests companyons tan forts...salut!!
dj

Raquel ha dit...

Sí, sí... je, je... a tu no et conec però jo soc totalment mortal, sobretot pel que fa a passar por!!
Salut i tàpia!

Jordi ha dit...

Al L4 pels que no som tant llargs ni estem tant forts no hi podem fer A0. Així que col·locant un bon alien vermell t'aixeques a caçar els cordinos. Després dels pitons encara es poden fer fàcilment un parell de passos més amb artifo i finalment sortir cómodament dels estreps, evitant els passos de 6b.

Al L8 encanvi ens va semblar molt més fàcil que 6b+. La fisura inicial com a molt és 6a+, i si convé amb un parell de "friends viatgers" es passa en artifo. Llavors els seguros allunyen, la roca et fa desconfiar però els cantos són grans i la dificultat no és més de V+.

慢慢來 ha dit...

晚情徵信協會全國網
大愛徵信社
三立徵信社
離婚|離婚證人有限公司
離婚|離婚證人-高雄徵信同業工會
離婚|婚姻挽回專區
一品蒐證尋人器材網
全國女子徵信社
晚晴徵信
八大徵信社
離婚│華納徵信社
徵信社品質保障關懷協會
晚晴徵信協會全國網
溫馨法律諮詢
劈腿大剖析
全國優良婚姻挽回
法律諮詢|免費諮詢華陀
亞洲徵信總部
感情挽回全國徵信
鴻海徵信尋人免費諮詢法律諮詢
大陸抓姦二奶-法律諮詢社
三立徵信有限公司
大愛徵信社
離婚|離婚證人非凡有限公司
女人國際徵信社
中區嚴選聯合徵信網
女人國際徵信
大愛徵信有限公司-台中
婦幼徵信有限公司
女子偵探徵信團隊
離婚|外遇觀測站
法律諮詢|免費諮詢網
外遇抓猴徵信偵探社
離婚-感情挽回Q&A諮詢網
新浪私家偵探社
離婚|女人徵信社
離婚|女人私家偵探社
婚姻挽回│國際聯盟社
法律諮詢所
外遇抓姦|女人國際徵信
女子徵信社
外遇|抓姦-女子偵探全國入口網
全國優良女人徵信社