El Cràpula, 365mts 6b+ (6b oblig)

El per què vaig acabar fent aquesta via a Terradets aquest dissabte és una història ben llarga... però intentaré resumir-la (a qui sols li interessi la via, que passi directament a l'aproximació!):

Donat que el cap de setmana de la Taca Romesco havíem d'anar a Montrebei i no hi vam poder anar per liades vàries, amb en Roger i en Miquel N. vam quedar que aquest dissabte aniríem a fer la del Corb a Montrebei, i dissabte a la nit sortiríem de festa per celebrar-ho. Després del comentari de l'Albert al meu post, en vam parlar i vam veure que era massa arriscat (tema horari... sol... cordada de tres...), així que en Roger va proposar fer la del Cràpula. Jo no trobava les ressenyes enlloc, així que em vaig acabar comprant la guia de Terradets.

Es tracta d'una via situada a la paret de l'Amanita equipada amb 8 espits (un a cada reunió) i 22 claus (dos en cada reunió i algun despistat per la via), caracteritzada principalment per fissures de totes les mides, passos espectaculars i escalada molt diferent a la de la resta de les Bagasses (segons deia la guia). Segons en Roger, una bona via d'aventura.

Vista la ressenya i les fotos que hi sortien em va agradar. I respecte al grau i al poc equipament... vaig pensar que anant amb aquest parell d'homes no tindria problema.
En Miquel va acceptar la via sense veure ni la ressenya... amb la lectura telefònica del que deia la meva guia ja en va tenir prou.

Així doncs, aquest divendres al vespre ens en vam anar tots tres cap a Terradets. Tot sopant, vam començar a parlar dels llargs (sense la ressenya davant) i com els repartiríem. Tant en Roger com en Miquel preferien fer tirades seguides, és a dir, que si tenia nou llargs (que al final van resultar ser vuit), cadascú en feia tres de seguits. A mi no m'agrada fer-ho així... doncs si em toquen els últims em passo els primers pensant en el que m'espera i no soc capaç de disfrutar... i si em toquen els primers, després ja no gaudeixo tant de segona. Però... érem dos contra una... així que vam escriure tres paperets (amb 1, 2, 3) i cadascú en va agafar un i... merda!! Em van tocar els tres últims llargs, on precisament hi havia el 6b+! Osti, més mala sort impossible!! Ells que es morien de ganes per què els toqués el més xungo i va i em toca a mi!! Ei, però si no ho veig clar... us puc deixar els llargs per vosaltres, oi? No cal que us digui que em van respondre... els ulls se'ls van il·luminar i es van començar a fregar les mans!!

I ara anem a la via en qüestió...

L'aproximació es realitza igual que per anar a la Mescalina, però arribats a la base de la paret de les Bagasses, cal seguir caminant per sota de totes les vies de la part esquerre i seguidament, anar pujant per l'enorme feixa en diagonal a l'esquerra (mirant la paret) ... i anar bufant!!

L1: És un llarg de V+/6a, on hi trobem un pont de roca i un parell o tres de claus en els 45 metres. S'inicia amb un tram de placa amb flanqueig diagonal, però seguidament ja et trobes amb una primera fissura/díedre i després una altra.

Aquí en Miquel en el primer llarg:

La veritat, és que jo, tot i anar de segona vaig flipar bastant. No és que el llarg fos molt difícil, però jo sí que hi vaig trobar un parell de passets de posar-hi collons pel que va de primer... així que em vaig començar a acollonir pensant en el 6b+... i a més, calia sumar-hi el fet que havies d'anar trobant per on anava la via... bufa, sí, estava ben acollonida.

L2: Aquest llarg s'inicia amb la xemeneia/díedre de V+/6a que veieu a la fotografia... (sí, en el moment de disparar en Miquel ja havia desaparegut!!)

Mmmm, sí, preciosa... però un xic descomposta, no? Je, je... això és el que jo vaig pensar!! Però realment s'aguantava més del que sembla vist des de baix!!

Acabada la xemeneia cal sortir per la dreta, i flanquejar força a la dreta. En Miquel no va flanquejar tant i vam acabar tots escalant per roca descomposta i menjant arbusts varis.

Arribada a la R2, vaig veure clar que jo no podria tirar de primera... no m'imaginava obrint un llarg com aquest... perduda en mig de la paret, envoltada de roca que es mou i herbetes mils... i a sobre que fos un 6b+!!... bé, si que m'ho imaginava... m'imaginava plorant o fent un saque d'un clau!! Comento les meves pors i inquietuts amb els companys i em diuen que tranqui, que encara em queda un llarg per poder-me decidir (doncs si finalment no tirava de primera, en Miquel faria un llarg més i la resta ja serien pel Roger).

L3: Per mi, un dels llargs més bonics de la via. Primerament cal pujar per una fissura fins arribar al sostre... (que queda a l'esquerra)

Arribats al sostre fer el pas d'A1 (bé, la ressenya diu dos passos d'A1, però nosaltres el que vam fer va ser un A0) i seguidament el preciós flanqueig aeri de V/V+ amb bon canto de mans...

Acabat el flanqueig, trobem la R3. I havia arribat el moment de decidir-me... tiraria de primera? Doncs no! Un 6b+ d'aventura em superava!! No parava de recordar-me la definició d'en Marc de "cordada" que tinc penjada a la nevera: "La cordada és aquella unió fraternal en que cada persona aporta incondicionalment tot el que te... la cordada és un vincle màgic que transcendeix allò merament esportiu per arrelar en els esperits més romàntics... la cordada és compartir!"
Així doncs, si no tirava de primera... que podia oferir? Assegurar?



Sí, però això ja ho fèiem tots...



De fet, ja aportava incondicionalment tot el que podia oferir... doncs una no pot oferir tirar de primera en un 6b+ d'aventura quan no n'és capaç, no? En canvi, sí que podia ser capaç de gaudir de la bona companyia, compartir els somriures... doncs res, a tirar de segona... que al cap i a la fi, estic fent un regal als meus companys de cordada!!

L4: Donat que jo no tirava de primera, aquest li tornaria a tocar a en Miquel. Aquest llarg s'inicia amb un parell de passos d'A2 que, com no, nosaltres el vam fer amb un pas d'A0 d'un pont de roca! No hi ha res millor que portar a una persona forta i alta com a company de cordada... no obstant, jo de segona, patís un xic per arribar a la cinta!! Je, je!
Aquí en Miquel en el A0,Seguidament, venia la sortida de 6b del sostre per continuar amb el mateix grau fins a la R5. Un llarg preciós de fissura!!

L5: És un llarg que s'inicia amb un díedre preciós de V+/6a però que, acabat el díedre, ve una excursioneta de IV per la vira.

En Roger en el díedre:

L6: S'inicia en una placa tipus esglaons invertits de V/V+ on cal anar flanquejant en diagonal a la dreta. Passat l'esperonet, continues per una fissura i acabes entrant en una zona caòtica.

Aquí en Roger en l'esperonet:

L7: Aquest és un llarg de tràmit, un IV que va per sota uns desploms, fins arribats a la reunió anomenada "el balcó del vent".

L8: Aquest és el llarg de 6b+, el que havia fet decidir-me per tirar de segona toooooota la via!! S'inicia en un desplom amb fissura...

després continua un xic més la fissura, un desplomet, i després et trobes amb uns passos de placa, on hi ha un paravolt (sí, increïble!! Tota la via amb claus despistats i aquí un paravolt!!), i finalment un altre desplomet per arribar a la R8.

Tant en Roger com en Miquel no van trobar que fos un 6b+ (ells li donaven V+) ... deien que potser li donaven el grau per les poques assegurances del llarg... jo no ho sé, però de primera m'hagués cagat de debò, potser no per la dificultat, però sí pels alejes.

Arribats a la R8, en Miquel i jo seguim tirant a munt fins arribar a la feixa, on trobem un bon arbre on assegurar a en Roger.

El descens es realitza caminant per la feixa cap a l'esquerra (mirant la paret) fins trobar un arbre amb cordinos (ben bé a uns 70 metres del nostre cim). Aquí farem un primer ràpel en diagonal a l'esquerra (sempre mirant la paret) de 25mts, fins a un altre arbre (o sabina, més ben dit) on també hi ha cordinos. Farem un segon ràpel de 50mts en línia recta des de la sabina fins arribats a una repissa (i després d'haver fet un bon tram de ràpel volat). Arribats a la repissa, caldrà caminar uns 25 mts a l'esquerra fins trobar de nou un altre arbre amb cordinos i bagues. Des d'aquí farem un altre ràpel de 45 mts en línia recta fins arribats a una sabina penjada que te un espit a sota. I de la sabina i de l'espit, muntarem l'últim ràpel de 35mts en línia recta. Arribats a terra, primerament cal pujar per la feixa en direcció a l'esquerra (mirant la paret) i després, caldrà desgrimpar en direcció a la dreta (mirant la paret), fins que arribarem a peu de via i caldrà fer de baixada el camí de l'aproximació.

I arribats al cotxe, cap al bar a fer la birra (bé, el cafè amb llet en aquest cas) i a decidir si sortíem de festa, o ens quedàvem a escalar l'endemà. En el meu cas, tot m'anava bé. El fet d'haver tirat de segona tota la via m'havia deixat un xic moixa... així que si sortíem de festa podria ofegar les meves penes amb l'alcohol i si escalàvem l'endemà podria alliberar-me de les meves penes en la mateixa paret. Però... en Miquel estava cansat... així que ni festa ni escalada... i en Roger tenia un "pla dos" pendent (un sopar amb amics no escaladors i festa en ben sopat).
Així doncs, jo tenia dues opcions... o sortir de festa amb els amics d'en Roger o trucar a en Marc i a en Peter que estaven al Pedraforca i preguntar si m'hi podia acoplar l'endemà...

I què vaig decidir? Us dono la resposta en el meu proper post, que donat que no se resumir i que no soc molt hàbil amb la informàtica... cada escrit em costa moooltes hores!! Així que el faré demà!!

Ah! Pel tema material i explicacions més tècniques de la via, mireu el blog d'en Miquel N!!