I diumenge... el taller de progressió no equipat!!
Primerament ens van ensenyar a posar els claus, falcar-los (amb fustes, branquillons... fent una flor de pitons...), posar ploms, treure claus, treure ploms... saber com provar-los... Tot a peu de terra i en flanqueig. Amb aquestes pràctiques ja vaig poder començar a comprovar que per picar, es necessitava molta més força de la que m'imaginava (res a veure amb els claus dels mobles del IKEA ... avui, per fi, m'han marxat les agulletes!) i també punteria (jo donava tres picades al clau i una a la paret... i no sé ben bé com, de tant en tant també picava amb la mà, doncs me la vaig deixar ben esgarrinxada de ferides... d'aquestes que no t'enteres quan te les fas però que les recordes durant tooota la setmana següent).
Però quan més aprenentatges vam fer tots plegats, va ser quan ens va tocar pujar a munt!!
Donat que jo mai havia progressat posant pitons, vaig estrenar-me amb la via menys desplomada del sector del meu taller (per on comença a pujar el company de la foto):
No es tractava d'una via massa llarga (uns 15-20m, crec), i tot i anar de primers, teníem una corda fixe al costat per on fèiem pujar el shunt tot assegurant els passos. I a més a més, els primerencs, també teníem al Pelut un xic més a munt nostre...
... que ens anava ensenyant/recordant petites grans coses que calia tenir en compte... com era la direcció més adient per posar el clau... tema que a mi em va costar de pillar...
Una vegada posat el clau ( que en cas que hagués quedat un bon tros del clau sortit, primer l'escanyaríem amb una cinta plana per evitar el braç de palanca), calia provar-lo . Així doncs, xapàvem una cinta exprés al clau (o a la cinta plana) i seguidament, xapàvem l'anella que ens quedava més tensa de la Daisy a l'exprés,
i, poc a poc, començavem a deixar-hi pes (sense deixar de carregar sobre els estreps de sota... per si les mosques!)
Ei Pelut, que jo diria que això aguanta!! Tu mateixa... tu ets qui t'hi has de penjar!Vale, doncs ara hi haig de penjar els estreps... bufa, quin merder amb tant material!!
I ara, a carregar el pes als estreps... Mássima Vibrazzione (made in Pelut and Kletterer... je, je)!!! ... sí, sols cal mirar-me la cara... i riure!! Aguantarà?
I després... Sant Tornem-hi!! A seguir vibrant!!! I així un pas rera l'altre (de claus, d'ungles, de ploms, d'empotradors...)... sense oblidar tenir-ho sempre tot ben xapat a algun lloc... doncs si, per exemple, poses un friend que no veus ben bé com et queda posat per què està massa lluny...
Pot ser que al carregar el pes s'acabi sortint (com em va passar a mi... ja us dic que vaig vibrar de valent!!), i si no el tens xapat en algun lloc... adéu friend!!
I arribats a la R... cap a baix!! Però traient tot el material que havia posat!!
Collins, si arribo a saber que els claus estaven tant ben posats m'hi penjo amb més confiança!! Je, je... Doncs va haver-hi un parell que vaig suar la cansalada per treure'ls. Primer cal anar-los picant lateralment... ara un costat, ara l'altre... i quan ja sembla que es comença a moure fem palanca amb el martell. No surt? Doncs piquem lateralment un xic més... Tampoc? Provem de pegar estrabada amb la cinta llarga rígida... tampoc? Raqueeeel, fot-li amb ràbiaaaa!!! Je, je... tampoc!! I així una i altra vegada... Ei Raquel, que si vols ja el treuré jo... Noooo, si l'he posat jo, l'haig de poder treure jo ... Ara sí... quina ràbia!!!! Je, je!! I... per fi!! Cara de felicitat...
Mmmmmm ... quin cap de setmana!!! Quants aprenentatges, quantes experiències, quanta gent fantàstica!! (he dit fantàstica... però sí, fanàtica també!! Je, je!) Han estat unes jornades on he après mooolt, he rigut mooolt, i tot plegat ho he compartit... així que què més vull? Doncs... posats a demanar... tornar-hi l'any vinent!!!
17 comentaris:
això sembla ja un curs de macrame, no creus que millor investigar per tu mateixa, on anirà a parar l´escalada, entre tarragós i ahora quiero ser como silvia vidal es tot plegat per flipar!!!!!!
en fi.....
Perqué no es podem ampliar les fotos... pq jo diria q més aviat q pitons vas posar parabolts!! Jee jee jeeee. Segur que estaven a kaldo.
Quan te n'adones que els has posat bé és quan els treus. Llàstima que això no passa mai pq sempre ho fa el segon. Sempre et queda el dubte.
Ei, que he vist aquí dotes de biggüalera! També es percep la "massima vibeazzionne" en la mirada!
Avere quan estrenes akests ploms tan ben parits que tens.
Apa, jo la setmana que be m'en torno a anar de bigwall. Ja t'ensenyare les fotos. Ciao!!
Ei Raquel, Això de l'artifo te lo seu eh?. Jo molt no n'he fet però l'adrenalina més gran l'he tingut a algun desplomillo, a Ansabere, amb aliens, tasconillos i anar fent, devia possar la teva cara...Glups !!!
Amb l'anònim coincideixo amb una cosa que lo millor es provar-ho per tu mateix/a. Fa uns quants anys la gent feiem artifo sense mases cursets, la veritat i sempre ens en sortiem... No és per criticar, és la meva opinió.
Ep a Gaudir !!!!
Una abraçada
Anònim?: Jo crec que "el millor" és que cadasú aprengui i gaudeixi a la seva manera... i la meva, en aquest cas, ha estat assistint a les jornades, tant pels aprenentatges com pels somriures compartits amb tota la gent.
Der Kletterer: Uaaahhh!! Ja tinc ganes de vibrar llegint el teu proper Bigwall!! Quina enveja sana!!
Jo aquest dissabte m'estrenaré posant pitons en l'Encís Sublim... cadascú al seu nivell, però amb Màssima vibrazzionne!!! Je, je!!
Isidre: Ansabere... mmm... quin racó més màgic, eh!
Doncs el que li he dit a l'anònim... cadascú dóna el seu primer pas a la seva manera... i el meu ha estat amb les jornades. I d'ara en endavant, podré disfrutar aprenent per mi mateixa, doncs cada via és un nou aprenentatge!!
L'artifo és tot un art... i com qualsevol art, hi ha artistes que aprenen per ells sols i d'altres que necessiten una base... i el meu cas és el segon!!
I ara... a gaudir!!
Una abraçada!
Anònim, siguem seriosos, tots els que vam aprendre de forma autodidàctica fèiem moltes errades i cap de nosaltres va començar en un A3+ perquè ens podríem haver fer molta pupa.
Pel que he comprovat, aquest curset l’han fet a consciència i almenys l’autora del post ha agafat una base molt sòlida per afrontar-se ja a vies series.
Raquel, hi ha però un punt de text on discrepo: quan parles de “i, poc a poc, començàvem a deixar-hi pes (sense deixar de carregar sobre els estreps de sota... per si les mosques!)”
Jo penso que es millor treure els peus de l’estrep de sota, ja que si et peta la peça de dalt, amb els peus enganxat als pedals de baix, et cauràs voltejada sempre.
Quan provo una peça dubtosa ho faig, amb els peus a l’aire i la daisy totalment desplegada o fins i tot allargant-la amb mes exprés per tenir el seguro de sota a l’alçada del ventre i minimitzant el saque.
Si aguanta el temps prudencial, ja trec els estreps de sota i el poso dalt i m’hi remunto.
Be, que em perdonin els monitors, cadascú te les seves manies...
A l'"Encís sublim"!!, quina rasca!. Guardate-la per l'estiu que corre un aire que no vegis per aquell forat. A la sur, al solet, hi ha molt bones vies per començar amb l'artifo. En qualsevol cas, bona sort!
Martí
Gràcies Piju, ho tindré en compte! Que això de donar tombarelles a la paret ja ho vaig experimentar i no em va agradar massa... je, je!
De totes maneres, ves a saber si els monitors ho van explicar bé i vaig ser jo qui ho vaig interpretar malament... doncs ens van explicar de fer-ho així quan estàvem penjats de quelcom precari (i sobretot si es tractava d'un flanqueig, on la prova la faríem amb un estrep en comptes de fer-ho amb la Daisy)... com per exemple, que el pas anterior fos amb una ungla (o quelcom que aguanti una progressió però difícilment un saque). Aleshores, si deixàvem de carregar sobre els estreps que penjaven de l'ungla, segurament aquesta deixaria de fer la seva funció... i hauríem begut oli!!
Però si ho fem com tu esmentes, amb el seguro anterior a l'alçada del ventre, sempre podríem mantenir amb una mà l'ungla al seu lloc... o que el company ens portés justets, de tal manera que en cas que el seguro nou ens falli, no hi hauria tal saque, sinó simplement que quedaríem penjats. És així?
Piju, tu sí que ets un crak!!
Martí: Justament ahir en Piju també m'ho deia... i en la guia de la nord assegura corrent d'aire... brrrr, veig que acabarem ben congelades!! (almenys la que li toqui assegurar!)
Ho tornaré a valorar amb la Lu. De fet, hi anem per començar a posar en pràctica l'après, així que si veiem que no és viable, mallons a la R i cap a baix!!
Bufa, espero no haver de practicar també el taller de dissabte!! je, je!!
A veure què decidim...
Moltes gràcies pel consell, i a veure quan tornem a coincidir!!
Si es de forma provisional, perquè l’ungla no es surti de lloc li pots penjar ferralla que portis penjant i que recuperaràs després despenjant-he d’un seguro millor.
Amb roca llisa n’hi que l’enganxen amb espadadrap o cinta americana!!!
Carai Raquel, m'has fet venir moltes ganes d'assistir-hi el proper any :) A veure si començo a tenir mes bagatge per vies llargues per anar-hi una mica mes preparat ;)
Percert, he trobat una foto teva!
Piju: Moltes gràcies!!
PGB: Molt bona la foto!! je, je!! M'encanta!!
Ei, doncs t'haguessis pogut apuntar!! Que hi havia diferents nivells, i els monitors s'adaptaven molt als coneixements/pràctica de cadascú!
Eo Raquel quin blog més guai!!. Penso com el Piju. Per provar la peça de dalt si es dubtosa tingues sempre els peus fora dels estreps. En cas contrari si salta la peça voltejaràs segur.
Per gaudi de l'anònim diré que aquest detall fa temps que el vaig pillar jo mateix experimentant tot sol, però contràriament haig de dir-li que va ser en un curs.
Anònim, de bon rotllo, creus que en un curs no es pot investigar per tu mateix? O que tots els cursos son de macramé? No et sona a res la metodologia d'assaig-errada o descubriment dirigit aplicat a l'escalada?
I dius "On anirà a parar l'escalada?" Mira jo tinc 55 tacos i de gran "me gustaria ser silvia vidal"!!
Salud companys!
Joan
quina enveja!!!! crec que l'any que ve m'hi apunto segur!
te molt bona pinta!
Segur que sempre s'aprent alguna cosa!!!
Que de teoria en sabem molta però de pràctica...ejem ejem!!
Felicitats pel post!
Joan: Je, je!! I jo de gran vull ser elegant, respectuosa, sincera, vital i feliç com tu!!!
Kutrescaladors: Doncs imagina't com anava jo que ni la teoria sabia!! Je, je!! A mi em feia falta un bon curs i ara em fa falta moooolta més pàctica!!
Veus Raquel, jo si que tinc enveja sana...ja m'hagués agradat provar tantes coses en un dia, aviam si l'any que ve no curru i puc apuntar-me amb vosaltres..
Miquel: Sí, que ja és el segon any que et toca currar el cap de setmana de les jornades!! Però no em fas pena, eh!! Que no pareees màkina!!
Que dolenta ets...dons potser si et faré pena... divendres vaig anar amb l'Edu a Collegats ,i em vaig cardar un pinyo a la sang de crak, i porto el peu amb un esquinç o algú semblant, bé ara no tinc clar que sigui esquinç , ja que no em fa tant mal, això si, el peu inflat i amb liquid...buuuuaaaaaa!!quina putadaaa, aviam si pel pont estik bé...ja veuras quant ho pubiqui...fins ara!
Ostres Miquel!! Doncs sí, quina putada!! Ei, em sap greu!!
I com va ser? Amb susto inclòs? Veu poder seguir o baixar sense problema? Sí, ja sé, m'hauré d'esperar a llegir-ho... brrr, ja saps que soc mooolt impacient!! je, je!!
Ei, cuida't! i si necessites qualsevol cosa, ja ho saps, pots comptar amb mi!!
Una abraçada ben forta i pleeena d'energia!!
Publica un comentari a l'entrada