Aquestes trobades es van iniciar ara farà poc més d'un any, quan jo vaig tornar a assaborir l'escalada després d'uns sis anys de desconnexió i me'n vaig adonar que ja no me'n volia tornar a desconnectar, doncs aquesta vegada havia descobert la tàpia!. Aleshores va venir el gran problema: i ara com escalaré jo sola amb la criatura? Primerament vaig provar d'endur-me el nen a peu de via (si, fent esportiva, que soc una fanàtica però soc bona mare!!) però ell s'avorria i jo em posava dels nervis (jo no escalava a gust i patia de veure'l a ell avorrit). Així que vaig començar a posar missatges a diversos fòrums (bé, me'ls van posar... je, je... que aleshores ni coneixia els fòrums ni tenia ni idea de com navegar dins d'aquest món) proposant a d'altres famílies de sortir a escalar amb els nens. I els missatges van començar a donar els seus fruits... després el boca a boca... fins que finalment vam aconseguir formar una bona colla!!
Així doncs, aquest pont érem set famílies, amb un conjunt d'onze criatures i onze adults (sí, no cal que calculeu, que hi ha famílies de tot tipus... però totes escaladores i ben felices!!). En Piju i la Marian (amb en Lluch i la Mila), l'Albert i la Montse (amb la Laura), En Joan i l'Eli (amb l'Eulàlia i l'Hug), en Jesus (amb la Martina), en Ramon i la Tere (amb en Gerard, en Nil i la Mireia), En Jordi (amb en Quim) i jo (amb en Fèlix).
Aquí teniu una bona mostra de criatures (ei, que no hi són pas totes, eh!)
I quin seria el nostre destí? Vam decidir d'anar cap el Ripollès i passar les nits al Mas Pujol (donades les poques hores de llum i les baixes temperatures, necessitàvem on resguardar els nens a partir de les 18h!!) i donat que les prioritats per escollir els sectors són: "aproximacions curtes, peu de via bò i grau variat", els sectors escollits van ser el Clot de l'Espasa i Corones (sí, amb 4x4's), combinats, dijous i dissabte en el Clot i divendres i diumenge a Corones.
Tot i les criatures, i els horaris, vam poder fer una mitja de dues a quatre vies per cap cada dia... Allargar-me a explicar quines vies vam fer, quines vam encadenar i en quines vam volar ja seria massa (donada la meva poca capacitat de resumir i la meva poca motivació amb l'esportiva...) però sí que diré (doncs si no encara ho dirà algú en un comentari...je, je... ja que em van fotografiar per què en quedés constància i tot!) que vaig volar en un 6a+ del Clot de l'Espasa... en la Striptease! (amb lesió de turmell inclosa... res que em privi de seguir escalant... ja vaig reposar aquell dia després de la caiguda... Je, je!).
Però el més important d'aquest pont ha estat que els nens s'ho han passat d'allò més bé,
A peu de via... (foto del Clot de l'Espasa)
Escalant... (bé, sols l'Eulàlia de 8 anys... quina fiera!!) En un 6a (Luky la bola) de Corones...
Assaborint la tardor en primera línia...
Assaborint els berenars a Mas Pujol...
I com no, que els grans hem pogut escalar (encara que potser algun dia algú li hagués agradat tibar-li més)...Aquí en Piju en un 7b,
I els que no han volgut escalar han pogut llegir...
i que hem pogut petar la xerrada als vespres, acompanyats de castanyes, moniatos i panellets (que essent la castanyada era el que tocava) i allargar-nos xerrant de vies (que jo ja m'he anotat com a pendents), parlant de nusos i maniobres necessàries per abandonar (del que també he pres nota... ara sols em falta posar-ho en pràctica! Je, je!!).Ah! I que pel pont també vam fer societat blogger!! Divendres vam coincidir amb en Tranki a Corones i dissabte vam quedar amb en K al Clot de l'Espasa i vam poder conèixer-lo a ell, a la Marta i a en Jortx. A veure quan tornem a coincidir!!
En fí, un cap de setmana llarg d'allò més complert, tant per nosaltres com per les criatures!!
24 comentaris:
Jejeje està molt bé això de trobar companys i companyes escaladores amb fills perquè mentre els grans escalen, els fills juguin... ;)
esperem que la lesió de turmell sigui poca cosa... :P
Vinga amunt i a seguir coneixent bloggers, que encara te'n queden molts!
Ei Raquel bona pensada aquesta de quedar amb més canalla. Jo al principi quan em tocava estar amb el nanu tambè tenia de fer mil històries. El tema està que ara, ell ja em monta les vies d'esportiva i fins i tot ha fet de company de cordada a la paret. Te 13 anyets preadolescència a fondo ;-)
Això és tot un luxe !!!
Una abraçada. Haviam si coincidim per fer alguna via llarga. O per escalar amb canalla.
Salut
PGB: Je, je... sí, hi ha nens que passen el cap de setmana al centre comercial, i d'altres a peu de via... jugant en un macro-parc, d'allò més natural!! Je, je!!
I a veure quan fem una trobada blogger, que així els conec a tots de cop!! Llàstima que l'ultima va ser fa poc i jo encara no havia entrat en aquest món!
Isidre: Quina enveja!! El meu somni és poder fer cordada amb en Fèlix!! Però encara em queden uns quants anyets... mentre li munto tope-rope's de dues xapes i li aguanto el cul en el boulder!! je, je!!
Aquest cap de setmana estaré per Terradets, i la propera suposo que farem sorida d'un dia amb els d'en família... l'altre Jornades d'artificial, l'altre sortida en família i la puríssima cap a Riglos!! Però ja veus que sovint em canvien els plans en l'últim moment! Seguim en contacte i a veure si podem coincidir!!
Una abraçada!
La veritat es que a mi aquest pont m’ha passat volant...
Excel·lents parets pel papes, bons peus de via per la mainada, força tranquil·litat per a tots i molt bon temps.
L’únic problema es el fanatisme que tenim tots i que anem bojos per pillar assegurador, oi?
Em som uns quants ja que "arrossaguem" criatures pel monte des de fa temps i que, trovar-se amb d'altres, per ells és una bona diversió.
S'haurà de fer una trovada bloggera familiar, potser algun dia
Piju: Sí, je, je... qui no córrer vola!!
Birdio: Doncs no és mala idea, no?
Segur que seria una trobada bloggera ben diferent!! je, je!!
Ei, els que no tenim descendència també volem venir, ja,ja,ja...
A tibar-li fieres!
I tant Mohawk!! Sempre va bé veure què significa escalar amb la descendència abans de tenir-la... je, je!! Tota una experiència... d'aquelles que no s'obliden!! Je, je!
Bones Raquel!
Doncs jo vaig quedar alucinat amb els angelets que duieu!! Mai havia vist uns nanus tan tranquils anant a la seva bola mentre les mames i els papes escalaven! Potser és que amb tres dies ja anaven cansats....
I si vas coneixent més blogaires ben aviat em prendràs el títol de volador oficial, que mentre jo em pillava de totes les cintes tu sacaves com una campiona!!
Espero que no sigui res això del peu.
Ei Jortx! Realment no ens podem queixar... però res a veure a ara farà un any i poc... no se si per què els nens han crescut o per què ja han après, però t'asseguro que, al principi, era tota una feina psicològica escalar amb la criatura cridant-te des de baix!!
Així tu també tens fama de volar? Je, je... cap problema, tu ets el volador i jo seré la voladora!!
El peu cada dia millor!! Gràcies!!
Ei, i els que anem pel camí de tenir nets també podrem venir ?
Fa gràcia, perquè tot això em va passar ja fa molts anys.....
je je je!!!
Aquest post serveix per donar anims als que posem com escusa per no tenir fills que tenim molt per escalar abans de ser pares!
Quin goix!
Gatsaule: I tant!! Precisament vosaltres sereu els nostres mestres!! Je, je... Doncs si a mi ja em mira estranyada la mestra quan responc a la pregunta: i què fas amb el nen els caps de setmana?No m'imagino com us deurien mirar anys enrera!!
Kutrescaladors: Doncs ja et pots anar buscant una altra excusa... je, je... per què de pares escaladors n'hi ha molts!! (qui m'ho hagués dit a mi un any enrera!!) I quan abans ho siguis millor, així podràs compartir l'escalada amb els teus fills... o nets!!
Bones!!!
jo m'apunto!!!!
i amb fristro dels grossos incorporat....
encara no prou gros perke m'asseguri però
;-)))
això si... explica bons contes i xistes mooooooooolt dolents!!!
a veure si algun dia us puc acompanyar...
i de pas se m'engantxa alguna cosa... ;-)))
una abraçada i acuidar-se wuapi!!
Ei Lux!!
Que el dia que et vas poder apuntar el temps no ens va acompanyar, però tant jo com en Fèlix en tenim molt bon record... les històries d'en Màrius li van encantar... era com ser protagonistes d'un conte!! Quina màgia que respiren les nostres criatures!! Que segueixin així, encara que es facin grans!!
A veure quan us podeu tornar a apuntar!! (i que sigui ben aviat, eh!!)
Una abraçada ben forta!!
Hola Raquel! Que bé que us ho munteu. Jo he fet un parell de sortides amb un "peque" de tres mesos, però és tan poca cosa que encara fa respecte anar segons a on. Amb tanta colla s'ho deurien passar bomba els nanus.
Ei Xavi!! Doncs quan vam començar les sortides en família, la bessonada d'en Piju i la Marian tenien 4 mesos!! A peu de via els tenien amb les "amaques" i sempre vigilaven que estiguessin resguardats de la caiguda de rocs.El problema real va començar quan van començar a gatejar!! Je, je!!
Si mai us voleu apuntar ja ho saps!!
Ei Raquel a les jornades d'artifo ja vindria ja... Em moro de ganes de perfeccionar el meu artifo...Però em toca fer de pare, i això vol dir fer esportiva...Tindrè de perfeccionar practicant (glups).
apali a tibar-li
Ei Isidre!! Doncs un dels tallers és d'auto-rescat... esperem no haver-ho de posar en practica... si no és per això precisament, per practicar!! Je, je!!
Ostres, veig que anem capgirats amb els caps de setmana que ens toca fer de pares... doncs a veure quan coincidim!!
Una abraçada!
Ei fammília!
Pos jo k tinc dos a la col.lecció, també m'apunto....
Felicitats pel blog!
Et linko ja en el meu!
Un petonet
Ei pescador d'estrelles!! Jo tampoc coneixia el teu! Fotos boníssimes!!
Seguim en contacte!!
Jo valdría contactar amb families amb nens per escalar i vies ferrades.
Bon día a tohom!!!
Som una familia de cuatro amb dos nens de 4 i 6 anys.
Voliem Anar a escalar tots però no trobem guíes que ens ensenyin.
Sabeu d'algun guía que enseny a nens?
Podriem quedar amb mes families?
Salut
Publica un comentari a l'entrada