Sánchez-Martínez a Diables

L'endemà de la tirolina, vam continuar a Montserrat, però aquesta vegada fent via llarga. La via escollida va ser la Sánchez Martínez de Diables. Jo ja feia temps que li tenia ganes i, a en Marc, tot i haver-la feta, li va deixar prou sabor de boca com per repetir-la.

L'aproximació la vam realitzar deixant el cotxe a Santa Cecília i agafant el camí de l'arrel direcció al Monestir. Arribats sota diables, quan gairebé ja som sota la xemeneia de la via (visible des del camí), cal que comencem a pujar a munt per un camí més o menys marcat, que ens portarà al peu de via.

Ll1: (35m, V+/Ae ó 6a) S'inicia amb una placa fineta molt ben equipada amb parabolts, per després flaquejar a la dreta just a l'alçada de l'arbre i entrar en una canal/díedre força brut.

Per aquest llarg sols havia agafat les cintes esprés... així que, quan vaig entrar en la canal/díedre em vaig cagar amb tot. Les cordes començaven a pesar, i precisament havia gastat gairebé totes les cintes que podia allargar (sí, una mica lerda)... i que hagués pogut utilitzar per assegurar-me amb les branques... Nena, està clar que avui no flueixes... Així que ja em teniu ben cagada, desitjant no relliscar per la sorreta i demanant a no sé qui que no se'm trenqués cap presa... i buscant la R1 desesperadament!! Teòricament havia d'estar a la paret de la dreta just abans d'entrar a la xemeneia... però allí sols veia una R de burils vells... així que pujo més a munt xapant la R antiga... res! Maaaarc, que no trobo la R!! Vale, miro un xic més a munt... bufa, no, més a munt ja no m'atreveixo, que m'estic posant dins la xemeneia i no em puc assegurar de cap manera, que els catxarrillos estan al budrier d'en Marc... Maaaarc, que aquí no hi és!! Vale, desgrimpo i miro més a baix... potser me l'he passada (ho dubto, amb les ganes que tenia de trobar-la ja feia 10 minuts...) Buuuaaahhh, Maaaarc, que no hi és!! Ei, torno a pujar i la munto dels burils!!



I dit i fet!! Després puja en Marc... Osti Raquel, l'han petada!! Sí, la R1 reequipada ja no hi és!! (la veritat, una mica me'n vaig alegrar... després de tant grimpar i desgrimpar hagués estat de lerda superior no haver-la vist...). Buaahh, esperem que la resta de la via estigui bé... què fem? Doncs continuem...

Ll2-Ll3: (35m de IV-IV+ i 15m de IV+) En Marc els va empalmar, i va trobar les R's al seu lloc. Es tracta de dos llargs de xemeneia. Realment jo no fluia massa... les xemeneies m'encanten, i no les vaig disfrutar massa... i això que aquestes són precioses!!



Ll4: (30m, IV+ i III) Aquest té una sortideta per la placa de la dreta que quan te la mires no sembla pas un IV+... i quan t'hi poses trobes bon canto, fins que arribes a la fissura, on el canto ja és d'escàndol i cal progressar inicialment en bavaresa (on vaig flipar que allò fos realment un IV+) i després en díedre, per acabar abandonant la fissura per la seva esquerra i tornar-te a posar en una canal on caldrà grimpar un III fins a la R4 (que la trobes a la paret de la dreta, just a la dreta de la fissura del LL5).

Ll5: (35m, IV+/Ae o IV+/7a) Aquest s'inicia per una fissura preciosa (que tampoc em va semblar IV+) fins arribar a la placa de 7a/Ae, que nosaltres vam fer directament amb Ae. Cap dels dos va fer servir els estreps (bé, en Marc ni els portava), però si jo hagués tirat de primera potser l'hagués fet servir.

Ll6: (35m, amb trams de IV/Ae/V/A1/IV+ o de 6c+ en lliure) S'inicia amb un flanqueig per la placa de sota el sostre, inicialment amb molt canto i després més finet...
Fins que arribes al final, on cal superar un últim sostre, on el tema ja es comença a posar força difícil... jo finalment, després de la meva lluita interna (je, je), vaig penjar-me d'un clau, per poder posar un àlien vermell del que fer A0 i poder xapar el següent parabolt. I després continuar en lliure fins a la R. Un llarg preciós!

Ll7: (40m, V+/V/A0/6a+/V o 6c si es fa en lliure) Aquest també es preciós. Discórrer per tota la fissura de sota el sostre fins que aquest és ben horitzontal, que haurem de fer un pas de placa d'aquells d'apretar les dents i resar per què els peus aguantin, i després continuar amb mans a la fissura.

Ll8: (??m, V/Ae o 6a) Aquest inicialment continua per la fissura per després passar-te a la placa tot flanquejant a la dreta (si seguim per la fissura farem la Districte de les Bruixes). Aquest també és bonic, és aèri. Jo, a mig llarg, vaig tenir un patatús d'aquells que m'agafen a mi dels de de sobte preguntar-me a mi mateixa on estava l'última assegurança i què era... i trobada la resposta agafar-me aquell bloqueig incontrolat on les meves veuetes es comencen a barallar... però el tram és fàcil, i les assegurances no allunyen... es tracta d'un problema personal subconscient que algun dia superaré... Total que per aquest motiu vaig fer la R8 i no vaig empalmar.

Ll9-LL10: (15m i 25m, Ae/IV+ i V/IV) Aquest ja va a buscar l'esperó tot fent escalada per placa. Nosaltres no vam fer cap pas d'Ae... i tampoc recordo que les xapes estiguessin tan a prop com per fer Ae... no sé, potser és falta de memòria...
En Marc va empalmar els dos últims llargs.

Nosaltres no vam arribar al cim, sinó que vam iniciar el descens des de la R10 tot flanquejant a la dreta fins arribar al collet (una mica expo pel meu gust...). Des d'allí surt un corriol que ens portarà al collet de baix, des d'on agafarem la canal de baixada, que separa la paret de Diables de la de Patriarques. Aquesta canal ens potarà fins el camí de l'arrel, i d'aquí direcció a Santa Cecília altra vegada.

En fi, una via preciosa on a mi em va faltar fluidesa personal i en Marc va tornar a demostrar la seva paciència...