Després de l'estada a Cavallers me'n vaig anar cap al Neuville (on hi vaig fer crestes), després una llarga temporada amb el meu fill... la qual cosa es va traduir a fer esportiva (pel que fa a l'escalada... per què a casa també fem altres coses...) i aquest passat cap de setmana, per fi, podia fer via llarga... però la meteo pintava fatal!! L'opció inicial va ser anar cap als Ports (on la meteo pintava millor), però una proposta d'última hora van fer retardar el meu retorn a la tàpia... almenys el retorn des de sota!!! Sí, perquè vaig acabar arribant al Cavall Bernat d'una altra manera... je, je... com? Doncs des d'una tirolina de 180m que s'iniciava al Platan, just per sobre el refugi de Sant Antoni.
El fet és que en Marc ja me n'havia parlat... l'any passat també l'havien muntat. Qui? Doncs la gent de VertiSub, una gent molt maca i...molt professional!! je, je... Així doncs, quan em va trucar per dir-me que la tornaven a muntar aquest dissabte, ens hi vam apuntar.
Hi vam anar de bon matí, per ajudar a muntar la tirolina... però jo em vaig dedicar més a observar quants anclatges posaven, a flipar amb els polipasts i els polifrens i els mils nusos que feien... i a riure amb les converses del treball en equip.
Durant tot el dia va estar xispejant, plovent, parant... finalment, al migdia, ja tenien la tirolina muntada, a dinar i a provar-la!! El primer va ser l'Antonio (el més valent, no? Per què jo deia que em tiraria, però tenia clar que no volia ser pas la primera... je, je) i la tirolina va aguantar!! Així que mica en mica la gent es va anar animant... tant i tant que en Marc i jo vam ser els últims... i es començava a fer fosc!!!
Sí, finalment vam ser els últims, conjuntament amb un altre noi. Però ja no plovia... havia sortit l'Arc de Sant Martí, s'havia esvaït la boira, i Montserrat havia agafat aquells taronjats tan bonics de la posta de sol... Era el nostre moment!!!
Llàstima de la càmara... no la vam agafar!!! Em van fer un vídeo i fotos al Marc, que tan bon punt me les enviïn les penjaré, però ara per ara, us haurem de quedar amb les paraules...
La sensació? M'encantaria dir-vos que va ser una passada veure tota la paret de Diables mentre em deslliçava a metres de terra, que el pati era increïble... però la veritat és que no vaig tenir nassos de mirar a baix... je, je... sí gent, tota la tirolina mirant al cel! Bé, sí que va haver-hi un moment que vaig mirar, però va ser quan vaig decidir que no ho tornaria a fer... je, je... i així fins que l'empenta va desaparèixer i em va tocar fer braços amb el puny (em vaig quedar parada quan em faltava un terç del recorregut, més o menys), on tampoc vaig mirar a baix... quina ràbia!!! Seré petarda? Je, je...Espero que l'any vinent la tornin a muntar i hi puguem tornar a anar... i que jo m'hagi fet gran i m'atreveixi a mirar a baix! Je, je...
I la baixada ja de nit, primer desmuntar els anclatges del Cavall i després fer els ràpels a plena nit amb els frontals. I tornant a casa, amb un bon somriure per l'alternativa a l'escalada i per què l'endemà tornaria a fer via llarga!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
uau ha de ser una sensació increible!!!!!!!!!!!!! jejeje a mi tb em molaria.. va, ja friso que ens expliquis la via llarga.
un petonet!!
Je, je... doncs sí... però segur que la sensació és moooolt més increïble si ho fas mirant a baix... t'asseguro que el segon que ho vaig fer vaig flipar molt!!
Un petonet guapíssima!!
Hola desaparegusa ! M'agrada tornar a saber de tu ! Ni que sigui per la tirolina....
A veure si ben aviat podem veure algunes fotos, que devia ser realment espectacular !
Desapareguda? Però si jo segueixo aquí... je, je...bé, un xic desconnectada...
Jo també tinc ganes de veure les fotos i el vídeo... a veure si m'ho envien ben aviat!!
Quina experiència! Ja es podrien haver enrotllat i deixar-la unes setmanetes... A veure si pengeu aquest video
CAGUNDENAAAAA RAQUEEEELLL ! Si et vaig veureee!
Qui m'ho havia de dirq ue ereu vosaltres? Joer...estavem a GUILLEUMES i anavem controlant tot el muntatge....com que xispejava vam decidir quedar-nos a sota la XYLUM i anavem flipant amb la penya que tot i ploure evolucionava per la SANCHEZ i la LIBERTAD-GAM....estavem al.lucinant....i després al cap de una bona estona vam començar a sentir els crits...primer ens vam espantar i després quan vam veure què passava vam flipar...180 mts només???joer si semblava quilomètric!!!!!
Vaig intentar fer fotos amb el mòbil però no es veia res...vaig veure com et quedaves gairebé enmig....després una mica més rapida i al final la remada fins al cim, ja boca fosc...i vam anar a MONISTROL a veure si algú sabia qui era el personal ( creiem que gent de St benet potser...emulant l'alsina.marcel)...
UNa pregunat ( que és elq ue vam estar parlant sense aclarir...)¿ Com collons es posa la cotda de banda a banda? Com s'"exten" la tirolina? Si va per sobre de un terreny ( aprox a miranda de St Antoni) molt feréstec i sense massa camins!!!! Ja diràs
Joer a mi ni que em paguéssi m'hi lle´nçava,..quin tripi!
ei el proper estiu a MALLORCA de cap, que a costat d'això el psico són MARICONADES !!
els de Vertisup no estan a Ripollet???
Dewwww
Hola Raquel, com t'ho vas fer per no mirar avall! deuria ser dificilíssim no fer-ho.
Piju: Si per ells hagués estat, segur que l'haguéssin deixada, però els feia por pels helicòpters, per si calia socórrer algú!
Tranki: Ostres, quina gràcia!! Hagués estat una passada tenir una foto des de baix!!
La tirolina la van muntar fent els diferents cims de les agulles pròximes, i després el Cavall (per la normal). És a dir, que un cap de cadascuna de les cordes de 200m (n'hi havia dues) es va quedar al refu, després, la resta la van portar a l'agulla de sota el refu (i un s'hi va quedar), després un altre a l'agulla que hi ha més endavant i, finalment, uns altres van pujar al Cavall per la normal. I ja sols quedava la grimpada del refu al Platan. Després a estirar dels caps... i cadascú de les agulles anava deixant la part de corda que tenia. Tota una feinada... una passada!!
Sí, els de VertiSub tenen la seu a Ripollet. Són els que fan els treballs verticals de la Sagrada família.
Jaume: Je, je... el fet és que en la tirolina hi havia dues cordes, i portaves una politja en cadascuna d'elles. I si no volies que el cap et quedés entaforat enmig d eles dues cordes calia que el posessis enrere... i jo ja no el vaig moure d'allà... i e dia següent tenia agulletes a les cervicals... je, je...
eeeeiiii Raquel!!!
jijiji ja veig que es comença agafant aficio a les tirolines per passar el congost... i s'acaba aixi???
potser no tornare a collegats ehhh?? ;)))
una abraçada ben forta!!
Jijiji... i tant que tornarem al congost!! I l'any vinent tu també et tiraràs per la tirolina de Montserrat, mirant a baix i toooot! Jijijiji!!!
Un petonàs beeeeen gran!!!
ala! quina enveja... Jo també vull (tot i que potser després em faria enrera...jejejeje). No tens fotos del muntatge????
Ei, doncs l'any vinent t'aviso!!!
No, encara no me les han enviat... i la veritat és que ja tinc ganes de veure'm penjada i cridant!! Je, je!
Hola Raquel!
quina currada! Amb blogs com aquest un marxa a escalar ben informat! No pateixis ja et cuidaré en Marc, tot i que crec que haurà de ser al revés, haurà de cuidar-me a mi ja que ara porto uns dies sense tibar´li. je je je. I de les fotos no pateixis que ja me'n encarrego jo ! D'altre banda t'he enllaçat al meu blog. Si no ens veiem avans de marxar. Passa't-ho bé ! Ja ens mantindràs informats !
Saluten !!!
Gràcies Morfu!
Jo ja fa temps que segueixo el teu bloc! M'agrada per què sovint no tan sols parles d'escalada, sinó que informes de qüestions interessants, reflexiones sobre la vida... en fi, que hi solc trobar una lectura molt agradable i profitosa, com a escaladora i com a persona!! Per no parlar de les fotos que solen ser una passada... i especials! Així que, si tu portes la càmara, segur que veuré Taghia com si ho hagués compartit amb vosaltres... tot somniant poder-hi anar algun dia!!
Segur que en Marc cuidarà també de tu!! Però tu recorda-li que s'asseguri més sovint... si cal posa l'excusa que potser necessites fer A0... je, je!! Amb mi funciona...
I... molt bones escalades i gran somriures!!
Publica un comentari a l'entrada