dijous, 7 de febrer de 2008

Vivències en la Sol de Mitjanit

Com ja heu pogut veure en el blog dels Kutres, en el del Pescador d'Estels i en el d'en Gatsaule, aquest diumenge vam anar a fer la primera repetició en romeria a la Via Sol de Mitjanit. Inicialment havia pensat no fer-ne la piada, doncs ja érem prous bloggers com per poder llegir referències de la via. Però he estat pensant i... què carai!! Si sempre escric les meves vivències de vies que dec estar fent la mil•lèsima repetició... amb més motiu haig de fer aquesta, que vivències no en van faltar!!

Així que, si voleu detalls de la via, aneu directament als blogs anteriorment esmentats... que de ben segur us anirà millor per repetir la via, jo tan sols explicaré les meves vivències d’aquell dia.

Donat el tute de Montrebei, em vaig llevar ben cansada, però contenta de pensar que me n’anava a fer una primera repetició (almenys en quan a cordada femenina) d’una via oberta per algú que coneixia... algú que precisament vaig conèixer el mateix vespre que finalitzaven la seva via... i sabeu què em va cridar l’atenció? El somriure que se’ls dibuixava a la cara. Era un somriure de plaer, d’il•lusió, de cansament... i quan parlaven de l’obertura... mmm... el somriure creixia!! Quina màgia això d’obrir una via... vaig pensar!! Per aquest motiu, quan em van comentar que anaven a fer la primera repetició, no vaig dubtar en apuntar-m’hi, hagués anat a Montrebei el dia anterior o hagués fet una marató, aquells somriures s’ho valien!!

Val a dir que, m’esperava una via més fàcil!! Je, je... bé, quan en Paca, l’Annalisa i l’Eva em deien: Ostres, i tu demà escalaràs?Has vist quina hora és? Jo els responia...Sí, és una via que em fa molta il•lusió, anem una colla a fer la primera repetició... a més, és fàcil, està assegurada amb expansions i el grau obligat és V. Innocent!! Je, je... això és el que vaig pensar jo a l’iniciar el primer llarg de la via!! Je, je!! Ostres tu... tela amb els V’ns de Montrebei... però tela també amb els V’ns d’en Llorenç i en Pere!! De debò, jo no sé si és que em va agafar en fred (però crec que aquest motiu comença a donar-se massa sovint en el meu cas, així que potser ja passa al nivell “excusa”... no sé, tinc els meus dubtes!!), si és que esperava trobar-me els espits a tocar o què, però us ben prometo que vaig tenir els meus dubtes en algun que altre pas... ho deia i la gent reia... però per què coi no em creuen? De debò, que no vaig anar sobrada ni moooolt menys!! Sort que després van canviar el grau d’aquell tram a V+, per què ja començava a pensar que el meu grau assolit era el IV+ (opció que encara no descarto!).

El segon llarg el va fer l’Antxi... tela la Kutre!! Però per què coi s’han posat aquest nom aquest parell? Com a parella són ideals, escalen de pm, repeteixen vies precioses... i ara, a sobre, un obre (i l’altra col•labora en l’obertura) una via genial on fins i tot pateixo!! Je, je... Total, que l’Antxi fa el segon llarg, amb una entradeta dubtosa (el dia que caigui la llastra ja li podeu canviar el grau!), seguida d’un passet d’adherència d’aquests que t’has de creure, després un descans de III, per tornar a agafar aire i fer una placa fina de V.

El tercer llarg el fa la Lu, amb un inici de IV- i després un tram de III per la feixa per arribar a la R3. I seguidament l’Ae, el quart llarg, que jo m’havia proposat intentar en lliure... je, je... si, si... mireu, no en tinc ni idea com s’intenta alliberar un Ae, però jo, quan em vaig veure intentant provar d’escalar un tram que sabia que mai ningú havia provat d’escalar, que no tenia ni idea de si estava provant un 6b o un 8a (sí, ni això no detecto a vista!! Je, je)... res, que em vaig acollonir... i vaig dir: sabeu què? Que jo xapo amb l’ajuda dels estreps i després torno al parabolt anterior i ho provo en lliure. I així ho vaig fer! I amb aquesta tàctica, em van sortir els passos de parabolt a parabolt (en lliure, però amb la crda per dalt), per això no crec que sigui més de 7a (la veritat, mai he provat res més elevat de 7a, així que per mi, el món del grau acaba aquí... je, je... així doncs no soc massa de fiar!), però si el vaig poder fer en lliure a trams, suposo que és el meu màxim (vaja, que espero que no sigui 6b+, per què aleshores potser millor que plegui! Je, je... no plegar mai, però sí abaixar el meu nivell d’exigència personal!!). Després ve un flanqueig de V on la dificultat està en creure’t que els peus aguantaran!! I aguanten!

I el cinquè llarg... nosaltres el vam fer pensant que es tractava d’un 6a... així que quan vaig veure que l’Antxi dubtava de fer A0 o no, la vaig estar animant des de la R4... però quan em va tocar tirar de segona... collons nens, que això no pot ser un 6a!! Je, je... quina manera de patir per no agafar-me a la cinta!! (ei, que els passos estan ben assegurats, eh!!). El complicat dels passos és que inicies la placa per un costat i després, quan se t’acaben les preses, cal que et passis a l’altre costat... i estant agafada de nyapetes, el tema no era fàcil!! Gràcies a Déu que finalment li han posat 6b!! Encara que sigui per aixecar la moral dels primers repetidors!! Després, sempre podrem dir allò de: no, és que com que ha passat tanta gent, la via s’ha netejat i s’han fet noves preses... je, je... però quan nosaltres la vam fer, allò era un senyor 6b!! Je, je!! Després, la cosa canvia i passa a ser el V+ i finalment el IV.

I el sisè i últim llarg el va fer la Lu. Teòricament és el Vè més disfruton de la via (per qualitat de la roca i distancia de les assegurances)... però... je, je...sempre hi ha un però!! La Lu havia fet tota la via amb un motxillot que tela!! En aquest llarg li vam dir que ja li pujaríem nosaltres (no va dir que sí a la primera però ho vam aconseguir!). Uaaahhhh, però com ha pogut escalar tota la via amb aquest pes que no fa més que tirar-te enrere? Ostres, estic convençuda que a la Lu li treus la motxilla i puja dos graus de cop!! Je, je... Bé, és que jo vaig flipar amb mi mateixa fent aquell V amb el pes, i a l’esquena.. i ella l’havia portat tooota la via!! Si és que aquesta gent està més forta del que es pensa!! Això sí, el llarg era preciós!!
I... l’arribada al cim!! Quin flipe! Realment cal fer la via per entendre la sensació d’arribada a dalt... val la pena arribar-hi, per signar al pot i per les vistes!!

I allí, amb aquelles vistes, és on ens vam estar fins que vam ser tots a dalt. Bé, quan arribava l’última cordada, la Lu i jo ja érem a la R6 per començar a muntar ràpels, que a mi em començava a entrar l’estrés d’arribar tard a casa (obligacions de mare!!). Així que, la cordada femenina Antxi, Lu i Raquel, vam començar a tirar en els ràpels, amb un total de quatre cordes lligades i una ja col•locada per tirar-li al primer ràpel fins a la R5. El nostre propòsit era anar muntant ràpels i esperar a tothom a la R3... però es feia tard i jo cada vegada veia més clar que el peque m’arribaria a casa abans que jo... així que vam haver de seguir tirant avall amb dues cordes (fet que segurament va fer retardar encara més la baixada amb ràpels de la resta... ho sentooooo!!!). Vaig arribar al cotxe, i amb cinc minuts ja calia encendre el frontal!!

Total, una via preciosa, un gran honor haver fet la primera repetició femenina, i al costat dels aperturistes... un dia i una escalada que m’ha fet canviar el meu punt de vista de les vies obertes per baix...sobretot, a gaudir-les diferent, a valorar molt més la feinada dels aperturistes, a escalar no pensant que estic escalant, sinó a adonar-me que estic repetint una il•lusió que algú, conegut o desconegut, algun dia va crear i de la qual ara tots en podem gaudir!!

Així que moltes gràcies a tots, als aperturistes de la Sol de Mitjanit i a tota la resta!!

13 comentaris:

Miquel Sabadell ha dit...

Bona quedada vau fer! fa mol bona pinta la via dels kutresk's !!
veig que tornes a escriure i a escalar com sempre! si et dic la veritat..me'n alegro!

Raquel ha dit...

Ei Miquel, doncs sí!! És una bona via! A veure quen pots anar a repetir-la!!
Mmmm... no, no creguis... jo em noto diferent a la paret...més a gust!! I els findes amb el peque... ja no sempre escalo!!

marc ha dit...

Com que el felix te problemes de memoria, ja et passo el recull de fotos de riglos. Son grans i per aixo les he penjat al meu blog:

http://scala-dei.blogspot.com/2008/02/zulu-demente-2-afotos.html

Fins un altra.

Gatsaule ha dit...

Genial, noia, has aconseguit emocionar-me amb el teu escrit pensant en que jo també hi era !

Enhorabona per la recuperació de la moral i les ganes !

jaumeppiqueras ha dit...

Bons relats Raquel, estàs feta tota una escritora, m'ho fas viure com si hagués estat amb vosaltres a la via. En quan al grau és clar que et va passar factura MontRebei i el dormir poc, quan la repeteixis segur que no pateixes gens, i amb això no vull dir que la via sigui fàcil, sinó que tú tens el grau adeqüat per a no patir-hi.

PGB ha dit...

Bona crònica Raquel! :)
La veritat és que quan anem a escalar pensem massa en la via, els graus, els seguros.... i no pensem en què va significar pels aperturistes obrir aquella via.

Segur que hi ha moltes vies que pels aperturistes són "una més", però aquesta es nota que no és el cas.

Enhorabona per tornar a estar com sempre ;)

Raquel ha dit...

Marc:Però si em vas di que no tenies blog!! je, je!! Moltíssimes gràcies per les fotos, ha estat com reviure el moment, sobretot el llarg del flanqueig... aquell xapatge de cinta del pas fi que no trobava la manera de passar-li la corda... l'esforç, el preuat A0 final...je, je... l'acolloniment en veure on estava la següent a en plè flanqueig... els ànims d'en Fèlix assegurant-me que allò ja era més fàcil...mmmm... moltes gràcies!!

Gatsaule: Gràcies!! És que per mi, va ser una escalada molt emocionant, en tots els sentits!!

Jaume: Gràcies, escric per què m'agrada poder tornar a reviure les emocions d'aquell dia ... i si a més, les faig reviure a d'altres i són positives... estic més que contenta!!
L'hauré de repetir... un dia amb sol i descansada, a veure què escric aleshores!!

PGB: Des d'aquest diumenge, estic conveçuda que cada via oberta per baix te la seva màgia... la seva història... i això encara em fa estimar més la tàpia!!

Kutrescaladors ha dit...

Ep! Raquel! que bonic! Qui ho diria que pujar per una paret pugui despertar tantes emocions!

Coincideixo amb tu, el primer cop que vaig estar sota una paret verge i tenia que pujar amunt imaginant un possible traçat....vaig pensar en tots els aperturistes, amb els sentiments les pors, i les pujades d'adrenalina que patien...no se que en pensaran la gent que han obert moltes vies, però per mi es una forma d'escalar completament diferent i emocionant!!escalar cap a un lloc on no ha estat mai ningú! es com entrar en la gola del llop i no saber que hi trobaràs...sortir de cada assegurança cap amunt sempre confiant que trobaràs un altre emplaçament segur...ejem ejem...

Ba, m'alegro que disfrutessis el dia, tant física com emocionament!

Gracies per la companyia i per la tocada del claxon quan marxaves cap a casa!!!!

Raquel ha dit...

Ei Kutre!! Gràcies a vosaltres per convidar-nos a compartir els resultats del vostre esforç!!

A veure si algun dia tinc prou experiència per atrevir-me a obrir una via... mentre, seguiré gaudint del regal que ens feu tots els aperturistes... però ara, gaudint-ho de diferent manera!!

saumi ha dit...

Molt bona la marató d'escalada.Però ja diuen que sarna con gusto.... De fet només cal veure l'entusiasme del redactat per veure que la sarna no picava gaire. Jo ja fa temps que quan repeteixo un via intento posar-me en la pell dels aperturistes, és un exercici que realment et fa gaudir molt intensament de la via.
Fins ara

Raquel ha dit...

Si, ja ho pots ben dir... sarna con gustono pica!! Je, je!!
No coneixia el teu blog! Ara hi he entrat i... tela estrenar-se amb la Delfos, eh!! Felicitats!

saumi ha dit...

Ja es que ja veus les dates el vaig començar a fer fa poc, animat en part al veure el bon rotllo i la colleta de blogers que havieu fet i de fet em sembla que només el coneixia el kletterer. Hauré de mirar-me afegiré el teu a la meva llista.

慢慢來 ha dit...

晚情徵信協會全國網
大愛徵信社
三立徵信社
離婚|離婚證人有限公司
離婚|離婚證人-高雄徵信同業工會
離婚|婚姻挽回專區
一品蒐證尋人器材網
全國女子徵信社
晚晴徵信
八大徵信社
離婚│華納徵信社
徵信社品質保障關懷協會
晚晴徵信協會全國網
溫馨法律諮詢
劈腿大剖析
全國優良婚姻挽回
法律諮詢|免費諮詢華陀
亞洲徵信總部
感情挽回全國徵信
鴻海徵信尋人免費諮詢法律諮詢
大陸抓姦二奶-法律諮詢社
三立徵信有限公司
大愛徵信社
離婚|離婚證人非凡有限公司
女人國際徵信社
中區嚴選聯合徵信網
女人國際徵信
大愛徵信有限公司-台中
婦幼徵信有限公司
女子偵探徵信團隊
離婚|外遇觀測站
法律諮詢|免費諮詢網
外遇抓猴徵信偵探社
離婚-感情挽回Q&A諮詢網
新浪私家偵探社
離婚|女人徵信社
離婚|女人私家偵探社
婚姻挽回│國際聯盟社
法律諮詢所
外遇抓姦|女人國際徵信
女子徵信社
外遇|抓姦-女子偵探全國入口網
全國優良女人徵信社