"Any nou vida nova", diuen! Doncs crec que, en el meu cas, la dita ha estat del tot encertada. Vaig finalitzar l'any atabalada amb tanta escalada... el fred, les veuetes xungues a la paret, la feinada del blog... el viure i pensar només amb i per escalar!!Però ja se sap... s'acaba l'any i comencen les reflexions... i els propòsits per l'any entrant... no, no m'he proposat deixar de fumar (tant de bo!)... je, je... no, ni tampoc deixar d'escalar (això mai!!), simplement agafar-m'ho amb més calma tot plegat. Gaudir de l'escalada sense deixar de gaudir de la família, de les amistats no escaladores, de la feina (si, tinc la sort de poder gaudir-la)... I el dia te 24 hores... així que o aprenc a resumir (difícil) o hauré de deixar el blog en un segon terme de les meves prioritats... ja veurem.
Així doncs, després d'un mes sense escalar, sense entrenar, sense fanatisme... aquest cap de setmana havia quedat amb la Lu per anar a fer via llarga. Les meves intencions: gaudir de la paret (sense patir) i estrenar l'equipament nou de la meva kangoo. I ella em va proposar anar a Àger, a fer l'Esperó Badalona i la Redrum.
I quina va ser la meva sorpresa a l'adornar-me que les meves intencions s'havien quedat més que curtes!! Ja que no tant sols he gaudit de la paret com feia temps que no ho feia i he pogut estrenar el meu equipament... sinó que a més a més, les temperatures han estat ideals, l'entorn una preciositat i, el més important: la companyia!!! Finalment ens vam ajuntar una bona colla: La Lu, en Llorenç i l'Antxi, en Joan, en Carlos, en Marcel, en Pere i en Blai... i estic convençuda que part del meu bon retorn ha estat gràcies a ells!!
Ara no m'allagaré a explicar-vos les vies, doncs ja érem prous bloggers com per consultar-les. Així doncs, si voleu informació de l'Espero Badalona, consulteu a la Lux. Si us interesa més la Redrum, consulteu a la Lux, en Marcel, en Gatsaule, el Pescador d'Estrelles o al Der Kletterer. I si voleu fer El Tercer Hombre, mireu el blog dels Kutres, que de ben segur que, un o altre farà una bona piada de les vies!!
I aquí acaba el meu post... amb una posta de sol on el sol no s'amaga a l'horitzó sinó que s'endinsa dins la boira...
I amb un a reveure i fins aviat!!
25 comentaris:
Carai!
Jo que ja m'estava mentalitzant per viure les vies en primera persona i em trobo un relat breu de la Rakel!!!
Efectivament, any nou vida nova; però prefereixo que aprenguis a resumir, que no pas que deixis el blog en segon terme!
Apa salut i a prendre-s'ho amb calma :)
Bones Raquel!!!!!!!!!!
m'alegro que t'ho disfrutessis!!! va ser un cap de setmana molt intens!
ep!!! el blog no el perdis! de moment clar! i si vols més escalades tranquiles ja saps....que amb el V+ es fan moltes coses!
Jortx: Intentaré aprendre'n... ja he començat a resumir!! Je, je!!
Kutres (que de Kutres res!): I tant intens!! I positiu!!
Mmmm, cada vegada m'agrada més el V+!!! Je, je!!
Un bon post Raquel! encara que tardis, continua amb ell, així disfrutarem llegint les teves aventures; ens vàrem perdre una bona trobada veig, ep, això del V+ deu ser broma no? que ho digui jo vale... però tú...
Endavant valenta!
Hey Rak!
Ja feia dies pensava: que raro que la Raquel no hagi anat a trepar o que almenys, no ho pii...
Realment, si t'hi recrees, el blog pot resultar una carrega feixuga que et pot arribar a fer tanta mandra mantenir-lo que l'acabes apartant i deixant... No cal explicar cada pas de cada llarg de cada via. De fet, m'ha agradat molt aquest post que has escrit. Se't veu feliç :)
Percert... bon any! ;)
Rakel !!!!!!
;-)....
Jaume: Sí, a veure si un altre dia us podeu quedar tot el cap de setmana!! Trobar-vos a vosaltres a l'Esperó Badalona també va ser un bon trobament!!
Je, je... els V+ m'encanten!!
PGB: Gràcies, no hi ha res que em faci més feliç que em diguin que se'm veu feliç!!
No és que em faci mandra escriure... és que m'encanta, i més si és sobre l'escalada i tot el que m'aporta... però aleshores començo i no paroooo!!! Serà qüestió de controlar-me!!
Isidre: Je, je!!
sí noia...em sembla que uns quants estavem de capa caiguda aquests dies...El blog porta massa feina i, depen com, es fa pesat. Però veig que ens anem animant tots, millor!
Ah, i m'alegro molt que hagis disfrutat tant!!
Apa siau :)
Aprenem a escalar no quan trobem la via perfecta, sinó quan sabem viure sense presses el que escalem..
Felicitats.. Que tinguis pau i serenor...!
Marieta: Sí, entre el fred i les vacances Nadalenques... veig que no soc l'única que ha escalat i ha escrit menys!
Quo Aquo:Tens tota la raó... i jo tot just començo a prendren ara!! Gràcies!!
m'alegro del cap de setmana tant xulo que has tingut!
jo fa un temps que m'ho prenc amb molta calma, és més... he après a baixar-me de les vies si no m'estic divertint, a encordar-me amb qui vull, no amb qui trobi només per poder escalar, etc.
sobre el blog, ara pk tinc temps... xo amb la caaaalmaaaaa! hi ha tantes coses que no he pogut penjar...les vacances a Picos, al Sud de Francia, Cerdenya, etc, etc.. penjo el que puc, quan puc, i ja està! :-))) no m'estresso gens per res... ni fer la feina! :-P
Els amics, la natura, els viatges,...les furgos,...
no solament de grau viu l’escalador!.
(això del tabac també estaria be!)
Lai: Mmmm, sí, n'hauré d'aprendre!! Sovint ens marquem masses reptes, quan el repte més important és ser feliç i poder gaudir-ne!!
Piju: Sí, cal no deixar de pensar en tot el que ens envolta, que si no, tot acaba perdent el sentit!!
Eiiiii ! Celebro que no hagis pogut resistir la temptació de penjar un nou post al blog. Veig que la jornada va ser prou interessant com per despertar algun blog mig endormiscat...
I comparteixo els teus raonaments, tot i a vegtades la solució és tan senzilla com baixar el llistó del que ens volem proposar.
Algú va dir que els èxits no tenen cap interès, que el què és important és aconseguir coses que realment ens satisfan.
Mmmm... quanta raó Gatsaule!! Qui va dir aquestes paraules era tot un savi!
Gràcies!!
Quines fotos més xules Rakel! Jo m'ho vaig passar super bé. I hi tornarem i ens ho tornarem a passar bé un altre cop. Ja voreu!
A disfrutar, que la vida són 4 dies!
... i jo tinc moltes vies per tatxar!!
Quin finde més ben parit.
Raquel, merci pel reportatge de fotos del flanqueig!
A reveure colla
Der Kletterer: I tant que sí!! Així es parla, amb convenciment!! Je, je!! És que amb tota aquesta colla crec que passar-s'ho bé està assegurat!! Je, je!!
No crec que tinguis tantes vies per tatxar com jo... Però calculo que ecara em queden uns 40 anys d'escalada... je, je... per què passats els 71 encara es pot escalar? Si és que sí...doncs encara me'n queden més!! Iujuuuuu!! Je, je!!
Linus: Si, eh!! Quin reportatge noi!! A veure si tu ens pots passar les teves, que he vist la teva piada i mmmm... n'hi ha de precioses!!
Endavant boua...a gaudir...
Sí, a gaudir de la vida!!
Gràcies!!
Hola Raquel...
Soc l'Adrià, l'amic de la Beth, tu si que en saps d'escalar, peró no et descuidis gaire que aviat t'atraparé jjjeeejjjeee.
Merci pel teu comentari
Ja ho pots ben dir Adrià, o em poso les piles o amb un plis seràs tu qui m'obriràs les vies!! Je, je!!
Segueix amb aquesta empenta i il·lusió, que de ben segur que arribaràs lluny!!
Una abraçada!
ei jo també vull posar un comentari al teu blog! apa noia segueix escalant i disfrutant de la vida petons bet
Gràcies Bet!!
A veure quin dia vaig cap a la Seu d'Urgell i intento enganxar-te a les parets!! Je, je!!
Petonàs ben gran guapíssima!!
Qué guapa la foto del sol, Raquel, está de puta madre, yo pensaba que el sol se ponía por el Oeste, y que además era un efecto visual, que en realidad seguía iluminando algún otro lugar del mundo, pero tu fotografía desmiente eso sin ningún género de dudas, se ve claramente como el sol no se pierde en el horizonte, si no que atraviesa el manto nuboso para descender a algún pueblito catalán, en el que probablemente los casos de cáncer de piel se habrán multiplicado por cien, desde que el astro rey se hizo catalufo, posiblemente en sustitución del de las fotos quemadas.
Ta chula la foto, en serio, por esas cositas merece la pena ser lento escalando, los trepadores eficientes se las pierden siempre.
Publica un comentari a l'entrada