Mi Primer Amor, 180m (6a/A2)

Per fi he fet la meva primera via d'artifo!! Des de que vaig llegir la piada d'en Kletterer i que vaig anar a les jornades d'artificial que li tenia posat l'ull a sobre. La tenia emparaulada amb dos amics, però donat que era difícil poder coincidir tots tres i que aquest cap de setmana havia quedat amb en Marc i ell també la tenia al cap des de feia temps ... doncs vam decidir que dissabte aniríem a Vilanova de Meià, a fer la "Mi primer amor" al Pilar de Segre.

I decidida la via, calia aconseguir el material necessari per fer-la. Així que la setmana passada va tornar a ser una setmana de pidolar, de bricolatge (aquesta vegada construcció d'una guíndola... totalment necessària per a la R3) i de mássima vibrazzionne tot mirant piades, ressenyes i demanant informació al Pelut (que la va reequipar juntament amb l'Esther).
A mitja setmana, bones notícies, al nostre cap de setmana s'hi apunta en Piter!!! Així que la cordada "Choras Piengue" ataca de nou!!!! Je, je... i de quina manera... no sé pas si aquest parell d'homes seran capaços de tornar a fer cordada amb mi després del cap de setmana que els he donat a la paret... quina Santa paciència!!
Però anem a la via... que així podreu entendre què vull dir!

L'aproximació és mínima (iujuuu!!), doncs deixat el cotxe passat el pont, amb 5-10min com a molt, estàs al Pilar del Segre. Reconèixer el peu de via és facil, doncs la via recórrer la gran fissura diagonal que hi ha a l'esquerra del Pilar.

Nosaltres, en comptes d'entrar pel primer llarg de la via (un llarg de 12m de V+ i IV+ desequipat i trencadot), vam pujar per la feixeta que ens porta a la R1 de la via (tal i com ho he dibuixat en la fotografia de la ressenya de la via). Així doncs, anomenaré als llargs tal i com ho vam fer nosaltres.

Arribats a peu de via, decidim la repartició dels llargs. Aquesta vegada no vam fer palletes, doncs en Piter preferia no fer llargs d'artifo, jo em moria de ganes de fer el llarg del sostre d'A2 i a en Marc li era igual. Així que vam decidir que el primer el faria en Marc, el segon jo, el tercer en Marc i l'últim en Piter.

LL1: (6a- A1-IV) S'inicia amb una entrada de 6a que es pot realitzar en lliure, equipada amb cordinos en ponts de roca, en algun tac de fusta, sabina... on en Marc va posar un friend a l'entrada per estalviar-se una possible caiguda en la repissa abans de xapar el primer cordino. Un xic abans d'arribar a la primera sabina el lliure es complica, i en Marc treu els estreps i resol el pas. Però arribat a la sabina s'inicia la mássima vibrazionne per poder xapar un burilillo que queda un xic allunyat de la sabina. I xapat aquest, sortida de IV fins a la R1.
En Marc quan treu els estreps...


En Piter fent el tram de 6a en lliure...


I jo en el tram final de IV d'entrada a la R1


LL2: (A2/Ae) Aquest era el llarg que jo volia fer!! Així que, carregada amb el martell i tots els claus (i els friends, els àliens, els tascons, els tacs de fusta, els estreps...) preparada per començar a vibrar amb un somriure...



Sortint de la R1 hi ha el tram d'A2. S'hi veuen varis forats de pitonatges... però tots els veig massa grans i poc profunds... glups!! Si poso un clau, haurà de ser ben gran i no massa llarg... o potser un bong?... mmm... a veure què tal els aliens? Finalment poso el groc, el provo... sí, sí, això aguanta!! Doncs a pedalar i a buscar nous forats!!




Bufa, més forats grans i poc profunds... tornem a estar amb les mateixes... ara poso l'àlien verd i el provo...

Guai!! Si, sí, també aguanta!! Doncs un altre pedalada i... i ara què? Per aquí dalt hi ha un altre forat... buaaahh, què difícil és aguantar-se amb els estreps quan la paret tira enrera i has d'anar provant... bufa, i ara els àliens ja no hi van bé...

Ostres, mira que em falta ben poc per arribar al cordino de la sabina... Eps! I si poso un peu a la branca de la sabina... m'aguantarà?

Síííí!! Per fi he arribat la sabina!! Je, je... doncs ara, a aprofitar-la al màxim!!

Després un altre cordino... i ja comencen els paravolts! Je, je... sí, sí, i el sostre de debò!! Quin merder buscar el material quan tens el casc empotrat a un sostre!!

I seguidament anar fent metres amb els pedals, de paravolt del vuit a paravolt del vuit...

I més metres...

Fins que de sobte, em trobo amb un paravolt del 10 i un del 8 units per un cordino. Eps nois, deu ser això la R2? Raquel, creus que has fet 18 metres? Mmmm... doncs no ho sé... vist des d'aquí...

I què hi veus després? Doncs un forat amb una falca on es podria posar un clau, però després hi ha un marlet amb el cordino posat... i després un paravolt... Creieu que podria ser el tram d'A1 del LL3? La veritat és que la reunió no és que sigui còmode... però ja ens van dir que era en aquesta que calia la guíndola si no volíem que ens amputessin les cames... sembla que quadra... je, je... sí, sí, encara ric, per què vaig muntar aquí la R2... enmig de tot el sostre... és a dir, a poc més de mig llarg del LL2!!!!

Je, je... ens hauríeu d'haver vist als tres penjats allí... jo amb la guíndola que em va regalar en X-avi d'Igualada per què la provés, en Piter amb el resultat del meu bricolatge i en Marc intentant passar per entre mig de tot el material per tal de passar a l'altre costat de la R per poder tirar-li al següent llarg!!

Realment era per fotre'm amb el martell al cap... je, je...

Doncs la R2 no era pas aquí, sinó força metres més enllà!!
Però això no ha vam descobrir fins que en Marc va anar tirant i va arribar a la R2 de debò...

La R2 està situada en la següent sabina, i tot i que és ben penjada, no tens el sostre sobre el cap!!

Jo en aquest últim tram del LL2 ja anava ben marejada... no sé pas si era pel fet d'haver anat a dormir a les 3h de la matinada (sí... soparillo amb amics a Barcelona!), per falta d'alimentació, pel temps que portava penjada com un fuet tot gronxant-me en la guíndola o... la suma de tot plegat!! Però feia el llarg pensant: sort que el LL3 és pel Marc!!

Arribo a la R2 i en Marc em diu: Ei Raquel, haureu de tirar tu o en Piter, que si no serà un merder altra vegada, i no ens queden masses hores de llum! Buaaahh Marc, que en Piter ja ha dit que ell no vol fer llargs d'artifo, i ara toca un d'A1... ei Marc, que jo estic mooolt marejada!!

LL3:(A1-6a-V) I finalment, decidim que el farà en Marc (gràcies, gràcies i mil gràcies!!). Tots tres ja estem glaçats de fred, el sol està tapat pels núvols i l'airet és força contínuu... no obstant els somriures no desapareixen, les ganes d'arribar a dalt són més que les de fer fotografies o provar el llarg en lliure. En Marc el treu tot sense clavar (posant els Camelots fins al 4 i un parell d'àliens), havent de fer alguna petita sortida en lliure. Es tracta d'una preciosa fissura, inicialment més desplomada i amb passos més durs. A mi se'm va fer dur tot el llarg... vaig ser l'última en sortir de la R2, gelada, sense notar-me ni els dits de les mans i els peus, amb ja molt poca llum, amb el frontal dins la motxilla (sí, poc llesta, ja sé... je, je) ... marejada... petada... je, je... un desastreeee!!

Treia el material i el posava a qualsevol lloc, tot se m'enganxava... buaahhh, com desitjava arribar a les llumetes dels meus companys!! I tota la via carregant els claus, les falques i el martell... total, per passejar-los!! (je, je).

Finalment arribo a la R3 on li passo ràpid tot el material a en Piter que li toca sortir en el següent llarg sense més llum que la del frontal. Jo aprofito per agafar el meu frontal de la motxilla i escriure en el pot de piades... on fins i tot la mà em tremolava... així que vaig ser més breu que mai (je, je... no com ara... je, je), i amb una lletra de pre-escolar que feia riure!!

LL4:(6a-III-IV) En Piter fa el llarg de primer i després vaig jo (que no em feia ni mica de gràcia tornar-me a quedar sola al final de tot... je, je...) ... em penjo del friend que havia posat en Piter a la sortida de 6a amb els estreps i tot... i després sortideta en lliure on no noto ni si els peus toquen la paret o estan volant... (sort que en Marc em va guiant, per què amb les ombres del frontal no aconsegueixo veure'm els peus, que encara són sota el desplom), després la rampa de III (on flipo com ha tingut collons en Piter de tirar a munt, sense cap assegurança i a les fosques!) i finalment el passet de V, que amb aquestes condicions climatològiques i aquesta llum sembla no sé jo què!! I finalment a la R4 amb en Piter!! Per fi!!

La via te dos llargs més, que et porten al cim del Pilar del Segre, però no els sol fer ningú... i no seríem nosaltres precisament els que ho faríem, no? Je, je.

I després el descens... que és a l'esquerra (mirant la paret), baixant per la feixa, on tant en Marc com en Piter deien que s'hi veia una traça força marcada... jo sols feia que enfocar amb el frontal cap a la dreta i l'esquerra, per tenir clar on estava la paret i a on el penjat ... no fos cas que "mi primer amor" acabés per ser l'últim!!

I arribats al cotxe (a 0ºC), cap el bar Cirera a escalfar-nos, a riure i a recordar la preciositat de via que acabàvem de fer i la R que no haguéssim hagut de fer (je, je... bé, que jo no hagués hagut de fer!!)... i altra vagada cap el refu d'Òdena (és a dir, a casa meva), que la "Cordada Choras Piengue" encara tenia feina pendent per l'endemà!!

I quina via... aquesta sí que tinc ganes de repetir-la!! Però un dia amb més hores de llum i que el sol escalfi més!!