dilluns, 17 de desembre del 2007

Mi Primer Amor, 180m (6a/A2)

Per fi he fet la meva primera via d'artifo!! Des de que vaig llegir la piada d'en Kletterer i que vaig anar a les jornades d'artificial que li tenia posat l'ull a sobre. La tenia emparaulada amb dos amics, però donat que era difícil poder coincidir tots tres i que aquest cap de setmana havia quedat amb en Marc i ell també la tenia al cap des de feia temps ... doncs vam decidir que dissabte aniríem a Vilanova de Meià, a fer la "Mi primer amor" al Pilar de Segre.

I decidida la via, calia aconseguir el material necessari per fer-la. Així que la setmana passada va tornar a ser una setmana de pidolar, de bricolatge (aquesta vegada construcció d'una guíndola... totalment necessària per a la R3) i de mássima vibrazzionne tot mirant piades, ressenyes i demanant informació al Pelut (que la va reequipar juntament amb l'Esther).
A mitja setmana, bones notícies, al nostre cap de setmana s'hi apunta en Piter!!! Així que la cordada "Choras Piengue" ataca de nou!!!! Je, je... i de quina manera... no sé pas si aquest parell d'homes seran capaços de tornar a fer cordada amb mi després del cap de setmana que els he donat a la paret... quina Santa paciència!!
Però anem a la via... que així podreu entendre què vull dir!

L'aproximació és mínima (iujuuu!!), doncs deixat el cotxe passat el pont, amb 5-10min com a molt, estàs al Pilar del Segre. Reconèixer el peu de via és facil, doncs la via recórrer la gran fissura diagonal que hi ha a l'esquerra del Pilar.

Nosaltres, en comptes d'entrar pel primer llarg de la via (un llarg de 12m de V+ i IV+ desequipat i trencadot), vam pujar per la feixeta que ens porta a la R1 de la via (tal i com ho he dibuixat en la fotografia de la ressenya de la via). Així doncs, anomenaré als llargs tal i com ho vam fer nosaltres.

Arribats a peu de via, decidim la repartició dels llargs. Aquesta vegada no vam fer palletes, doncs en Piter preferia no fer llargs d'artifo, jo em moria de ganes de fer el llarg del sostre d'A2 i a en Marc li era igual. Així que vam decidir que el primer el faria en Marc, el segon jo, el tercer en Marc i l'últim en Piter.

LL1: (6a- A1-IV) S'inicia amb una entrada de 6a que es pot realitzar en lliure, equipada amb cordinos en ponts de roca, en algun tac de fusta, sabina... on en Marc va posar un friend a l'entrada per estalviar-se una possible caiguda en la repissa abans de xapar el primer cordino. Un xic abans d'arribar a la primera sabina el lliure es complica, i en Marc treu els estreps i resol el pas. Però arribat a la sabina s'inicia la mássima vibrazionne per poder xapar un burilillo que queda un xic allunyat de la sabina. I xapat aquest, sortida de IV fins a la R1.
En Marc quan treu els estreps...


En Piter fent el tram de 6a en lliure...


I jo en el tram final de IV d'entrada a la R1


LL2: (A2/Ae) Aquest era el llarg que jo volia fer!! Així que, carregada amb el martell i tots els claus (i els friends, els àliens, els tascons, els tacs de fusta, els estreps...) preparada per començar a vibrar amb un somriure...



Sortint de la R1 hi ha el tram d'A2. S'hi veuen varis forats de pitonatges... però tots els veig massa grans i poc profunds... glups!! Si poso un clau, haurà de ser ben gran i no massa llarg... o potser un bong?... mmm... a veure què tal els aliens? Finalment poso el groc, el provo... sí, sí, això aguanta!! Doncs a pedalar i a buscar nous forats!!




Bufa, més forats grans i poc profunds... tornem a estar amb les mateixes... ara poso l'àlien verd i el provo...

Guai!! Si, sí, també aguanta!! Doncs un altre pedalada i... i ara què? Per aquí dalt hi ha un altre forat... buaaahh, què difícil és aguantar-se amb els estreps quan la paret tira enrera i has d'anar provant... bufa, i ara els àliens ja no hi van bé...

Ostres, mira que em falta ben poc per arribar al cordino de la sabina... Eps! I si poso un peu a la branca de la sabina... m'aguantarà?

Síííí!! Per fi he arribat la sabina!! Je, je... doncs ara, a aprofitar-la al màxim!!

Després un altre cordino... i ja comencen els paravolts! Je, je... sí, sí, i el sostre de debò!! Quin merder buscar el material quan tens el casc empotrat a un sostre!!

I seguidament anar fent metres amb els pedals, de paravolt del vuit a paravolt del vuit...

I més metres...

Fins que de sobte, em trobo amb un paravolt del 10 i un del 8 units per un cordino. Eps nois, deu ser això la R2? Raquel, creus que has fet 18 metres? Mmmm... doncs no ho sé... vist des d'aquí...



I què hi veus després? Doncs un forat amb una falca on es podria posar un clau, però després hi ha un marlet amb el cordino posat... i després un paravolt... Creieu que podria ser el tram d'A1 del LL3? La veritat és que la reunió no és que sigui còmode... però ja ens van dir que era en aquesta que calia la guíndola si no volíem que ens amputessin les cames... sembla que quadra... je, je... sí, sí, encara ric, per què vaig muntar aquí la R2... enmig de tot el sostre... és a dir, a poc més de mig llarg del LL2!!!!

Je, je... ens hauríeu d'haver vist als tres penjats allí... jo amb la guíndola que em va regalar en X-avi d'Igualada per què la provés, en Piter amb el resultat del meu bricolatge i en Marc intentant passar per entre mig de tot el material per tal de passar a l'altre costat de la R per poder tirar-li al següent llarg!!

Realment era per fotre'm amb el martell al cap... je, je...

Doncs la R2 no era pas aquí, sinó força metres més enllà!!
Però això no ha vam descobrir fins que en Marc va anar tirant i va arribar a la R2 de debò...


La R2 està situada en la següent sabina, i tot i que és ben penjada, no tens el sostre sobre el cap!!

Jo en aquest últim tram del LL2 ja anava ben marejada... no sé pas si era pel fet d'haver anat a dormir a les 3h de la matinada (sí... soparillo amb amics a Barcelona!), per falta d'alimentació, pel temps que portava penjada com un fuet tot gronxant-me en la guíndola o... la suma de tot plegat!! Però feia el llarg pensant: sort que el LL3 és pel Marc!!

Arribo a la R2 i en Marc em diu: Ei Raquel, haureu de tirar tu o en Piter, que si no serà un merder altra vegada, i no ens queden masses hores de llum! Buaaahh Marc, que en Piter ja ha dit que ell no vol fer llargs d'artifo, i ara toca un d'A1... ei Marc, que jo estic mooolt marejada!!

LL3:(A1-6a-V) I finalment, decidim que el farà en Marc (gràcies, gràcies i mil gràcies!!). Tots tres ja estem glaçats de fred, el sol està tapat pels núvols i l'airet és força contínuu... no obstant els somriures no desapareixen, les ganes d'arribar a dalt són més que les de fer fotografies o provar el llarg en lliure. En Marc el treu tot sense clavar (posant els Camelots fins al 4 i un parell d'àliens), havent de fer alguna petita sortida en lliure. Es tracta d'una preciosa fissura, inicialment més desplomada i amb passos més durs. A mi se'm va fer dur tot el llarg... vaig ser l'última en sortir de la R2, gelada, sense notar-me ni els dits de les mans i els peus, amb ja molt poca llum, amb el frontal dins la motxilla (sí, poc llesta, ja sé... je, je) ... marejada... petada... je, je... un desastreeee!!

Treia el material i el posava a qualsevol lloc, tot se m'enganxava... buaahhh, com desitjava arribar a les llumetes dels meus companys!! I tota la via carregant els claus, les falques i el martell... total, per passejar-los!! (je, je).

Finalment arribo a la R3 on li passo ràpid tot el material a en Piter que li toca sortir en el següent llarg sense més llum que la del frontal. Jo aprofito per agafar el meu frontal de la motxilla i escriure en el pot de piades... on fins i tot la mà em tremolava... així que vaig ser més breu que mai (je, je... no com ara... je, je), i amb una lletra de pre-escolar que feia riure!!

LL4:(6a-III-IV) En Piter fa el llarg de primer i després vaig jo (que no em feia ni mica de gràcia tornar-me a quedar sola al final de tot... je, je...) ... em penjo del friend que havia posat en Piter a la sortida de 6a amb els estreps i tot... i després sortideta en lliure on no noto ni si els peus toquen la paret o estan volant... (sort que en Marc em va guiant, per què amb les ombres del frontal no aconsegueixo veure'm els peus, que encara són sota el desplom), després la rampa de III (on flipo com ha tingut collons en Piter de tirar a munt, sense cap assegurança i a les fosques!) i finalment el passet de V, que amb aquestes condicions climatològiques i aquesta llum sembla no sé jo què!! I finalment a la R4 amb en Piter!! Per fi!!

La via te dos llargs més, que et porten al cim del Pilar del Segre, però no els sol fer ningú... i no seríem nosaltres precisament els que ho faríem, no? Je, je.

I després el descens... que és a l'esquerra (mirant la paret), baixant per la feixa, on tant en Marc com en Piter deien que s'hi veia una traça força marcada... jo sols feia que enfocar amb el frontal cap a la dreta i l'esquerra, per tenir clar on estava la paret i a on el penjat ... no fos cas que "mi primer amor" acabés per ser l'últim!!

I arribats al cotxe (a 0ºC), cap el bar Cirera a escalfar-nos, a riure i a recordar la preciositat de via que acabàvem de fer i la R que no haguéssim hagut de fer (je, je... bé, que jo no hagués hagut de fer!!)... i altra vagada cap el refu d'Òdena (és a dir, a casa meva), que la "Cordada Choras Piengue" encara tenia feina pendent per l'endemà!!

I quina via... aquesta sí que tinc ganes de repetir-la!! Però un dia amb més hores de llum i que el sol escalfi més!!

21 comentaris:

PGB ha dit...

Osti Raquel... quina pringada lo de la falsa R :)

I quina putada que les fotos no se't maximitzin!!! Què coi hi fas al pobre blogger?!?! :P

Veig que la cordada Choras Piengue encara té corda per rato... que duri! :D

Willy ha dit...

Ei, molt guai l'aventurilla!!
Felicitats per la 1a d'artifo i araa continuar disfrutant donant cops de martell!!

Unknown ha dit...

Uhuuuuuuuuuu!! Estoy vibrando en un nivel extremo massimmo!!
Kagun remil campanes de deu crist an pal!! No vas clavar res sortint de la R?? Només sortint li entrava una V llarga i encabat un Bong que kedaven a kaldo. El meu colega tb va posar un alien de dubtosa consistència. Aish!! I mira que fer la R allí, jeee jee jeeee, aquí si que debieu vibrar!

Que guay Rakel, enhorabona!! Ara has començat a palpar en tus carnes la "massima vibrazzionne". Que se sent??

Miquel Sabadell ha dit...

Carall Raquel, quina historia!! veig que heu fet servir el frontal,jeje! ara ja formes part de les cuques de llum.. apart del fred i la moguda de la R, la via et va agradar..aixo és lo important, felicitats per la via!!

flx ha dit...

Bé, ja veig que t'hi estàs ficant de ple. Aviat et veiem a les vies veines del pilar.
Anim

salu2
flx

Piju ha dit...

Al final sense clavar, no?...
Guai!, així la repetició te mes nivell!
Un pas següent pel que fa a dificultat pot ser la via Gemma de la Roca dels Arcs, la recordo de pitonatge variat i “disfrutón” .
La resta de vies del Pilar o la Cova de les Monges mola guardar-se-les per dies de pluja (encara que amb el canvi climàtic...)

Marieta ha dit...

uuuuh, quina por amb la nit a sobre...Jo quan no hi ha llum em torno poruga poruga com una nena petita. I si a sobre fa fred...MAMAAAAAA
Déu nidó noia.... ;)

Josep Barberà. ha dit...

PGB;
Explica-li home,com es fa per poder engrandir les fotos!.Ja li vaig dir que algú hi hauria pel blog de blogs amb els coneixements suficients per arreglar-ho.
Raquel;
No hi haurà qui et pari.Hauràs de provar coses més dures...
Felicitats.

Anònim ha dit...

Iepa Raquel.

Mol guai el tema CLEAN...

¿No porteu fusta? Suposo que a l'iniciar-te tens la part positiva que com que no acabes de saber si el que poses és fort, pos faleng! T'hi penges i ja està...

En molts d'aquests forats vilanoveros, molt dilatats i deformats, un taquet o una falca van molt millor que un clau gran o una flor..especialment si són una mica cecs...amb la fusta pots posar un universal petit enlloc de una V fent palanca!

DE CAP a la POR TUS GUEVOS MATUTEEEEE!, No puteja tant els ronyons i es clava bé..oju al tercer llarg ( calen ploms per si de cas...).

per cert..la PRIMER AMOR caurà algun dioa en lliure TOTASSS? hehehe.

Salut

David Urquiza ha dit...

Vaya mierrrda, te has vuelto a endiosar, yo no te adoro a tí en concreto porque ahora adoro a otra catalufa más adorable; y gracias a ese peso que te has quitado de encima puedes poner la pata en una mierdarrama de sabina y el palito te aguanta; tú ya no pesas, tú levitas, como los ángeles, y levitando de esa forma no tiene mérito hacer artifo porque no tienes que colgarte de nada.

Quisiera saber qué es la "fusta" esa que dice tranki que sirve para meter un universal en una uve haciendo palanca, qué será la fusta esa, no será una falca, ni lo que yo entiendo por fusta ¿qué es?

Raquel ha dit...

PGB: Sí, pringada total... quan hi penso m'entra el riure... sort que anava amb un parell de companys que tenen bon humor i moolta paciència!! Je, je!!
Ei, doncs no sé pas què li faig al blogger, però no trobo la manera que es puguin maximitzar... i això que als primers posts no em passava!! Alguna idea?

Willy: La veritat és que vaig disfrutar molt, una gran via!! Ara a buscar la propera... je, je!!

Der Kletterer: Sí, sí, no vam clavar res en tota la via! Però t'asseguro que l'alien groc i el verd estaven de pm!! je, je!! Ja m'ho deia el Pelut que tinc passió per posar pels àliens i els friends... je, je!! I fer la R al mig del sostre... je, je... no te perdó ni vergonya... je, je... però jo no puc fer més que riure quan hi penso... com la vaig liar!! je, je!! I com vam vibrar tots plegats!!

Miquel Sabadell: Doncs ara sí que us felicito als cuques de llum, quin parell de pebrots que teniu!! Jo, per poc que pugui, no ho repeteixo!! Però la via sí, que és una passada!! Je, je!!

Flx: Gràcies, la veritat és que l'artifo enganxa!! I crec que a i m'ha ben enganxat!

Piju: Sí, tenies tota a raó, on hi va un bong normalment hi queda bé un àlien!! A veure si aprenc a fer-te cas! Je, je!
M'acabo de mirar la Gemma i mmmm... quina bona pinta!! Gràcies!

Marieta: Doncs jo també, sinó que t'ho diguin els meus companys de cordada... je, je... però el pitjor de tot era la suma de: no veure-hi, no notar-se els peus i no notar-se les mans... Per flipar!!

Josep: Més dures no, que cada vegada em veig més acollonida... ja veuràs quan escrigui l'aventura del diumenge!!

Tranki: Si que portàvem falques vàries, però com que l'àlien m'hi quedava bé... doncs menys feina i menys picada a la paret!! Je, je!!
Por tus huevos matute? Nen, que aquesat te A3!! Crec que em falta moooolt per poder anar-hi. Potser algun dia... l'esperança és l'últim que es perd!
Doncs m'han dit que ja s'està provant en lliure! Em van dir que el cordino i el paravolt del 10 on jo vaig muntar la R l'havien posat els que havien provat d'alliberar-la. Ara... ni em puc imaginar quin grau deu sortir el tram del sostre!!

David Urquiza: "La fusta" es la "falca". Y Tranqui no dice que sirva para poner un universal en una V haciendo palanca, sino que en vez de poner una V grande (que haría demasiada palanca), más vale poner una falca con un universal.

Gatsaule ha dit...

Primer de tot, enhorabona per fer una via així, lenta, pesada i fent-se de nit sense posar-te a plorar quen em sembla que és el que hauria fet jo !

Després comentar-te que no sé com penges les fotos, però jo les penjo grans i el Sr. Blogger ja me les redueix a la pàgina a la mida mitjana. Llavors clicant s'obren a la mida original.

El que ja no acabo d'entendre és perquè la teva pàgina no es veu bé amb el Firefox... Potser algun informàtic d'aquests que passen per aquí ens pot ajudar.

Piter ha dit...

Iepps...

Noia una gran piada per a un gran finde... em sembla que fare un post que linki al teu escrit..jeje bueno a la que tingui temps faig una piada.

Temes informatics: Jo faig servir el firefox i la pagina es veu perfectament... Tema fotos.. ara mateix ni idea.

Raquel ha dit...

Gatsaule: Crec que no em vaig posar a plorar per no liar-la més... je, je... no fos cas que les llàgrimes se'm congelessin i se'm quedessin engaxades a les galtes!! Je, je... Una gran via i una gran cordada, això sí!!
Tema fotos... en la piada de diumenge intentaré fer-ho com tu dius. Respecte al FireFox... je, je... no sé ni què és!! (ja et dic que soc una inepta amb la informàtica... és nota, eh!!!).

Piter: Quin gran cap de setmana, eh!! Jo ahir em vaig llevar que m'havien d'agafar amb pinces... je, je!!
Moltes gràcies per compartir la meva flipada de la R2 amb els atacs de riure i ... els atacs de pànic de diumenge!! Je, je!! Quina Santa paciència que heu tingut tu i en Marc!
Però has de fer la piada, eh!! Que tinc ganes de llegir-la!!

Xavi ha dit...

Jo pujava les fotos, de qualsevol mida, predeterminant el lloc (esquerra, mig o dreta). Quan les movia respecte el text després no me les deixava obrir. Vaig optar per pujar-les sense predeterminar el lloc i després, encara que les mogui, me les deixa obrir. Tot i així a vegades el programa fa coses rares (tampoc domino molt d'informàtica jeje).
Bé, felicitats per la via.
Siau

Raquel ha dit...

Gràcies Xavi!! En la piada de diumenge provaré la teva tàctica i la d'en GAtsaule, a veure si me me'n surto!!

lux ha dit...

Felicitats per la via!!

Realment es un amor de via!
kina linia mes xula!!
Doncs l'artifo es veu...interessant!!
em fa més respecte el lliure...
seran les practiques ;-)))

i això de la R passa a les millors families ..;-)))
a per la seguent!!

ptns!!

Raquel ha dit...

Si nena una passada de línia i de via. Si vols, quan faci més caloreta hi anem juntes, que tinc ganes de repetir-la, sobretot els dos últims llargs, que gairebé ni els vaig veure!!

Doncs a veure si serà que ara passo por en el lliure per què no porto els estreps posats... je, je... vés a saber!! (bufa, espero que no!!).

Anònim ha dit...

Hola Raquel!

Felicitats per la via!

I només per curiositat: sortint de la R2 (la de veritat, no la teva...), encara hi havia una falca grossa de fusta? (a un forat a un parell de metres de la R). El vam posar fa un parell de mesos, i la vam deixar allà, semblava que havia quedat prou bé...

A nosaltres ens va semblar més xungo aquella fisura d'A1, anant-hi posant friends, que no el tram d'A2e...

Vinga, felicitats per les vies i el blog!

Raquel ha dit...

Ei Francesc!
Doncs no recordo el tac de fusta que em comentes... que no vol dir que no hi fos, sinó que amb la poca llum que hi havia i que jo em moria de ganes d'arribar a la R3, no em vaig fixar en res més que en que no em deixés res a la paret!!
A mi també em va semblar més difícil el llarg d'A1. Suposo que pel fet que el LL2, el de A2 i A2e, sols cal fer un parell de passos d'A2 i la resta ja és A2e (i amb paravolts). En canvi, el llarg de la fissura és molt més continuu i entretingut. Tinc ganes de repetir la via per poder gaudir més d'aquest llarg, que nosaltres gairebé que no vam fer cap tram en lliure (feia molt fred i se'ns feia tard)... i ha de ser un passada apurar-lo al màxim!!

Raquel ha dit...

Ei Francesc!!
Li he preguntat a en MArc el tema dela falca de fusta sortind de la R2 i m'ha dit que sí, que hi era i la va utilitzar!!
Ja et deia que jo no estava massa per l'equipament d'aquell llarg... je, je!!