diumenge, 28 d’octubre del 2007

Colores a Terradets

Fa dies havia quedat amb la Laia per fer cordada juntes aquest diumenge a Terradets. Ella em va proposar un parell de vies, i vistes les ressenyes d'en Soldevila em vaig decidir per la Colores... la veritat és que pintava molt bé: un 6b de placa tècnica, un altre 6a de placa, un desplom de 6b+, equipada amb espits m10 i paravolts... i de material posava que portéssim friends del 0.5 al 1.5 (tot i que tothom em deia que no hi havia posat res) i 12 cintes exprés. No sé, la intuició em deia que seria una bona via (avui he descobert que potser no sempre haig de fer cas de les meves intuicions...je, je).

Arribada al pàrquing de Les Bagasses fem material i... ostres!!! A què no sabeu què m'he deixat? La corda!!! (la vaig deixar al cotxe en tornar ahir de Vilanova... i com que finalment m'han passat a buscar...). Merda!

I ara què? Sort que en Xavi sempre porta la vella d'esportiva a la furgo!! Bé, sort per què almenys teníem una corda freeky i podríem escalar, però sols feia 60m (a part de ser moooolt gruixuda) ... i això volia dir que, iniciada la via Colores, calia arribar a dalt, doncs els llargs feien: 25m, 35m, 40m, 35m, 35m, 35m i 20m... així que ni pensar de repel·lar!! Decidim que assegurarem al primer amb el gri-gri i al segon amb el reverso (però agafant-ne dos... per si les mosques!). No cal que us digui que recuperar al segon amb una corda tant gruixuda no era massa àgil...!!

L'aproximació és la mateixa que per anar a fer la Mescalina, amb la diferència que, passat el túnel, cal agafar un caminet que baixa a mà dreta i que va a vorejar la paret (doncs la Colores es troba a en l'extrem dret de la paret). Trobarem el nom a peu de via.

Arribades a peu de via veiem que no tant sols nosaltres hem triat la Colores... hi ha una cordada en el primer llarg i una altre esperant... (doncs serà que la via realment és preciosa, no?). Ens repartim els llargs i acordem que començarà la Laia.

L1: Primera sorpresa: les assegurances que es veuen no són ni paravolts ni espits... són burils!! Esperem que no siguin burils tota la via... je, je!! Aquest primer llarg és un V de placa... hauria dit que un xic finet en algun pas, però ara, sabent el que ens esperava després... ho deixaria en què era de placa i prou!

L2: Era el 6b de placa tècnica! Collons... es veia ben fina!! I tot i que les assegurances ara ja eren espits... eren molt poc abundants. Així que ara em tocava a mi... ei, mireu que gaudeixo en les plaques... però avui més que gaudir, he desitjat arribar a la R2!! (mala senyal!). Realment hi havia passets molt fins (amb peus sobats i preses petites de mans)... però crec que el que més em feia ballar el cap era el tema dels "alejes"... i amb flanqueig incorporat... no sé, potser no tenia el dia, però més que gaudir el llarg, l'he patit!!! No m'he penjat ni he fet A0... doncs arribats a aquests nivells, crec que ni una cosa ni l'altre m'hagués servit de massa... sols desitjava trobar unes bones mans i uns bons peus!! (i els he trobat... a uns 6 metres de la R2!!).


Arribades a la R2, on sí que hi havia algun paravolt (a part de burils), hem esperat que els de la cordada del davant fossin a la R i ha començat a tirar la Laia... però arribada ella a la R3 jo m'he hagut d'esperar.
Mmm, va Raquel, aprofita per gaudir del paisatge i relaxa't!! Sí... quin riuet... el pont... què idíl·lic... tant idílic com el soroll dels cotxes i les motos que m'acompanyaven!! Je, je!! Per no dir dels cables elèctrics!! Quan ja portava uns 10 minuts penjada a la R2 ja començava a estar aborrida i em começava a mirar amb massa neguit el desplom que es veia al final de tot... Així que he aprofitat per divertir-me fent auto- fotos!! (el que s'ha de fer per no pensar contínuament amb el 6b+ que m'esperava a dalt... i sense possibilitat rapel·lar... je, je).

L3: Amb aquest llarg ja se m'han trencat els esquemes... era de IV+ i V... que a part de seguir amb l'alegria de les assegurances (si, ja sé, normal, quan és fàcil les assegurances allunyen!), calia que anessis provant cada presa... toc, toc... uix... i aquesta? Bufa, es mou... i l'herbeta què tal? Tela... tela... Sort que li havia tocat a la Laia, que jo avui no tenia el dia d'anar fent tastet de roca!!
L4: Aquest era de 6a, l'altra placa. Però podia anar tranquil·la, no? Pitjor que el 6b no podia ser!! I no, realment no n'hi havia per tant!! Però està clar que encara que sigui 6a no et pots pas relaxar, doncs aquesta placa en qüestió tenia un passet... i calia fer-lo just abans de xapar (i tenint en compte que l'últim espit estava posat amb la mateixa alegria que la resta de la via...)... doncs tampoc era per disfrutar!!

I acabada la placa, altra vegada flanqueig, aquesta vegada totalment horitzontal (on, per sort, sí que hi havia bona presa!!). Aquí la Laia abans del flanqueig:


L5: I ara un altre 6a, que aquesta vegada li tocava a la Laia. S'iniciava amb una placa, i seguidament calia sobrepassar un desplomet, i després flanqueig a l'esquerra. I aquest llarg sí que l'he disfrutat!! Potser per què l'he fet de segona?... je, je... cada vegada veig més clar que avui no tenia el dia!!

L6: Havíem arribat al llarg de 6b+, el mur desplomat que m'havia anat mirant durant tota la via i que desitjava que estigués un xic més equipat. I així ha estat, tot i que ja es veia que no es podria fer ni amb A0 ni amb A1, sí que s'hi veien unes quatre assegurances (que donada l'alegria de tota la via ja eren moltes!!). Així doncs començo... xapo un primer espit (i ja estic amb la pila més que posada) ... vaig cap al segon... sembla que hi arribo... el toco amb la cinta i la xapa es mou... ho torno a intentar... res (Raquel... que al final cauràs!), desgrimpa, mira millor els peus i intenta pujar un xic més!! Valeeee... va Raquel, aquesta vegada sí! (ostres, que això no és un espit, que és un buril!! Aquest buril està per treure... està sortit i a la xapa se li podria donar voltes com a un ventilador... i... està rovellat!). Segueixo a munt... esbufegant i amb els braços ben petats i... merdaaaa, se m'obra la mà!! Sí, saque del buril rovellat i sortit!! (bufa, sort que m'ha aguantat!!). Tornem-hi... aquesta vegada aconsegueixo arribar a tenir el següent espit davant dels nassos... i ara com xapo? Impossible deixar qualsevol de les mans.... merdaaa... intento desgrimpar... però els meus avantbraços no donen per més... segon saque del buril!! Bufaaaa, ei, que jo no vull tornar a sacar d'aquest buril (quin mal rotllo déu meu!!)... Necessito reposar... trencar la dinàmica... i què millor que fer una foto tota penjada?

Vale, ja he canviat el xip... em torno a mirar el pas... collons Raquel, que potser es fa per la dreta!! (ja t'ho deia en Piju que cal escalar més a poc a poc... que cal que estudiis més els passos i els possibles reposos...). A veure... sí, sembla que aquí hi haurà més bon canto... i d'aquí a allà i després a l'altre i... aleshores podré xapar... Tornem-hi!!. Aquesta vegada hi arribo, xapo i em penjo a descansar (els braços, el coco... i el que fes falta!!). I encara queden dos espits més a la vista... cada vegada més allunyats, però en el desplom... si us plau, que hi hagi canto!! I sí, sembla que per fi la sort m'acompanya, el canto és gran, gran de veritat!! I quina alegria!! I després... ja ve una rampa, sense cap espit, però una rampa de IV+ de roca compacte, amb bon canto... genial per treure'm el mal gust de boca i poder disfrutar!!
Aquí la Laia en aquest últim tram:

L7: És un llarg de III que ens porta a la feixa.

El descens es realitza agafant la feixa a la dreta (mirant la paret), seguint els cables. Quan aquests finalitzem, seguim el corriol que va baixant i ens portarà fins a la via del tren. D'aquí surt un altre corriol que acaba en una desgrimpada, i ja serem a la carretera.

Sé que per a molta gent és una gran via... i jo creia que també ho seria per mi... però no sé pas si ha estat que jo avui no tenia el dia, que m'esperava una altra cosa, que haver-se d'esperar a les R's 20 minuts m'agobia, que no sabia que estigués sobada, el fet del compromis d'haver de sortir per dalt per culpa d'haver-me oblidat la corda... però jo no l'he disfrutat!! (i això que l'últim llarg es realment preciós, desplomat i aèri). No sé, potser la repeteixo d'aquí uns anys per gaudir-la diferent... i aquesta vegada sense els friends de lastre, que aquesta vegada no n'he posat ni un!!

31 comentaris:

Miquel Sabadell ha dit...

Carall Raquel quines vies que us cardeu! te molt bona pinta això...ara m'imagino arrossegant-me per depèn de quins llargs que descrius , buff...tens de mentir una mica per animar als mortals poc entrenats com jo piquem ..i provem...jeje, una abraçada!!

Isidre Escorihuela ha dit...

Forta, ets forta... i valenta. Moltes felicitats per les vies del cap de setmana i per la Colores. Els 6bs i els alejes de Terradets..són mítics.
Vinga a tibar-li. No crec que em passi per Montrebei...Farè alguna cosa més al sol. Potser ja fins la primavera.
Salut !!!!

Miquel Navarro ha dit...

Tia Raquel, que dues vies d'aquestes en dos dies deixen fet caldo a un gran nombre d'escaladors, així que enhorabona ja que si a més no tenies el dia...que estàs feta una "machine"!!!

Raquel ha dit...

Bones als tres!!
Miquel S.: Ei, que tu estàs més fort!! Quan llegeixis els meus escrits has de pensar: si la Raquel l'ha feta jo també!! I sovint pensaràs... osti, pobre Raquel, realment no tenia el dia!! je, je!!
Una abraçada!

Isidre: Gràcies! Forta... en el 6b+ de dalt el primer que vaig pensar és que havia de fer més pila! I valenta... crec que necessito més coco per gaudir de l'escalada sense pensar en els alejes mítics de Terradets!! Je, je!! Finalment crec que aniré a Montrebei el dissbate 10 de novembre, a fer la del Corb... a veure si aquesta vegada no la liem la cordada i finalment m'estreno a Montrebei!!

Miquel N.: Així doncs... potser no és que no tingués el dia, sinó que la Colores era massa via per mi!! je, je!! Hauré d'aprendre a escollir millor les vies!!

Piju ha dit...

Acabaràs enganxada a l’adrenalina, tu!

Je, je,... l’esportiva dels 80’s es molt cabrona: obrien per dalt amb excursions i a sobre amb burins i graus desfassats...divertidissim! (te’n recordes de la Reencuentros?).

Felicitats per lluitar la via!. El temps esborra els mals records i d’aquí uns mesos la recordaràs com una via súper guapa.

albert ha dit...

La del Corb a Montrebei ???
Doncs espero que escaleu molt ràpid, jo recordo que quan la vaig fer, que seria primavera i el dia era força llarg, ens va anar d'un pel de no fer vivac, i t'asseguro que vam escalar depressa...

Marieta ha dit...

Tia! que emocionant llegir els teus escrits, em suen les mans -on és el magnesi?-!!!!
Estàs feta una Boua que diem les frikis, jejejeje.

Gatsaule ha dit...

Fas una mica d'enveja amb aquestes vies...

Algun dia ja explicaràs d'on treus el coco per sacar dues vegades d'un buril allà dalt de tot !

Jordi Turtle ha dit...

En Piju té raó. Aquestes vies son les que acabes recordant amb mes intensitat. Te les has de guanyar, i això et deixa mes satisfet.
La Colores es una via que sempre costa, per fort que estiguis, sempre depens d'un peuet que es pot escapar... i hi ha molt d'aire entre el peu i la xapa!
Bon bateig per Terradets, ara les altres les trovaras mes facils. Be... no totes... es clar!
Al final veu agafar friends? Que no saps que al Soldevila no se li pot fer cas en això de material?
Ahir vem anar a fer la Conill amb Tapioca. Deia friends inutiles, vem posar almenys 5 aliens. Una via guapisima, això si, allunyar, allunyen! Hi ha algun lloc on et pots fer mal i tot, i encara que la roca sembla excelent, ja saps que de tant en tant peta algun canto en aquella paret, oi? de totes maneres molt guapa. XAPEAU PELS APERTURISTES.
Una abraçada!

Ramon Maeso ha dit...

Molt bé noia,
sort q no tenies el dia... no entenc el q t pasava pel cap per volar dos cops seguits sobre un burilillo d'aquestos, vaia tela!

moltíssimes felicitats per la via, i sobretot per com afrontar-la. Molt bé valenta.

d'això us coneixieu amb el Pere, he!.. dios los cria i ellos se juntan; je,je.

salut.1ptnas.

Raquel ha dit...

Eps, que entre tots m'esteu animant!!
Piju: Moltes gràcies!! Em sembla que aniré esborrant de les meves guies les vies obertes en esportiva als anys 80!! je, je!! M'encanta el subidón d'adrenalina... però vull seguir-lo sentint durant molts i molts anys!! je, je!!

Albert: Ostres, no em diguis això... que ara que ja teníem data!

Marieta: je, je!! A veure quin dia t'apuntes a la tàpia, que potser és emocionant llegir els escrits... imagina't viure'ls!! Si mai t'animes, ja ho saps, compta amb mi!!

Gatsaule: a vegades penso que més que coco, el que tinc és inconsciència!! Però de tot se n'aprèn!! Je, je!!

Jordi: Doncs no sabia que en Soldevila ajustés tant poc amb el tema material... va bé saber-ho!
Ostres... la Conill Tapioca... crec que l'hauré d edeixar per moooolt més endavant!! Je, je!!

Raquel ha dit...

Ei Ramon Solsoclimb!!
Doncs saps què se'm pasava pel cap? Raquel, no pots tornar a caure... una altra vegada no, que això petarà! I més que pensar-ho tota valenta, ho pensava ben acollonida!! je, je!! Què havia de fer? No tenia més remei que tirar a munt... i els avantbraços i els dits em cremaven... tant de bò hagués pensat en les paraules del Piju abans de fer el primer saque!! Espero haver-ho après!!
Ah! I genial la video projecció, gràcies per convidar-nos-hi!!
Ja m'agradaria tenir la meitat de pebrots que te en Pere... i la meitat del seu temps de llibertat per fer tàpia!!
Gràcies i ptnàs!

Marieta ha dit...

jejeje moltes gràcies per l'oferta, Raquel! però de moment em crida més la dificultat física de l'escalada esportiva... ;) Ara, que si mai em ve de gust, et prenc la paraula!

Josep Barberà. ha dit...

Aquesta via la vaig fer fa uns tres anys...i pel que veig,tot segueix igual.Fins que algú prendrà mal,i no parlo tant sols del burilet solt que hi ha tot just al pas mes delicat de la via,sinó en el segon llarg,on també s'ha d'anar ben espavil.lat!.
En fi Raquel,tú has sobreviscut..aneu en comte els repetidors.
Una abrasada.

Raquel ha dit...

Marieta: Dit i fet!! A veure si et venen les ganes ben aviat, que a la tàpia falten nenes!!

Josep: Just avui al boulder m'han comentat que el burilillo del 6b+ està deixat com a toc de gràcia de la via... (jo, per decomptat, que la gràcia no li vaig veure per enlloc!). Sort que m'acompanyava l'àngel de la guarda que tant sovint és amb mi a la tàpia... buff... i que no em deixi!!
Una abraçada!!

lux ha dit...

Felicitats Raquel!
i l'escalada és així...;-))
hi ha dies que pateixes més que disfrutes, però com diu en Piju.. la via sempre queda i no saps ben be perquè els patiments es van oblidant...i... l'acabes recomanant
;-))

ara que jo de gran ...vull ser com tu ;-))

una abraçada i ens veiem!!

Raquel ha dit...

Gràcies Lux!! Doncs jo no crec que la recomani... je,je... potser si canvien el buril del 6b+... no sé... o potser si la torno a fer i la visc diferent... mai se sap!!
I jo el que vull... és seguir escalant i disfrutant quan sigui gran!! Je, je!!
Petonàs ben gran!!

Anònim ha dit...

Oi, achei seu blog pelo google está bem interessante gostei desse post. Gostaria de falar sobre o CresceNet. O CresceNet é um provedor de internet discada que remunera seus usuários pelo tempo conectado. Exatamente isso que você leu, estão pagando para você conectar. O provedor paga 20 centavos por hora de conexão discada com ligação local para mais de 2100 cidades do Brasil. O CresceNet tem um acelerador de conexão, que deixa sua conexão até 10 vezes mais rápida. Quem utiliza banda larga pode lucrar também, basta se cadastrar no CresceNet e quando for dormir conectar por discada, é possível pagar a ADSL só com o dinheiro da discada. Nos horários de minuto único o gasto com telefone é mínimo e a remuneração do CresceNet generosa. Se você quiser linkar o Cresce.Net(www.provedorcrescenet.com) no seu blog eu ficaria agradecido, até mais e sucesso. (If he will be possible add the CresceNet(www.provedorcrescenet.com) in your blogroll I thankful, bye friend).

Anònim ha dit...

Ei Hola!! Sóc l'edu, vaig fer la Colores amb el Miquel el mateix dia que tu, la cordada de davant vostre. Carai si que t'estima la gent!! Realment em va sorprendre que tiressiu tant tu i la teva companya.
Sort i a escalar tant com poguem!!!

Raquel ha dit...

Ei Edu!!
Quina gràcia que hagis trobat el meu blog!!
Així et va sorpendre? Per què erem noies? Je, je... ja dic jo que falten noies a la tàpia!!!
Que tingueu molt bones escalades vosaltres dos també, i que les disfrutem més i les patim menys!!

Anònim ha dit...

iepa Rakel,

Sóc l'Oriol ( d'aquest finde...a Corones).

celebro que hagis retornat a trepar, iq ue t'expliqués correctamnent a fer el vuit!!! ( ;-P).

A tibar-li fiera, ja ens anirem veient!

Saluuuut

Raquel ha dit...

Ei Oriol!!
Quan et vaig escriure al blog, no sabia que erets tu!! Que petit és el món!!
I gràcies per ensenyar-me a fer el vuit...je, je... llàstima dels anys de parón!!

Anònim ha dit...

iepa Boua,

Sí que el món és un mocador eh?

Doncs pel que veig els anys de parón t'han sentat de puta mare...

Ja sé a qui avisar per les vies que em fan "por"..heheheh!!

JOer vale que pesis poc, però volar xapant, en aquell buril ha de fer un iuiu de l'òstia...i a sobre et pares a fer fotos del pati...heheheheh...realment hi ha penya forta de veritat...

Bon rotllo "infantil" per corones!

Vau trepar gaire? Nosaltres al final vam estar escalant un "os" al sector central...

Raquel ha dit...

Je, je!! El tema de fer la foto era precisament per relaxar-me... per poder canviar el xip i tornar a començar, que entre la falta de pila i el burilillo estava ben colapsada!!

A Corones vam escalar... al nivell de quan anem amb els nens... de dues a quatre vies per cap!! Diumenge hi vam tornar. A veure si aquest vespre m'hi poso i escric l'article d'escalada amb família!!

I quan vulguis fem cordada, però els llargs xungos per tu, que tu sí que estàs fort!!

Anònim ha dit...

heheheh, la verdadera força està en la ment...i jo darrerament la tinc centrada en l'esportiva..

però BUENU, de fet de tant en tant em pica la vena i vaig a fer alguna coseta...darerrament amb l'Arnau i talk ja no tinc moltes ganes de passar por i sí de tibar.

Volia obrir una via per sota a St benet, no massa complicada però si molt i molt guapa, però em falta companya ( ja tinc el taladro els bolts i la metralla per anar per sota)..igual t'interessa...de moment és d'un llarg de molts metres o dos de 30...

És un tema guapo...rotllo escalar uns metres, posar alguna cosa, penjar-te, taladrar i seguir amunt....Si et mola el tema m'ho dius...és en un lloc xulo i solejat per a l'hivern, amb roca boníssima...

Anònim ha dit...

iepa esmeno error em falta company/a, que el que s'apuntava esta de viatge...

I no xivo el lloc on obrir que si no es tant guapo que me'l xirlen!

siawwww!

Raquel ha dit...

Ei, doncs no et dic que no!! Que mai he acompanyat a ningú a obrir una via i pot ser molt interessant!! El problema és QUAN!

Jo cada dos caps de setmana tinc al peque... fet que fa que sols pugui comptar cada 14 dies (entre setmana impossible!!). Aquest finde 10-11 he quedat, el següent és el 24- 25, que tinc les jornades d'artificial a Vilanova, i l'altre ja és el pont de la Puríssima!! Xungo, oi?

Si veus que trobes algú que t'hi acompanyi abans m'ho dius, i si no, compta amb mi!!

Anònim ha dit...

tEMA NENS...HEHEHEH...A MI EM PASSA EL MATEIX, elq ue passa es que amb la Lila m'ho vaig combinant..el que no faig és tapia ni sortides llargues, aprofito tardes, matins o migdies llargs per anar fanàtic a algun sectoret, a encadenar coses ràpides o algun projecte...el miracle és el que fas tu!

Tranki que no hi ha pressa, a més he d'aconseguir una bateria, i trigaré uns dies.

Igualment no és una cosa que s'acabi en un sol dia, que són uns 60 mts entre 6b i 7a(màxim)...el tema és anar pujant, pillar un gantxo o plom o falqueta+clau, penjar-te, pujar el taladro, foradar, posar el bolt, expandir, i baixar...aleshores comences de nou el llarg, de manera que sempre vas obrint encadenant...si no ho fas així ( baixant al terra de nou), és més ràpid..no sé, depèn de si va sortint a vista o voles.

En Moreno va obrir del pal la "del Xavi" a l'Aeri...era una passada veure'l enfilar-se en lliure per un 7c+ fins que trobava un lloc per l'ungla i es penjava a espitar a mà! Quin fanatisme.

TAmbé tinc "ullat" un pany no explotat a St benet...aquí ja seria "equipar" més que obrir, però poden sortir vies més dures molt guapes...

Bé, ja en parlem, eh? A trepar-li boua!

Raquel ha dit...

Ok doncs!! Seguim en contacte!!

Anònim ha dit...

Estic amb l'Edu, el de la cordada del debant. Allucinant les respostes que pots tenir desprès de descriure l'escalada a la colores, nomès pot ser causat per la gran facilitat que tens de transmetre les teves emocions a traves de l'escriptura, jo no ho he aconseguit mai. Si segueixes així seras mes llegida que el Saramago.
Felicitats
Xavi Vall

Raquel ha dit...

Gràcies Xavi!! Venint de tu, és un gran elogi!!
Una abraçada!!