diumenge, 21 d’octubre de 2007

VI Trobada de Cordada femenina al Señor de los Bordillos

Aquest cap de setmana era la VI trobada de pubilles escaldores, a Vilanova de Meià. Jo no hi vaig poder pujar fins ahir dissabte al vespre, així que em vaig perdre un dia d'escalada, però no pas la butifarrada ni la xerrada amb les companyes!!


I encara va arribar més tard la que seria la meva companya de la cordada femenina, la Cris!! Ara sols ens faltava escollir via... donat que ella va forta en esportiva i que just s'acaba d'iniciar amb la via llarga, calia buscar una via que estigués equipada i que no fos de compromís. Així que vaig decidir-me per la "Señor de los Bordillos" de la Roca dels Arcs, doncs segons les ressenyes estava ben equipada (amb espits), era rapel·lable tota ella i el grau semblava que seria per a disfrutar!! (he estat intentant dibuixar-hi la via... però em perdo a partir del tercer llarg... je, je)

A la Cris li va semblar bé, però ens vam posar a preguntar i van començar les incerteses... l'Eva ens deia que en l'últim llarg on les ressenyes li donen 6b, hi havia un pas impossible (ni amb estreps), que ella hi va anar amb un noi que feia 7c+ i que va haver de baixar-se... que potser amb una ungla... així que ja em veieu buscant una ungla!!! Per fi, l'Annalisa me'n deixa una ... tot i que en Paca m'assessorava que amb una ungla allí no hi faria res, que pobre de mi que no tirés en lliure i sortís per dalt... bufa... començava el neguit!!! Però em relaxava pensant: ei, doncs ja rapel·larem, cap problema!! I si no... sempre podem fer el flanqueig de la via del Quatre i seguidament fer l'últim llarg de IV de la Musical Exprés!


L'aproximació es realitza deixant el cotxe passat el pont. Cal agafar un camí que baixa a mà esquerra, direcció al corriol per després fer una pujadeta de 5 minuts fins que ens trobem sota la Roca dels Arcs. Allí, caldrà anar caminant per sota la paret (camí ben marcat) fins que veiem la via, que haurem de tirar cap a munt, directament cap a ella (la localitzarem en la gran crosta marró de peu de via, entre la Chica Martini i la Musical Exprés).


L1: El primer llarg de V+ l'ha realitzat la Cris. Es tracta d'un V+ de placa de Vilanova d'aquests amb algun passet que més val que te l'agafis amb carinyo i confiança.

En la fotografia, es veu el primer llarg i la Cris a la R1... no és que m'hagi penjat a mig llarg L2 per fer la foto... no, m'he penjat per què els avantbraços m'explotaven!!! Je, je... i aleshores he aprofitat el descans!!

L2: Aquest s'inicia realitzant un primer desplomet de V+ (havent flanquejat a la dreta des de la R1), per passar a un desplom més gran (on jo m'he penjat i he fet la foto de sobre) i acabant en una placa de 6c+. La placa està molt ben equipada, com podeu veure en la foto de baix, i es pot fer A0 sense problema, però és fina fineta, i de les que posa la pila.
Arribada a la R2, me n'adono que aquesta no està equipada per rapel·lar... i donat que sota hi ha un desplom... començo a demanar a no se qui que arribem a dalt i no hagi de muntar ràpels!!

L3: Aquest el marquen de 6a. S'inicia amb un desplom ben assegurat (fotografia de sota) i continua amb una placa preciosa.

L4: És un llarg molt curt (20m) de 6a+, molt fi però molt disfruton, d'aquests que t'obligen a equilibrar-te a la paret i no perdre concentració... S'inicia amb un primer flanqueig a l'esquerra (sense cap espit) per després entrar en la placa.

L5: Aquest li tocava a la Cris, però donat que anàvem més que petades, que era un 6b+ , que no s'hi veien masses espits i que jo, ahir, li havia dit a la Cris que no patís, que ja tiraria jo si calia... brrr... per què coi li havia dit? Je, je!!! Doncs li he tirat jo!! I hem liat una amb les cordes... ens hem hagut de desencordar una i després l'altra... semblava que cada vegada la liéssim més... je, je... no sé quanta estona hem estat en aquesta reunió, però el sol començava a baixar... i sols pensar en tot el que m'havien dit de l'últim llarg... glups!! Se'm posava la pila de cop!! I aquest ja havíem quedat que el faria jo... Així que sense pensar-s'ho i cap a munt!! I quin llarg... llàstima que ja no estava per fotografies... per què era d'alló més aèri... amb un primer fort desplom que finalment es convertia en verical però que no et deixava parar ni a respirar!!


L6: És un V on la Cris ha disfrutat com una campiona!! I això que les assegurances no estaven precisament a prop... està feta una bèstia!!


L7: I, per fi, ja havíem arribat al llarg més problemàtic de la via... el que havíem temut durant tota ella!! Ens mirem el flanqueig a la dreta que jo tenia pensat i no ho veig clar... doncs sincerament, eren uns 15m de flanqueig fins a la Musical Exprés sense més possiblitat que posar alguna sabina (doncs no portàvem res més)... i em feia por!! Així que hem decidit amb la Cris que jo provés de fer el llarg, i que si arribat el famós pas no podia anar endavant, doncs mallón i cap a baix!!


El llarg s'inicia amb uns passos de V+ que ràpidament entren en la placa de 6b, i quan ja tens el sostre a uns 5 metres... uix Cris, crec que estic en el puto pas... compte!!... pillaaa... vol al canto!!! Bufa... la Cris acabava de parar el seu primer vol amb el reverso... i ho havia fet de PM!!! I aquí no hi havia un espit sinó un paravolt ben nou... Així que a tornar-ho a intentar... i... ara arribo un xic més a munt... però no hi veig color... no hi ha peus per enlloc (bé, un sí, però a l'alçada del meu maluc... impossible!!) ... i sols tinc dos regletes inclinades i sobades de mitja falange per les mans... Cris, em tiroooo!!! Altra vegada penjada com un fuet... vale Raquel, prova de posar l'estrep i prepara l'ungla... som-hi... bufa, rebufa... l'estrep no em serveix de res... i l'ungla no sé ni on posar-la... Cris, que torno a volaaaaar!! Tercera vegada penjada!!I ara què fem? I ve la pregunta de la Cris: ei Raquel, vols dir que les anelles amb filferros que hi ha a les R's són fiables per rapel·lar? Osti, espero que sí Cris!!! (i jo pensant en els desploms que ens esperaven si rapel·làvem...). Uixxxx... i el sol cada vegada més baix... i nosaltres sense frontal... i a mi que no em fa gens de gràcia fer el flanqueig de la via del quatre... i la Cris que no te clar rapel·lar...

Ei Cris, ho provo una última vegada, i si no puc, baixo a la R, parlem, em torno a mirar el flanqueig i decidim com coi sortim!! I... aquesta vegada, arribada a les regletes, faig patinatge amb el peu esquerra fins que sembla que s'hi queda (adherència) ... alço el dret a l'alçada del maluc tot bloquejant braços... i sííííí, ara sí!!! Va l'altre peu Raquel... i ara, sense mans, cap a munt, amb la cara, la panxa i tota jo ben arrambada a la paret... je, je... i... la xapa a la cara... i un canto gegant al costat... mmmmm.... viscaaaaa, xapat!!!! Ho hem aconseguit!!!!! Amb l'eufòria que ens ha agafat a les dues, he tirat a munt ràpidament (oblidant-me d'allargar-li la cinta... ho sento Cris!!), després tens uns 6 metres sense res... però donat el subidón, tiro a munt!! Un altre desplomet (aquest amb canto invertit gegant, ara a disfrutar) i.... Reunióóóóó!!!! Iujuuuuuu!!! Em trec els peus de gat i la Cris ja pot començar a pujar!!!
Arribades a la R7, cal caminar per la feixa a la dreta, ben bé uns 40m, fins que arribem a una alzina (o era un pi? Bé, era un arbre prou gran com per destacar). Aquí grimpem a munt (IV) i quan es torna a tombar caminem i grimpem cap a l'esquerra, fins arribats a un petit esperó, per on pujarem i ja serem al cim. (nosaltres ho hem fet encordades).

El descens es realitza caranejant a l'esquerra, per anar a agafar la canal que separa la Roca dels Arcs de la roca Alta, que ens portarà al camí que passa per sota tota la Roca dels Arcs, l'agafem i anem passant per sota totes les vies.
Quan passem per sota la nostra, la Cris i jo ens la mirem i somriem... avui no havíem escollit un repte, però ens l'hem trobat i l'hem superat!!! I de quina manera!!! I quina cordada més coordinada i amb més feeling... esperem seguir escalant, somrient, compartint, i superant reptes conjuntament!!!

32 comentaris:

Piju ha dit...

Molt be Raquel!
Felicitats per confiar en tu mateixa.
Mola informar-se al màxim però que al final no decideixin per tu (je, je,... ja li val al del 7c+)... aquest aleje em sona, però es que les de la Roca del Arcs les tinc esborrades de la memòria, igual que totes les de les Bagasses.
T’ho vas currar!.

Raquel ha dit...

Gràcies Piju!!
Crec que el repte més important d'aquesta via, en el meu cas, era començar a confiar un xic més amb mi mateixa!! Mai havia fet cordada en una via que estigués al meu límit de grau i amb algú que començava... una gran experiència!!

PGB ha dit...

Carai Raquel, bona dosi d'automotivacio i superacio personal!
Has aconseguit que em suin les mans imaginant-me el pas d'adherencia fins a trobar el canto bo per poder xapar... ole!

Enhorabona per la via, anda que no estas forta! :D

Raquel ha dit...

Gràcies PGB!
El que fa la por als flanquejos i a tirar-li als ràpels amb R's sota els desploms... je, je... segur que si hagués estat en un totxo d'esportiva m'hagués baixat!!

Piter ha dit...

Enhorabona per la via.. aquesta encara la tinc a la llista de pendents, i pel que he llegit em sembla que si quedara una temporada encara.

Veig que li has agafat gust a aixo de volar.. jo que sempre intento fer el mínim de vuelos...

Apa.. vagi b!!

Raquel ha dit...

Ei Piter, que jo tampoc volo per gust... però així com abans no feia un pas si no tenia claríssim que el podia fer o desgrimpar-lo, ara, si veig que hi ha un bon seguro i la caiguda és neta, doncs ho provo (sempre amb el desig de no volar, és clar!!). Potser és per què espero no tornar-me a fotre un hostión com el de la Lotus durant molt temps... je, je!!

Marieta ha dit...

Hola! No coneixia el teu blog però m'ha agradat molt llegir la crònica...molt bé!

Raquel ha dit...

Ei Marieta!! Jo tampoc el teu... molt bò, genial!! He rigut força... je, je!! Doncs ja t'aniré seguint!!

Isidre ha dit...

Raquel...Kina màkina !! et felicito per fotre-li tot el que s'ha de posar en una via. De debó. Felicitats.
Si no et sap greu t'he posat a la llista dels meus blogs.
Apali
Salut

Gatsaule ha dit...

Carai Raquel, felicitats per trobar el punt de motivació per tirar cap amunt, encara que sigui mig per obligació....

Coneixent la Roca dels Arcs, ja m'imagino com devien acabar els braços a dalt..., o els que els tens com en Popeye ?

Raquel ha dit...

Isidre: Moltes gràcies!! El teu comentri m'anima a confiar més en mi mateixa!! I gràcies per incloure'm al teu blog, tot un orgull!! Jo ja t'havia inclòs al meu, espero que a tu tampoc et sàpiga greu!

Gatsaule: Realment, com tu dius, si baixar d'allí hi ho hagués vist més fàcil, potser no ho hagués provat la quarta vegada!
I els braços... s'assemblen més als de l'Olivia... je, je!!

gatta ha dit...

Felicitats per la via i pel blog!
Ojalà a la propera trobada tinguem moltes per a explicar!
Fins aviat!

Raquel ha dit...

Sí, i que totes siguin positives!!

Artifo y tambien Big Wall ha dit...

Moltes Felicitats Raquel!!

No sols t'has aconseguit demostrar a tu mateixa que s'escala més amb el cap que amb el cos, sino que et pots adonar de l'altra qüestió que molta gent tarda en asimilar i es tracta de la joia de compartir les experiéncies amb els amics i companys.
Aquest blog et permetrà fruir de les escalades més enllà de la seva realització.
T'ho repeteixo moltes felicitats i ens veiem aviat.
Santi

Raquel ha dit...

Moltes gràcies Santi!!
Realment, per gaudir d'una via, cal gaudir també de la cordada... i poder compartir amb un somriure tant les il·lusions com les pors que ens aporta.
Ens veiem al curs d'artifo!!

cristina ha dit...

Ei Raquel!!! mha encantat llegir la nostre aventureta!!! vaig disfrutar moltissim escalant amb tu... Molta conexio, molt bon rollo!!!
seguim fent cordada juntes, ara haig d'agafar una mica mes d'experiència i forta poer seguirte que estas feta una campiona... mil petonets i disfruta a terradets!!!

Pekas ha dit...

Saps... graçies per repetir aquesta vía... per qué...dirás...???

Fa vint anys... que juntament amb varios companys ... ( algú ja no está entre nosaltres.. :-((( vem obrir i equipar aquesta vía...

Molts díes de curro... molta il.lusió... i molta motivació graçies a la visió d'un amic ... (ens va deixar fa temps...)

Fa vint anys... peró segueix sent una vía amb molts bon records...
:-))))))))))

I felicitats...!!! :-))))))))

Xavi ha dit...

Enhorabona per la via. La vaig fer fa anys i no recordo gaire les tirades però si aquest últim pas de 6b, fi fi fi...el vaig trobar més difícil que els 6c's de sota. Molt ben relatat....a tibar-li!!

Raquel ha dit...

Cris: Igualment guapíssima, que al ritme que vas, amb poc temps tiraràs tu en els llargs xungos!! Je, je!!

Pekas: Ostres noi, felicitats a tu doncs, gràcies a tots vosaltres i al vostre esforç, ara podem gaudir-ne tots!! Gràcies, una gran via!!

Xavi: Jo també trobo que és el pas més fi de tota la via... tot un repte!!

lux ha dit...

Carai Raquel!!

m'he cansat també tibant-li a l'ultim passet aquest...
Felicitats!!!

una abraçada ben forta
i aseguir disfrutant!!!

Raquel ha dit...

Ei Lu!!
Doncs crec que em vaig cansar més de coco... així que imagina't a quin nivell m'anava... je, je... per què els braços ja m'explotaven i els dits em fèien figa!! Je, je!!
Petonàs!!

albert ha dit...

Felicitats Raquel, jo també recordo un mal tràngol fa 12 anys al mateix lloc que tu ¡¡¡
Bé, espero que durant el pont de tots sants ens facis unes classes pràctiques de "vuelo sin motor" ¡¡¡

Raquel ha dit...

Je, je, Albert!! Però si pel pont us tindré a tu i a en Piju per què acabeu la viaaaa!! Je, je... que la meva motivació en una via d'esportiva no és la mateixa...je, je... que amb un mallón i uns 40m de descuelgue tornes a ser a terra!! Je, je!!

albert ha dit...

com ho tenim lo dels panellets? Jo no en penso fer cap, com a molt els compro ¡¡¡

Raquel ha dit...

Jo em pensava que la teva sogra o la teva mare en faria... je, je... i la Montse, no s'anima?
Ostres, potser que comencem a organitzar el tema del mejar i de la celebració de la castanyada amb totes les famílies, no?
Ara m'hi poso...

Miquel Sabadell ha dit...

Ja veus Raquel! flipo amb com redactes aquesta escalada... tenia ganes de fer la 2 bordillos" i ara m´ha entrat el canguele...aquest últim llarg és preocupant...jeje, ei Raquel , proposem una via, i aixi coincidim ...ja toca,eh!! ""pedazo fanàtica estàs feta""

Raquel ha dit...

Ei Miquel!! Ja has tornat de Montrebei? Brrr, jo m'hi havia d'estrenar dissabte, però finalment hauré de deixar Montrebei per la primavera (que ja hi ha el canvi d'hora!). Ja m'explicaràs, que em moro de ganes de llegir les sensacions i veure les fotos!!
A veure... aquest dissabte vaig a fer la Taca Romesco (Vilanova), diumenge la Colores (Tarradets), pel pont me'n vaig amb els d'en família al Ripollès (a fer esportiva, que tinc al peque), i l'altre el tinc lliure (bé, un dels dies el tinc ocupat, que ja vaig quedar amb un noi fa quatre setmanes per aquell finde... bufa, quina agenda que porto!!). Així doncs, pots quedar dissabte 10 o diumenge 11? Després, el següent torno a tenir peque...i el 24-25 les jornades d'artificial, i l'altre peque, l'altre ja és la Puríssima... brrr... m'estic estressant!! Je, je.
I la via? Fa temps que vull anar a fer la via que va obrir l'Edu, la de "La Balena Blanca i el petit príncep". Et va passar la ressenya? Si no, te l'envio per mail! Crec que ara és bona època per anar-hi.
Doncs ja em diràs, que entre la meva agenda i els teus horaris del curro sempre estem igual!!
Ah! Respecte la dels bordillos... Miquel, si jo he passat tu també passes!! Així que ves-hi jaaaa!!
Una abraçada!!

marsi ha dit...

Bones Raquel! Merci per postejar! Jo fa pocs dies ja vaig clitxar el teu blog! Ja vaig veure que aki hi havia bastant moviment i nivell! Doncs si et vas passant sempre trobaras tàpia, es l'únic que faig quan surto a escalar. L'esportiva massa curta.

Enhorabona per la via i per fer trobades d'aquest estil! Serveiexen per trencar molts tòpics!

Salut!

Raquel ha dit...

Gràcies Marsi! Doncs ja t'aniré seguint... i apuntant-me les pedents!!
Salut i tàpia!

Lai ha dit...

Raquel!! :-))) nenaaaaa!!! kins collons (és un dir) q tens!! :-))) mooolaaaa!
ja veus q et torno la visita!!! ja t'aniré llegint!
M'alegro moltíssim de veure't en plena forma, física i mentalment! kina enveja que em fas!!! :-))

Raquel ha dit...

Gràcies Lai!!
La recuperació del hostión de la Lotus va anar més ràpida del que els metges esperaven... je, je... el que fa el fanatisme!!
A veure quan tornem a coincidir!!

慢慢來 ha dit...

晚情徵信協會全國網
大愛徵信社
三立徵信社
離婚|離婚證人有限公司
離婚|離婚證人-高雄徵信同業工會
離婚|婚姻挽回專區
一品蒐證尋人器材網
全國女子徵信社
晚晴徵信
八大徵信社
離婚│華納徵信社
徵信社品質保障關懷協會
晚晴徵信協會全國網
溫馨法律諮詢
劈腿大剖析
全國優良婚姻挽回
法律諮詢|免費諮詢華陀
亞洲徵信總部
感情挽回全國徵信
鴻海徵信尋人免費諮詢法律諮詢
大陸抓姦二奶-法律諮詢社
三立徵信有限公司
大愛徵信社
離婚|離婚證人非凡有限公司
女人國際徵信社
中區嚴選聯合徵信網
女人國際徵信
大愛徵信有限公司-台中
婦幼徵信有限公司
女子偵探徵信團隊
離婚|外遇觀測站
法律諮詢|免費諮詢網
外遇抓猴徵信偵探社
離婚-感情挽回Q&A諮詢網
新浪私家偵探社
離婚|女人徵信社
離婚|女人私家偵探社
婚姻挽回│國際聯盟社
法律諮詢所
外遇抓姦|女人國際徵信
女子徵信社
外遇|抓姦-女子偵探全國入口網
全國優良女人徵信社