dilluns, 16 de març del 2009

Díedre Farreny, 155m. V (Roca Alta)

Aquest cap de setmana ha estat d'aquells que l'hem liada com feia temps que no ho fèiem... és que quan a tres dones se'ls posa una cosa al cap... la lien fins que l'aconsegueixen!! Però comencem pel principi, la via del dissabte, dia que havia quedat amb l'Antxi. Després de molt proposar-li vies, d'assetjar-la amb un mail rere l'altre, se'm va encendre la llum... el Díedre Farreny!!!!

Aquesta era una via que jo havia fet en la meva primera vida d'escaladora (tal i com jo l'anomeno). Va ser després del curset d'escalada del CEC, on havíem fet una via llarga i jo volia fer-ne més, m'havia agradat. Així que vaig anar dient pel CEC si algú em portava a fer-ne una, i m'hi van portar... em van portar al Díedre Farreny. Ningú m'havia explicat què era un friend, ni un tascó... assegurava amb el vuit (no sabia ni què era un reverso)... Ja veieu que us parlo de fa molts anys... uns 10 per a ser concrets... Total, que em vaig trobar fent una via de segona, treient catxarros que no hi havia manera de treure (no m'havien explicat ni com es treien... imagineu-vos) amb molt pati... sense estreps (no sabia ni que existien) amb un noi que coneixia feia quatre dies i que d'ell sols en sabia el nom... i recent sortideta del curset d'escalada (on el meu grau deuria ser V de segona i en prou feines)... I vam fer cim. I ell, tot donant-me un copet a l'esquena em va preguntar: Què Raquel, t'ha molat? Ho has fet de puta mare!! I jo... em vaig posar a plorar!!!

No cal que expliqui més, oi? Enteneu la meva il·lusió per fer el Díedre Farreny? Segur que sí!

Així doncs, dissabte ens n'anem amb l'Antxi cap a Vilanova de Meià... ben carregades de material: Tascons, àliens (del negre al vermell), Camelots (del 0.5 al 4, repetint el C3), els dos Linkams i vuit xapes recuperables, cinc femelles de 10mm i tres palometes de 10mm... més 16 cintes i vagues vàries.

Per arribar a peu de via, cal fer l'aproximació de sempre de la Roca Alta, essent el díedre més evident de la paret. El repartiments de llargs... l'havia fet l'Antxi: començaria jo. Tenia l'opció de fer el llarg original o el de l'Amadeus... però com que en el de l'Amadeus hi vèiem dos parabolts... doncs per aquesta me'n vaig anar.

Ll1: (IV+, 30m) És un llarg de placa, fàcil, però de mal assegurar. Així que ja us deveu imaginar que vaig passar la meva por... em va agafar el vertígen, el vaig controlar, vaig bufar i vaig tirar a munt. Potser, quan la repeteixi (que m'ha agradat tant que estic convençuda que ho faré), entraré per l'entrada original...

LL2: (IV+/IV, 20m) Surts cap a l'esquerra de la R1, tot buscant el pany més assequible i més assegurable, doncs inicialment tens una sortideta desplomada i sense assegurances. Passat aquest pas, la paret ja s'ajeu.

Aquí l'Antxi hi va trobar dos spits sense xapa, així que va posar xapes recuperables i va continuar, en tendència a l'esquerra, on el tema es torna a posar vertical, fins que arribes a l'inici del díedre, on hi ha un arbre i dos parabolts sense xapa.

Ll3: (V/IV/IV+, 35m) Aquest, per mi, el millor de la via! Quina passada, com vaig disfrutar... quin subidón de llarg... preciós!! Ja des de la R2, mires a munt i et surt un buuaaahhhh!!! Quina preciositat!!! Es tracta d'un díedre de fissura ampla, vertical, semi-equipat (amb algun clau, algun pont de roca i un parabolt sense xapa), on els friends entren a malsalva... El primer tram és recte (on hi vaig trobar un pas de prémer les dents just sortir del clau),

Després, en el primer sostre que veiem, cal flanquejar-lo lleugerament per la dreta, per tornar-te a posar de nou al díedre.

Aquí la dificultat disminueix, però segueixes tenint un bon ambient.

I continues pel díedre fins arribar a un gran sostre. Jo vaig estar dubtant si flanquejar per baix del clau o per dalt... donat que l'última assegurança que havia posat estava ja molt lluny i era en un roc encastat... vaig decidir anar per dalt, per la fissura del sostre amb preses invertides (ja que per baix era placa... i no sabia si arribaria bé al clau o em tocaria fer una d'aquelles passes on se m'accelera el cor)... allí sí que vaig vibrar de valent... quin pati senyors!!! Buuuuaaahhhh... i com m'agrada recordar aquella sensació... mmmm!!!!
I després del clau, continues el flanqueig per placa i ja ets a la R3, on hi trobes dos parabolts (un amb xapa).


Ll4: (IV+/IV, 35m) I seguim en díedre!! Aquesta vegada li toca a l'Antxi... i el pati que no ens abandona... mmmm... el primer tram l'inicies en díedre, per després posar-te dins la fissura tipus xemeneia (on hi trobes dos claus) i després sortir-hi.

Passat aquest pas ja no veia l'Antxi... i les cordes se m'havien embolicat en una sabina de sota... Osti, hauré de baixar a desliar-les... Començo a muntar-m'ho per poder baixar en cas necessari (allargant la Daisy amb vàries vagues) i sento: Raqueeeel, em sents? Sí, sí que et sento Antxi. Ei, que no puc amb la meva ànima! Osti, merda, què vol dir això? I jo amb les cordes liades... Però seguidament em diu: Raquel, hi ha un espit, munto erre i la reforço. Ah, valeee, perfecteee!!! Així que pujo fins allí i continuo jo. Realment no es pot posar res fins que arribes a l'arbre (un arbre gegant, amb forma de banc i tot).
Però aquí ja hi ha la R4 (dos parabolts sense xapa), així que no vaig posar cap baga a l'arbre si no una recuperable amb una femella) i vaig continuar a munt, empalment amb el LL5.

LL5: (IV/III,35m) Segueixes pel díedre fins trobar una canal que surt cap a l'esquerre. Una canal d'aquestes sorrenques, on més que escalar camines... fins que ja en surts... i sols et resta buscar una bona sabina on muntar la R5 i esperar a la companya amb un somriure!!
Una via preciosa, preciosa de veritat... on els graus es troben un xic ajustadets, però on et pots assegurar al gust (excepte el primer llarg, que no és de la via)... amb ambient, amb lògica (llàstima del reequipament, realment en aquesta no li feia falta...) i, en el meu cas, amb una companya de cordada fantàstica!!!

I què més podia demanar? Doncs anar cap el poble, a trobar-nos amb la Lu i la Clara i fer soparillo de nenes!! Mmmmm... i l'endemà tornar a escalar!!! I amb sooooool!!!

13 comentaris:

PGB ha dit...

A veure quin dia traieu a pasturar a un pobre PGB que pateix de parabolitis aguda... :P

Raquel ha dit...

Jajaja... si te t'atreveixes a fer cordada amb dues noies... t'aviso que som unes liantes de cuidado!!!

lux ha dit...

bones guapi!
Despres de tot el que us he sentit dir d'aquesta via...!! i malgrat la por que li tenia...
Estic més motivada que mai ha superar la meva assignatura pendent de Diedre Nivell 1, pero ja veig que potser no sol cal superar sino treure molt bona nota!!
Felicitats a les dues que què Xula!!!

Raquel ha dit...

Guapíssima!! Ja veus que a mi no em faria res repetir-la... jejeje... així que quan vulguis!!
Jo diria que ja estàsen un nivell 2 de díedres... jejeje!!!
Petonàs!

Anònim ha dit...

HEHE!

Rakel, no sé si era Vº o 6a+, però les apretades que vas fer una tarda sota el solano, a Vilanova de Prades, amb alguna volada inclosa sí que les recordo...i em sembla que alguna encara vas encadenar ( era de les primeres promocions que els cursetistes començven a fer de PRIMERS durant el curs).

NO sé si passaveu més por vosaltres o jo, quan us veia amb els tremolins, la tercera xapa als peus i tibant corda per xapar.

Els records són molt bonics i encara més les il.lusions de futur...vinga bowa a tibarrrrrrrrrr!

Llorenç ha dit...

je je je!!! molt guapa la via!! al igual que la compaya de cordada!!!mecatxis aquests sopars de fèmines!! a veure si tenim que fer alguna censura...que teniu molt perill totes juntes....ja parlaré amb el Miquel per anar a fer-la!! je je ej

Mingo ha dit...

Vies com aquesta suposo que tenen un valor afegit per tu,doncs ara ets tu la que poses els catxarros en la teva, com ho deies això; segona època escaladora (je je je) perdona que rigui, però ets veus molt joveneta. Per cert, les reunions estan equipades? és que l'any passat quan vam anar a la Peque uns nois ens vam comentar que estava desequipada i que fins i tot havíen desmontats les R, suposo q només deuen de ser els 2 spits que tu comentes.
Salut i felicitats a les dues

GEAMM ha dit...

Ei!
Qué aquesta la tinc penden jo amb la Lu i l'Adrien des de fa temps!
Així que ja ho saps Lu.... reservada!
Quan hi anem?

PERE

Anònim ha dit...

ep!!
merci per compatir amb mi una via com aquesta!!!
totalment recomanable, la via i la companya (que tira de 1era quan no pots amb la teva ànima!!!)
les R's tenen els espàrrecs dels parabolts, per tant vam portar recuperables i femelles, i queda de p.... mare!!!
quan repetim?
petons
antxi

joan ha dit...

ostia raquel quina descripció més plàstica de la via i de les sensacions,enharabona.ens veiem per les parets..

Gatsaule ha dit...

Carai, Raquel, quasi ens hi trobem! Perquè també deu fer uns 10 anys que la vaig fer.....

Marc Vilaplana Traveria ha dit...

Felicitats per l'escalada! i per tenir el valor de superar els temors! Pel que dius vas disfrutar i vibrar de valent, jejeje d'això es tracta no!? aquestes sensacions tan intenses i personals que ens ofereix l'escalada son una passada!! jejejeje a per la següent!!

Vagi be!!!

Raquel ha dit...

Tranki: Ostres, sí, ara ho recordo!! No sé quin grau era, però sí que vaig tirar de primera en el curset, amb volada inclosa... jeje!! Mmm... bells records... il·lusions de futur!!

Llorenç: Pobres de vosaltres que feu censura!! Per què us segresto les dones en un plis plas, que quan la lio, la lio... jejeje... ja ho saps!! Jajaja!!

Mingo: Sí, jeje... fins i tots els trentanyeros tenim primera i segona vida!! Jejeje... Ah! I tal i com et diu l'Antxi, les R's tenen l'espàrrec del parabolt de 10mm!

GEAMM: Vaja, això vol dir que no la repetiré amb la LU?

Antxi: Guapíssima!! Gràcies a tu! Repetim com vulguis!! Soparillo inclòs! Jejeje!!

Jan: Gràcies! Acabo de llegir la vostra piada i... per descripció plàstica la teva... transmets la màgia de Rúbies!!

Gatsaule: Ostres, doncs m'haguessis conegut en mal moment!! jeje!

Vilaplain: Síiíí! Feia temps que no disfrutava tant a la paret!! La sensació d'espai, de pati... mmm... quantes sensacions que ens aporta l'escalada!!