diumenge, 1 de març del 2009

Amor de Madre, 230m 7a (6b obl.)

Després de tant temps amb el blog descansant, per fi tinc ganes de tornar a escriure. Per què? Doncs per què per fi, aquest dissabte, he tornat a ser feliç a la paret! I això? Doncs per què he tornat a passar por... a superar-la... Explicar-vos el per què de tot plegat seria massa llarg... i segurament a la majoria ni us interessa... jeje... així que comencem a parlar de la via!
L'Amor de Madre és una via de caire esportiu situada als Puntals d'Àger. Està equipada amb espits i, no obstant es sol anar sols amb cintes exprés, nosaltres també vam agafar els àliens (semàfor) i els tascons... encara que, finalment, sols vam utilitzar l'àlien groc en dues ocasions. I de 15 cintes que portàvem en deuríem utilitzar unes 10 com a molt.

I qui som "nosaltres"? Doncs en Marc i jo. Ja feia temps que teníem pendent fer junts aquesta via, però sempre en passava alguna i no ho aconseguíem... com l'Esperó de les Colobres, que l'havíem de fer l'endemà i la pluja no ens va deixar.

El repartiment dels llargs jo el tenia clar: jo no volia fer el primer llarg! (Sobretot pel que havia llegit al blog de l'Ivan). Així que començaria ell i aniríem alternant.

L'aproximació es realitza de la mateixa manera que per anar a la Fanal Nocturn, tenint en compte que l'Amor de Madre queda un xic més a l'esquerra (mirant la paret) i que al peu de via trobarem un cor dibuixat.

Ll1:(30m) Sort que havia decidit que no el volia fer de primera!! Telaaaa!!! Per mi, el llarg més obligat de la via i el més exposat donada la proximitat al terra. Es tracta d'una entrada de 6b/6b+ de placa fina, fina... amb dues fissures horitzontals que la parteixen... on caldrà fer un mà-peu en cadascuna d'elles. Jo vaig començar freda (per no dir congelada... ja no em notava els dits de mans i peus)... i no vaig aconseguir encadenar aquest primer pas. No sé pas com s'ho deuen fer els escaladors baixets... suposo que són uns craks! Després de la placa de 6b cal superar un mur vertical de 6a+ ja molt més ben assegurat (tot i que ha estat en aquest tram on en Marc ha posat l'àlien groc).

I una servidora fent el llarg de segona...

Ll2: (30m) Arribo a la R2 ben congelada... em bufo els dits de les mans (els dels peus no, per què seria massa enrenou, però també els hagués fet falta...). Em miro el llarg... brrfff... està lluny eh la primera xapa... deu ser el tram de V+... i on es veu el deplom amb la xapa amb cordino el 6c+/7a... espero que estigui ben assegurat... Surto! Arribo bé a la primera xapa, bé però cagada, és clar! Arribo a la xapa del cordino, el xapo, pujo, xapo la xapa i... Marc, pilla que em relaxo! Bufff... vale, la següent xapa està a prop...Marc, atent que ho intento, i si no ho veig clar, em penjo i trec els estreps! Però no... provo el pas i surt!! (el que fa tenir la xapa a prop), xapo la següent i... miro a munt... bbrrfff, osti que lluny està la següent!! Va tranquil·la que ara segur que ja torna a ser V+... i tu pots! Segueixo a munt i... al mig, entre l'última xapa i la següent comencen els marejos... osti, el vertígen altra vegada!! No, Raquel, no pot ser, això és psicològic... són purs nervis... no pot ser que el vertígen augmenti a mesura que t'allunyes d'una punyetera xapa... Tranqui, tu ho pots controlar! Desgrimpo... Marc, ves pillant que baixo altra vegada a la xapa a relaxar-me! Osti Raquel, és un punyeter V+!!!! És fàcil... veus els passos, veus les preses... Respiro, em relaxo, m'autoconvenço que puc, que puc controlar el vertígen, que tot ho fa la meva por... i hi torno... i... iujuuuuuu!!! Sí, arribo a la xapa!! I després poso un cordino a una sabina... ara uns metres de placa ... xapo un espit... ja veig la R3... encara està lluny... poso l'àlien groc... uns metres més i... reunióóóó!!! Osti, que fort, que cagada que arribo a ser!! Quines paranoies...
Aquí en Marc en l'últim tram del Ll2: Ll3:(40m) Per mi el llarg més tècnic, sobretot l'inici. Primerament trobem una placa de 6c/6c+ fina de mans i peus, molt ben assegurada, on et dones per salvat una vegada arribes a una llastra de dretes. Però després encara et queda superar un desplomet de 6a (segons en Soldevila) de presa petita, i finalment una altra placa de V+ tot anant cap a l'esquerra. Aquest l'encadenem tots dos tot i que se'ns fa difícil degut al fred.
Ll4: (40m) Aquest és un llarg de tràmit. No sé si era pel fred o què, però aquí ni em vaig immutar per l'aleje de les xapes... vaig tirar a munt tant ràpid com vaig poder.
Surts de la R3 cap a l'esquerra per fer una curta placa de V+ que, ràpidament, et porta a la feixa... caminadeta entre arbres... fins que tornes a trobar roca (en tendència a la dreta), una rampa de III, la grimpes i ja trobes la R4 amb un cor dibuixat. Quan arriba en Marc... sols cal mirar-li la cara... també està congelat!!
Ll5: (30m) Per mi, el més bonic i disfruton de tota la via. S'inicia amb una placa de V+... que si no fos per què hi ha un aleje que t'hi cagues l'hagués disfrutat un munt de primera (però com que li tocava a en Marc... "no hay mal que por bien no venga!" la vaig disfrutar un munt de segona!) per després ja entrar en la placa de 6b+/6c... preciosa i ben assegurada! Surt millor que l'anterior del Ll3 (és clar, té menys grau... jejeje) i també l'encadenem els dos.
Oi que és bonica?


Ll6: (20m) Torno a intentar escalfar-me els dits i... som-hi! Ara es tractava d'una placa de 6b... no sabia què em passaria amb el coco... les dues primeres xapes es veien bé, però la tercera... brrfff... si us plau que no m'agafi la paranoia altra vegada! I nooooo, no m'agafa!!! Faig el llarg sense problemes i encadenant-lo!! Sortida cap a la dreta de la R5, placa de 6b amb tendència a l'esquerra i... feixa altra vegada! Caldrà anar cap a la dreta a buscar el díedre del Ll7 on trobarem la R6.

Aquí els primers passos de la placa,

Ll7:(20m) S'inicia amb un díedre de IV+, per després fer un passet una mica estrany en desplom i finalment arribar a la feixa... caminadeta terrosa i tram de III trencadot. En Marc va fer la R7 en una sabina.
Aquí en Marc sortint de la R6, en el díedre:

Una vegada en la R7, ja podem plegar cordes i treure'ns els gats (quin gust... les bambes... mmmm...) ja que caldrà caminar cap a la dreta fins trobar un díedre de III que ens portarà al cim (marcat en la foto-ressenya de l'inici en color verd). I des d'aquí realitzarem el descens com en la resta de vies dels Puntals d'Àger.

En fí, una via preciosa tot i la discontinuïtat que ens solen oferir els puntals d'Àger ... amb manca també de la caloreta que normalment ens hi acompanya... però una bona disfrutada! Llàstima que l'endemà plugués... L'Esperó de les Colobres seguirà a la llista de pendents!!!

26 comentaris:

PGB ha dit...

Quina il·lusió tornar a llegir les teves piades! Un, que és encara més cagat que tú, s'hi sent reflexat (quan passes por, perquè quan tens el flow... ja m'agradaria atrapar-te!)

enhorabona per superar-se un cop més! ;)

Raquel ha dit...

Gràcies PGB!!! Dubto que hi hagi algú més cagat que jo... jijiji... o amb més paranoies...jijiji... però va bé saber que algú s'hi sent mínimament reflexat!

Mingo ha dit...

Uauuuuuuuuuuuuuu Raquel, aquesta si que és una via de les més maques. El dia que feiem l'inversió hi havia una cordada i carai que guapa i difícil es veia. Solo para masters, com tu, deixat estar de paranoies que tu vales mucho. FELICITATS

Raquel ha dit...

Jajaja... gràcies Mingo! Les teves paraules m'animen!!
La via és realment preciosa... plaquera total!!

alpinistaderevista ha dit...

Molt bé Rakel, felicitats.
Ets una màster. Tothom té dubtes, don't worry.
Apali, a seguir eskalant.

Raquel ha dit...

Gràcies Alpinista!
No coneixia el vostre blog... està molt bé, molt variat i... amb molta participació! Quina gentada!!!
Els meus dubtes... a vegades freguen la paranoia... jijiji... però això sí, treballant-los mica en mica!

Gatsaule ha dit...

Enhorabona per la via, Raquel, quina por que fa! Aquest si que no me l'apunto....

I felicitats per tornar a tenir ganes d'escriure, els qui et trobàvem a faltar estem d'enhorabona!!

Piju ha dit...

Us emporteu la millor via dels Puntals, felictats!

Anònim ha dit...

eI bOWA,

BENRETORNADA...A CUIDAR-SE!!!!!!!!!

Raquel ha dit...

Gatsaule: Gràcies! La veritat... la via no fa por.. jiji... soc jo! Els passos difícils estan ben assegurats (excepte els primers 10m de la via).

Piju: Això diuen... però ara ens falta la millor de l'altre caire... l'Esperó de les Colobres!!

Tranqui: Gràcies!! I... igualment, cuida't!!

lux ha dit...

Ostres Raquel! quina alegria quan el reader m'ha xivat que havies penjat un post!!
Kina alegria per un dilluns...;)
llegir les teves piades!!

Encara que mai he dubtat que...la magia tornaria ;) ... estic molt contenta!!

Una abraçada molt i molt gran!! ..i a seguir disfrutant!!

Raquel ha dit...

Mmmm... gràcies guapíssima!!
Tinc moltes ganes de tornar a compartir la nostra cordada femenina... allí sí que hi ha màgia!!!
Una abraçada encara més forta!!

Jaumegrimp ha dit...

Content de tornar a llegir-te, les teves piades són molt viscudes i de por en passem molta tots, però hi ha qui sap dissimular més que altres...tú amb la teva sinceritat ens fas viure intensament la via!
Jo com el Joan, aquesta no me l'apunto, que si ja tenia feina endarrerida, ara amb l'aturada tècnica, m'han dit que fins el juny res de tibar!!, la llista sem faria inacabable; demà farà una setmana que em vàren tréure el guix i ja he recuperat gairebé tota la mobilitat, el que em costa més és la pronació de la ma, el guix el dúia en supinació.
Aturo el rollo, a veure si tornes a agafar el fil dels post.

Raquel ha dit...

GRàcies pel ànims Jaume!
Ostres... fins a juny... bé, pensa que està fent un hivern molt dolent per als escaladors... fred, nevades... Segur que estàs aprofitant per fer tot allò que sempre volem fer i mai tenim temps per què estem escalant!!
Cuida't!

Llorenç ha dit...

Bones Raquel!!!! felicitats per la via i la tornada!! en aquesta no m'hi veuran!!!1 ja he vist que es dura! i fer fer-ne més de la meitat en artifo no en tinc ganes!!! m'alegro pel teu retorn feliç!!!

ens veiem!!!

veig que diumenge també us va fallar la meteo...com a casi tots!

Raquel ha dit...

Gràcies Llorenç!!
Mai diguis mai...que mai se sap! Jijiji!
Diumenge plovia a Àger, plovia a Vilanova de Meià...volsatres on éreu? I... on es va poder escalar?

Treparriskos ha dit...

Hola rakel!!

ets una makina!! jjeee

el dia que quedem per anar a tibar em faras por!! :)

ets tota una crak!!

vagui molt`bè! enhorabona per la via!

Llorenç ha dit...

vaja..així vam fer bé d eno pujar! l'objectiu era Vilanova de Meià ja que a la meteo donaven bó, però veient l'evolució de les plujes al radar de meteocat estava plovent!!! així que vam anar a Malanyeu on segons el radar encara no plovia, i dic encara per que quan vam arribar també plovia...així que amb l'Antxi vam acabar al delta del llobregat anant a veure l'oca del galtes blanques, hi havia pocs exemplars i en vam veure 1!!! vam trionfar!! je je...allí no plovia...

Raquel ha dit...

Jajaja... sí, una màquina supera-pors... jejeje... així que ja saps, si t'agafa por escalant amb mi... ja tindràs un repte més... jeje... superar-la!!
Merci pel ànims!
I... cuida't!

Raquel ha dit...

Ostres Llorenç... vosaltres sí que veu triumfar diumenge!!! Jijiji... Oca de galtes vermelles dius? Jijiji... en sèrio?

Marc Vilaplana Traveria ha dit...

Tela Raquel!!! deus tenir el blog amb més visites del mon!!! amb tants comentaris ja no sé què més dir!!! De fet amb el fart de piar que ens vam fer amb les sessions de "baring" d'aquest cap de setmana... jejeje!!
Felicitats per la bonica via que vau escalar i pel post que tothom esperava!! A per la/el següent!!!

Vagi be!!!

Raquel ha dit...

Sí, quina borratxera de ressenyes!! Vaya grup de fanàtics que esteu fets!! jiji!!
A veure si algun dia aconseguim coincidir per les parets i no en els bars!
Merci pels ànims!!

Santi Llop ha dit...

Felicitats!!

Mai he dubtat que poguesis tornar a ser com ets. Tot ho tens dins teu, només cal que ho gaudexis.

Fins aviat

Salut i tàpia!!!!

Raquel ha dit...

Moltes gràcies Santi!
El teu consell és... tant immens, i alhora tant senzill... gràcies!
Hi pensaré, que estic convençuda que m'ajudarà més i tot del que tu creies al escriure'l... gràcies altra vegada!

joan ha dit...

una de les més maques d'àger, feliçitats per la via,molt currada!!

Raquel ha dit...

Gràcies Jan!! A mi em va agradar molt! Llàstima del fred que vam passar...