divendres, 15 d’agost del 2008

Cavallers I: Esperó de Mordor

Aquest agost tenia molts plans... Alps, Dolomites... però les circumstàncies familiars em destinaven un canvi de plans... calia anar més a prop i no masses dies seguits... així que, finalment, ens n'anem amb en Marc a passar uns dies a Cavallers.
De vies pendents i il·lusions en teníem moltes i variades. Vam decidir començar per l'Esperó de Mordor, a la paret de l'Estany de Travessany.


Es tracta d'una via de 200m, de fissura, poc equipada. Nosaltres vam agafar el joc de tascons, els àliens i els friends fins el C4, repetint per partida doble el C1 i el C2 i per patida triple el C3 (donat que de 4 sols en teníem un), i un bon grapat de cintes exprés (18?).

L'aproximació és força entretinguda. Nosaltres vam sortir del nostre campament base (el pàrquing 3 de la presa, per variar) i ens vam enfilar seguint les fites i pals grocs que ens condueixen cap al refugi de Ventosa i Calvell (fins aquí una excursió preciosa). Teòricament ens havíem de desviar a l'esquerra a mig camí per tal d'anar cap els Estanys de Tumeneja directament, però quan ens en vam adonar ja érem gairebé al refugi. Just abans d'arribar-hi trobem un corriol que va cap a l'esquerra. L'agafem i ens anem enfilant (en diagonal a l'esquerra) cap el que ens sembla el circ de l'estany. Després d'una hora i mitja d'haver iniciat la nostra excursió ens adonem que hem arribat a l'Estany de baix... bufa... seguim pujant i finalment ja veiem l'estany de dalt, el de l'Esperó de Mordor, a la nostra esquerra. Segons la guia d'en Soldevila cal resseguir-lo per l'esquerra, però per nosaltres significaria retrocedir, així que decidim fer-ho per la dreta. Barrufa!!! Quin pujar i baixaaar!!!
Finalment arribem a peu de via després d'unes dues hores o més de caminar, amb un sol de justícia (tot i haver-nos llevat a les 5h), el cel blau, suats i acalorats... ens mirem la via, respirem la temperatura i ... mirem l'estany... mmmm... que tal un bany? Je, je... Sí senyors! Deixem el material a peu de via i baixem a fer una bona capbuçada tot aprofitant de gaudir de la mútua companyia enmig de la soletat que ens envolta...

Tornem a peu de via refets de cos i esperit i ens mirem el primer llarg...

LL1: (20m, V+) Una fissura preciosa... tan preciosa que a mi em va posar els pèls de punta sols pensar que començava jo... La fissura era força gran, i els camelots grans entraven a mansalva... però no portàvem el 4 repetit... vaig fer vàries passes d'aquestes d'ara poso el C3, ara recullo el C4 i el torno a posar més amunt... Els C3 se m'acaben i ja sols em queda l'opció d'anar corrent el C4... fins que de sobte veig que hauré de fer uns 5m sense poder corre'l (desapareix la fissura i no torna a aparèixer fins més a munt) i necessitaré tornar-lo a posar... però ja no el tindré... buaaahhhh!!! Quina por! Així que a mig llarg: Ei Marc, que no m'ho veig... que no em veig fent tants metres sense saber si després em podré assegurar... Així que... cap a baix!!! Em despenja del C4 i li deceixo el llarg... ara li toca a ell...

En Marc se'l treu sense problemes i sense el C4 repetit... no hi ha res com està fort de coco i tenir la mà trencada en les fissures... jo, si hi torno, ho faré amb el C4 repetit o tornaré a cedir el llarg!! En la R1 hi havia tres ponts de roca amb bagues força cutres... i ara mateix no recordo si en Marc la va reforçar... ell tampoc se'n recorda... quin parell de desmemoriats!

Ll2: (25m, V+) Com que no havia pogut fer el Ll1 al complert, vam decidir que ho tornés a intentar jo. Primerament et trobes unes passes de IV+ per després ja posar-te en fissura altra vegada.
Primerament bé... però quan la fissura es posa més dreta ja no m'ho veig clar... sort que els friends (aquesta vegada els petits-mitjans), els àliens i els tascons queden d'allò més ben posats!! Que sumats a dos friends que estan allí empotrats i abandonats, m'ajuden a fer uns magnífics passos d'A0 de la cinta! Arribo a la repissa i... Com? No hi ha res? Però teòricament la R2 hauria de ser aquí, que la llastra ja és del LL3... buaahhhh, no comencem!! A veure... a veure què tinc al budrier i què s'hi pot posar... brrrr... ara ho tinc tot gran... i l'única fissura gran és la del LL3... mmmm... doncs res, a fer uns passets més i a muntar la R2 a la fissura del Ll3 (vaig posar C2, C3 i C4). Ei Marc, tranqui, que ja m'espavilo!


Comença a pujar en Marc i sembla que el temps es gira... està plovent!! La Boira comença a ploriquejar... En Marc arriba a la R2 ja buscant com coi podem baixar d'allí... flanqueig a la dreta per anar a buscar un parabolt d'una altra via? Massa exposat per a qui vagi de segon (és a dir, jo!)... finalment en Marc munta una nova R per rapel·lar amb dos tascons. Buaahhh, Marc, això aguanta, oi? Tu ho veus clar, oi? Finalment rapel·lo jo primera amb reenviament a la meva R de Camelots grans (d'això se'n diu caballeria!!)... i els tascons aguanten. Després baixa en Marc sols dels tascons i... ja som els dos a terra altra vegada!! I ha parat de ploure... sembla que el dia es torna a obrir... malahurats ruxats d'estiu... Potser, si no ens haguéssim banyat... Però sabeu què us dic? Que jo no canvio aquell bany i aquell gaudir de la soletat amb companyia per la via... la via segueix allí, i hi tornarem... i potser ens tornem a banyar i després se'ns torna a posar a ploure... je, je... però haurem fet el que més ens venia de gust en aquell moment, sense presses, sense obligacions... tan sols gaudint de cada moment!

El Retorn el vam fer per la dreta de l'estany (amb la paret a la nostra esquena), intentant anar el més a prop possible de l'aigua. Arribats a l'altra punta, pugem el turonet de la dreta i ja comencem a veure fites. Aquesta vegada les anem seguint intentant anar en direcció cap a baix i a la dreta (per no haver de tornar fins a l'alçada del refugi), tot seguint el curs d'un rierol, fins que ja arribem al camí marcat del Ventosa. L'agafem direcció la presa i ... es fa interminable...

Ei Marc, demà farem alguna cosa d'aproximació curta, oi?

Una via on caldrà tornar-hi... per fer-la fins a dalt, per tornar-nos a banyar... o pel que sigui... mentre sigui amb bona companyia!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Hei dons si vols jo t'hi totno a acompanyar quan vulguis, ara per tornar-me a banyar al llac hauria de fer una mica de calor... no ser si hi podrem tornar aquest any sembla que l'estiu ja s'acaba, ara per fer la via i la aproccimació hi estic disposat que val la pena... una forta abraçada.

Raquel ha dit...

Vaja... jo que volia repetir el banyiqui... je, je... m'hauré de conformar amb la via... je, je...

I tant que hi anirem, i aquesta vegada fins a dalt!!

Una forta abraçada!

Mohawk ha dit...

Bufff!!! L'esperó de Mordor!! L'any passat li vaig proposar al Gatsaule, ja que la Selene i jo havíem anat a peu de via a l'estiu i vaig flipar amb la línia, però al final no hi vam anar...

A veure qui l'acaba abans, je, je, je

A tibar-li!

Mingo ha dit...

Uauuuuu Raquel, el Mordor, el lloc és fantàstic no hi ha mai ningú, tot i ser Cavallers. No l'he fet però al igual que la blues el tinc al cap, llastima de la pluja. Per cert, a Pirineu sempre va bé portar un parell de claus i un martellet al fons de la motxil.la, rapelar de dos tascons bufff, suposo que devien treballar molt bé.
Cavallers no és Dolomites però, tampoc està tan malament.
Salut i fins la propera

Raquel ha dit...

Mohawk: Je, je... doncs si has de fer cordada amb en Gatsaule... potser que la faré jo abans, que ell encara li queda una bona temporada de rehabilitació!! Però si en Marc vol esperar a l'estiu vinent... potser sí que la fareu vosaltres abans, que jo amb fred no pujo allà ni en broma!!

Mingo: Sí, és un lloc preciós! Sembla mentida, tant a prop de tot el meollo de baix i tan solitari...
Tens raó amb això del parell de claus. Un dia m'ho va dir en Paca per anar a Montrebei, i veig que al Pirineu també és necessari!! Per sort, els tascons estaven molt ben posats!

Gatsaule ha dit...

Com diu el Mohawk, és una via de la llista i l'havíem d'haver fet l'any passat. Aquest serà complicat, tot i les ganes que me n'has fet venir !

Ara, que potser aproximant amb esquís.....

Raquel ha dit...

Amb esquís??? Buaaahhh!!! Doncs si que la fareu abans que jo!! O... teniu un trineu i un calefactor portàtil per mi? Je, je!!

clubtascons@gmail.com ha dit...

La setmana passa varem decidir anar a fer l'esperó mordor.varem llegir el vostre blog i ens va anar d'allò més bé!
el 20 de setembre a les 11 del matí començàvem la mordor. el dia va ser collonut,sol a destall!a L2 hi ha els dos fantastics tascons.felicitats,són una nova reunió perfecte!
L3 és una delicia de fisura de 30 metres amb molt d'ambient...i L4 una fisura amb sortida super mantinguda d'empotraments vestials de 40 metres.encara no l'he oblidat!els tres llargs restants tot i ser més facilets,resulten mantinguts i divertits.torneu-hi que flipareu!gràcies per tot!

Raquel ha dit...

Buaaaahhh!! Quina enveja que em feu!! Jo ara hauré d'esperar a la propera primavera.. que donada la meva temperatura interna... buuuaaahhh, quina ràbia!! Je, je...
Moltes gràcies a vosaltres per la info! Us aniré llegint!!