dilluns, 28 d’abril de 2008

Tot i sense escalar...

Com molts ja sabeu, l'últim dia festiu de setmana Santa (pels anoiencs, el dimarts), vaig tenir la "mala sort" de posar el peu en un forat dels carrers d'Alquézar i fer-me un esguinç de lligaments laterals externs del turmell, de III grau (no sé si es va tractar de mala sort, d'un avís de no sé què, d'un càstig o simplement de patositat...).

El fet és que porto des d'aleshores sense poder escalar... i que pel que sembla encara me'n queda força més... almenys per poder fer via llarga i tirar de primera.

Potser molta gent es deu preguntar: i què coi ha fet la Raquel tot aquest temps si no ha pogut escalar?? Doncs una barbaritat de coses!!

1- Participar a les Caramelles d'Òdena (el meu poble). Sense poder fer el ball de bastons... però almenys vaig poder cantar!
2- Avançar informes i valoracions urgents de la feina des de casa o amb algú que em portés.
3- Llegir-me tres llibres: "La paciència de l'Aranya", "El laberint de la felicitat", i a punt d'acabar "El Celler".
4- Anar a la festa de primavera de La Panxa del Bou.
5- Estudiar el nivell D de català, que l'exàmen és la maig.
6- Portar a escalar al meu fill (que, per cert, va tirar de primer per primera vegada... i va encadenar! Era un III... però donat que té 4 anys és tot un èxit!! I va encadenar la resta de les vies de segon, eren IV's). Però el millor de tot: quan va acabar la via de primer, em va dir: mama, de gran jo també vull ser escalador.
7- Anar a la festa del Porc de Moià.
8- Anar a la Rave de la Ferralla a Vilanova de Meià.
9- Acollir visites a casa d'amistats no escaladores.
10-Dinar amb els pares.
11- Veure al meu germà.
12- ...

Total, que si no fos per la lesió del turmell... Ara no coneixeria ni em coneixeria mig poble, hagués hagut de fer els informes per la nit i anar de cul a fer valoracions, tindria tres llibres més pendents a l'estanteria, no hagués conegut LA panxa del Bou ni la seva gent, aniria més peix del que ja vaig (sí, encara no es pot dir que vagi massa preparada) a l'examen del nivell D, el meu fill encara estaria jugant a peu de via sense sentir la crida de la paret, no hagués gaudit de la festa de Moià, ni de la Rave del Cargol, no hagués vist ni als amics/gues no escaladors/es, ni als meus pares ni al meu germà ... i jo em sentiria fatal!!

Així que... quina sort que m'hagi lesionat, no? Doncs potser no era mala sort...
Un avís? Sí, ja me n'he adonat que tenia unes quantes coses i persones abandonades... i que no tot a la vida és l'escalada... i que no puc gaudir de l'escalada si no tinc tota la resta de mi i del que m'envolta feliç!
Un càstig? Ara ja he après a gaudir de les alternatives a l'escalada... em mereixo un perdó, no?
Patositat? Sí, també...

I per què aquest post? Doncs... per què en 20 minuts tinc hora al metge... i em moro de ganes que em digui: Raquel, ja pots començar a entrenar!!

28 comentaris:

Dani ha dit...

Segur que els exercicis de propiocepció de dissbte li han anat la mar de bé al teu turmell!!!

Apa, sort i fins aviat!

Pau ha dit...

Raquel la vida tot i ser molt curta, és suficientment llarga per poder-la disfrutar. De tots els moment en podem treure profit com tu molt bé comentes

Per cert aquest nano teu va molt fort !!!

Una abraçada

jordi ha dit...

Hola Raquel,
Avui gairebé escrius un llibre, al blog. Els exercicis de rotació de turmell del dissabte són una bona teràpia de recuperació. Ànim! que tenim pendent la via Encís sublim. Apa! fins aviat.

PGB ha dit...

Anims Rak! Ahir justament pensava "Ostres, fa molt que no llegeixo res de la Raquel..." I ara em trobo amb aquest post :)

S'ha de saber portar la vida normal i el nostre alter-ego escalador ;) Sinó passen aquestes coses i ara, el teu nen no hauria sentit la crida de l'escalada, no t'hauries llegit 3 llibres, no aniries tant preparada a l'examen de català... Cal que continuï? ;)

Raquel ha dit...

Dani: Estic convençuda que sí! I la resta a la ment, que ja començava a estar encarcarada de tanta vida tranquil·la, quina alliberació!! Je, je...

Pau: Sí, i és estrany com a vegades no ets capaç d'adonar-te'n fins que t'hi trobes!
El peque... molt fort no, però sí que ha començat a aprendre a gaudir de les parets, i això, per mi, és el més important!!

Jordi: Però si aquesta vegada he resumit! Je, je!!
La teràpia de dissabte nit m'ha anat d'allò més bé... una bona festa amb bona gent!
A veure si em recupero ben aviat... crec que l'Encís sublim seria una bona opció per reiniciar-me!

PGB: Tens tota la raó... però sovint no soc capaç de veure-ho... o no vull veure-ho... fins que pataplaf, alguna cosa em fa parar de cop i obrir els ulls!

Piter ha dit...

Doncs a mi un ocellet m'ha dit q vas estar escalant amb el turmell xungo... i no pas vies de nivell baix !!! jeje

Apa.. a veure quan tornem a coincidir !!

Aps.. en Marc esta a tope amb les 100 millors... t'hauras de posar les piles !!

Raquel ha dit...

Je, je... sí, va ser el matí següent de la festa del Porc a Moià... és que dissabte ja m'havia passat la tarda a peu de via... i diumenge no me'n vaig poder estar!! Però l'ocellet no et va dir que ho vaig fer tot de segona...? Je, je!

Bufa, no sé pas si enganxaré a en Marc... cada vegada veig més clar que guanyarà ell la juguesca!! Li hauré de preguntar si també les puc tatxar si vaig de segona, per què per anar de primera encara hauré d'esperar una bona temporada!!

Ja dic jo que tot té el seu costat positiu... a veure si al final aprendré també a gaudir de segona... je, je!

Gatsaule ha dit...

Què tal el laberint de la felicitat ? Te bona pinta el títol i deu anar bé en situacions d'aquestes....

Ànims que això ja se t'acaba !

Raquel ha dit...

Doncs a mi em va agradar molt... d'aquests llibres que et llegeixes en una tarda i que et fan mantenir un bon somriure als llavis mentre el llegeixes. Tracta d'una noia que es perd en un laberint i que no en podrà sortir fins que es trobi a ella mateixa. Molt simple i alhora molt profund... d'aquest llibres que et fa veure com n'és de fàcil ser feliç i com ens emboliquem a buscar la felicitat... te l'aconsello!!

Mingo ha dit...

Ostres noia, doncs al començament anava entrant al teu blog i no em quadraven les coses, que t'hagues agafat una baixada de motivació després de fer una via tan guapa com la Tope. Crec que en el blog del Saumi, vaig assabentar-me que t'havies fet mal al turmell. Pel que ara he llegit sembla que la cosa ja esta quasi al final, jo no et diré que tinguis paciència pq a mi m'ho van dir durant un any i al final em feia molta rabia. Segur que aviat estaras per les tapies, de totes maneres no perds el temps. Escalar amb els fills és una experiència molt molt agradable, el que passa que despres quan són grans a la nit pensen una cosa i al mati quan els crides per escalar canvien d'opinió.
Anims que "ya mismo" estas escalant.

Raquel ha dit...

Gràcies pels ànims Mingo!!

Jo també era d'aquestes que, quan els pares em despertaven per anar a la muntanya, feia el ronso... i en canvi, mira'm ara!! Fanàtica perduda...espero saber-ho fer tan bé com els meus pares!

lux ha dit...

Bones guapi!!
una altra cosa ...
tambe hem apres que es pot sortir de la zona de comfort sense haver d'escalar...;-)))
gràcies!
espero ben aviat!!! compartir altre cop cordada.. encara que hagi de fer tot els llargs de primera (fffiuuu) ;-))
una abraçada!!

Raquel ha dit...

Sí, i tant Lu!! I com n'és d'emocionant sortir de la zona de confort... je, je...

I ves preparant coco, que jo vull començar a escalar el proper cap de setmana!!

edunz ha dit...

felicitats! per la lectura, de la lesió. Ho portes a dins!

què tal el vi?

ptns i ànims!

Raquel ha dit...

Ei, doncs el vi genial!! El Celler és d'aquests llibres que quan comences no pots parar...

Gràcies!

jaumeppiqueras ha dit...

Renoi Raquel! quina llàstima el turmell, espero que es vagi recuperant, ja veuràs com sí! celebro que t'ho hagis pres tan be i hagis sabut treure profit de la lesió, sí, encara que no ho sembli hi ha vida més enllà de l'escalada!!!
Salut, i si necessites alguna ajuda tècnica, m'ho dius.

Raquel ha dit...

Gràcies Jaume!!

Ara ja he començat a entrenar, espero poder tornar a la paret en dues setmanes!! Mmmmm... en tinc unes ganes!!

Oriol ha dit...

Ueeeee!!
Sigui quin sigui el procés...

ànims!!!
Una abraçada!

Quo

Raquel ha dit...

Moltes gràcies Quo!

Anònim ha dit...

OStres! raquel a tu no et para res n'hi ningú .Jo crec que la teva lesió ha estat sort deprés de lleguir el teu escrit i veure tot el que has fet , si crec que ha estat sort. Espero que estiguis millor i que ja puguis tornar a escalar.Ah! i ja que estàs al maig que vagui bé l'examen de català si encara no l'has fet! fins aviat bet

Raquel ha dit...

Moltíssimes gràcies guapíssima!!

L'examen el tinc demà... mmmm... i el proper cap de setmana... a escalaaaaar!!!

tranki ha dit...

El fanatisme no es rea ni es destrueix...es transforma..la qüestió és ser feliç..la resta són detalls no?

Què hi feies en un sector friki com alkézar??? Ja et dic jho que la esportiva és un mal rotllo..heheheheh!

Vinga cuida't, ah i no oblidis quye uns bons topropes en algun sector durillo et posaràn a tò per a les grans parets...

Cuida't i vigila!

dew

Raquel ha dit...

Tens tota la raó...

Estava en una zona freeky per què tenia al peque... i encara és massa petit per endur-me'l a fer tàpia... je, je!!

Gràcies!

Marieta ha dit...

Ostres Raquel!!! no sabia això del turmell. Ja deia jo que estaves molt inactiva... Espero que a dia d'avui ja estiguis molt millor.
Una abraçada!!!!

Raquel ha dit...

Gràcies Marieta!!

El turmell ja està molt millor... ara el problema és la resta del cos (je, je... tanta innactivitat...) i les pluges!!

Anònim ha dit...

ei ktal? soc l'axel.
tens un blog molt currat, fa goig!!!
e fet una volteta lleguin alguns comentaris, molt be no a tope, i aquell dia que veu na de nit, quines aventures prima :-)
a més u expliques tope detalls i res que reia sol tot lleguinu,unes fotos molt xules,...
ens veiem! una abraçada i petons pels dos, CIAO!!!!

Raquel ha dit...

Ei guapíssim!!
Quina ilu que hagis visitat el blog... i que t'hagis entretingut a llegir les meves aventures... je, je...
A veure quin dia t'animes i compartim una bona aventura!! Però aquesta vegada... res de sortir a fer el "toc" la nit abans, eh!! I a veure si també s'anima la Cora i en Pedrito...

Petonarro ben gran per tu i tota la família!!

慢慢來 ha dit...

晚情徵信協會全國網
大愛徵信社
三立徵信社
離婚|離婚證人有限公司
離婚|離婚證人-高雄徵信同業工會
離婚|婚姻挽回專區
一品蒐證尋人器材網
全國女子徵信社
晚晴徵信
八大徵信社
離婚│華納徵信社
徵信社品質保障關懷協會
晚晴徵信協會全國網
溫馨法律諮詢
劈腿大剖析
全國優良婚姻挽回
法律諮詢|免費諮詢華陀
亞洲徵信總部
感情挽回全國徵信
鴻海徵信尋人免費諮詢法律諮詢
大陸抓姦二奶-法律諮詢社
三立徵信有限公司
大愛徵信社
離婚|離婚證人非凡有限公司
女人國際徵信社
中區嚴選聯合徵信網
女人國際徵信
大愛徵信有限公司-台中
婦幼徵信有限公司
女子偵探徵信團隊
離婚|外遇觀測站
法律諮詢|免費諮詢網
外遇抓猴徵信偵探社
離婚-感情挽回Q&A諮詢網
新浪私家偵探社
離婚|女人徵信社
離婚|女人私家偵探社
婚姻挽回│國際聯盟社
法律諮詢所
外遇抓姦|女人國際徵信
女子徵信社
外遇|抓姦-女子偵探全國入口網
全國優良女人徵信社