Tope Clasic, 275m. 6b+, A1 (V+ oblig)

Avui diumenge he quedat amb la Laia per a fer via llarga. Des de la Colores que no havíem tornat a compartir cordada. Aquesta vegada la proposta era anar a Àger... i després de valorar diferents opcions de via ens decidim per la Tope Clasic. Una via pràcticament equipada amb parabolts i algun que altre clau i pont de roca (amb dos parabolts i una anella en totes les R's excepte en l'última). Nosaltres hem agafat 15 cintes exprés, els tascons, els àliens i els friends del 0.5, 0.75 i 1, però sols hem utilitzat 14 cintes i el camelot 1 (en dos llargs).

Una vegada arribats al poble d'Àger cal agafar la carretereta que surt de cementiri, direcció el coll d'Ares. Aquesta va pujant fins arribar a uns prats, on ja planeja més. Caldrà agafar una pista que surt passat els prats a la dreta i continuar-la, sense deixar-la, fins que comencem a passar per sota les parets. El cotxe el podem deixar al segon parquing que trobem a mà dreta del camí.

L'aproximació és curta però incòmoda. Des del cotxe, agafem qualsevol de les canals que surten de la pista i anem trampejant pel terreny fins que arribem a peu de via, on hi trobarem les inicials T.C.

Arribades a peu de via, la distribució dels llargs. Donat que cap de les dues tenia cap llarg clitxat ni per bé o ni per mal, ens ho fem a sorts (sempre amb la norma que, si un no pot, es baixa i li toca a l'altra). Toca que comenci la Laia.

L1: Te una entrada de III per després passar a ser IV. El primer que trobarem en aquest llarg serà un pont de roca, seguidament un clau i després ja apareixeran els parabolts (o el parabolt... ara no recordo).

L2: És un 6a de placa molt disfruton. Molt ben equipat i amb roca molt bona.

L3: És un díedre-fissura de V/V+ on hi trobes claus i algun parabolt. És d'aquest llargs que quan acabo li dic a la companya: Laia, sort que t'ha tocat a tu!! Je, je!!


L4: Aquest torna a ser un V/V+, però diferent que l'anterior, doncs primerament és de placa i després un petit sostret, cada pas compromès equipat amb parabolts, una bona disfrutada!! Je, je!! Jo no faig la reunió antiga (on hi trobem un buril i un espit), sinó que xapo un parabolt que està al costat (a uns 2m de la R4 antiga), i en uns 10m ja trobo la nostra R4, equipada ab parabolts.
L5: És un llarg de tràmit. Primer fas una placa de III i seguidament caminadeta amb tendència a la dreta.

L6: Aquest és el de 6b+/A0. Però que no us passi com a mi i us espereu tot un llarg equipat per fer amb A0, que després venen les sorpreses... je, je. El primer tram està ben equipat (però no pas per fer ni A0 ni Ae amb estreps), primerament amb flanqueig a la dreta, després un parell de passos de bavaresa preciosos i finalment una placa d'allò més compacte, fins que arribes a un curt diédre on els parabolts estan a 50cm (no exagero, estaven massa a prop i tot!!), on realment et trobes el 6b+. Tot i els meus dubtes de l'inici (donada la sorpresa inicial de la distancia dels parabolts), l'he pogut encadenar.

L7: Aquest s'inicia amb un tram d'A1 (un sostre amb dos parabolts i un clau, aquests sí, a una distància perfecte!! Je, je)). La Laia, que no portava els estreps, s'ha tret l'A1 amb un parell de bagues, i jo, que portava els estreps però anava de segona, he pogut arribar bé amb A0... eps, que li he oferts els meus, eh!!! Però la noia està forta!!).

Després ve la sortida amb lliure de V+, que la Laia l'ha trobat fàcil i jo no he degut trobar el canto bo... doncs he tornat a pensar... Laia, sort que t'ha tocat a tu!! Je, je!!

L8: Aquest sí que ha estat un llarg de tràmit... je, je... la ressenya marcava sortir per la dreta de la R, però jo ho veia més fàcil per l'esquerra... he pujat una mica i... res, per l'esquerra ho veig millor. Dues passes i... "jardincillo".... caminadeta... passeig de "duendecilla" entre els arbres i arribo al primer parabolt del L9. I la R8???? Miro ressenya... sembla que la marca més a la dreta... flanqueig en baixada en terreny muntanyós... res, no hi ha res... cap a munt altra vegada... ¿¿¿???? Doncs res, gendarme i sabina al cantoooo!!! Ja tinc R8, je, je!!

L9: Sinicia amb una placa lleugerament ramposa de V+ de pura adherència i saber-se col·locar. Seguidament tornen a sorgir les fissures horitzontals i, finalment, una placa de IV+.

Jo aquí he tingut una d'aquelles caigudes divertides que et fan sentir lleugerament (per ser suaus) ridícula... je, je... La placa d'adherència consisteix en posar el peu esquerre fent força contra una fissura, mentre que el dret fa la contraforça recolzant-lo en un "canelillo" (amb cames força obertes i braços també). Bé, doncs ja tenim la figura d'algú espaterrat a la roca... amb la cara ben a prop... i flisssss!! Em rellisca el peu del canelillo... resultat? Rasco tota la cara per la pedra i acabo caient sobre repisa... je, je... eps, que la Laia em portava ben assegurada, eh!! Que la caiguda ha estat pura elasticitat de la corda!! Llàstima no anar cordada de tres i una càmara... que ha estat d'aquelles per riure-se'n durant dies!! I, malaguanyada caiguda, per què ni la Laia m'ha vist i he hagut de riure sola fins que m'he retrobat amb ella a la R9 i última.

Arribades aquí, cal grimpar cap a munt per iniciar el descens. Arribades a dalt, caldrà anar a la dreta fins que trobarem una fita que ens indica la baixada (petita desgrimpada incial). I a partir d'aquí el camí ja és evident (bé, excepte l'últim tram, que tothom deu baixar per on vol, doncs hi ha traces per tot arreu... je, je... però totes et porten a la pista, que caldrà seguir en direcció al cotxe).

En fi, un bon dia, tant per la via com per la companyia!!